Churchill va dir que es va necessitar sang, suor i llàgrimes per guanyar la IIa Guerra Mundial. A Catalunya plorem, suem i ens dessagnem cada diumenge a plaça per poder tocar, encara que sigui un segon, el cel de cadascú.

dimecres, 22 d’agost del 2012

paper mullat o aigua passada

Sant Magí és un sant veleitós, voluble, que tant et pot encaminar una temporada gloriosa com enfonsar somnis i il·lusions. No fa tant, un any tot just, corejàvem el seu nom. L'anterior l'havíem maleït, a ell i la seva aigua miraculosa que va venir de dalt en comptes de les fonts de la Brufaganya. Enguany... i enguany? Com ens hem de sentir? Suposo que molts ens estarem fent la mateixa pregunta. 

 Hi haurà qui digui que la diada va ser un desastre, que sentencia el futur immediat de la colla (Catllar-Arboç-Vilafranca), que aquests nous sols carregats representen el principi d'allò que es diu una fi de cicle. D'altres opinaran que la part positiva que es pot llegir del dinou d'agost és que la colla es va saber aixecar no d'una, sinó de dues caigudes de castells de nou, i a més fent gala d'un pilar de garanties que ja ens ha reconduït més d'una diada negativa. Lectures possibles hi ha, de fet, tantes com persones omplien les escales de la catedral. 

Un instant, un només
Font: Ara.cat

 I jo, amb quina em quedo? A plaça era un dels que feia cara de gos. Pensant-ho fredament, és absurd pretendre supeditar tota una temporada a un parell d'actuacions. En números absoluts, les úniques diades "dolentes" han estat Vivendes, la maleïda Vivendes, i Sant Magí. I ningú em pot negar que comparant ambdós fracassos (fracassos?), el segon representa una millora no ja a nivell de castells assolits, sinó en capacitat de reacció. A Valls tot va anar de mal en pitjor, mentre que a la plaça de les Cols el regust va ser de victòria pírrica (i jo, com solc dir, em dono amb un canto a les dents) 

 I ara ve l'interessant. El Catllar, la tercera festa major de Tarragona pels del Cós del Bou, després de Sant Magí i Santa Tecla, on la Vella arriba en estat pur després de l'impressionant 9d8 de la Bisbal i els Castellers de Vilafranca en la seva absoluta normalitat. A la petita, sufocant i beneïda plaça catllarenca es veurà si els canvis a l'estructura del tres i el treball redoblat a la del quatre porten els seus fruits. Esperem-ho. 

 Paper mullat o aigua passada, en això es convertiran els esforços i preocupacions, respectivament, dels liles. És l'herència, el repte del sant patró de Tarragona.