Churchill va dir que es va necessitar sang, suor i llàgrimes per guanyar la IIa Guerra Mundial. A Catalunya plorem, suem i ens dessagnem cada diumenge a plaça per poder tocar, encara que sigui un segon, el cel de cadascú.

dimecres, 27 d’abril del 2011

La doctrina McDonalds s'infiltra al món casteller

Tarragona, després d'una Setmana Santa deslluïda per la previsible pluja d'abril, necessitava una bona traca per tancar les vacances. I no negaré que arribar, el que es diu arribar, ho va fer; ara, que la traca va ser d'aquelles que en un moment ja han petat del tot i se't queda el cos amb ganes de més petardos.

Enguany la diada del llibre i la rosa tarragonina estrenava "nou" sistema de rondes, extrapolació del concepte fast food al Món Casteller amb el qual les colles actuaven simultàniament i amb límit de temps (un quart d'hora per cada ronda i a tres quarts justos s'havien d'estar enlairant els pilars), estratègia que s'argumentava en què s'havien d'agilitzar les diades "menors" de la ciutat per a atraure gent a les grans cites castelleres de l'estiu, a més de que així es recuperava l'estil de diada vuitcentista, el que visquéren l'Esperidió i el seu famós quatre de nou net. No us espereu de la diada d'enguany, però, bestialitats com aquestes en ple abril, i menys coincidint amb les vacances de setmana santa, mitja Tarragona amb el cucurutxo al cap i l'altre mitja menjant la mona a Tombuctú. Va ser una actuació ràpida, àgil, agraïda (s'ha de reconèixer) per l'espectador, tot i que el fet de la simultaneïtat potser va fer baixar una mica el llistó degut a un menor nombre de camises a plaça (Sabent positivament que Xiquets no es posarà a les pinyes de la Jove i viceversa, podrien haver fer una semironda de les colles "grans" i una altra de les colles "petites", per tal de poder engrandir pinyes)

Valoració, doncs? Bé, de fredes i de calentes. Potser per a un seguidor casteller assidu li semblaria una mica caòtic, amb dos, o fins i tot tres tocs de castells sonant alhora (que no acompassats), però en general es va sortir de la Rambla amb bon sabor de boca. L'espineta? La caiguda del 3d7 de Sant Pere i Sant Pau, però tothom va coincidir en sentenciar en què va ser una relliscada puntual que no farà baixar les expectatives cooperativistes per aquesta temporada. Prepara't, Magí? Tant de bo.

Au, i la setmana que ve la crònica de la diada margenera! I potser no serà la única actualització lleidatana aquesta setmana... Força, Equilibri, Valor i Seny!


Diada de Sant Jordi
23-4-2011
Rambla Nova, Tarragona

Xiquets de Tarragona: 4d7, 5d7, 3d7, vd5
Colla Jove Xiquets de Tarragona: 4d7, 5d7, 4d7a, vd5, 3p4
Xiquets del Serrallo: 3d6, 3d6a, id2d6, 2d6, 3p4
Castellers de Sant Pere i Sant Pau: 2d6, 3d7c, 4d6, pd5, 2p4

dimarts, 5 d’abril del 2011

Delcamp.cat entrevista a en Jordi Sentís

Ahir parlava de la sèrie de reportatges castellers que estava fent el diari digital tarragoní Delcamp.cat. Doncs bé, avui precisament han publicat una nova entrevista, aquesta vegada al cap de colla de la Jove de Tarragona, Jordi Sentís. Us deixo l'enllaç a l'entrevista per a què us la llegiu.

Jordi Sentís: "Ens hem de consolidar a la gamma de castells de nou"

Aniré penjant la resta d'entrevistes quan apareguin.

Força, Equilibri, Valor i Seny!

Baix Gaià on fire

Com ja vaig comentar en l'anterior article, una diada amb mosquitaires i escarbats compartint plaça sempre és sinònim de camisa suada, mirades de reüll al cap de pinyes contrari i, sobretot, de màxims. Aquest diumenge prometia, i no va defraudar.

S'arribava a plaça (Per cert, una plaça molt adient per fer castells, ampla, porxada, sense elements que dificultin la visió i amb graderies, tot s'ha de dir i de tot s'ha de presumir) amb la meitat de les cartes boca amunt, però encara hi havia alguna sorpreseta, algun cartutx extra a tirar en cas d'urgència.

Altafulla començà conservadora, amb un 5d6 un pèl lent però segur, al que Nois responguè amb un 4d7 que ja demostrà que la diada era d'alt voltatge. Va costar, i quant! un d'aquells petits castells que et fan recordar que la paraulà èpic potser la reservem massa pels gammes extres. A primera ronda el duel ja es decantava cap a la banda visitant. Sescelades, amb un 3d7, completava la màniga.

A segona, la cosa es començà a animar. Els violetes van alçar un 3d7, i aplaudiments a plaça: la colla del municipi menys poblat amb camisa pròpia feia un castell de set a primers d'abril. Pas mal, no? Aleshores, els de blau cel intentaren la mateixa estructura. Refilen gralles, puja l'estructura però ràpidament es veu que allò no arribarà lluny, i entre presses i trompicons baixa el 3d7. Seguint la ronda, Sant Pere i Sant Pau fa el 4d7, i callant callant ja tenien dos terços d'una bona actuació.

A la ronda de repetició, els torrencs van tirar un altre cop el 3d7. "És que és un derbi", vaig escoltar rere meu en aquell moment, i és ben cert. Deixant de banda la decepció de la ronda anterior, els de Torredembarra van  saber sobreposar-se i el van descarregar. Tota una demostració de força i coratge.

A la tercera ronda de la diada, i amb la pòlvora ja cremada, Nois i Sant Pere i Sant Pau escolliren el 5d6, mentre que els de l'Era de l'Ixart coronaren un 2d6 per acabar la bona actuació. Pilars de comiat i cap a casa, amb un bon grapat de sensacions: emoció amb el 4d7 torrenc, esperança verda en que aquesta sigui la primera de moltes bones diades, orgull altafullenc d'haver plantat cara i haver signat una actuació de set tan aviat al calendari.

Verd, blau cel, violeta i lila baieta a la pinya torrenca. 
Foto: Albert Blay León

Quina lectura es treu d'això? Bé, doncs que les dues colles més modestes del Tarragonès (amb l'excepció de la Global), en una de les rivalitats més exemplars que he conegut (no vaig veure una sola pinya torrenca sense camises violetes i viceversa, i ni una mala paraula a l'etern rival) comencen a encalçar a les dues petites tarragonines, igualant ahir la Torre al barri cooperativista. Segur que aquest run-run per la part baixa de l'olla fa bullir encara més un aigua que promet coure enguany grans diades a la Costa Daurada. Una prova d'això és aquest vídeo gravat a un assaig cooperativista:


I per anar fent boca per a les fites d'enguany, el diari digital tarragoní Delcamp.cat està fent una sèrie d'entrevistes als caps de colla de les diferents colles de la província. De moment ja n'hi ha als líders de Torraires de MontblancNens del Vendrell i Castellers d'Altafulla. Disfruteu-les, perquè el que es diu té el seu què.

I res més fins a Sant Jordi, que enguany diuen que serà una diada d'allò més... rara? Ja veurem. Força, Equilibri, Valor i Seny!





Diada de Primavera Plaça Martí Royo, Altafulla, 3-4-2011


-Castellers d'Altafulla: 5d6, 3d7, 2d6, pd5, pd4
-Nois de la Torre: 4d7, id3d7, 3d7, 5d6, pd5, pd4
-Castellers de Sant Pere i Sant Pau: 3d7, 4d7, 5d6, pd5, pd4

divendres, 1 d’abril del 2011

... i el KERS que treu fum

Ja tocava, eh?

Doncs sembla ser que hi han hagut moltes colles que han engagat el KERS amb l'energia de la temporada passada i ara van revolucionades. Moltes s'han posat mans a l'obra molt abans que un servidor a actualitzar el bloc, perquè hi ha matèria a comentar...

Primer de tot, s'ha de felicitar obligatòriament tant als Castellers de Sabadell com als Castellers de Sant Cugat (ja veieu que la cosa va de verds). Tant gausacs com saballuts han assolit a la primera diada del curs el seu castell màxim (juntament amb el 4d8), un 2d7. Cas comparable als Castellers de la Sagrada Família, que a Sta. Eulàlia signaren una actuació que va igualar la millor de la seva història. Com van de forts pel Llobregat, oi?

foto: Castellers de Sant Cugat

Què més s'explica per allà dalt? Doncs la Jove de Barcelona va realitzar el passat 20 de març la primera actuació amb camisa després de la seva estrena a la plaça de Sant Jaume. La diada, a Badalona i en companyia dels micacos i Cornellà, es va saldar amb un 4d6a, un 3d6ps i un 3d6a. A remarcar el gust que té aquesta colla per les estructures amb agulla.

I per la Catalunya Nova què hi ha de nou? Doncs aquest cap de setmana, per anar escalfant motors, al Baix Gaià preparen una diada amb Nois de la Torre, Castellers de Sant Pere i Sant Pau i els amfitrions, Castellers d'Altafulla, doncs serà a la plaça Martí Royo del feu violeta on a les 12:30 del diumenge es trobaran les tres colles d'una banda i de l'altra del riu. L'any passat les diades on mosquitaires i escarbats demostraven la seva sana rivalitat (històrica entre la que és cap i casal del Baix Gaià i el llogarret guiri que està seguint la N-340), ja van demostrar que donaven molt de si, augmentant a cada diada el nivell casteller d'aquest racó del Tarragonès. Allà estarà un servidor fent de corresponsal del Duescamises per explicar com va el pique enguany.

I de poc més es parla al món casteller en aquest tranquil abril que acaba de començar... Mentida, sé que estàveu esperant que parlés sobre lo de la publicitat a les camises, oi? Doncs serà que no. No cal de moment donar més corda a un debat com aquest.

Per últim, felicitar a l'Anna Guasch, nova presidenta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) en representació de la nostra Colla Jove Xiquets de Tarragona i primera dona que ostentarà aquest càrrec.

Res més de moment, a l'espera de l'inici de la temporada al Camp de Tarragona, a més de la segona volta de la temporada universitària, que ja està al caure, i on tant de bo es repeteixin (o s'apugin!) els èxits aconseguits en una primera volta daurada. Recordar que en aquest tram hi haurà una diada més del que és normal, doncs Emboirats ha convocat a les colles a la ciutat de Vic per reenganxar-se al ritme casteller. Però això, com se sol dir, ho veurem al pròxim capítol.

Recordeu: Força, Equilibri, Valor i Seny!