tag:blogger.com,1999:blog-72214185848936655962024-03-06T05:36:57.475+01:00DUES CAMISESPablo Varona Rubiohttp://www.blogger.com/profile/07912516665824144538noreply@blogger.comBlogger58125tag:blogger.com,1999:blog-7221418584893665596.post-68186671998877023482013-03-08T19:53:00.002+01:002013-03-08T19:53:51.856+01:00Xerrant a Mataró<div style="text-align: justify;">
Ara que l'activitat estrictament castellera de les colles està sota mínims, amb la matinera Santa Eulàlia i a l'espera del boom d'actuacions al voltant del 23 d'abril, moltes colles aprofiten per programar activitats paral.leles als assajos que ajuden a fer passar, encara que sigui a mitges, aquell mono de castells tan comú en aquestes dates.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És en aquest marc en el qual els Capgrossos de Mataró han organitzat una sèrie de xerrades al voltant de diversos àmbits del món casteller. La segona edició d'aquest acte té com a eix del debat el fenomen creixent dels castells universitaris. I és que el que va començar com un entreteniment entre classe i classe ha donat peu a la creació d'un escenari complex amb més actors a cada dia que passa i que implica al llarg de tot l'any a un gran grup de gent que no sempre prové d'allò que solem anomenar colles convencionals. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En concret, la xerrada té quatre eixos: Coneixença, organització, valoració i necessitat de les colles castelleres universitàries. Els ponents són en Miquel Bonet excap de colla dels Arreplegats de la Zona Universitària de Barcelona; Guillem del Rey, representant dels Passerells del TecnoCampus de Mataró, Guillermo Soler, representant de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya; i jo mateix, Pablo Varona, com a representant dels Ganàpies de la Universitat Autònoma de Barcelona. No saben el que es fan.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.capgrossos.cat/images/stories/xerrada9mar%20566x800.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://www.capgrossos.cat/images/stories/xerrada9mar%20566x800.jpg" width="282" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Cartell del debat</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Font: Capgrossos de Mataró (www.capgrossos.cat)</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així doncs, el debat es centrarà en diverses preguntes:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>1. Les colles castelleres universitàries són conegudes?</b> </div>
<div style="text-align: justify;">
Sí, si el qüestionat és casteller o està vinculat a aquest món, però queda molta feina per fer en àmbits no castellers</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>2. Com funcionen? </b></div>
<div style="text-align: justify;">
Com qualsevol altra colla castellera, amb alguna diferència relacionada amb el mateix concepte de colla universitària, és a dir, una colla que es renova completament cada quatre anys.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>3. Estan infravalorades? </b></div>
<div style="text-align: justify;">
La opinió de les colles convencionals respecte al món universitari ha millorat enormement els últims anys, però encara hi ha colles que perceben els castells universitaris com una amenaça o que menystenen sistemàticament la seva tasca difusora del fet casteller.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>4. Son necessàries? </b></div>
<div style="text-align: justify;">
Rotundament sí. El món casteller universitari dóna profunditat i visibilitat al fet casteller i el lliga amb una sèrie de valors compartits amb el món acadèmic i juvenil que avui en dia tots els castellers assumeixen com a propis, però que eren gairebé inexistents al món casteller de mitjans del segle XX</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així doncs, si esteu interessats en el tema, esteu convidats a venir a les sis de la tarda del dissabte, dia 9 de març, al local dels Capgrossos, al número 59 del carrer Herrera de Mataró.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Força, equilibri, valor i seny!</div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Pablo Varona Rubiohttp://www.blogger.com/profile/07912516665824144538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221418584893665596.post-65484253591943073042013-02-24T10:06:00.000+01:002013-02-24T10:06:42.378+01:00Ara que seguim vius (i III): Tot de castells<div style="text-align: justify;">
Vivim a un món on el que més importa és aparèixer als mitjans. Existir mediàticament és sobreviure, l'anonimat és el fracàs. Afortunadament, el món casteller té corda periodística i se'n parla (No sempre ni bé ni amb rigor, però) molt més del que Pin i Soler o Narcís Oller haguessin arribat a somiar mai. Actualment existeixen programes de ràdio i televisió (tant locals com regionals i catalans), blogs, pàgines web, fòrums i fins i tot alguna publicació en paper amb dedicació exclusiva al fet casteller. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si els castells van nèixer a Valls, va ser a Tarragona on van complir la majoria d'edat. El món casteller tarragoní viu un dels seus millors moments, amb les seves colles igualant o superant els seus propis límits i l'afecció a un o altre color a flor de pell cada cop que entren enfaixats a les Cols o la Font. Aquest món vibrant està cobert com mai pels mitjans informatius, amb programes de ràdio consolidats des de fa dècades com el Toc de Castells (Tarragona Ràdio), espais a la televisió amb prestigi pel seu rigor com el Finet i pel Mig (TAC 12) i seccions fixes a la premsa escrita local i regional. Tot i això, mai està de més sumar una peça al mosaic, i més si aquesta neix amb la voluntat de ser feta per i per a castellers.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa poc va veure la llum el primer número de la revista digital <a href="http://issuu.com/totdecastells" target="_blank">Tot de Castells</a>, produïda per gent vinculada a Castellers de Sant Pere i Sant Pau amb l'ànim de convertir-se amb el temps amb el canalitzador de la veu dels castellers de Tarragona. En aquest projecte els editors han volgut, molt encertadament, incloure espais per a les cinc colles de la ciutat. Sí, he dit cinc, o si es vol, quatre i mitja, doncs la última és compartida amb Reus: Parlo dels Pataquers de la URV. No hi ha d'haver cap tipus de perjudici pel fet de considerar-la part del món casteller tarragoní, doncs la meitat de la seva activitat es desenvolupa a la ciutat. Tenen tant dret a portar aquella etiqueta de "Castellers de Tarragona" de la que ens recordem tan poc com qualsevol de les altres.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al llarg de vint-i-nou pàgines on hi destaca la part visual es succeeixen entrevistes (en aquest primer número, al cap de colla dels de Sant Pere i Sant Pau o al fotògraf Antoni Coll), notícies, sàtira, etc. sempre en clau tarragonina. Una lectura molt recomanable, sobretot si en els propers dies no sabeu què fer entre partit i partit de l'Intercasteller.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />Pablo Varona Rubiohttp://www.blogger.com/profile/07912516665824144538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221418584893665596.post-59450503089084706942013-02-24T10:05:00.000+01:002013-02-24T10:05:35.825+01:00Ara que seguim vius (II): L'Ebre entra en escena<div style="text-align: justify;">
Estem a l'any 2012 de la nostra era. Tota Catalunya està ocupada pels castellers... Tota? No! Una terra poblada per irreductibles ebrencs resisteix encara [...]</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així podria haver començat fins ara una fictícia Història castellera. La taca d'oli de les colles s'estén arreu i cada vegada més cartellets amb noms exòtics van tapant el triangle. Les Terres de l'Ebre, però, seguia sent terra incògnita pel fet casteller més enllà de diades puntuals a Tortosa, Alcanar o l'Ametlla. Ara, però, de cop i volta han sortit dues iniciatives vora el riu que busquen naturalitzar els castells a terres de jota. Una d'elles és la dels Xiqüelos del Delta, que tindria la seu, pel que sembla de moment, a la ciutat d'Amposta. L'altra va més avançada. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La vila de l'Ametlla, tot just a l'altra banda del Coll de Balaguer (La de l'Hospitalet de l'Infant, no la de Lleida) és considerada històricament com la porta del Camp cap a l'Ebre. Allà on les muntanyes que comencen a Prades toquen el mar és on, per iniciativa d'una societat cultural local, ha nascut Xics Caleros de l'Ametlla, la primera colla castellera ebrenca. El primer pas es va fer a finals de l'estiu passat, quan van anar-hi a actuar Castellers de Vilafranca i Xiquets del Serrallo.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.cccc.cat/data/files/contentsImages/4806__caleros.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://www.cccc.cat/data/files/contentsImages/4806__caleros.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Los Xics Caleros, encara sense nom ni camisa, actuant l'estiu passat a l'Ametlla</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Font: Coordinadora (cccc.cat)</i></div>
<br />
<br />
Poc a poc el projecte va anar agafant força i per la Candela d'enguany la colla va presentar camisa i credencials a la resta del món casteller. A l'actuació els de la camisa ratllada blanc-i-blava van carregar el 3d6 i el pd4, descarregar el 4d6a i intentar per dues vegades el 4d6. A l'actuació s'havia convidat també als Xiquets del Serrallo i els Castellers de Vilafranca. Els del barri mariner de Tarragona, que serien una vintena llarga, van aixecar un pd4, però de Castellers de Vilafranca hi va anar només una representació de no més de cinc persones que, això sí, es va penjar ben orgullosament la medalla de padrina de la colla ebrenca. Realment, no seria dolent parlar del protocol a plaça i del poc respecte que li mantenen algunes colles. A la plaça calera hi havia gent de moltes colles castelleres, algunes amb tants o més components a les pinyes dels ratllats que els verds, però cap d'ells va demanar reconeixement a canvi.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.directe.cat/img/335/335/27404" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://www.directe.cat/img/335/335/27404" width="266" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>4d6a descarregat pels Xics Caleros el dia del seu bateig</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Font: Aleta Directe (directe.cat/castells)</i></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Més enllà d'aquest fet, la presentació de Los (Com els agrada que els diguin) Xics Caleros va servir per prendre el pols a l'afecció castellera ebrenca. El cert és que l'estat d'aquesta no podria ser millor. Tot i el fred i el vent que escombraven l'Ametlla aquell diumenge la plaça estava plena de veïns que, tot i què encara molts no sabien quan s'ha d'aplaudir exactament, estaven interessats en això de <i>los</i> castellers. Que sigui així per molts anys.</div>
Pablo Varona Rubiohttp://www.blogger.com/profile/07912516665824144538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221418584893665596.post-81852539368831423252013-02-24T10:00:00.000+01:002013-02-24T10:00:36.077+01:00Ara que seguim vius (I): Com abans, Cornudella<div style="text-align: justify;">
... I el 2013 va arribar quan ningú se l'esperava. Amb tothom mirant cap a Mèxic DF per esbrinar si allò dels maies era veritat o la patranya més exitosa de la història d'aquesta pobra Humanitat se'ns va oblidar que el temps seguia passant amb els passos de gegant amb els que ens té acostumats últimament.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I és que el 2013 ja ha arribat, i Déu n'hi dó de què n'hem fet amb els seus dos primers mesos, els castellers!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La primera notícia castellera de l'any va arribar, de fet, dues setmanes abans d'acabar l'anterior. Amb les faixes ja guardades a l'armari, la <a href="http://www.cccc.cat/" target="_blank">Coordinadora</a> va decidir acollir els Xics Caleros de l'Ametlla de Mar sota el seu paraigües, creant una nova categoria de colla dins l'organització, la de colla en formació. Poc temps després, ja enguany, als ratllats se'ls sumarien Carallots de Sant Vicenç dels Horts i Encantats de Begues, dues formacions llobregatines que venen a completar l'espès mosaic de la comarca. La última incorporació a aquest grup va arribar fa tot just un parell de dies, i és la dels Brivalls de Cornudella.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El cas cornudellenc és, si es permet, diferent al de la resta. Les altres colles en formació han nascut (o més ben dit, estan naixent) a àrees allunyades de la zona tradicional (Encara que aquest terme comença a estar desfasat) a pobles amb poc o nul contacte amb el fet casteller. Cornudella no. Cornudella de Montsant, un poblet colgat entre les muntanyes que li donen nom, va viure als anys vuitanta la seva particular època mítica castellera. L'any 1976 es fundava Brivalls de Cornudella, de camisa blava, que seria la primera (i única) colla del Priorat, una comarca que, tot i formar part del Camp no havia jugat un paper clau en la Història castellera com les veïnes Valls o Tarragona. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al llarg de la seva curta trajectòria es poden destacar dues dates. La primera, l'any 1982, quan la colla va carregar el 3d7, el castell més gran que mai arribarien a assolir, una fita que, pel que sembla, s'ha mantingut en el record dels cornudellencs i ha sigut clau per a què, trenta anys després i en el marc de la celebració del trentè aniversari del fet antics i nous brivalls decidissin tornar a treure els mocadors descolorits dels baguls d'avis, oncles i pares. </div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.tarragona21.com/wp-content/uploads/2012/10/brivalls.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://www.tarragona21.com/wp-content/uploads/2012/10/brivalls.jpg" width="290" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>3d7 carregat pels Brivalls de Cornudella l'any 1982</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Font: Tarragona 21 (tarragona21.com)</i></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
L'altra data remarcable de la Cornudella castellera és el 1979, doncs el quatre de novembre d'aquell any una estrany col.lectiu acompanyaria la colla local a l'actuació. Aquell grup de joves barbuts van actuar sense nom ni camisa, aconseguint carregar a dures penes un pilar de quatre després de que un bàsic de sis quedés en intent. Vint-i-cinc anys després la mateixa colla, ja amb el nom de Jove de Tarragona i camisa lila, tornaria al seu origen per homenatjar els seus padrins. Ells, però, ja no hi actuarien, doncs Brivalls es dissolgué l'any 1985. Ara que els prioratins han tornat seria una gran notícia que la Jove desfés el camí i apadrinés als seus padrins. Seria tancar un altre cercle.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />Pablo Varona Rubiohttp://www.blogger.com/profile/07912516665824144538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221418584893665596.post-10997770003753264592012-11-13T01:40:00.000+01:002012-11-13T01:40:08.879+01:00Dues rareses, dues proeses<div style="text-align: justify;">
El penúltim cap de setmana de la cada cop més llarga temporada castellera ha deixat quatre castells que han centrat l'atenció per un o altre motiu. Són aquests:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
1. A la diada de <b>Festa Major</b> del barri barceloní del <b>Clot</b>, els <b><span style="color: red;">Castellers de Barcelona</span></b> van carregar un castell de nou set anys després, assolint una marca que des de feia uns anys només havien aconseguit els <b><span style="color: #999999;">Castellers de Sants</span></b>: Ser colla de nou a la ciutat de <b>Barcelona</b>. No només suposa una proesa pel que representa per la història de la colla, sinó que arriba en un moment clau pel repartiment de rols entre les colles de la capital. I és que amb uns <b><span style="color: #0b5394;">Castellers de la Vila de Gràcia</span></b> assajant sisens (i havent desmuntat un intent de <b>3d9f</b> al <b>Concurs</b> d'enguany) i uns <b><span style="color: #999999;">Castellers de Sants</span></b> als que sembla que se'ls resisteixen les descarregades del <b>3d9f</b> més del que els pertoca per trajectòria, el que passi d'aquí a una setmana a <b>Terrassa</b> (on <b><span style="color: red;">CdB</span></b> i <b><span style="color: #999999;">CdS</span></b> es veuran les cares a la <b><span style="color: #d5a6bd;">Diada de Minyons</span></b>) i <b>Gràcia</b> (<b><span style="color: #0b5394;">CVG</span></b> no renuncia a portar els seus tres castells límits) pot canviar el panorama casteller de l'àrea metropolitana. En joc està, a més del títol de colla gran de <b>Barcelona</b>, la diada de la <b>Mercè gran</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://estatic.elpunt.net/imatges/46/93/alta/780_008_4693373_601a3cadace22df9c20fb0411a172f63.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://estatic.elpunt.net/imatges/46/93/alta/780_008_4693373_601a3cadace22df9c20fb0411a172f63.jpg" width="265" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>3d9f dels Castellers de Barcelona</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Font: ElPuntAvui</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
2. <b>Granollers</b> torna a fer-se visible com a enclau casteller. Després de marcar la trajectòria dels <b><span style="color: #d5a6bd;">Minyons</span></b> fa un any amb una dolorosa caiguda de <b>3d8</b> que condicionà l'objectiu de <b>tripleta de gammes extra</b> que els <b><span style="color: #d5a6bd;">malves</span></b> s'havien posat per la seva <b><span style="color: #d5a6bd;">Diada</span></b>, enguany els titulars no podien ser més diferents: La <b>plaça de la Porxada</b> va veure el primer <b>5d8</b> carregat de la història dels <b><span style="color: #0b5394;">Castellers de la Vila de Gràcia</span></b>. Després d'ensopegar amb el <b>3d9f</b> al <b>Concurs de Castells de Tarragona</b> i no poder acomplir l'objectiu de descarregar el <b>2d8f</b> que tenien aquesta temporada, un treball discret, constant i metòdic ha portat als <b><span style="color: #0b5394;">vilatans</span></b> a carregar amb suficiència la <b>catedral</b>, que va cedir una vegada la canalla començava a baixar fruit més dels nervis que d'una altra cosa. Ampliant el que es deia més amunt, els <b><span style="color: #0b5394;">graciencs</span></b> el volen tornar a intentar aquest diumenge a la seva pròpia diada, qui sap si sumant-hi el <b>2d8f</b>... i el <b>3d9f</b>.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.castellersdelaviladegracia.org/images/stories/5d8c.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://www.castellersdelaviladegracia.org/images/stories/5d8c.jpg" width="275" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>5d8c dels Castellers de la Vila de Gràcia</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Font: CVG.cat</i></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
3. Els <b><span style="color: #76a5af;">Tirallongues de Manresa</span></b> van posar el primer accent curiós a aquest cap de setmana casteller. Un dia després d'igualar la seva segona millor actuació de l'any davant la <b><span style="color: #e06666;">Colla Vella dels Xiquets de Valls</span></b> i els <b><span style="color: #d5a6bd;">Minyons de Terrassa</span></b> a la <b>Fira Mediterrània</b> de la capital del <b>Bages</b>, els <b><span style="color: #76a5af;">ratllats de blau</span></b> van portar a la seva diada una estructura inèdita, el <b>8d6</b>. Aquest castell, composat per dos tresos units per les respectives rengles per un fals dos, amb tres poms i una sola enxaneta, no sembla haver causat el mateix quòrum que el <b>7</b> o el <b>9</b> a l'hora d'integrar-lo dins la gamma normal de castells, tot i què fins fa poques temporades tampoc cap d'aquestes dues estructures en tenia. El temps dirà.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.grupnaciodigital.com/redaccio/arxius/imatges/576_1352728785_MG_4004.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://www.grupnaciodigital.com/redaccio/arxius/imatges/576_1352728785_MG_4004.jpg" width="276" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>8d6 dels Tirallongues de Manresa</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Font: Manresainfo.cat</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
4. A les <b>Festes Majors</b> del barri <b>andreuenc</b> de la <b>Sagrera</b>, la <b><span style="color: #990000;">Colla Castellera Jove de Barcelona</span></b> va portar a plaça un <b>3d6a</b>... a l'inrevès: Primer de tot van alçar un <b>pilar de quatre</b> que van envoltar d'una estructura de <b>tres</b> a l'ús. Quan l'exterior es va completar, l'enxaneta del pilar va remuntar els dosos i, encavalcant l'acotxador, va fer l'aleta mentre el pilar s'anava desmuntant. Una vegada la canalla va encarar la baixada, el castell es va desmuntar com si d'un <b>3d6</b> normal es tractés. Un mètode que afegeix dificultat als castells amb agulla, doncs el pilar ha d'aguantar més temps i més sotracs. Els <b><span style="color: #990000;">granats</span></b> van acompanyar aquest castell amb un <b>3d6</b> i un <b>4d6 simultanis</b>, la quarta colla en assolir aquest registre rere els <b>3d9f</b> i <b>4d9f</b> de <b><span style="color: #6aa84f;">Castellers de Vilafranca</span></b>, els <b>3d8</b> i <b>4d8</b> de la <b><span style="color: #a64d79;">Colla Jove Xiquets de Tarragona</span></b> i el <b>3d7</b> i <b>4d7</b> dels <b><span style="color: #0b5394;">Castellers de la Vila de Gràcia</span></b>, si no fallen les fonts. I és que la <b><span style="color: #990000;">Jove de Barcelona</span></b> ja va nèixer amb ganes de trencar esquemes.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="http://www.youtube.com/embed/0XcSL9EyFNw?fs=1" width="480"></iframe></div>
Pablo Varona Rubiohttp://www.blogger.com/profile/07912516665824144538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221418584893665596.post-73008463353471722592012-11-07T23:55:00.000+01:002012-11-08T00:57:30.948+01:00#FMUAB<div style="text-align: justify;">
Amb l'arribada dels primers polars sota les camises, passades ja les grans diades santorals i amb no més d'un parell de diades per endavant, és hora de guardar una camisa per treure-li la pols a una altra, i és que amb el novembre arriba la diada de Festa Major de la Universitat Autònoma de Barcelona, la diada degana del món casteller universitari*, on els Ganàpies de la UAB aixequen les primeres construccions d'entitat de la temporada a la plaça Cívica de Bellaterra.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La #FMUAB (hashtag que s'utilitzarà per piular la diada) havia sigut l'ocasió per estrenar la categoria de sis pels blaus fins fa dos anys, encara que actualment aquesta fita s'ha avançat diverses setmanes, a la diada de la facultat de Comunicació el curs passat i la de l'escola de Postgrau enguany. Aquest curs l'objectiu per la Festa Major de la universitat serà l'assolir els castells de gamma alta de sis, de cara a portar en cartera diverses construccions de la gamma ja estrenades a plaça pensant en les no molt llunyanes diades d'hivern. </div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://static.flickr.com/3385/3200189042_1232816eed.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="http://static.flickr.com/3385/3200189042_1232816eed.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>La Universitat Autònoma de Barcelona viurà la primera cita castellera important de la temporada</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Font: Dipity.com</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
La cita serà demà dijous, dia 8 de novembre a les 13:45 a la plaça Cívica del campus Bellaterra de la UAB, i els actes es perllongaran fins la nit a l'esplanada de Lletres, entre la biblioteca d'Humanitats i les facultats d'Educació, Traducció i Lletres amb música en directe i barraques dels diversos col.lectius universitaris, entre ells la pròpia colla castellera.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
*Va ser a la Festa Major de l'any 1994 on els Ganàpies de la UAB, que tot just s'havien establert com a colla, van carregar el primer castell universitari, un 3d6 (Cal suposar que amb acotxaneta)</div>
<br />Pablo Varona Rubiohttp://www.blogger.com/profile/07912516665824144538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221418584893665596.post-68191175325212398912012-10-22T10:09:00.000+02:002012-10-22T10:09:00.192+02:00...I aquest conte ja s'ha fos<br />
<div style="text-align: justify;">
Octubre és un mes calent, un mes de màxims, de confirmacions i zenits.
Aquest, l'octubre d'una de les millors temporades de la història, no podia
quedar-se enrere.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El primer cap de setmana del mes <b>Tarragona</b> va prendre la negreta de
publicacions castelleres o no, locals o generalistes, nacionals i
internacionals: El <b>XXIVè Concurs de Castells</b>. El <b>2d8sf</b> i el <b>4d9sf</b> descarregats
pels <b><span style="color: #38761d;">Castellers de Vilafranca</span></b> i l'empat tècnic entre les dues esquadres
vallenques (<b><span style="color: red;">Joves</span></b> i <b><span style="color: #e06666;">Vella</span></b> van ser declarades segones ex aequo descarregant el
<b>9d8</b> i el <b>5d9f</b>) van marcar la jornada de diumenge, així com els <b>5d8</b> i <b>2d8f </b>dels
<b><span style="color: #38761d;">Castellers de Sabadell</span></b>, <b><span style="color: #b45f06;">Xiquets de Reus</span></b>, <b><span style="color: #990000;">Castellers de Lleida</span></b>, <b><span style="color: red;">Nens del
Vendrell</span></b>, <b><span style="color: #38761d;">Castellers de Sant Cugat</span></b>, <b><span style="color: red;">Xicots de Vilafranca</span></b>, <b><span style="color: cyan;">Castellers de
Terrassa</span></b> i <b><span style="color: #f1c232;">Bordegassos de Vilanova</span></b> ens van fer recordar quin és el veritable
sentit de la castellística. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqCXlE_3JLILShhWXHRx_hmKYnmbEOIP29g9P4bd2exgV4jwp2htWnq035p9XG5Zs_RTveU60XbTIs_9D7heSicV6dpdMVzYCV0JUKVOdcjGE4_rLbXvy-KQEtm5kjXnxR7sFkFkio20so/s1600/100_3131.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqCXlE_3JLILShhWXHRx_hmKYnmbEOIP29g9P4bd2exgV4jwp2htWnq035p9XG5Zs_RTveU60XbTIs_9D7heSicV6dpdMVzYCV0JUKVOdcjGE4_rLbXvy-KQEtm5kjXnxR7sFkFkio20so/s400/100_3131.jpg" width="300" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>2d8f dels Castellers de Sant Cugat</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Font: Castellersdesantcugat.org</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot just una setmana després, el focus d'atenció es desplaçava
quaranta quilòmetres resseguint la <b>Costa Daurada</b>, a la <b>plaça Vella</b> del
<b>Vendrell</b>. Una <b><span style="color: #e06666;">Vella</span></b> i una <b><span style="color: red;">Joves de Valls</span></b> amb el cap a <b>Santa Úrsula</b> es
combregaven sota els antics arbres juntament amb una <b><span style="color: #a64d79;">Jove de Tarragona</span></b> i uns
<b><span style="color: red;">Nens del Vendrell</span></b> amb ganes de cremar els últims cartutxos. En un moment
d'ànims a mig gas, després d'alguns dels pitjors i menys multitudinaris assajos
del tram fort de la temporada, amb canalla lesionada, amb la gran majoria de
variables en contra i, per a més inri, un intent desmuntat per indecisió de la
canalla, els <b><span style="color: #a64d79;">liles </span></b>van tirar d'èpica per escriure el final d'una de les
històries més boniques, cruels i memorables de la història moderna dels
castells: El <b>cinc de nou amb folre</b> era vençut, divuit anys després, per la gent
del <b><span style="color: #a64d79;">Cós del Bou</span></b>. La seqüència, completada amb el <b>9d8</b>, el <b>3d9f</b> i el <b>pd7f
</b>descarregats, era la millor de la història dels <b><span style="color: #a64d79;">liles</span></b>, així com la més reeixida
de les que aquella plaça penedesenca havia vist en tota la història moderna, a
més de descarregar el <b>pd7f </b>per primera vegada després de la gesta aconseguida
pels <b><span style="color: red;">Nens del Vendrell</span></b> en els temps mítics de lideratge del món casteller. Uns <b><span style="color: red;">Nens</span></b> que van signar una actuació de màxims, descarregant el <b>4d8</b> i un <b>2d8f</b> que
recorda als vells temps de glòria, una diada per recordar tot i l'intent de
<b>3d8</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxgw-UH96-fWRt6M3fNBZlrzUr3RnKdhcp2D-qtfqfA8Kh9PRoLmpnF2BlFaphVWcajEZW3AtniJKWT6rNMF-f2fzwV22GJ9lDZNjW-FhKLFEVXIeMjBxgEsFO2oE0NmmbPhIGY1nXp6Hw/s1600/5d9fVendrellStaTeresa12.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxgw-UH96-fWRt6M3fNBZlrzUr3RnKdhcp2D-qtfqfA8Kh9PRoLmpnF2BlFaphVWcajEZW3AtniJKWT6rNMF-f2fzwV22GJ9lDZNjW-FhKLFEVXIeMjBxgEsFO2oE0NmmbPhIGY1nXp6Hw/s400/5d9fVendrellStaTeresa12.jpg" width="267" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>5d9f de la Jove de Tarragona</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Font: Neus Baena</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #a64d79;">L'Esperidió</span></b>, la diada que recorda a aquell casteller mític de finals del
<b>segle XIX</b> que descarregà a segons el <b>4d9sf</b> tanca, any rere any, els registres
<b><span style="color: #a64d79;">liles</span></b>. Tot i no arribar al nivell de l'any passat, on les tres colles
participants, els <b><span style="color: #0b5394;">Castellers de la Vila de Gràcia</span></b>, els <b><span style="color: #38761d;">Castellers de Sant Cugat</span></b>
i la convocadora, van assolir registres molt alts (<b><span style="color: #0b5394;">Gràcia</span></b> carregant el seu
segon <b>2d8f</b>, <b><span style="color: #38761d;">Sant Cugat</span></b> aconseguint el primer <b>4d8</b> lluny del <b>Vallès</b> i la <b><span style="color: #a64d79;">Jove</span></b>
descarregant el seu primer <b>7d8</b>), un <b>5d8a</b> carregat pels locals va posar el punt
d'interès. Tot i això, res pot fer ombra a la patrona dels castells. I és que
l'octubre ha estat i és, molt abans del mes del <b>Concurs</b>, molt abans del mes de
<b>Santa Teresa</b> o de <b>l'Esperidió</b>, el mes de <b>Santa Úrsula</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://pbs.twimg.com/media/A5rAR4DCEAEV-js.jpg:large" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://pbs.twimg.com/media/A5rAR4DCEAEV-js.jpg:large" width="300" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>pd6 de la Jove de Tarragona al Camp de Mart per l'Esperidió</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Font: @JoveDeTarragona</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les dues colles vallenques arribaven a la seva cita en una situació que
ningú hagués cregut tot just fa un any. Aleshores, la <b><span style="color: #e06666;">Vella</span></b> es va emportar el
derbi vallenc amb <b>3d9f</b>, <b>5d9f</b>, <b>i4d9sf</b>, <b>4d9f</b> i <b>pd6</b>, mentre que la <b><span style="color: red;">Joves</span></b>, enmig
d'un <i>annus horribilis</i>, no "passava" del <b>4d9f</b>, <b>3d9fc</b> i <b>2d8f</b>. Enguany, però, els
dos colors vallencs arribaven a la <b>plaça del Blat</b> després d'empatar en dues
diades seguides, les ja esmentades del <b>Concurs</b> (recordem, <b>9d8</b>, <b>5d9f </b>i <b>3d9f</b>) i
<b>Santa Teresa</b> del <b>Vendrell</b> (<b>5d8</b>, <b>3d9f</b> i <b>4d8</b> ambdues). No contentes amb això, el
programa preparat per les dues formacions per <b>Santa Úrsula</b> era pràcticament el mateix,
<b>9d8</b>, <b>5d9f</b> i <b>4d9sf</b>, encara que la <b><span style="color: #e06666;">Vella</span></b>, a priori, tenia en el <b>3d10fm</b> i el <b>pd8fm</b>
els seus jòquers en cas de necessitat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i la pluja, que va ser una constant
al llarg de tota la diada, la <b><span style="color: red;">Joves</span></b> llençava el primer guant descarregant un
impressionant <b>5d9f</b>, amanit amb una figuereta al pis de quints que semblava
enterrar, definitivament, els anys de vaques magres. La <b><span style="color: #e06666;">Vella</span></b>, al seu torn,
descarregava un <b>9d8</b> treballat i descoordinat, però descarregat. El <b>9d8</b> <b><span style="color: red;">vermell</span></b>
tornava a inclinar la balança cap als del <b><span style="color: red;">Carrer d'en Gassó</span></b>, i va ser aleshores
quan va venir el primer moment crític de la jornada. Els <b><span style="color: #e06666;">rosats </span></b>s'enfrontaven
al <b>5d9f</b>, que havien descarregat un cop i carregat un altre. La <b>basílica</b> va
pujar tremoladissa i desquadrada des d'un bon principi, amb una banda del dos
massa enganxada a la rengla com per permetre una defensa còmoda. Així doncs, a
la segona aleta, el castell es deformà per totes bandes i caigué. Moral i
físicament tocats, els del <b><span style="color: #e06666;">Portal Nou</span></b> decidien no arriscar i van tancar la
diada amb el <b>3d9f</b> i el <b>pd6</b>. La <b><span style="color: red;">Joves</span></b>, però, no va voler donar per acabada la
diada i a tercera ronda va encarar el castell total, el <b>4d9sf</b>. Més tranquil del
que cabria pensar, el castell va pujar amb una lleugera tremolor fins a la
carregada, i quan la canalla ja enfilava la baixada es va trencar. La banda
esquerra de la plaça esclatava en càntics i aplaudiments, i no era per menys:
La <b><span style="color: red;">Colla Joves Xiquets de Valls</span></b> acabava d'assolir la millor diada de la seva
etapa actual.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://estatic.elpunt.net/imatges/46/79/alta/780_008_4679362_d7dbd68fda10fb8dc4ef3d5a62a2098e.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://estatic.elpunt.net/imatges/46/79/alta/780_008_4679362_d7dbd68fda10fb8dc4ef3d5a62a2098e.jpg" width="262" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>4d9sfc de la Joves de Valls</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Font: ACN</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Amb això es tanca el tram central de la temporada, l'anomenat tradicional, el que secularment ha anat de <b>Sant Joan</b> a <b>Santa Úrsula</b>. A falta de les participants a <b>Girona</b>, <b>Tots Sants</b> i <b>Diada de Minyons</b>, les colles, de mica en mica, van penjant unes camises per despenjar-ne unes altres. I és que és ara, quan arriba el fred, que les colles dites convencionals deixen pas a l'<i>altra</i> temporada: Comencen les diades universitàries.</div>
Pablo Varona Rubiohttp://www.blogger.com/profile/07912516665824144538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221418584893665596.post-15871310207703656292012-10-13T23:32:00.000+02:002012-10-14T02:21:54.866+02:00El groc terrós de l'arena<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Fa tot just una
setmana es vivien els últims moments de la primera jornada del <b>XXIVè Concurs de
Castells de Tarragona</b>. Aquesta doble diada era l’element més visible del nou
format que estrenava enguany el certamen. Si hi havia encara algú que pensava
que el <b>Concurs</b> estava mort, aquell dia de principis d’octubre es va demostrar
que no podia estar més equivocat.</span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Era la primera
vegada per a moltes de les colles que enfilaven els carrers de la <b>Part Baixa</b> de
<b>Tarragona</b> en direcció la <b>Tàrraco Arena</b>. Tant la <b>Quinta de Sant Rafael</b> com el
<b>parc de la Tabacalera</b> estaven plens de castellers vinguts d’arreu de <b>Catalunya</b>
amb il·lusió de participar d’un d’aquells moments difícils de repetir d’aquest
petit món del que formem part. No és pas un sentiment negatiu, d’odi entre
colors o altres fal·làcies que alguns han venut interessadament, sinó que és el
mateix sentiment que tot veritable casteller sent quan comencen diades com les
<b>Decennals de la Candela</b> o el <b>Concurset de Torredembarra</b>: Un se sent part
integrant, però sobretot participativa, del decurs de la història castellera. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquell dissabte
va donar grans moments per a la història contemporània dels castells, però en
destaca un sobre la resta pel seu transfons, per la seva poètica. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">L’imaginari col·lectiu
casteller havia enquadrat el nom dels <span style="color: #f1c232;"><b>Bordegassos de Vilanova</b></span> dins d’aquells
registres de colles mítiques que havien assolit el buscat adjectiu de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">colla gran </i><span style="mso-bidi-font-style: normal;">ja</span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>feia molt. Altres colles
com els <span style="color: #b45f06;"><b>Xiquets de Reus</b></span>, els<span style="color: red;"><b> Nens del Vendrell</b></span> o els <span style="color: cyan;"><b>Castellers de
Terrassa</b></span> els acompanyaven*. El cas vilanoví, però, va tenir uns matisos
especials.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El món era molt
diferent al d’avui quan uns quants <i style="mso-bidi-font-style: normal;">castellers
de corbata</i>** van decidir crear una colla castellera a una de les places
tradicionals del segle XIX. Va néixer molt abans que els <span style="color: #d5a6bd;"><b>Minyons de Terrassa</b></span> o
la <span style="color: #a64d79;"><b>Colla Jove Xiquets de Tarragona</b></span>, però des de bastant abans que elles es va
guanyar l’apel·latiu de colla trencadora, de les que han assentat el model de
colla àmpliament utilitzat avui. Després d’un inici prometedor, una llarga
travessa del desert va portar als<span style="color: #bf9000;"> <span style="color: #f1c232;"><b>groc terrossos</b></span></span> al llindar de la desaparició,
moment que va coincidir amb la mort del que havia estat l’ànima mater <span style="color: #f1c232;"><b>bordegàs</b></span>,
<b>Albert Salvany</b>. En aquell moment, però, una catarsi col·lectiva sense precedents
els va portar en pocs anys a l’elit castellera, aconseguint el <b>2d8f</b>, el <b>5d8</b> i
el <b>pd7f</b> l’any <b>1998</b> i el <b>4d8a</b> i el <b>3d9f</b> la següent temporada. Però aquesta
història, com totes les bones històries, és cruel, i una lenta davallada va
portar als <span style="color: #f1c232;"><b>vilanovins</b></span> a un punt en el que tancaven les temporades amb pocs, un
o cap castell de vuit assolit. Una nova travessa del desert.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Els <span style="color: #f1c232;"><b>Bordegassos</b></span>,
però, van persistir, i l’any <b>2010</b> van tornar a carregar, massa anys després, el
<b>4d8</b>. A partir d’aquell moment, i a base dels cops rebuts i per rebre, van
recuperar, un a un, els grans castells. Però el món casteller havia crescut
massa i no se’ls va fer justícia... Fins el sis d’octubre del 2012, el dia de
la primera jornada del <b>XXIVè Concurs de Castells de Tarragona</b>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Arribats a aquest
punt s’ha d’explicar una cosa: En la seva època daurada els <span style="color: #f1c232;"><b>Bordegasssos</b></span> es van
caracteritzar per renunciar a la seva merescuda plaça al <b>Concurs</b>. Ells, però, a diferència d’altres colles, posaven la decisió
en mans dels castellers, que invariablement votaven en contra de presentar-se a
la cita <b>tarragonina</b>. Aquest any, trencant la tradició, la colla va decidir
anar-hi.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Entrava a plaça
amb no pocs dubtes, després d’haver punxat amb els dos castells <b>bàsics de vuit</b>
feia tot just una setmana, a la diada memorial de, precisament, l’<b>Albert
Salvany</b>. Un <b>3d8</b> carregat alimentava, més si cabia, els nervis dels tres-cents
<span style="color: #f1c232;"><b>vilanovins</b></span> presents a la <b>Tàrraco Arena</b>, el desplaçament més nombrós de la
colla. Tot i això, a segona ronda van decidir apostar pel <b>2d8f</b>, un castell mític,
un castell que connectava amb els seus millors moments. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.bordegassos.org/imgs/noticies/121006%20Bordegassos%20i%20...%20al%20Concurs%20de%20Tarragona%20%20(398).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://www.bordegassos.org/imgs/noticies/121006%20Bordegassos%20i%20...%20al%20Concurs%20de%20Tarragona%20%20(398).JPG" width="267" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>2d8f dels Bordegassos de Vilanova </i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Font: Bordegassos.org </i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Poc més d’un any
de recuperar, anys després, el <b>2d7</b>, el <b>2d8f</b> va pujar tranquil fins a la carregada, i amb una descarregada nerviosa (tot i què molt menys del que cabria pensar) els quarts van baixar i el folre es va desfer enmig de la eufòria i els aplaudiments de la plaça. Però no es van aturar aquí, i a tercera ronda descarregaren el <b>4d8</b>. Arribats a aquest punt, fent ús de la nova norma que permet provar de nou castells només carregats, els <span style="color: #f1c232;"><b>Bordegassos de Vilanova</b></span> aconseguiren fer i desfer un <b>3d8</b> que, a més, els atorgava el primer lloc entre les colles de dissabte, millorant l'actuació dels <span style="color: #38761d;"><b>Castellers de Sant Cugat</b></span>, que tot i signar la millor seqüència de la seva història, deixaren el <b>3d8</b> en carregat, i uns <span style="color: red;"><b>Xicots de Vilafranca</b></span> que van ensopegar dos cops amb l'ansiat<b> 2d8f</b>. Tres grans colles, tres grans èxits... Però la història de superació, constància i èpica que han ofert els <span style="color: #f1c232;"><b>Bordegassos</b></span> al <b>món casteller</b> és difícilment millorable.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Bentornats, <span style="color: #f1c232;"><b>Bordegassos</b></span>!</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
* És curiós que totes les colles que, almenys jo, tenia dins d'aquesta llista de <i>colles mítiques</i> han aprofitat el Concurs per reivindicar-se, i de quina manera: Totes tres van portar a plaça el <b>2d8f</b>, descarregat en el cas dels <span style="color: #b45f06;"><b>Xiquets de Reus</b></span> i els <span style="color: red;"><b>Nens del Vendrell</b></span> i carregat en el dels <span style="color: cyan;"><b>Castellers de Terrassa</b></span>. Si algú dubtava si eren o no colles grans, Tarragona ho va confirmar. Felicitats a totes elles!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
** Castellers de corbata és un terme utilitzat per descriure un seguit de gent que entraren al món casteller a les dècades dels anys seixanta i setanta del segle XX que procedien d'un ambient social totalment diferent al de la resta de castellers. Metges, enginyers o joves universitaris formaven aquest grup, en ocasions amb punts de vista sobre els castells radicalment distints dels dels castellers que provenien del món de la pagesia o la pesca. Per a més informació, llegiu-vos<i> </i>el llibre<i> Revolució o reforma, </i>de l'historiador casteller Guillermo Soler (SOLER, G.: <i>Revolució o reforma, el canvi en el model de colla castellera a Tarragona</i>. Ed. Cossetània, 2009)<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
Pablo Varona Rubiohttp://www.blogger.com/profile/07912516665824144538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221418584893665596.post-16598417651120929142012-10-05T18:42:00.001+02:002012-10-05T18:43:03.390+02:00Camí de la Tàrraco Arena<div style="text-align: justify;">
Aquest serà el primer cap de setmana d'octubre d'un any parell, i això, pels castellers, vol dir una cosa: Ha arribat el <b>Concurs</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El certamen que es viurà enguany a l'antiga plaça de braus, que coincideix amb la <b>Capitalitat de la Cultura Catalana de Tarragona</b> i n'és un dels principals actes, estrenarà un format molt més extens que el d'edicions anteriors. Ja feia molts anys que, per l'expansió del fet casteller fora de la zona tradicional, el número de colles que eren convidades per exhibir-se al <b>Concurs</b> era només un petit tast del panorama general. En aquesta XXIV edició, però, trepitjaran la sorra pràcticament la meitat de les colles, trenta-dues, per ser més exactes. El certamen, dividit en dues jornades amb classificació final única, tindrà com a favorits, com en les últimes edicions, als <b><span style="color: #6aa84f;">Castellers de Vilafranca</span></b>, amb la <b><span style="color: #ea9999;">Vella</span></b> i la <b><span style="color: red;">Joves de Valls</span></b>, els <b><span style="color: red;">Xiquets</span></b> i la <b><span style="color: #c27ba0;">Jove de Tarragona</span></b> i els <b><span style="color: #0b5394;">Cagrossos de Mataró</span></b> com a candidats a franquejar als verds al podi. Els <b><span style="color: #bf9000;">Xiquets de Reus</span></b> i els <b><span style="color: #cccccc;">Castellers de Sants</span></b>, <b><span style="color: #6aa84f;">Sabadell</span></b>, <b><span style="color: red;">Barcelona</span></b>, <b><span style="color: #3d85c6;">Gràcia</span></b> i <b><span style="color: #990000;">Lleida</span></b> tancaran la jornada principal. A destacar que totes dotze colles han, com a mínim, assajat un castell de nou. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i això, el <b>Concurs</b> haurà començat la tarda anterior, i tindrà als <b><span style="color: #cc0000;">Xicots de Vilafranca</span></b>, els <b><span style="color: #6aa84f;">Castellers de Sant Cugat</span></b>, els <b><span style="color: #e69138;">Sagals d'Osona</span></b> i els <b><span style="color: #3d85c6;">Marrecs de Salt</span></b> com a més provables capdavanters.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si hi haurà un castell que es sovintejarà tant dissabte com diumenge i que pot ser determinant en la classificació final és el <b>2d8f</b>. El castell que ha fet grans a colles com <b><span style="color: #6aa84f;">Sabadell</span></b>, <b><span style="color: #3d85c6;">Gràcia</span></b> o <b><span style="color: #6aa84f;">Sant Cugat</span></b> està al programa d'una bona part de les colles participants. Algunes, fins i tot, anuncien que en cas de descarregar-lo, es veuran prou reforçades com per intentar el pas als castells de nou. </div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.webcasteller.com/usuaris/images/20120924140915.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://www.webcasteller.com/usuaris/images/20120924140915.jpg" width="200" /></a><a href="http://www.webcasteller.com/usuaris/images/20120909110946.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://www.webcasteller.com/usuaris/images/20120909110946.jpg" width="240" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://p.twimg.com/AwvBz-lCEAAVDUn.jpg:large" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://p.twimg.com/AwvBz-lCEAAVDUn.jpg:large" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.webcasteller.com/usuaris/images/20120617130658.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://www.webcasteller.com/usuaris/images/20120617130658.jpg" width="213" /></a><a href="http://www.castellersdelleida.cat/imagenes/2%20de%208%20folre%20Esther%20Villoria.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://www.castellersdelleida.cat/imagenes/2%20de%208%20folre%20Esther%20Villoria.JPG" width="212" /></a> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>2d8f de Gràcia, Sabadell, Sant Cugat, Barcelona i Lleida</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>font: Webcasteller, Cugat.cat i Castellers de Lleida</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
El nivell serà mot alt, sense dubte, i les dues jornades deixaran moments per a la història. Hi haurà castells que estrenaran color de camisa, d'altres que es retrobaran després de molts anys d'espera. El <b>Concurs de Tarragona</b> ha sigut històricament un punt d'inflexió en la trajectòria de moltes colles castelleres (primer <b>i5d9f</b> de la <b><span style="color: #a64d79;">Jove</span></b>, primer <b>3d9f</b> de <b><span style="color: #cccccc;">Sants</span></b>, primer <b>3d10fm</b> de la <b><span style="color: #ea9999;">Vella</span></b>, primer <b>3d9f</b> descarregat per <b><span style="color: #b45f06;">Reus</span></b>, etc.), i que ho segueixi sent molts anys més. Benvinguts, dos anys després, a l'espectacle casteller més gran del món.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Demà i passat, més que mai, <b><u>Força, Equilibri, Valor i Seny</u></b>!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />Pablo Varona Rubiohttp://www.blogger.com/profile/07912516665824144538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221418584893665596.post-26717521524380540622012-09-26T23:30:00.000+02:002012-09-27T02:50:45.649+02:00Perón ja ha tocat*<div style="text-align: justify;">
Passada ja aquesta Santa Tecla, passat també el temps del discurs èpico-emotiu al qual semblo abonat últimament, toca fer una anàlisi seriosa del que ens ha donat la patrona en aquestes dues setmanes de <b>Festa Major</b>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Diada de Primer Diumenge de Festes, 16 de setembre, plaça de la Font</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La cita inaugural d'enguany, amb les dues colles punteres de la ciutat, <b><span style="color: red;">Xiquets</span></b> i <span style="color: #8e7cc3;"><b>Jove</b> <b>de Tarragona</b></span> i les tradicionals convidades, la <b><span style="color: #e06666;">Vella de Valls</span></b> i <b><span style="color: #6aa84f;">Castellers de Vilafranca</span></b>, va deixar èxits i desenganys a parts iguals, malgrat que es va tornar a confirmar com una de les diades punteres del calendari casteller. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La <b><span style="color: #e06666;">Colla Vella</span></b> encetava la seva actuació amb un sorprenent <b>4d9sf</b>, el primer <b>gamma extra</b> que s'intentava aquell dia a la <b>plaça de la Font</b>. Va pujar ferm, però les inherents dificultats d'un castell considerat sostre (La <b><span style="color: #e06666;">Vella</span></b> mai l'ha descarregat) va fer que l'estructura cedís pels pisos inferiors moments abans de l'aleta. Després del cop, els <b><span style="color: #e06666;">rosats</span></b> es van saber recuperar i van acabar completant una tripleta. L'intent de <b>4d9sf</b> va ser molt aplaudit a plaça, doncs referma, un any més, el compromís dels vallencs amb la ciutat que els va veure fer-se grans a les acaballes del segle XIX. Segur que els va saber a massa poc, però caure i reconduir una diada d'aquesta manera deixa molt bones sensacions.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els <b><span style="color: #6aa84f;">Castellers de Vilafranca</span></b>, al seu torn, van deixar el <b>gamma extra</b> per la segona ronda. Després d'un estàtic <b>4d9f</b>, un <b>3d9fa</b> que va pujar amb el pilar descentrat des del principi feia llenya just abans de poder ser considerat carregat, en el moment de la sortida dels terços de l'estructura exterior. Després de la desfeta, els <b><span style="color: #6aa84f;">verds</span></b> van renunciar a la <b>gamma extra</b> i van completar la diada amb un <b>3d9f</b> i un <b>3d8a</b>. Diada estranya a la qual no estan acostumats, ni ells ni el Món Casteller.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: red;">Xiquets de Tarragona</span></b> es presentava a la <b>plaça de la Font</b> amb un objectiu molt concret, descarregar la tripleta màgica per tercera vegada en els seus quaranta anys d'història. Van obrir la seva actuació amb un <b>5d8</b> que demostrava que la caiguda per l'<b>Onze de Setembre</b> va ser anecdòtica. A segona ronda, però, els fantasmes de <b>Sant Magí</b> van tornar a aparèixer i la indecisió de la canalla va deixar tres intents desmuntats consecutius de castells de nou, dos de <b>3d9f</b> i un de <b>4d9f</b>. Amb un regust amarg a la boca, els ratllats van tancar la diada amb un <b>2d8f</b>. No va ser el dia pels de <b><span style="color: red;">Santa Anna</span></b>, però com es veuria més endavant, no va ser per no tenir a punt les estructures.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La <b><span style="color: #c27ba0;">Jove de Tarragona</span></b>, en canvi, va sortir de plaça amb una cara ben diferent. Obrint la diada amb un <b>3d9f </b>parat, parat, a segona ronda vindria un dels plats forts d'aquell migdia de setembre. Els de <b><span style="color: #c27ba0;">Cós del Bou</span></b> van encarar el seu primer assalt a la <b>gamma extra</b> enguany en forma de <b>9d8</b>, castell que mai havien portat a plaça. Les quatre estructures van pujar fermes fins a la carregada, però la baixada dels poms es va haver de defensar de valent. Finalment, el castell es va descarregar, convertint-se en el primer gamma extra descarregat per una colla tarragonina. Tot i això, la diada no havia acabat. El <b>5d9f</b> que van plantar a tercera ronda va mostrar molta més corda que el de l'any anterior, i tot i cedir, ho va fer quan els dosos ja baixaven. El cansament i la inexplicable durada de la diada van desaconsellar deixar el <b>pd7f</b> per la diada de la patrona, la setmana següent. Per tant, el <b>pd6</b> va cloure la millor actuació en els trenta anys de vida dels <b><span style="color: #c27ba0;">liles</span></b>. Eufòria, celebració, emoció.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Diada de Santa Tecla, 23 de setembre, plaça de la Font</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les dues colles punteres de la ciutat es tornaven a veure les cares una setmana després, aquesta vegada acompanyades per les altres dues colles tarragonines, <b><span style="color: #3d85c6;">Xiquets del Serrallo</span></b> i <b><span style="color: #6aa84f;">Castellers de Sant Pere i Sant Pau</span></b>. Un any després del primer <b>5d9f</b> carregat per la <b><span style="color: #c27ba0;">Jove</span></b>, la primera <b>tripleta </b>de <b><span style="color: red;">Xiquets</span></b> i el <b>2d7</b> carregat per <b><span style="color: #6aa84f;">Sant Pere i Sant Pau</span></b>, la patrona depararia algunes sorpreses més.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #3d85c6;">Xiquets del Serrallo</span></b> van obrir plaça amb un bon <b>5d7</b>, un gamma alta de set que demostrava que, tot i haver-se quedat lluny de les posicions de <b>Concurs</b>, a la <b>Tàrraco Arena</b> poden presentar una actuació mínima de tres castells de <b>set i mig</b>, tenint en compte el sobrat domini dels castells amb agulla que han demostrat al llarg de la temporada i que revalidarien a última ronda. Entremig, però, un intent de <b>7d7</b>, castell sostre que mai han carregat i que ja intentaren la <b>Santa Tecla</b> del <b>2011</b> va enterbolir la diada. Pas enrere de la colla <b><span style="color: #3d85c6;">marinera</span></b>, però demostrant que poden refer-se amb un <b><span style="color: #3d85c6;">set i mig</span></b> fins i tot després d'una caiguda dura.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I si <b><span style="color: #3d85c6;">Serrallo</span></b> va ser la creu, la cara la van protagonitzar els <b><span style="color: #6aa84f;">Castellers de Sant Pere i Sant Pau</span></b>. Apart d'un <b>5d7</b> molt solvent i un <b>3d7a </b>que demostra, de la mateixa manera que els <b><span style="color: #3d85c6;">serrallencs</span></b>, que tenen un molt bon domini de les estructures amb pilar (Tot i la caiguda de <b>Sant Magí</b>), el plat fort de la diada va venir en forma de <b>2d7</b>. La <b>pubilla</b> (recuperem aquest renom tan curiós, va), que havien completat a assaig prèviament, va pujar tranquila, va ser coronada i va baixar... i ja està. Vint anys intentant-la, i ja la tenien. Eufòria, celebració, emoció.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.webcasteller.com/usuaris/images/20120925100919.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://www.webcasteller.com/usuaris/images/20120925100919.jpg" width="300" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>2d7 dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Font: Webcasteller</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: red;">Xiquets de Tarragona</span></b>, després de la desfeta de <b>Primer Diumenge</b>, va plantejar la diada com el contraatac als castells de nou. Un <b>5d8</b> va inaugurar, com la setmana anterior, la seqüència <b><span style="color: red;">matalassera</span></b>. Tot i això, les semblances amb set dies abans es van acabar aquí. A segona ronda van completar el <b>3d9f</b>, i el mateix van fer amb el <b>4d9f</b> a la tercera. Amb la <b>tripleta</b> al sarró per tercera vegada, els de <b><span style="color: red;">Santa Anna</span></b> van esclatar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://distilleryimage9.instagram.com/00bae988058511e280ff22000a1e8889_7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://distilleryimage9.instagram.com/00bae988058511e280ff22000a1e8889_7.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>4d9f de Xiquets de Tarragona</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Font: @Cristian_jurado</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La <b><span style="color: #a64d79;">Jove</span></b> arribava al dia de la patrona amb ressaca de la bona diada aconseguida per <b>Primer Diumenge</b>. Tot i què va suposar un rebaix de les expectatives que s'ha de llegir en clau <b>Concurs</b>, aquest cansament no es va transmetre a les estructures, que es van completar amb seguretat. Un <b>3d9f</b>, un <b>4d9f</b> i un <b>4d8a</b> van suposar que els <b><span style="color: #a64d79;">liles</span></b> descarreguessin per primera vegada en la seva història l'anomenada <b>tripleta vilafranquina</b>, que sempre s'havia deixat algun dels castells en només carregat. A ronda de pilars tocava completar la feina endarrerida de la setmana anterior i, per fi, la <b><span style="color: #a64d79;">Jove</span></b> va a tirar a plaça el <b>pd7f</b>. Només carregat, però tenint en compte que feia dècada i mitja que els de <b><span style="color: #a64d79;">Cós del Bou</span></b> no es plantejaven aquest espadat, i el global de les <b>Festes</b>, hi havia coses a celebrar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://distilleryimage6.instagram.com/62a8548a058711e28d7e22000a1cbb3c_7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://distilleryimage6.instagram.com/62a8548a058711e28d7e22000a1cbb3c_7.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>pd7f carregat per la Jove de Tarragona</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Font: @Cristian_jurado</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Diada de la Mercè, 24 de setembre, plaça de les Cols</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La última de les cites castelleres de <b>Santa Tecla</b> va ser la que es fa tradicionalment abans de l'arrencada dels pilars caminants, i que només compta amb dues rondes per colla. <b>5d8</b> i <b>4d8</b> per a la <b><span style="color: #a64d79;">Jove</span></b>, <b>3d8</b> i <b>4d8</b> per a <b><span style="color: red;">Xiquets</span></b>, <b>3d6</b> i <b>4d6</b> per al <b><span style="color: #3d85c6;">Serrallo</span></b> i <b>3d6</b> i <b>4d6a</b> per a <b><span style="color: #6aa84f;">Sant Pere i Sant Pau</span></b>, diada sense intents desmuntats o caigudes, dinàmica que va seguir als pilars caminants posteriors, cap dels quals va caure durant el recorregut.</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2012/09/24/catalunya/1348513251_053832_1348513391_noticia_normal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2012/09/24/catalunya/1348513251_053832_1348513391_noticia_normal.jpg" width="266" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>pd4cam dels Xiquets del Serrallo</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Font: Josep Lluís Sellart</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Llegint en global les tres actuacions, es pot veure que ha sigut una <b>Santa Tecla</b> molt profitosa per a les colles tarragonines, i fins i tot, malgrat ser objectius acomplerts per si mateixos, els castells mostrats aquest final de setembre poden suposar posteriors passos endavant, com descarregar el <b>5d9f</b> i el <b>pd7f</b> per part de la <b><span style="color: #a64d79;">Jove</span></b>, afegir als registres de nou un possible intent de <b>gamma extra</b> per la de <b><span style="color: red;">Xiquets</span></b> o un futur atac als castells de <b>8</b> de les colles malament anomenades petites de <b>Tarragona</b>. Actuacions com el <b>Vendrell</b>, l'<b>Esperidió</b>, <b>Tots Sants</b> i, sobretot, el <b>Concurs</b>, ho diran.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Santa Tecla gloriosa, </div>
<div style="text-align: justify;">
patrona dels castellers, </div>
<div style="text-align: justify;">
feu pujar aquestes torres </div>
<div style="text-align: justify;">
fins tenir a les mans el cel!</div>
<div style="text-align: justify;">
Toca, Perón!*</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
*<i> "Toca, Perón!" És una expressió utilitzada originalment al Ball de Dames i Vells de Tarragona que tanca els parlaments dels diferents personatges d'aquest ball parlat del Seguici de Santa Tecla</i></div>
Pablo Varona Rubiohttp://www.blogger.com/profile/07912516665824144538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221418584893665596.post-50940196428091546942012-09-18T04:06:00.002+02:002012-09-18T04:06:27.449+02:00Quan em vaig voler adonar<div style="text-align: justify;">
He anat deixant passar les oportunitats per escriure aquest article des de fa més d'una setmana. He deixat passar la diada de l'Onze de Setembre, després l'assaig especial de dijous, i més tard el de divendres. Volia fer una prèvia el més curosa possible, el més acotada a la realitat que es pogués.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan em vaig voler adonar, ja m'estava cordant les espardenyes. La camisa descansava sobre el respatller de la cadira. La faixa, on sempre, al costat de la de mon pare. Agafo els mocadors de la Jove i de Ganàpies, les meves dues camises, els que des de fa ja temps porto a banda i banda de la cintura. </div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://pbs.twimg.com/media/A25-TynCUAA4nTu.jpg:large" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://pbs.twimg.com/media/A25-TynCUAA4nTu.jpg:large" width="300" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>3d9f</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Font: @Castellistica</i></div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan em vaig voler adonar, la Jove ja baixava el Cós del Bou en direcció a la plaça de la Font, la plaça de places. Un espai que el segle XX va tractar injustament, però que el XXI ha redreçat fins al lloc que li pertocava.</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://pbs.twimg.com/media/A26J6SfCYAAThrE.jpg:large" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://pbs.twimg.com/media/A26J6SfCYAAThrE.jpg:large" width="300" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>9d8</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Font: @Castellistica</i></div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan em vaig voler adonar, ja érem de gamma extra. Havent descarregat un 3d9f serè, els liles enfrontàvem sense por, sense complexos, sense lloses l'assalt a un castell sense malnom. El 9d8 i la eufòria del gamma extra descarregat van portar-nos, gairebé sense adonar-nos, a tercera ronda. Ja el coneixíem, ens vam saludar, ja no calien presentacions, i va pujar amunt. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://pbs.twimg.com/media/A26WCO1CIAAT-9o.jpg:large" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://pbs.twimg.com/media/A26WCO1CIAAT-9o.jpg:large" width="300" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>5d9f c</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Font: @Castellistica</i></div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan em vaig voler adonar, les gralles ja entonaven l'Amparito. Jo, personalment, encara no sé de què adonar-me. Realment vam ser capaços? He hagut de tancar aquest article a les quatre de la matinada del dimarts dia 18 de setembre sense saber encara la resposta.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://pbs.twimg.com/media/A26vGW9CMAARFeZ.jpg:large" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://pbs.twimg.com/media/A26vGW9CMAARFeZ.jpg:large" width="240" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>pd6</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Font: @Castellistica</i></div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Bona nit a tots. Jo tinc clar què tornaré a somiar aquesta nit.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pd: Valgui aquest article, de pas, com a agraïment a @Castellistica per l'enorme treball que fa per la difusió del Fet Casteller. La Coordinadora hauria de fer alguna cosa al respecte, no sé, una pensió vitalícia, potser. Gràcies, de veritat!</div>
Pablo Varona Rubiohttp://www.blogger.com/profile/07912516665824144538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221418584893665596.post-21385093264088760492012-09-10T19:24:00.000+02:002012-09-10T19:24:41.091+02:00Deu de setembre<div style="text-align: justify;">
Avui, deu de setembre, fa tres anys que vaig traspassar per primera vegada el llindar del <b><span style="color: #a64d79;">Cós del Bou</span></b>, i prometo que poques vegades he estat més perdut, preguntant-me més insistentment què pintava una persona com jo en un lloc com aquell.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vaig anar a aquell antic mercat sorollós i ple de gom a gom convidat per un noi que tot just havia conegut per Facebook a un grup nastiquer (<b>Beneït Nàstic!</b>). Uns pantalons blancs a quadres i una samarreta de marca van fer que des del primer moment fos el "nou pijo pixapí" de la colla, tres adjectius que espero haver desmentit fa estona. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vaig passar-me l'assaig recolzat contra una columna, mirant callat, com solc fer. Devia ser una prova de tres o quatre de nou quan em van convidar a posar-me d'últim cordó. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Obro parèntesi.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan els <b><span style="color: #6aa84f;">Castellers de Vilafranca</span></b> van anar a <b>Nova York</b> aquesta primavera, un periodista americà va dir que des de fora els castells són impressionants, però que res és comparable a sentir el batec de l'estructura estant a tocar de la pinya. I és cert, i tant que ho és, de cert!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tanco parèntesi.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Potser portem tantes pinyes a les nostres espatlles, potser ho veiem amb una normalitat tal que el fet de sentir-te part d'un castell ja no ens provoca la mateixa emoció que al principi, però jo recordo perfectament com se'm van quedar unides magnèticament les mans a aquell cordó de la soca. Des d'aleshores no m'he pogut allunyar més d'una setmana seguida d'un castell.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://a7.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-prn1/14831_168925722675_8273581_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="267" src="http://a7.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-prn1/14831_168925722675_8273581_n.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Qui ho hagués dit</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Font: Pablo Videla</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per tots aquells que vau estar aquell primer dia, per tots els que ja no hi sou, pels que acabeu d'arribar, els que ho fareu i els que m'heu acompanyat des d'aleshores, <b>gràcies</b>. No se m'acut una paraula que pugui resumir millor el que els castells m'han donat des de que tinc el plaer de conèixe'ls.</div>
<br />
<br />Pablo Varona Rubiohttp://www.blogger.com/profile/07912516665824144538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221418584893665596.post-58168783175526252532012-08-22T01:53:00.001+02:002012-08-22T10:25:54.993+02:00paper mullat o aigua passada<div style="text-align: justify;">
<b>Sant Magí</b> és un sant veleitós, voluble, que tant et pot encaminar una temporada gloriosa com enfonsar somnis i il·lusions. No fa tant, un any tot just, corejàvem el seu nom. L'anterior l'havíem maleït, a ell i la seva aigua miraculosa que va venir de dalt en comptes de les fonts de la <b>Brufaganya</b>. Enguany... i enguany? Com ens hem de sentir? Suposo que molts ens estarem fent la mateixa pregunta. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hi haurà qui digui que la diada va ser un desastre, que sentencia el futur immediat d<i></i>e la colla (<b>Catllar</b>-<b>Arboç</b>-<b>Vilafranca</b>), que aquests nous sols carregats representen el principi d'allò que es diu una fi de cicle. D'altres opinaran que la part positiva que es pot llegir del dinou d'agost és que la colla es va saber aixecar no d'una, sinó de dues caigudes de castells de nou, i a més fent gala d'un <b>pilar</b> de garanties que ja ens ha reconduït més d'una diada negativa. Lectures possibles hi ha, de fet, tantes com persones omplien les escales de la catedral. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.ara.cat/societat/Colla-Jove-Xiquets-Tarragona-Magi_ARAIMA20120819_0096_20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://www.ara.cat/societat/Colla-Jove-Xiquets-Tarragona-Magi_ARAIMA20120819_0096_20.jpg" width="266" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Un instant, un només</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Font: Ara.cat</i></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
I jo, amb quina em quedo?
A plaça era un dels que feia cara de gos. Pensant-ho fredament, és absurd pretendre supeditar tota una temporada a un parell d'actuacions. En números absoluts, les úniques diades "dolentes" han estat <b>Vivendes</b>, la maleïda <b>Vivendes</b>, i <b>Sant Magí</b>. I ningú em pot negar que comparant ambdós fracassos (fracassos?), el segon representa una millora no ja a nivell de castells assolits, sinó en capacitat de reacció. A <b>Valls</b> tot va anar de mal en pitjor, mentre que a la <b>plaça de les Cols</b> el regust va ser de victòria pírrica (i jo, com solc dir, em dono amb un canto a les dents) </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I ara ve l'interessant. <b>El Catllar</b>, la tercera festa major de <b>Tarragona</b> pels del <b><span style="color: #8e7cc3;">Cós del Bou</span></b>, després de <b>Sant Magí</b> i <b>Santa Tecla</b>, on la <b><span style="color: #e06666;">Vella</span></b> arriba en estat pur després de l'impressionant <b>9d8</b> de <b>la</b> <b>Bisbal</b> i els <b><span style="color: lime;">Castellers de Vilafranca</span></b> en la seva absoluta normalitat. A la petita, sufocant i beneïda plaça catllarenca es veurà si els canvis a l'estructura del tres i el treball redoblat a la del quatre porten els seus fruits. Esperem-ho. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Paper mullat o aigua passada, en això es convertiran els esforços i preocupacions, respectivament, dels <b><span style="color: #8e7cc3;">liles</span></b>. És l'herència, el repte del sant patró de <b>Tarragona</b>.</div>
Pablo Varona Rubiohttp://www.blogger.com/profile/07912516665824144538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221418584893665596.post-48455720802432617832012-07-29T00:54:00.000+02:002012-08-22T10:35:16.235+02:00Un instant, un només<div style="text-align: justify;">
<b>Valls</b>, FM de les Vivendes de la Vella, 21 de juliol</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La <b style="color: #741b47;">Colla Jove de Tarragona</b> va tenir a tocar la possibilitat d'aconseguir coronar el primer castell de nou d'una colla no vallenca al bressol dels castells. Un orgull que es va desplomar com una llosa (quantes vegades s'haurà parlat de les lloses en aquest blog) sobre la soca lila en faltar uns pocs instants per l'aleta quan l'estructura del <b>3d9f</b> cedí. Decepció, ràbia, impotència<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://p.twimg.com/AyWfsEMCcAATBEp.jpg:large" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://p.twimg.com/AyWfsEMCcAATBEp.jpg:large" width="300" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i>La llàstima</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Font: Webcasteller.com</i></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Mataró</b>, FM de les Santes, 22 de juliol</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els <b style="color: blue;">Capgrossos de Mataró</b> van tenir a tocar la possibilitat d'aconseguir coronar el tercer gamma extra de la seva història. Un orgull que es va desplomar com una llosa sobre la soca blava en faltar uns pocs instants per l'aleta quan l'estructura del <b>2d9fm</b> cedí. Decepció, ràbia, impotència<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://distilleryimage2.instagram.com/b10d2406d3fb11e1ab4c22000a1e8b83_7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://distilleryimage2.instagram.com/b10d2406d3fb11e1ab4c22000a1e8b83_7.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>La llàstima</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Font: El Pati Digital</i></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dues històries paral.leles, dues colles amb una trajectòria paral.lela.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dóna què pensar, la veritat. Sembla mentida que un instant, un només canvii tant la percepció que tenim d'una diada. Si la<b style="color: #741b47;"> Jove</b> hagués (haguéssim) carregat el <b>3d9f</b> la ràbia per la caiguda hagués mantingut, però la diada hagués passat al registre com un èxit. Ja sabem tots com va acabar. Al dia següent, la història es va repetir a la plaça de Santa Anna. Si els <b style="color: blue;">Capgrossos</b> haguessin carregat el <b>2d9fm</b> la diada de les Santes de 2012 hagués estat rotundament bona. Queda veure com afronten les properes cites ambdues camises, doncs mentre que els mataronins tot just penjen la faixa durant les vacances d'estiu, és ara quan els tarragonins encaren (encarem) els primers compromisos decisius de la temporada: Vilallonga, Sant Magí, el Catllar o Sant Fèlix... El temps dirà.</div>
<br />
<br />Pablo Varona Rubiohttp://www.blogger.com/profile/07912516665824144538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221418584893665596.post-43040483949933696632012-07-04T00:55:00.000+02:002012-07-04T00:56:41.771+02:00Sant Cugat o com enamorar-se<div style="text-align: justify;">
Com un déjà vu. Jo ja he estat en aquesta situació. Les expressions a les cares de la gent del meu voltant són les mateixes. El mateix nerviosisme, el mateix entusiasme, el mateix anhel. Ulls mirant amunt per últim cop abans d'enfonsar-se a les entranyes de la bèstia. Se sent un batec quan puja el folre, un batec que ressona més enllà de les meves orelles, més enllà del pit dels <b><span style="color: #38761d;">santcugatencs</span></b> que tinc a prop, molt a prop. L'identifico com algun soroll rítmic que la megafonia del pavelló intensifica enormement. Tot i així, el ritme constant és una banda sonora perfecte per aquest moment.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"Tranquila, tot anirà bé. Us el mereixeu." Li dic a la meva companya de cordó. M'agafa la mà. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Arrenca el toc de castell, puja el tronc, un a un, segur, sense pressa, com han de pujar aquests castells. A mesura que pugen quilos, m'estreny la mà amb més força. Poc després, la refilada. Passada la refilada, un crit. Rere el crit, silenci. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De cop, el toc torna a sentir-se, ningú entén res, però tothom ha escoltat l'aleta. La meva companya de cordó comença a plorar en silenci, m'està clavant les ungles. Giro el cap, veig que m'està mirant. "Gràcies, gràcies", m'ho diu en un murmuri. Comença a clarejar per damunt els nostres caps, el folre baixa, celebrant-ho tímidament primer, amb més eufòria a continuació. "Despenjament, però descarregat! Però el més important, la canalla demana tornar a pujar", escolto. Em giro cap a la meva colla. Faig senyes: "Carregat, descarregat?" </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://p.twimg.com/AwvBz-lCEAAVDUn.jpg:large" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://p.twimg.com/AwvBz-lCEAAVDUn.jpg:large" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Un moment per a recordar</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Font: Cugat.cat</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
D'acord que per a la classificació del Concurs compti com a carregat, les normes són les normes, però algú pot discutir que seguir descarregant una estructura de dos després de la batzegada que fot al tronc un pom en caiguda lliure no sigui mèrit suficient per considerar-ho precisament així, descarregat? </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Benvinguts als folres, <b><span style="color: #38761d;">gausacs</span></b>! Teniu un enamorat més a Tarragona!</div>
<br />
<br />Pablo Varona Rubiohttp://www.blogger.com/profile/07912516665824144538noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7221418584893665596.post-43184634974118907142012-06-26T02:06:00.001+02:002012-07-04T00:56:09.480+02:00Tutoyant les hauteurs<div style="text-align: justify;">
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="FR">Un parc verd com
un prat pirinenc. Un cel pintat per les esteles dels avions del proper aeroport
d'Orly. </span>Casetes de pedra vella i
sostres de pissarra. És un ambient tranquil. No gaire lluny desenes de milers
de turistes envaeixen París, però des d'aquí ni tant sols es veu la torre
Eiffel entre els núvols. Per això devia sorprendre encara més si cap als
antoniens escoltar un guirigall apropant-se al parc. Els havien dit que uns
étudiants catalans venien a fer piràmides humanes (Tot un miracle de l'equilibri,
deia el pamflet del festival!), venien a ser sorpresos pels catalans... I crec
encertar dient que vam ser els catalans els que vam sortir amb els ulls com taronges.<o:p></o:p></div>
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però no avancem aconteixements... (Com m'agrada dir això!)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Catorze hores i unes quantes vèrtebres menys després arribàvem a París amb ganes de fer-nos veure. Un pilar als Camps Elisis ens convertia en el centre de les mirades de turistes i gendarmes. Eufòrics, ens arranquem amb un 2d5 i tot!</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://a7.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash3/529453_4115124118506_1202825731_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="236" src="http://a7.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash3/529453_4115124118506_1202825731_n.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Foto de família</div>
<div style="text-align: center;">
Font: Ekaitz Landa</div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Després del pati, toca el primer examen. A Châtenay, que juntament amb Antony organitza el <i>Festival Solstice</i>, ens enfaixem per primera vegada a terres gales (Sí, l'actuació improvitzada dels Camps Elisis ho havia estat tant que no havia donat temps ni de treure les faixes de les motxiles!) i enfilem l'entrada a la <i>place du Marché</i>, més plena del que cabria pensar. Allà obrim plaça amb un pilar de quatre, un dos de cinc i diversos castells de cinc nets. El moment de tensió va venir quan s'ensorrà l'estructura externa del 4d5a net. Afortunadament, tot va quedar en un ensurt, però el públic reaccionà a partir d'aquell moment (Es devien pensar que estàvem fent esforços titànics, que eren estructures límits!) i els aplaudiments van ser més forts i nombrosos d'aleshores en endavant. Una polca com a colofó i a descansar, que aquella tarda teníem el segon i més important dels exàmens de la nostra particular selectivitat a la francesa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un parc verd com un prat pirinenc. Un cel pintat per les esteles dels avions del proper aeroport d'Orly. Els <i>antoniens</i>, en família, es repartien al voltant de l'escenari del parc<i> Heller</i>. Allà s'estava entrenant ja la companyia de circ francesa XY, una vella coneguda del món casteller que ha fet de les <i>colonnes à trois</i> el seu senyal distintiu. La companyia, que està integrada per algun que altre antic casteller, parteix de la tècnica castellera i la refina, la força fins a límits insospitats, la converteix en dansa contemporània. La tarda estava pensada per ser un diàleg entre les torres humanes tant en la seva vessant popular i amateur com en la d'alta cultura i professional. Si hagués hagut un ball de valencians, es podria haver fet una foto de família d'avi, pare i fill de les torres humanes europees.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Moments així fan que t'adonis de què els castells no som una raresa nascuda en un racó amagat del món. Les torres humanes i l'art que les aixeca desapareixeran molt després de que s'hagi bastit l'últim quatre de vuit. Formem part d'una cosa més gran, i tot just ara comencem a adonar-nos. Els castells no són més que una de les branques de les torres humanes, i no tenim pas la patent exclusiva. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hi ha qui dirà que és humiliant englobar els castells dins d'una actuació de circ, però potser és que tenim alguns esquemes mentals que necessiten d'una mà de pintura. Res té a veure el que es va poder xalar al parc <i>Heller</i> d'Antony amb el <i>pasen y vean</i> i la dona barbuda. Res.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una última actuació a la <i>place Firmin Gémier</i> travessant prèviament el mercat d'Antony amb una cercavila de pilars caminants tancaria l'aventura castellera ganàpia amb un balanç final d'un quatre de sis, quatre dosos de cinc, diversos pilars de quatre, un d'ells aixecat per sota (descarregat a la ràpida, podríem dir) i una multitud de castells de cinc nets. A la retina, però, el castell que quedaria gravat no era nostre. Aquell parc com un prat del Pirineu va veure un espectacular pilar de cinc aixecat per sota com a sorpresa final de l'actuació conjunta de la Companyia XY i Ganàpies. Com es va escoltar per allà, <i>si vous faites a colla châtelière, nous ferions mieux de faire autre chose...</i></div>Pablo Varona Rubiohttp://www.blogger.com/profile/07912516665824144538noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7221418584893665596.post-78079663209907621682012-05-16T01:09:00.000+02:002012-05-16T01:10:45.362+02:00No parlem avui d'allò que s'acaba...<div style="text-align: justify;">
... Si us plau. No sé si és que amb el curs s'acaba el món (que en tot cas, ja poc li queda) o què, però porto com una setmana escoltant parlar de comiats, d'a reveures o fins mai, de coses que mai tornaran o finals encara per venir. Avui no, si us plau. Parlem avui de coses que comencen.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I de cop i volta t'enteres que se'n va (Sí, ja sé que no és la millor manera de començar un article sobre començaments, però tranquils, tingueu paciència), se'n va perquè no pot aguantar tan lluny de casa, allò al que mon avi sempre deia "la pàtria xica". Barcelona és massa gran, massa monstruosa, massa impersonal. A les maletes que s'emporta de tornada a casa de ben segur que hi porta souvenirs de tota mena, algun dragonet del Parc Güell en miniatura, qui sap si alguna postal. Al lloc d'honor de la maleta, allà on la gent corrent hi posa l'ouzo de contraban quan ve de Grècia hi ha tres peces de roba que no portava quan va venir a la gran ciutat. S'emporta uns pantalons blancs immaculats, tot i el fangar que té per poble (No diguem ja el poble veí!), una faixa negra, encara que la seva falta total i absoluta de greix corporal denota que no és de les que s'amaguen <i>sota</i> la roba, a més d'una camisa blava. Aquella camisa blava porta un escut, ovalat i blanc per més senyes, el qual llueix al seu centre una figura que de ben segur que abans de sortir de les ribes del llac de Banyoles hagués jurat que serien vés a saber, animadores americanes, <i>cheerleaders</i> trapezistes o quelcom. De volta al nord s'emporta el saber què són aquelles figuretes, haver-ne vist en temps real, ser-ne part i tot d'alguna d'elles.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://a2.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash2/75844_1584999596308_1575304984_31334660_2445754_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="http://a2.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash2/75844_1584999596308_1575304984_31334660_2445754_n.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Qui t'ho hagués dit, eh?</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>font: facebook.com</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Allà, al seu poble, encara pensen en trapezistes. Ell està entestat en fer-los saber què és, què dic, què es sent! I diu que vol muntar una colla allà dalt, tant lluny de tot. És el començament que portava buscant des que he començat a escriure l'article. Un casteller, un ganàpia, un amic se'n torna amb la maleta carregada d'idees i il·lusions cap a la petita vila de Porqueres. Les males llengües diuen que ja ha revolucionat el poble i les padrines s'escandalitzen de com al jovent ara li ha donat per fer el boig pujant-se uns a coll dels altres.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://editor.enciclopedia.cat/medies/FOTO/FG003226.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="277" src="http://editor.enciclopedia.cat/medies/FOTO/FG003226.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Una nova plaça castellera a terres gironines</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>font: enciclopèdia.cat</i></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
No dubtis pas que hi serem allà, en aquest nou començament. Aquella sensació tan americana del pare que, assegut a les grades, somriu i murmura: "Aquest és el meu fill!".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No sé perquè alguna cosa em diu que no és l'últim no-comiat que escriuré en els propers dies...</div>Pablo Varona Rubiohttp://www.blogger.com/profile/07912516665824144538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221418584893665596.post-42244518694532267722012-04-17T00:30:00.000+02:002012-04-17T00:30:46.029+02:00Technicolor<div style="text-align: justify;">Avui no parlaré d'actualitat castellera, encara que el poc que portem de temporada ja ha donat uns quants titulars, com el <b>2d7</b> de <b><span style="color: blue;">Vila de Gràcia</span></b> per <b>Sant Medir</b>, un èxit matiner que referma la confiança que han posat els <b><span style="color: blue;">graciencs</span></b> en l'estructura de torre de cara al gran objectiu de la temporada. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però ja he dit que avui no toca parlar de l'actualitat.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLWc8qxQbVKeGRneUJ2ZSMzR3WpIwe67ysJDfKJPcJ1KGu4b2VtKV5U9YLcI8izFR51HhBUW5SSJvzRPGgTDUfitdCDHwp0Lc4sU4iAphVOeAm2Vyogv5aNhoVDg3ZrIbqZWOIsp45ocS1/s1600/collavellatgnencolor.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="287" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLWc8qxQbVKeGRneUJ2ZSMzR3WpIwe67ysJDfKJPcJ1KGu4b2VtKV5U9YLcI8izFR51HhBUW5SSJvzRPGgTDUfitdCDHwp0Lc4sU4iAphVOeAm2Vyogv5aNhoVDg3ZrIbqZWOIsp45ocS1/s400/collavellatgnencolor.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4Tyx52E9-0UhUtCGcMeGKpCd1U_Hb8kt4koG6ZkfoqeHHCF6vG-gqj8gnQG4lA5w2OyS3W-qfe6r4wtieMTa3CdYmmY6RIbpBEoNpLiAPM5l2JNAqGBYfptCvEGSAc_BI3sntjUkLoK0H/s1600/collanovatgnencolor.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="273" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4Tyx52E9-0UhUtCGcMeGKpCd1U_Hb8kt4koG6ZkfoqeHHCF6vG-gqj8gnQG4lA5w2OyS3W-qfe6r4wtieMTa3CdYmmY6RIbpBEoNpLiAPM5l2JNAqGBYfptCvEGSAc_BI3sntjUkLoK0H/s400/collanovatgnencolor.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Font: <i>www.facebook.com/tarragonantiga</i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Molt sovint es parla de l'època daurada dels castells a <b>Tarragona</b>, dels <b>gammes extres</b> recuperats molts anys després, de l'<b>Esperidió</b>, de les grans construccions, però el període de postguerra i franquisme a la ciutat queda a l'ombra d'aquells bons temps. És cert que no va ser un període espectacular en quant a construccions (el nivell amb prou feines va ser mantingut en un precari <b>set i mig</b>), però el manteniment de la tradició als anys de la travessera del desert són claus per entendre el desenvolupament dels castells als anys vuitanta i noranta, i per tant són la base del ressorgiment que es viu avui en dia. La <b><span style="color: blue;">Colla Vella</span></b> (imatge superior, de camisa blava) i la <b><span style="color: #a64d79;">Colla Nova</span></b> (inferior, camisa lila), la dualitat al món casteller tarragoní i la rivalitat i progrés que aquesta va generar han estat una peça clau de tot el tinglado que fa que aquest raconet de món sigui un dels tres pilars de la castellística. Ja hi va haver dues colles al segle <b>XIX </b>(<b>Pescadors</b> i <b>Pagesos</b>), n'hi hagué al segle <b>XX</b> i n'està havent quatre (dos i dos, per dir-ho així) al que portem d'aquest segle <b>XXI</b>. La rivalitat és necessària, un statu quo que es manté mentre hi hagi voluntat per les dues bandes. El que hem pogut veure les últimes setmanes, amb pòsters arrencats i cartells desapareguts, no convé a cap de les quatre camises. Prefereixo quedar-me abans amb l'ambient que es va viure el vint-i-tres de setembre passat, amb èxits, rècords i bon rotllo per les respectives bandes. Mantenir el duel no està de més, però sobrepassar els límits del cívicament correcte no honora precisament el record dels castellers que, com es pot veure en aquestes imatges (de les poques en color), van mantenir la flama castellera en temps pitjors (pitjors?)</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">A <b>Sant Jordi</b> veurem. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><b><u>Força, Equilibri, Valor i Seny!!</u></b></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Pablo Varona Rubiohttp://www.blogger.com/profile/07912516665824144538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221418584893665596.post-6649439681473873922012-03-13T17:39:00.001+01:002012-03-15T01:01:06.823+01:00Relleus<div style="text-align: justify;">Ja es deia a l'anterior article, aquest últim any ha estat un dels millors anys castellers de la Història, i s'haurà dit tantes vegades que el fer-ho jo un altre cop em resulta repetitiu. Però no és moment de parlar de resultats, és moment de parlar de processos. M'explico.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El món casteller viu en una mena de bombolla, i ja fa temps que la castellística fa pujada. Tots sabem com s'ha arribat fins aquí (a base de força, equilibri, valor i seny, encara que això últim va segons el vent), però sabrem mantenir-ho? Sabrem fer durar la situació?</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Us poso en context. Dijous passat hi va haver un assaig conjunt de Ganàpies i Passerells a Bellaterra, i la veritat és que feia goig veure la gespa plena com feia temps que no es veia. Fins i tot es va veure alguna prova de folre, desmuntada per la via ràpida. En aquell moment, uns quants ganàpies ens vam posar a pensar: "Ostia, te n'adones que tal persona marxa enguany? I aquell altre també! I aquell, i aquell altre..." En fi, que vam arribar a la conclusió de que molts dels grans de la colla els queda poc, massa poc per marxar. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">I direu, doncs quina perogrullada, és la clau d'una colla universitària, que qui més s'hi està, com a molt, hi és cinc o sis anys. Però clar, això ens posa en una tessitura... diguem-li acollonant. D'aquí a no molt la meva generació "heretarà" la colla, el tronc, els baixos, la pinya, el capdecollat i la presidència. No és solament el fet d'haver de fer front als nous reptes que això comporta (sabrem mantenir el nivell?), sinó que Ganàpies deixarà de ser tal i com la coneixíem fins ara, perquè ells "són" els ganàpies, i nosaltres poc més que novatillos nouvinguts. No és pas, ni molt menys, que sentim menys la colla, però imagineu-vos per un moment que de cop i volta la meitat de la vostra colla convencional desapareix, que passeu d'una actitud passiva (escoltar com canten pinyes, donar pit i canya als de dalt, voltar proves netes) a estar implicat al cent per cent i saber del cert que de tu i els teus depèn la colla (cantar pinyes, formar part del tronc, dirigir les proves). És una experiència absolutament nova, una manera totalment diferent de viure els castells.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.cccc.cat/data/files/imatges/cartell%20(of).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://www.cccc.cat/data/files/imatges/cartell%20(of).jpg" width="282" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Serem capaços de mantenir la força i el mediatisme del fet casteller avui en dia?</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Foto: cccc.cat</i></div><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Quan parlava articles enrere sobre el cinc de nou deia que havíem deixat enrere la "responsabilitat" d'aconseguir el repte pendent dels que ens precediren per comprometre'ns amb noves fites. Aquesta "responsabilitat" és un orgull, però també una càrrega molt pesada. Moltes vegades no la notem, doncs no descansa a les nostres espatlles. Ara una colla de llarga trajectòria, amb un passat i un present, veu el seu futur lligat a quatre xavals mal comptats. Sí, és el canvi natural, és el cicle sense fi, però el que abans era una quimera és ara el futur immediat. A mi, almenys, em fa por. Què serà de Ganàpies després dels ganàpies?</div>Pablo Varona Rubiohttp://www.blogger.com/profile/07912516665824144538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221418584893665596.post-5288543404929977472011-12-22T01:55:00.000+01:002011-12-22T01:55:46.005+01:00Vaques grasses<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Mira que les trobàvem a faltar entre tanta crisi i tanta tristesa, i de fet, actualment és de les poques coses en la vida que van “cap amunt”. Enguany és indiscutible assegurar que ha estat un bon, no, boníssim any casteller. Aquest petit món cada vegada més deixa de ser-ho i els castells, de mica en mica, van prenent una posició més central (o menys perifèrica) en el dia a dia de la societat catalana del que estàvem acostumats fins ara. Les plusmarques globals i de colla es trenquen una darrere d’altre sense cap mirament, i fins i tot antics dogmes que semblaven inamovibles són polvoritzats per l’ànim de tota una generació castellera que ve trepitjant molt fort.</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Aquest ha estat l’any de les sorpreses, començant per la principal de totes: ningú s’esperava que aniria tant bé. L’any 2010 havia marcat una mena de zenit psicològic que, vist a un any vista, semblava difícil de superar, si no igualar. La proclamació dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, un espectacular Concurs i fites com el primer 2d8sf de l’era moderna o el 2d9fm que coronava als Capgrossos de Mataró com a cinquena colla de Gamma Extra feien augurar que la “bombolla castellera” tard o d’hora hauria d’esclatar... </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">A Tarragona, i concretament a la Jove, el traspàs d’any es va viure amb certa intranquil·litat. L’artífex de la remuntada de la colla, el que havia portat a la gent del Cós del Bou al nivell dels anys mítics, plegava. El cap de colla Jordi Crespo obria un procés de successió que fins l’últim moment no es veia clar cap a on tiraria. Estava clar que calia una solució continuista, però qui podia tenir el suficient valor com per a agafar el timó en un moment en què el llistó estava tant alt? Van sonar diversos noms, però finalment Jordi Sentís va agafar les regnes de la colla, i no solament ha mantingut el nivell dels de la camisa lila, sinó que ha portat a la Jove a fer la millor temporada de la història, amb el cinc de nou amb folre carregat com a insígnia. Què ens depararà l’any 2012? Tant de bo, repeteixo, tant de bo, que sigui el que el missatge no tant subliminal d’aquest vídeo d’en Dani Seró insinua... Però si és, serà a base de molt d’esforç i molt suar, sens cap mena de dubte. Com tota la vida s'han fet els bons castells.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/LCPE2C0kFDA?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p><br />
</o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p><br />
</o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Per altra banda, aquest 2011 ens ha deixat moments brillants tals com els dos dosos de vuit sense folre dels Castellers de Vilafranca, que demostren com d’apamada tenen aquesta estructura i que els va permetre provar i carregar el 2d9f a la diada de Tots Sants. Un altre dos de nou, però emmanillat, va revalidar la condició de Gamma Extra als Capgrossos de Mataró. De vuit han estat les torres de Gràcia i Sabadell, que l’estrenaven, i la de Reus, que l’ha recuperat passats uns anys. Però no em negareu que enguany, més que de dosos, ha estat un any de cincs.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Sis vegades (si no em deixo cap) s’ha vist el cinc de nou amb folre a plaça en aquesta temporada, dues vegades descarregat, dues carregat, una intentat i una més desmuntat, que comparant-ho amb les deu que s’ha vist el dos, a priori pot induir a pensar que vaig errat en la meva afirmació. Però ben pensat, tot i què les estructures de dos han suposat el colofó, les de cinc han suposat un punt d’inflexió que ha permès (o impedit) arribar a fites més elevades. El cinc és un castell que, per la quantitat de gent que puja al tronc, i que està al folre si és de nou, condiciona en gran mesura una part important de la temporada per a la colla que l’intenta. Una mala hòstia de cinc pot canviar el curs d’una temporada que semblava destinada a l’èxit (cas del desafortunat intent dels Minyons a Girona) o pot envalentonar als caiguts (cas del carregat per Vilafranca a Sitges). Tot i què a vegades el caure d’un cinc pot ser el millor que t’hagi passat en la vida... Així són els castells!</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Què ens portarà el 2012? S’ha fet molt enguany, però queda molt per fer encara a casa del casteller... Qui anirà a St. Fèlix l’any que ve? Quin serà el format del Concurs? Qui el guanyarà? Podran Capgrossos sobreposar-se a la davallada d’aquest any i revalidar el seu paper de colla de Gamma Extra? Aconseguirà la Jove descarregar el 5d9f? Podrà Minyons amb el 3d10fm? I Vilafranca amb el 2d9f? Tornarà la Vella a ser de deu? I la Joves, de Gamma Extra? Quina serà la setena, Xiquets o Sants? Farà Gràcia el salt al nou? Seguiran els Sagals el camí emprés per graciencs, ganxets i saballuts? Reeditaran les colles de vuit bàsic el bon paper d’aquesta temporada? Aconseguirà alguna de les colles de set i mig fer el pas a la gamma de vuit? Què serà de les noves colles de Cunit i Sant Pere de Ribes? Esdevindran finalment colles estables les de Gelida i Sarrià? Quina colla s’emportarà la palma en la temporada més igualada de la història dels castells universitaris, Xoriguers, Ganàpies o Arreplegats? Tot això i molt més, passades festes. Fins aleshores, feliç Nadal i bon any nou!</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoNormal">Ah! I per suposat, <b><u>Força, Equilibri, Valor i Seny!!</u></b></div>Pablo Varona Rubiohttp://www.blogger.com/profile/07912516665824144538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221418584893665596.post-13465206490055759242011-10-13T04:26:00.001+02:002011-10-13T04:27:34.292+02:00Parlar de castells no és tan fàcil com semblava...<div style="text-align: justify;">Demà dia 13 d'octubre a aquestes hores espero estar despullat enmig de la plaça Catalunya o, en el seu defecte, veure com els tendres novatillos <b><span class="Apple-style-span" style="color: #0b5394;">ganàpies</span></b> corretegen entre els coloms esquivant flaixos de guiris. Abans d'aquesta bucòlica estampa hauré hagut de passar una hora tancat a una habitació parlant de castells. I direu: no és el que sempre es fa al bar de sota casa o al sortidor del local amb els companys de camisa? Bé, sí, però aquesta vegada és diferent... </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">A principi de curs em van proposar de col.laborar al curs de castellística que imparteix la <b>UAB</b> amb la col.laboració de <b><span class="Apple-style-span" style="color: #0b5394;">Ganàpies</span></b>. Sense pensar-m'ho dues vegades em vaig apuntar, per dos motius: Primer, que m'apunto a un bombardeig (Els que em coneixen ho poden assegurar), i segon, que les parrafades que foto quan algun pobre guiri encerta a preguntar-me sobre els castells són antològiques (Els que em coneixen ho poden assegurar). Per tant, a priori hauria de ser senzill muntar una classe de castells, no?</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Una merda</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Se'm van donar dos temes dels que prometo haver tret tot el suc possible: El cobriment mediàtic dels castells, entroncat amb l'arrigament dels castells a la societat i el rèdit que aquesta en treu, parlant dels mitjans (escrits, audiovisuals o cibernètics) que cobreixen les diades, del <i>mundillo </i>creat al voltant del món dels castells (<i>Lapinya.cat</i>, <i>Eljoccasteller</i>), etc. El segon bloc parla de la declaració dels castells com a Patrimoni Inmaterial de la Humanitat, a on no podrà faltar una introducció a les polèmiques tractades a l'assemblea de Tarragona, els fitxatges de canalla i la publicitat a les camises.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Anem a pams:</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El cobriment mediàtic dels castells:</div><div style="text-align: justify;">-Antecedents (I): s. XVIII i XIX</div><div style="text-align: justify;">-Antecedents (II): tres primers quarts del s. XX</div><div style="text-align: justify;">-Periodisme casteller (mitjans escrits)</div><div style="text-align: justify;">-Periodisme casteller (ràdio)</div><div style="text-align: justify;">-Periodisme casteller (TV)</div><div style="text-align: justify;">-Periodisme casteller (blogs)</div><div style="text-align: justify;">-Castells virtuals (Webcasteller, Moncasteller, Lapinya, Eljoccasteller)</div><div style="text-align: justify;">-Les revistes de colla (L'Esperidió, L'Aleta, etc.)</div><div style="text-align: justify;">-Revista Castells</div><div style="text-align: justify;">Els castells com a patrimoni de la Humanitat:</div><div style="text-align: justify;">-Què vol dir ser patrimoni?</div><div style="text-align: justify;">-Què ha significat? Què ha canviat?</div><div style="text-align: justify;">-Polèmiques derivades (fitxatges, publicitat)</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">A més, material com una comparativa de l'edició del Diari de Tarragona del 24 de setembre del 2011 (5d9fc en portada) i la del Diario Español de Tarragona del 21 de novembre del 1975 (ja us imagineu què surt en portada), exemplars de l'Esperidió, l'Aleta i Revista Castells, etc, a part dels vídeos dels castells patrimoni de la humanitat i el Quèquicom dedicat als castells.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">A veure com surt...</div><div><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://elpatidigital.files.wordpress.com/2011/10/338884_2421602750298_1558344452_2569719_1475502338_o.jpg?w=655&h=462" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="281" src="http://elpatidigital.files.wordpress.com/2011/10/338884_2421602750298_1558344452_2569719_1475502338_o.jpg?w=655&h=462" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div><br />
</div>Pablo Varona Rubiohttp://www.blogger.com/profile/07912516665824144538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221418584893665596.post-61297906304242400312011-10-07T03:30:00.000+02:002011-10-07T03:30:57.128+02:00Cosmin<div style="text-align: justify;">Per un diumenge que no has de treure la camisa de l'armari i et veus obligat a canviar de color, de nom, de colla per poder passar aquesta maleïda fal.lera (Què ens donaran per esmorzar?). Per un diumenge que pots descansar d'un dissabte intens, de <b><span class="Apple-style-span" style="color: #b45f06;">clàssiques</span></b>, de <b><span class="Apple-style-span" style="color: #38761d;">castells nets</span></b> i ball de gralles (i <b><span class="Apple-style-span" style="color: #b45f06;">masclet</span></b>!)... Doncs no, cap a <b>Torredembarra</b> a fer castells. La veritat, però, és que no em penedia de no haver tingut temps ni de criar lleganyes, que era el <b>Concurset</b>. Era el meu primer, com totes les coses en castells des de fa tres temporades, però pel que m'havien dit, em podia esperar una gran diada. I si a sobre saps que sortiràs de plaça amb samarreta nova... Què millor?</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Dues faixes preparades, mocadors a tutiplén i cap a <b><span class="Apple-style-span" style="color: #6fa8dc;">Vilaescarbats</span></b> a escoltar gralles. Res més arribar a una abarrotadíssima <b>plaça del Castell</b> <b><span class="Apple-style-span" style="color: #6fa8dc;">torrenca</span></b>, divorci entre pare i fill. El <b>Varona II</b> se'n va, com a bon <b><span class="Apple-style-span" style="color: #a64d79;">anxova</span></b>, a fer pinya als amfitrions, uns pletòrics <b><span class="Apple-style-span" style="color: #6fa8dc;">Nois de la Torre</span></b> que avui estan disposats a donar la gran campanada guanyant el <i>seu</i> <b>concurs</b>. El <b>Varona I</b>, un servidor, per la seva banda, buscant la taca <b><span class="Apple-style-span" style="color: #990000;">granat</span></b> del fons de la plaça, la <b><span class="Apple-style-span" style="color: #990000;">Colla Castellera Jove de Barcelona</span></b> (I no <b>Colla Jove Xiquets de Barcelona</b>, com vaig escoltar...). És curiós trobar-te gent que coneixes de diades i diades amb un color determinat (<b><span class="Apple-style-span" style="color: #a64d79;">lila Jove</span></b> o <b><span class="Apple-style-span" style="color: #38761d;">verd Sant Pere</span></b>, per exemple) vestint colors que et descol.loquen (<b><span class="Apple-style-span" style="color: #6fa8dc;">blau cel Nois</span></b>, en majoria), però és que aquest poti-poti de colors, el mestissatge de les pinyes és la grandesa del <b>Concurset</b>. Una de les crítiques reiterades de <b><span class="Apple-style-span" style="color: #d5a6bd;">Miny</span></b>... de certs col.lectius castellers contra el model de diada <i>concursal</i> és que fomenta la rivalitat, l'odi i poc menys que la vendetta entre colles castelleres. Segur? Solament recordaré dos moments <i>concursals </i>que desbaraten aquesta teoria tan obtusa: les pinyes multicolors i enormes dels intents de <b>2d9fm</b> i <b>5d9f </b>de <b><span class="Apple-style-span" style="color: #0b5394;">Capgrossos</span></b> i <b><span class="Apple-style-span" style="color: #a64d79;">Jove</span></b> al <b>Concurs</b> de 2010 i la lloable resposta de <b><span class="Apple-style-span" style="color: #6fa8dc;">Nois</span></b> en el moment que, sent campions virtuals del <b>Concurset</b> havent descarregat un <b>7d7</b> (Del qual parlarem més endavant) es posaren, en massa, a la pinya del <b>2d7</b> d'<span class="Apple-style-span" style="color: #0b5394;"><b>Esplugues </b></span>que donava matemàticament el primer lloc a la colla <b><span class="Apple-style-span" style="color: #0b5394;">llobregatenca</span></b> i el <i>robava</i> a la <b><span class="Apple-style-span" style="color: #6fa8dc;">gaianenca</span></b>. Quin acte més desinteressat es pot trobar als castells que posar-te a la pinya de la colla <i>rival</i> pel simple plaer de saber-te part d'un castell enlairant-se? Això, crec jo, són els castells en estat pur.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.lamalla.cat/media_th/yeHd44OckNPG28bfsJR2k821ndHG0dLUeJ2Rl5WelaN0Y3hgnnqflZCdmaN5nZGXlZ+ZqHlmfmDLdKKYwJ2XvZm0" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://www.lamalla.cat/media_th/yeHd44OckNPG28bfsJR2k821ndHG0dLUeJ2Rl5WelaN0Y3hgnnqflZCdmaN5nZGXlZ+ZqHlmfmDLdKKYwJ2XvZm0" width="266" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>3d7ps dels Castellers d'Esplugues</i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Foto: Efren Garcia, LaMalla.cat</i></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Dos castells, per damunt de la resta, van marcar la diada. Dos castells de la gamma alta de set que demostren la puixança de les colles de mitja taula i, per tant, la salut del Món Casteller. Un <b>3d7ps</b> dels <b><span class="Apple-style-span" style="color: #0b5394;">Castellers d'Esplugues</span></b>, ben portat i defensat, com qualsevol estructura aixecada per sota, d'aquelles que fan vibrar a cada aixecada, i el <b>7d7</b>... quin <b>7d7</b>! Tot i no ser el primer que s'havia vist a la diada (Tot just <b><span class="Apple-style-span" style="color: #6fa8dc;">Poblesec</span></b> l'acabava de completar), sens dubte va ser el moment estelar del migdia. No podia començar pitjor: Res més sonar gralles, un terç es queda en calçotets i sense solució de continuitat, quarts amunt i a patir. Carregada ràpida i amb un salt de pom a pom en comptes de l'habitual pujar i baixar entre un i l'altre. Aleshores, fruit dels nervis i de la inexperiència (el primer de la llarga història dels <b><span class="Apple-style-span" style="color: #6fa8dc;">Nois</span></b>), el castell es comença a rebregar, a deformar-se salvatjement...</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.lamalla.cat/media_th/yeHd44OckNPG28bfsJR2k821ndHG0dLUeJ2Rl5WelaN0Y3hgnnqflZCdmaN5nZGXlZ+ZqHlmfWbLdKKYwJ2XvZm0" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="http://www.lamalla.cat/media_th/yeHd44OckNPG28bfsJR2k821ndHG0dLUeJ2Rl5WelaN0Y3hgnnqflZCdmaN5nZGXlZ+ZqHlmfWbLdKKYwJ2XvZm0" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>el 7d7 torrenc instants després de la carregada</i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Foto: Efren Garcia, LaMalla.cat</i></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Amb la canalla baixant, un segon (curiosament, el de davant del terç despilotat... coincidència?) es plega cap a un costat i queda en una postura dolorosa res més de veure-la. El castell està a punt de petar... i aleshores, miraculosament, una mà surt d'entre les tantes de la pinya i apuntala el braç del segon. En aquesta postura el pobre home treballa, pateix i es deslloma per tal de descarregar el castell. Els corresponsals de <b><span class="Apple-style-span" style="color: #741b47;">TAC12</span></b>, ulliplàtics, corren cap al pobre casteller per acosar-lo a preguntes: És l'estrella. Un casteller romanès, quatre mesos a la colla, el primer castell a plaça. Es diu <b>Cosmin</b> i dos <b><span class="Apple-style-span" style="color: #6fa8dc;">torrencs</span></b> el porten mig en volandes, no pot ni parlar. Aquells petits plaers, aquells miracles tan estranys a la vida desencamisada i tan comuns a la vida dintre la faixa... Moments d'aquells que, portis la camisa que portis, notes la pell, igual per a tots, eriçada de la mateixa manera als braços enlairats al cel. Un cel blau, <b><span class="Apple-style-span" style="color: #6fa8dc;">blau cel</span></b>, més blau (<b><span class="Apple-style-span" style="color: #6fa8dc;">cel</span></b>) que mai sobre l'<i>Alfa i l'Omega</i> de <b>Torredembarra</b>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.lamalla.cat/media_th/yeHd44OckNPG28bfsJR2k821ndHG0dLUeJ2Rl5WelaN0Y3hgnnqflZCdmaN5nZGXlZ+ZqHlmfWTLdKKYwJ2XvZm0" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://www.lamalla.cat/media_th/yeHd44OckNPG28bfsJR2k821ndHG0dLUeJ2Rl5WelaN0Y3hgnnqflZCdmaN5nZGXlZ+ZqHlmfWTLdKKYwJ2XvZm0" width="265" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>7d7 dels Nois de la Torre</i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Foto: Efren Garcia, LaMalla.cat</i></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Què odio més de les diades <i>concursals</i>? Aquella sensació al desemfaixar-te de que no tornaràs a viure res semblant en dos anys; dos temporades que poden donar per moltes, moltes coses... </div><br />
...Però sobretot per a quatre: <b><u>Força, Equilibri, Valor i Seny!!</u></b><br />
<b><u><br />
</u></b><br />
Pd: Ep! Els que em coneixen personalment saben que tinc una molt bona relació amb gent de <b><span class="Apple-style-span" style="color: #d5a6bd;">Minyons </span></b>(collons, que sóc <b><span class="Apple-style-span" style="color: #0b5394;">ganàpia</span></b>!), i que l'únic enfrontament que puc tenir amb els de la camisa malva és per la seva tossuda negació de l'adeqüació del model <i>concursal</i> de diada al <b>Fet Casteller</b>. No us ho prengueu a males, que és la meva feina: Al cap i a la fi, sóc de <b>Tarragona</b>...Pablo Varona Rubiohttp://www.blogger.com/profile/07912516665824144538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221418584893665596.post-56138154596037838782011-09-28T14:21:00.000+02:002011-09-28T14:21:34.872+02:00Legadors<div style="text-align: justify;">"<i>En voz alta y clara, rompiendo aquel viejo silencio, Ged pronunció el nombre de la sombra, y en el mismo instante habló la sombra, sin labios ni lengua, y dijo la misma palabra: -Ged. Y las dos voces fueron una sola voz.</i></div><div style="text-align: justify;"><i><br />
</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Ged soltó la vara, extendió los brazos i abrazó a la sombra, a la negra mitad que reptaba hacia él. Luz y oscuridad se encontraron, se fusionaron, se unieron.</i>"</div><div style="text-align: right;">Ursula K. Le Guin, Un mago de Terramar</div><div style="text-align: right;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Casualitats de la vida, vaig decidir rellegir-me per enèssima vegada aquest llibre just abans de <b>Santa Tecla</b>. Tracta, pels que no l'hagueu llegit, de com un aprenent de mag, per la seva sobèrbia i ignorància, desprén la seva part obscura, la seva maldat de si mateix i li dóna forma i poder. A partir d'aquell moment, l'ombra l'empaita i l'amenaça durant tota la seva vida. Ningú sap trobar la solució fins que <b>Ged</b> (que així es diu el mag) troba la resposta: s'ha de reunir el que està separat. S'ha d'acceptar el mal per conviure amb el bé. Ha de buscar l'ombra i reunir-se amb ella per poder avançar en pau per la vida.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El dia 23 de setembre de l'any 2011 un miracle semblant es va poder sentir a la <b>plaça de la Font</b>. Una figura fantasmal, del color del cel quan el sol es pon, del color heràldic d'aquest <b>Camp de Tarragona</b> que va veure néixer els castells s'aixecava per damunt les façanes ocres. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Ni tant sols el vam notar. Més que el pes de vuit pisos i un folre per damunt dels nostres caps, el que pesava era la llosa que intent a intent, any rere any, dècada rere dècada havíem anat forjant amb envoltoris buits de somnis vells i trencats; de sang, d'antics crits de guerra i de dolor. Sembla una broma del destí, o la justa retribució de la Història envers la colla, que l'enxaneta que coronà el primer <b>5d9f</b> de la <span class="Apple-style-span" style="color: #a64d79;"><b>Colla Jove Xiquets de Tarragona</b></span> es digués <b><span class="Apple-style-span" style="color: #a64d79;">Laura Lloses</span></b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.lamalla.cat/media_th/yeHd44OckNPG28bfsJR2k821ndHG0dLUeJ2Rl5WelaN0Y3hgnnqenJCdmaN5nZGXlZ+ZqHdoeWTLdKKYwJ2X3bnU" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://www.lamalla.cat/media_th/yeHd44OckNPG28bfsJR2k821ndHG0dLUeJ2Rl5WelaN0Y3hgnnqenJCdmaN5nZGXlZ+ZqHdoeWTLdKKYwJ2X3bnU" width="300" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Tots havíem somiat amb això</i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>foto: LaMalla.cat</i></div><br />
Trencat tot complexe del passat, tancat aquest cicle, toca mirar endavant. La obsessió pel <b>5d9f</b> ha marcat pràcticament la meitat de la història de la colla, del <b>1994</b> cap aquí. D'ara en endavant, una etapa encara més dura s'albira. Fins ara érem hereus d'una trajectòria, pràcticament esclaus d'un mite. Ara, solventat el deute que teníem amb nosaltres mateixos, som legadors dels nostres propis actes als que vinguin darrere.<br />
<br />
Ara comença la veritable lluita.<br />
<br />
Perdoneu si he fet aquest article massa fantasiós, poètic o poc rigorós... però permeteu-m'ho.<br />
<br />
Pd: quan pugui parlaré de la resta de la diada, de la tripleta de <span class="Apple-style-span" style="color: red;"><b>Xiquets</b></span> i del 2d7c de <b><span class="Apple-style-span" style="color: #38761d;">Sant Pere i Sant Pau</span></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="color: #38761d;"><br />
</span></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="color: #eeeeee;">Ara més que mai: <u>Força, Equilibri, Valor i Seny!!</u></span></b></div>Pablo Varona Rubiohttp://www.blogger.com/profile/07912516665824144538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221418584893665596.post-55028567169786464392011-09-20T01:21:00.000+02:002011-09-20T01:21:03.278+02:00Lluites II: La rivalitat reencesa<div style="text-align: justify;">A mi sempre me l'havien explicat, doncs mai l'havia viscut. S'explicaven històries, pactes de sang traïts, pilars caminants entorpits, expulsions i camises tretes... Però almenys jo no ho acabava d'entendre tot. Les noves generacions de camises <b><span class="Apple-style-span" style="color: #a64d79;">liles</span></b> havíem perdut els complexes del passat, i d'igual manera que recuperàvem antics somnis, anàvem cosint antigues ferides. Aquella ja no era la nostra guerra, i confio que des de l'altra banda de la <b>plaça del Rei</b> es veiés d'igual manera. Tot i així, de tant en tant encara sonaven ecos d'aquells temps llegendaris, curiosament tocats per aquells madurs, els de sang atemperada, els gats vells d'una i altra camisa. Però mai, mai fins ara, s'havia viscut el duel com en aquells temps que els grans ens expliquen.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.lamalla.cat/media_th/yeHd44OckNPG28bfsJR2k821ndHG0dLUeJ2Rl5WelaN0Y3hgnnqemJCdmaN5nZGXlZ+ZqHVqf2TLdKKYwJ2XvZm0" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://www.lamalla.cat/media_th/yeHd44OckNPG28bfsJR2k821ndHG0dLUeJ2Rl5WelaN0Y3hgnnqemJCdmaN5nZGXlZ+ZqHVqf2TLdKKYwJ2XvZm0" width="212" /></a><a href="http://www.lamalla.cat/media_th/yeHd44OckNPG28bfsJR2k821ndHG0dLUeJ2Rl5WelaN0Y3hgnnqemJCdmaN5nZGXlZ+ZqHVreGTLdKKYwJ2XvZm0" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://www.lamalla.cat/media_th/yeHd44OckNPG28bfsJR2k821ndHG0dLUeJ2Rl5WelaN0Y3hgnnqemJCdmaN5nZGXlZ+ZqHVreGTLdKKYwJ2XvZm0" width="212" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>3d9f i 3d9f(c) de Xiquets i Jove. Primer Diumenge 2011</i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>foto: LaMalla.cat</i></div><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">Jo vaig cridar contra els <b><span class="Apple-style-span" style="color: red;">Xiquets de Tarragona</span></b> quan els seus quarts, castellers de dubtable honor, van alletjar la que, fins aleshores, era una tàcita ignorància entre les dues parts, una tranquil.la i tàcita ignorància. Per aquest motiu, jo, <b>Pablo Varona Rubio</b>, demano disculpes obertament a una colla on tinc coneguts, amics i fins i tot familiars per una reacció fruit del nerviosisme i del mal perdre puntual. D'igual manera, m'avergonyeix que l'ampolla d'aigua sortís de la pinya de la meva colla, perdent en aquell moment tota la credibilitat que hauríem tingut limitant-nos a respondre als xiulets, insults i botifarres amb pit, esforç i aletes. No sé qui va ser el desgraciat casteller que va tacar el nom de la meva colla, però si tingués el que tot casteller ha de tenir ja hagués sortit a donar la cara per la <b><span class="Apple-style-span" style="color: #a64d79;">Jove</span></b>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Els castellers de <b>Tarragona</b> som hereus d'una tradició, d'un llegat massa gran com per fer avergonyir al <b>Món Casteller</b> dels nostres actes. Recordem-ho tots. Jo, el primer.</div><br />
<b><u>Força, Equilibri, Valor i Seny!!</u></b>Pablo Varona Rubiohttp://www.blogger.com/profile/07912516665824144538noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221418584893665596.post-7454452633733032662011-09-20T00:18:00.004+02:002011-09-20T01:26:46.001+02:00Lluites I: 5d9f<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="color: #cccccc; font-family: inherit;">Mea culpa. Meva i de molts. El tenim tan a prop...<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cccccc; font-family: inherit;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cccccc;">Sempre he sentit dir que la </span><b><span class="Apple-style-span" style="color: #a64d79;">Jove</span></b><span class="Apple-style-span" style="color: #cccccc;">, la meva colla, és una colla d'aquelles "simpàtiques", que cau bé en general. És aquella colla que, pobres, fa molt van intentar una gran cosa però els va fallar. Aquells que queden quarts al </span><b style="color: #cccccc;">Concurs</b><span class="Apple-style-span" style="color: #cccccc;">, just fora del podi. Al límit, al límit, però que mai apareixen a la portada dels diaris. <o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cccccc; font-family: inherit;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #cccccc; font-family: inherit;">Érem el nen bo, que mai ha trencat un plat, sempre a l'ombra dels pares i a punt de complir els quinze anys: l'adolescència; els que en un acte de rebel·lia es van atrevir a desafiar als grans. Com a aquelles rondalles moralitzants de quan érem nens, la història acabava amb l’escarment del nen rebel i la tornada a la normalitat i l’harmonia còsmica.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cccccc; font-family: inherit;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cccccc;">Però oh, sorpresa, que la història torna a començar. Arriba el príncep </span><b><span class="Apple-style-span" style="color: #a64d79;">lila</span></b><span class="Apple-style-span" style="color: #cccccc;"> (</span><i style="color: #cccccc;">sic</i><span class="Apple-style-span" style="color: #cccccc;">) i rescata la colla de l’oblit. A base d’esforç i tensió, de treball i concentració, un a un anaven pujant, tots forts, els pisos d’un nou castell bastit sobre antics folres. Sang nova regant velles artèries. Com el nen que ha estat escarmentat, sempre vivint amb la llosa a sobre. Sempre parlant als dinars familiars amb la boca petita, per si de cas algú s’enrecordava de la malifeta anterior.<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cccccc; font-family: inherit;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: inherit;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cccccc;">Aquell puto complexe d’inferioritat tan tarragoní que sempre ens empaita...</span><span class="Apple-style-span" style="color: #eeeeee; font-size: x-small;"><o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-size: 13.5pt;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.lamalla.cat/media_th/yeHd44OckNPG28bfsJR2k821ndHG0dLUeJ2Rl5WelaN0Y3hgnnqemJCdmaN5nZGXlZ+ZqHVqgGjLdKKYwJ2XvZm0" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://www.lamalla.cat/media_th/yeHd44OckNPG28bfsJR2k821ndHG0dLUeJ2Rl5WelaN0Y3hgnnqemJCdmaN5nZGXlZ+ZqHVqgGjLdKKYwJ2XvZm0" width="266" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>id5d9f, Primer Diumenge 2011</i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>foto: LaMalla.cat</i></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #cccccc; font-size: 13.5pt;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cccccc;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="color: #cccccc;">El </span><b style="color: #cccccc;">5d9f</b><span class="Apple-style-span" style="color: #cccccc;"> de la </span><b><span class="Apple-style-span" style="color: #a64d79;">Jove</span></b><span class="Apple-style-span" style="color: #cccccc;"> deu ser el castell més car que s’ha bastit mai. Tant s’ha sacrificat, tant s’ha demanat i s’ha donat a cor obert, tant s’ha perdut... per una recompensa tan minsa.<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cccccc;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="color: #cccccc;">Alguns ens titllen de xulos, prepotents, a la </span><b><span class="Apple-style-span" style="color: #a64d79;">Jove</span></b><span class="Apple-style-span" style="color: #cccccc;">. I jo pregunto... És xulo qui té un somni, i el somia tan fort que el creu de carn i óssos? Aleshores, castellers, tots ho som. Què són els castells més que somnis arrencats amb sang, suor i llàgrimes de la boira de la nit?</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><o:p></o:p></span></span></div>Pablo Varona Rubiohttp://www.blogger.com/profile/07912516665824144538noreply@blogger.com0