Churchill va dir que es va necessitar sang, suor i llàgrimes per guanyar la IIa Guerra Mundial. A Catalunya plorem, suem i ens dessagnem cada diumenge a plaça per poder tocar, encara que sigui un segon, el cel de cadascú.

diumenge, 8 de maig del 2011

Quan sostens la història amb les mans

Poques vegades tens la oportunitat de dir que, portant la camisa de la teva colla, has arribat al seu cenit. Que mai abans ningú havia arribat tant amunt com ho ha fet la teva generació. Ha hagut d'arribar la generació ni-ni, la generació Cobi, la olímpica (digueu-nos com volgueu) per a què aquesta quimera finalment s'aconseguís domar.

I prou de poesia de moment, que del que estem parlant ara sí que podem dir que és ben real, i tant! Posem-nos en situació:

Despullats a la pl. Catalunya, perquè sí

-21 d'octubre de 2010, a la plaça Catalunya de Barcelona (si, si, heu entés bé): Els novatos de Ganàpies, que fa "ná y menos" que formem part de la colla bellaterrenca, plantem un castell (4d5a net, potser? No m'enrecordo...) a traïció al melic de Barcelona. Perqué si, què cony! Havent-ho decidit tant sols un parell d'hores abans, amb una assajada ràpida d'amagades de la colla, molts no tenien ni idea de castells. Alguns veterans ja s'ho ensumen, que enguany serà una bona temporada...

Vale, no és precisament la plaça de les Cols, però mola igual

-25 de novembre de 2010, a la plaça Cívica: Naltros, la Colla Castellera dels Ganàpies de la Universitat Autònoma de Barcelona (Menys mal que ho acortem a la quarta paraula normalment!), aconseguim portar el castell de set més matiner de la nostra història, la primera vegada que en setze anys s'aconseguia poder escoltar "Quarts, amunt!" amb les mànigues de la camisa baixades, que s'acosta Nadal. Els veterans que s'ensumaven que seria una bona temporada somriuen còmplices...

Aletes a indrets llunyans

-16 de desembre de 2010, a la Diagonal barcelonina: No solament els fem a caseta, els quatres de set, sinó que ara els exportem, DO Autònoma, a la casa del veí. Pas mal, que diria un terrassenc. Els veterans ja estan orgàsmics perduts (Perdoneu l'expressió!)

preparatòria

-5 de maig de 2011, a la plaça Cívica: El dia havia arribat. Era el dia de (Perdoneu l'expressió taurina!) l'alternativa, un migdia aixafant de calor que havia de confirmar que el que s'havia vist i demostrat a la primera volta de la temporada no havia estat flor d'un dia. Que l'experiència veterana i l'empenta novata encara podien enlairar amunt els castells límit de la colla. I ho vam fer... Vaja si ho vam fer! Aquell dia, els Ganàpies vam descarregar la TRIPLETA UNIVERSITÀRIA (3d7, 4d7, 5d6) que fins ara solament havíem pogut carregar i gràcies. Com seria, que amb quarts encara sobre terços, els segons van començar a aplaudir i a festejar! De fet, si existís un Punto y Aleta, el Roncero-Carnicé de torn no l'hagués donat per descarregat, doncs de la festa que hi havia a la pinya l'estructura va cedir amb terços baixant. Els veterans, que havien ensumat, esperat, confirmat i disfrutat fins aleshores, saltaven al ritme del "Jo vaig de blau", i la Cívica tremolava (LITERALMENT!) sota el pes de tants i tants anys que havien vist passar la seva data sense poder cantar una alegria ganàpia. Sí, és cert, seguim sent uns "segundons", i? Aqui cadascú ha de lluitar per enlairar-se més amunt, no que el veí, sinó de si mateix.

I ho hem fet.

un, dos, tres, quatre, cinc sis, sis i set. Doncs sí, té set pisos...

A destacar el cul en pompa de l'enxaneta pataquera

Jo vaig de blau, jo vaig de blau, jo vaig de blau, ganàpia sóc!

I atents, que a aquest tren li queda molta via encara, moltes parades on alçar l'aleta.

I ho farem. Oi que sí, ganàpies?

Doncs Força, Equilibri, Valor i Seny, que faran falta pel camí!!

Pd: Totes les fotos han estat extretes de facebooks ganàpies o del perfil de la colla directament. Gràcies a tots per la vostra aportació gràfica a aquell dia històric!

dijous, 5 de maig del 2011

Judgement day

No ho neguem, tots teníem demà i passat ben marcats al calendari amb subratllador blau, que es vegi bé, oi?

I els no universitaris direu... i perquè? Doncs és que demà i passat hi ha festa grossa...

5 de maig: DIADA GANÀPIA DE PRIMAVERA

Un servidor fa de desè del pd11!

6 de maig: DIADA ARREPLEGADA DE PRIMAVERA


Demà i passat es confirmaran trajectòries (tant ascendents com descendents), es trencaran somnis i es superaran d'altres, demà i passat, sobretot, seran dies viscuts intensament. I tant que serà així!

El Duescamises estarà allà com a mitjà de comunicació acreditat (xist) i us portarà un bona crònica (Prometo que serà millor que la d'abans ahir). A més, si la cosa surt bé, prometo recuperar el projecte "La colla de la setmana" amb un especial dedicat a la meva segona colla.

Força, Equilibri, Valor i Seny!!

dimarts, 3 de maig del 2011

Petites glòries, petites llegendes

Si preguntes a un minyó per la seva glòria, pel seu castell llegendari, indubtablement recorrerà a aquell dia de finals de segle on el Raval de Montserrat esclatà al voltant d'una titànica soca. El mateix castell evocarà algú de la Vella, encara que el fons de la imatge no serà, ni molt menys, semblant. Un vilafranquí recordarà una data propera, potser massa propera encara com per haver deixat petjada psicològica, per adonar-se de la trascendència del record. I així podem anar enumerant. Cincs de nou que s'emporten els bocins de somni tronc avall, dosos de nou ferms com l'antiga Torre Llauder, infinitat de bàsics de nou que anaren dibuixant somriures i solcs mullats al ritme del timbal i la gralla... i segueix. Si cada terra fa sa guerra, cada colla té els seus referents, fites al seu imaginari col.lectiu per a recordar amb nostàlgia i ganes de superació.

Ara bé, hem parlat dels famosos... però i les "petites llegendes"? I tants carros grossos que costaren suor, llàgrimes (i sang) de veure del color propi? I tants castells que no figuraran mai en lletres d'or als llibres d'història castellera però que molts recorden amb més claredat i emoció que un 3d10fm o un 2d8sf? Aquest blog va començar amb un esperit, que era el de fer arribar la veu de les colles petites, les modestes, més enllà del feu propi; esperit que s'ha anat perdent paulatinament (mea culpa) en favor de les grans cròniques. Doncs bé, és hora de posar justícia.

En el que portem de temporada no han estat poques les colles que han sorprès gratament en assolir màxims o superar-ne d'antics. Concretament un tercet barceloní de colles verdes (Sant Cugat, Sabadell i Sagrada Família) han anat escrivint poc a poc pàgines de premsa mentre les grans encara dormien. Aquestes tres colles han assolit castells de set i mig molt meritoris per aquestes dates que vivim. Tresos de set per sota, dosos de set, agulles i pilars han fet que la resta de colles es treguin el barret davant unes colles modestes però que s'han fet un lloc en aquest món tan apretat.

Un altre grup que cal i m'agradaria remarcar és el de les colles nounates, la Jove de Barcelona, la Jove de Vilafranca i Castellers de Solsona, que sense pressa però sense pausa van fent. Un 4d6 groc, el primer 4d7 blau cel i el pd5 granat són, ara per ara, els tresos de deu d'aquestes colles. De ben segur que somiaran encara temps en el dia que van sentir aquestes llegendes a l'esquena.

Una altra colla, inclassificable en aquests dos altres grups, seria Gràcia. Va començar la temporada tremenda, amb una empenta per Sta. Eulàlia que espantava. Qui sap si a finals d'any, si la cosa segueix com està, podem veure l'emoció als ulls dels que pugen i la sorpresa dels que romanen avall. Tant de bo!

I com aquests, molts d'altres. L'u de maig, a Guissona, els Margeners intentaren el 7d7, que malauradament no acabà de sortir bé, però allà estava, plantat davant l'església. A Lleida, uns dies abans, els Marracos havien tirat a plaça tot un (universitari) 2d7f, que tampoc arribà a més extrems. Cares i creus de la moneda de la fortuna.

I anirà passant el temps mandrosament fins a St. Joan. Aniran pujant i baixant vuits, gammes altes de vuit, nous, etc. Quedarà una temporada ben parida.

Apa! Força, Equilibri, Valor i Seny!!

primer castell, un 4d6, dels Castellers de Solsona
Foto: Castellers de Solsona