Churchill va dir que es va necessitar sang, suor i llàgrimes per guanyar la IIa Guerra Mundial. A Catalunya plorem, suem i ens dessagnem cada diumenge a plaça per poder tocar, encara que sigui un segon, el cel de cadascú.
És de domini públic la problemàtica que han tingut els Xiquets del Serrallo durant la seva història amb el tema de la seu social i el local d'assaig. Aquesta colla nòmada, després de voltar i voltar, es va establir "provisionalment" a l'actual local del carrer Nou de Sta. Tecla, uns baixos petits i no molt acords a les necessitats d'una colla castellera. El problema és que el "provisionalment" ha derivat en un "indefinidament". Això, però, sembla que canviarà si fem cas a la informació que dóna el Diari: Els Xiquets tornaran del seu exili a la Part Baixa al 2012, i és que serà aleshores quan es preveu que acabin les obres de remodelació de l'antic edifici de l'estació fitosanitària del Port, a tocar dels tinglados. S'habilitarà com un centre cultural per al barri mariner i es prepararà una sala pensada ex professo per a l'activitat castellera. Amb aquesta actuació, sembla que la idea de fer un local als jardins de les piscines del Serrallo, a Vidal i Barraquer, llargament anunciada i esperada, s'esvaeix. Serà la seu definitiva? Tant de bo. La colla s'ho mereix.
En un altre ordre de coses, del Llobregat cap amunt també hi han notícies, i és que els Castellers de la Vila de Gràcia han posat recentment la primera pedra de l'Espai Albert Musons, el que serà la seva futura seu, compartida amb la Fundació Festa Major de Gràcia. Per tant, Tant Gràcia com Serrallo, dues colles blaves, estrenaran locals d'aquí a uns anys que no solament seran coneguts al Món Casteller sinó que seran pols culturals als seus respectius barris. Bona simbiosi entre els castells i la cultura, pel que es veu.
Res més fins la Candela! Força, Equilibri, Valor i Seny!
Estado del mar en que el aire está en completa quietud.
Doncs és com jo definiria el període, al que se li han posat noms com "la travessera del dessert" o "pretemporada a la castellera", el quan estem a punt de deixar enrere. I enguany, com cada deu, una mica abans del que estem acostumats per aquestes latituds. I és que falten poc més de quinze dies per la (si considerem Sta. Úrsula, Sta. Tecla i St. Fèlix com les Diades Mare) Diada Àvia, la que tradicionalment aplega a totes les colles castelleres existents (cosa que evidentment en èpoques recents és logísticament impossible -imagineu-vos el cost de portar Lo Prado o Shanghai a Valls!-, tot i portar almenys totes les dels Països Catalans) i que aquest any es presenta com una de les més interessants dels últims temps. A la diada precedent a la gran concentració, on solament actuen Vella i Joves, espero i desitjo poder veure un renaixement de les dues colles més malferides en l'orgull de la passada temporada que demostrin a tot el món casteller de vigílies a terres vallenques que, si bé aquest any no hi ha Concurs, lluitaran mossegant coll de camisa per Sta. Tecla, St. Fèlix o el Mercadal.
De la diada del dia següent? Tots esperem primerament bones actuacions per a tothom, per recarregar piles anímiques davant una llarga temporada començant-la amb bon peu i bona alçada, i després que les colles nascudes en els últims anys (Global de Salou, Jove de Vilafranca, Jove de Barcelona i Solsona) hagin confirmat, segons sembla, la seva assistència, se'ls desitja a tots ells una bona posada de llarg de la millor manera.
I més en clau local? Doncs no ha estat un temps de calma chicha per a les colles tarragonines, precisament! Totes i cada una de les colles tarragonines han renovat junta i/o directiva. Jordi Vidal, Antonio Sànchez, Teresa Alcoverro i Albert Grau són els nous presidents dels blaus, ratllats, verds i liles, respectivament, mentre que de caps de colla solament n'hi haurà (almenys de moment) dos de nous, dos castellers mítics per a les seves colles respectives: En Jordi Sentís, històric casteller de la Jove que agafa les regnes dels de Cós del Bou després de la renúncia de Jordi Crespo al timó dels baietes, i Josep Maria Pascual "Paski", que a partir d'ara comandarà els cooperativistes.
Un detall que m'agradaria remarcar, per curiós, és el seguiment que estan portant a terme els mitjans de comunicació (locals i no tant locals) sobre els canvis als despatxos i banquetes tarragonines. Tant El Punt, referent en periodisme casteller de qualitat des de ja fa molt, com el diari digital Tarragona21.cat, a més de Tarragona Ràdio (tristament, no sobta l'absència de l'anomenat Diari de Tarragona, que de tarragoní té el que l'Albert Blay de bon folrista-per a més informació, vegeu el blog dediadaendiadalila-) i d'altres mitjans de menys tirada s'han anat fent eco dels diferents affaires ocorreguts a l'òrbita tarragonina des de Sta. Úrsula, com la candidatura de Sentís a cap de colla de la Jove i la seva posteriorelecció, l'encertada decisió de Ridley Scott d'incloure al seu futur film la història de la Virgínia, les eleccions al Serrallo i a Xiquets i la problemàtica dels primers sobre el seu local ara que el POUM s'està a punt d'aprovar. Cal destacar que el Diari va publicar la seva última notícia de castells a mitjans de desembre, això sí, era un recopilatori de les notícies de l'any amb Vilafranca com a protagonista. Això és tarragonisme i no lo del Mou-te!
Resumint, que l'any 2010 i el que portem del següent ha servit per a convertir els castells en una font d'interès inusitada fins fa poc. Veurem d'aquí a poc una Sara Carbonero menjant els morros al cap de colla vilafranquí (o vellaco, mai se sap) quan alci per vuitena vegada sobre el seu cap la piràmide? Veurem a les televisions locals retransmetent els assajos (entrenos en el cas de la Jove de Barcelona) de les colles i comentant l'estat psicològic del terç?
S'obre la porra.
I per últim, el vídeo de la Virgínia!
Res més fins el 31 de gener! i recordeu: Força, Equilibri, Valor i Seny!!
