...I aquest conte ja s'ha fos

Octubre és un mes calent, un mes de màxims, de confirmacions i zenits. Aquest, l'octubre d'una de les millors temporades de la història, no podia quedar-se enrere.

El primer cap de setmana del mes Tarragona va prendre la negreta de publicacions castelleres o no, locals o generalistes, nacionals i internacionals: El XXIVè Concurs de Castells. El 2d8sf i el 4d9sf descarregats pels Castellers de Vilafranca i l'empat tècnic entre les dues esquadres vallenques (Joves i Vella van ser declarades segones ex aequo descarregant el 9d8 i el 5d9f) van marcar la jornada de diumenge, així com els 5d8 i 2d8f dels Castellers de Sabadell, Xiquets de Reus, Castellers de Lleida, Nens del Vendrell, Castellers de Sant Cugat, Xicots de Vilafranca, Castellers de Terrassa i Bordegassos de Vilanova ens van fer recordar quin és el veritable sentit de la castellística. 

2d8f dels Castellers de Sant Cugat

Font: Castellersdesantcugat.org

Tot  just una setmana després, el focus d'atenció es desplaçava quaranta quilòmetres resseguint la Costa Daurada, a la plaça Vella del Vendrell. Una Vella i una Joves de Valls amb el cap a Santa Úrsula es combregaven sota els antics arbres juntament amb una Jove de Tarragona i uns Nens del Vendrell amb ganes de cremar els últims cartutxos. En un moment d'ànims a mig gas, després d'alguns dels pitjors i menys multitudinaris assajos del tram fort de la temporada, amb canalla lesionada, amb la gran majoria de variables en contra i, per a més inri, un intent desmuntat per indecisió de la canalla, els liles van tirar d'èpica per escriure el final d'una de les històries més boniques, cruels i memorables de la història moderna dels castells: El cinc de nou amb folre era vençut, divuit anys després, per la gent del Cós del Bou. La seqüència, completada amb el 9d8, el 3d9f i el pd7f descarregats, era la millor de la història dels liles, així com la més reeixida de les que aquella plaça penedesenca havia vist en tota la història moderna, a més de descarregar el pd7f per primera vegada després de la gesta aconseguida pels Nens del Vendrell en els temps mítics de lideratge del món casteller. Uns Nens que van signar una actuació de màxims, descarregant el 4d8 i un 2d8f que recorda als vells temps de glòria, una diada per recordar tot i l'intent de 3d8.

5d9f de la Jove de Tarragona

Font: Neus Baena

L'Esperidió, la diada que recorda a aquell casteller mític de finals del segle XIX que descarregà a segons el 4d9sf tanca, any rere any, els registres liles. Tot i no arribar al nivell de l'any passat, on les tres colles participants, els Castellers de la Vila de Gràcia, els Castellers de Sant Cugat i la convocadora, van assolir registres molt alts (Gràcia carregant el seu segon 2d8f, Sant Cugat aconseguint el primer 4d8 lluny del Vallès i la Jove descarregant el seu primer 7d8), un 5d8a carregat pels locals va posar el punt d'interès. Tot i això, res pot fer ombra a la patrona dels castells. I és que l'octubre ha estat i és, molt abans del mes del Concurs, molt abans del mes de Santa Teresa o de l'Esperidió, el mes de Santa Úrsula.

pd6 de la Jove de Tarragona al Camp de Mart per l'Esperidió

Font: @JoveDeTarragona

Les dues colles vallenques arribaven a la seva cita en una situació que ningú hagués cregut tot just fa un any. Aleshores, la Vella es va emportar el derbi vallenc amb 3d9f, 5d9f, i4d9sf, 4d9f i pd6, mentre que la Joves, enmig d'un annus horribilis, no "passava" del 4d9f, 3d9fc i 2d8f. Enguany, però, els dos colors vallencs arribaven a la plaça del Blat després d'empatar en dues diades seguides, les ja esmentades del Concurs (recordem, 9d8, 5d9f i 3d9f) i Santa Teresa del Vendrell (5d8, 3d9f i 4d8 ambdues). No contentes amb això, el programa preparat per les dues formacions per Santa Úrsula era pràcticament el mateix, 9d8, 5d9f i 4d9sf, encara que la Vella, a priori, tenia en el 3d10fm i el pd8fm els seus jòquers en cas de necessitat. 

Tot i la pluja, que va ser una constant al llarg de tota la diada, la Joves llençava el primer guant descarregant un impressionant 5d9f, amanit amb una figuereta al pis de quints que semblava enterrar, definitivament, els anys de vaques magres. La Vella, al seu torn, descarregava un 9d8 treballat i descoordinat, però descarregat. El 9d8 vermell tornava a inclinar la balança cap als del Carrer d'en Gassó, i va ser aleshores quan va venir el primer moment crític de la jornada. Els rosats s'enfrontaven al 5d9f, que havien descarregat un cop i carregat un altre. La basílica va pujar tremoladissa i desquadrada des d'un bon principi, amb una banda del dos massa enganxada a la rengla com per permetre una defensa còmoda. Així doncs, a la segona aleta, el castell es deformà per totes bandes i caigué. Moral i físicament tocats, els del Portal Nou decidien no arriscar i van tancar la diada amb el 3d9f i el pd6. La Joves, però, no va voler donar per acabada la diada i a tercera ronda va encarar el castell total, el 4d9sf. Més tranquil del que cabria pensar, el castell va pujar amb una lleugera tremolor fins a la carregada, i quan la canalla ja enfilava la baixada es va trencar. La banda esquerra de la plaça esclatava en càntics i aplaudiments, i no era per menys: La Colla Joves Xiquets de Valls acabava d'assolir la millor diada de la seva etapa actual.

4d9sfc de la Joves de Valls

Font: ACN

Amb això es tanca el tram central de la temporada, l'anomenat tradicional, el que secularment ha anat de Sant Joan a Santa Úrsula. A falta de les participants a Girona, Tots Sants i Diada de Minyons, les colles, de mica en mica, van penjant unes camises per despenjar-ne unes altres. I és que és ara, quan arriba el fred, que les colles dites convencionals deixen pas a l'altra temporada: Comencen les diades universitàries.

El groc terrós de l'arena

Fa tot just una setmana es vivien els últims moments de la primera jornada del XXIVè Concurs de Castells de Tarragona. Aquesta doble diada era l’element més visible del nou format que estrenava enguany el certamen. Si hi havia encara algú que pensava que el Concurs estava mort, aquell dia de principis d’octubre es va demostrar que no podia estar més equivocat.

Era la primera vegada per a moltes de les colles que enfilaven els carrers de la Part Baixa de Tarragona en direcció la Tàrraco Arena. Tant la Quinta de Sant Rafael com el parc de la Tabacalera estaven plens de castellers vinguts d’arreu de Catalunya amb il·lusió de participar d’un d’aquells moments difícils de repetir d’aquest petit món del que formem part. No és pas un sentiment negatiu, d’odi entre colors o altres fal·làcies que alguns han venut interessadament, sinó que és el mateix sentiment que tot veritable casteller sent quan comencen diades com les Decennals de la Candela o el Concurset de Torredembarra: Un se sent part integrant, però sobretot participativa, del decurs de la història castellera.

Aquell dissabte va donar grans moments per a la història contemporània dels castells, però en destaca un sobre la resta pel seu transfons, per la seva poètica.

L’imaginari col·lectiu casteller havia enquadrat el nom dels Bordegassos de Vilanova dins d’aquells registres de colles mítiques que havien assolit el buscat adjectiu de colla gran ja feia molt. Altres colles com els Xiquets de Reus, els Nens del Vendrell o els Castellers de Terrassa els acompanyaven*. El cas vilanoví, però, va tenir uns matisos especials.

El món era molt diferent al d’avui quan uns quants castellers de corbata** van decidir crear una colla castellera a una de les places tradicionals del segle XIX. Va néixer molt abans que els Minyons de Terrassa o la Colla Jove Xiquets de Tarragona, però des de bastant abans que elles es va guanyar l’apel·latiu de colla trencadora, de les que han assentat el model de colla àmpliament utilitzat avui. Després d’un inici prometedor, una llarga travessa del desert va portar als groc terrossos al llindar de la desaparició, moment que va coincidir amb la mort del que havia estat l’ànima mater bordegàs, Albert Salvany. En aquell moment, però, una catarsi col·lectiva sense precedents els va portar en pocs anys a l’elit castellera, aconseguint el 2d8f, el 5d8 i el pd7f l’any 1998 i el 4d8a i el 3d9f la següent temporada. Però aquesta història, com totes les bones històries, és cruel, i una lenta davallada va portar als vilanovins a un punt en el que tancaven les temporades amb pocs, un o cap castell de vuit assolit. Una nova travessa del desert.

Els Bordegassos, però, van persistir, i l’any 2010 van tornar a carregar, massa anys després, el 4d8. A partir d’aquell moment, i a base dels cops rebuts i per rebre, van recuperar, un a un, els grans castells. Però el món casteller havia crescut massa i no se’ls va fer justícia... Fins el sis d’octubre del 2012, el dia de la primera jornada del XXIVè Concurs de Castells de Tarragona.

Arribats a aquest punt s’ha d’explicar una cosa: En la seva època daurada els Bordegasssos es van caracteritzar per renunciar a la seva merescuda plaça al Concurs. Ells, però, a diferència d’altres colles, posaven la decisió en mans dels castellers, que invariablement votaven en contra de presentar-se a la cita tarragonina. Aquest any, trencant la tradició, la colla va decidir anar-hi.

Entrava a plaça amb no pocs dubtes, després d’haver punxat amb els dos castells bàsics de vuit feia tot just una setmana, a la diada memorial de, precisament, l’Albert Salvany. Un 3d8 carregat alimentava, més si cabia, els nervis dels tres-cents vilanovins presents a la Tàrraco Arena, el desplaçament més nombrós de la colla. Tot i això, a segona ronda van decidir apostar pel 2d8f, un castell mític, un castell que connectava amb els seus millors moments. 

2d8f dels Bordegassos de Vilanova

Font: Bordegassos.org

Poc més d’un any de recuperar, anys després, el 2d7, el 2d8f va pujar tranquil fins a la carregada, i amb una descarregada nerviosa (tot i què molt menys del que cabria pensar) els quarts van baixar i el folre es va desfer enmig de la eufòria i els aplaudiments de la plaça. Però no es van aturar aquí, i a tercera ronda descarregaren el 4d8. Arribats a aquest punt, fent ús de la nova norma que permet provar de nou castells només carregats, els Bordegassos de Vilanova aconseguiren fer i desfer un 3d8 que, a més, els atorgava el primer lloc entre les colles de dissabte, millorant l'actuació dels Castellers de Sant Cugat, que tot i signar la millor seqüència de la seva història, deixaren el 3d8 en carregat, i uns Xicots de Vilafranca que van ensopegar dos cops amb l'ansiat 2d8f. Tres grans colles, tres grans èxits... Però la història de superació, constància i èpica que han ofert els Bordegassos al món casteller és difícilment millorable.

Bentornats, Bordegassos!

* És curiós que totes les colles que, almenys jo, tenia dins d'aquesta llista de colles mítiques han aprofitat el Concurs per reivindicar-se, i de quina manera: Totes tres van portar a plaça el 2d8f, descarregat en el cas dels Xiquets de Reus i els Nens del Vendrell i carregat en el dels Castellers de Terrassa. Si algú dubtava si eren o no colles grans, Tarragona ho va confirmar. Felicitats a totes elles!

** Castellers de corbata és un terme utilitzat per descriure un seguit de gent que entraren al món casteller a les dècades dels anys seixanta i setanta del segle XX que procedien d'un ambient social totalment diferent al de la resta de castellers. Metges, enginyers o joves universitaris formaven aquest grup, en ocasions amb punts de vista sobre els castells radicalment distints dels dels castellers que provenien del món de la pagesia o la pesca. Per a més informació, llegiu-vos el llibre Revolució o reforma, de l'historiador casteller Guillermo Soler (SOLER, G.: Revolució o reforma, el canvi en el model de colla castellera a Tarragona. Ed. Cossetània, 2009)

Camí de la Tàrraco Arena

Aquest serà el primer cap de setmana d'octubre d'un any parell, i això, pels castellers, vol dir una cosa: Ha arribat el Concurs.

El certamen que es viurà enguany a l'antiga plaça de braus, que coincideix amb la Capitalitat de la Cultura Catalana de Tarragona i n'és un dels principals actes, estrenarà un format molt més extens que el d'edicions anteriors. Ja feia molts anys que, per l'expansió del fet casteller fora de la zona tradicional, el número de colles que eren convidades per exhibir-se al Concurs era només un petit tast del panorama general. En aquesta XXIV edició, però, trepitjaran la sorra pràcticament la meitat de les colles, trenta-dues, per ser més exactes. El certamen, dividit en dues jornades amb classificació final única, tindrà com a favorits, com en les últimes edicions, als Castellers de Vilafranca, amb la Vella i la Joves de Valls, els Xiquets i la Jove de Tarragona i els Cagrossos de Mataró com a candidats a franquejar als verds al podi. Els Xiquets de Reus i els Castellers de Sants, Sabadell, Barcelona, Gràcia i Lleida tancaran la jornada principal. A destacar que totes dotze colles han, com a mínim, assajat un castell de nou. 

Tot i això, el Concurs haurà començat la tarda anterior, i tindrà als Xicots de Vilafranca, els Castellers de Sant Cugat, els Sagals d'Osona i els Marrecs de Salt com a més provables capdavanters.

Si hi haurà un castell que es sovintejarà tant dissabte com diumenge i que pot ser determinant en la classificació final és el 2d8f. El castell que ha fet grans a colles com Sabadell, Gràcia o Sant Cugat està al programa d'una bona part de les colles participants. Algunes, fins i tot, anuncien que en cas de descarregar-lo, es veuran prou reforçades com per intentar el pas als castells de nou. 

 

2d8f de Gràcia, Sabadell, Sant Cugat, Barcelona i Lleida

font: Webcasteller, Cugat.cat i Castellers de Lleida

El nivell serà mot alt, sense dubte, i les dues jornades deixaran moments per a la història. Hi haurà castells que estrenaran color de camisa, d'altres que es retrobaran després de molts anys d'espera. El Concurs de Tarragona ha sigut històricament un punt d'inflexió en la trajectòria de moltes colles castelleres (primer i5d9f de la Jove, primer 3d9f de Sants, primer 3d10fm de la Vella, primer 3d9f descarregat per Reus, etc.), i que ho segueixi sent molts anys més. Benvinguts, dos anys després, a l'espectacle casteller més gran del món.

Demà i passat, més que mai, Força, Equilibri, Valor i Seny!