Perón ja ha tocat*

Passada ja aquesta Santa Tecla, passat també el temps del discurs èpico-emotiu al qual semblo abonat últimament, toca fer una anàlisi seriosa del que ens ha donat la patrona en aquestes dues setmanes de Festa Major. 

Diada de Primer Diumenge de Festes, 16 de setembre, plaça de la Font

La cita inaugural d'enguany, amb les dues colles punteres de la ciutat, Xiquets i Jove de Tarragona i les tradicionals convidades, la Vella de Valls i Castellers de Vilafranca, va deixar èxits i desenganys a parts iguals, malgrat que es va tornar a confirmar com una de les diades punteres del calendari casteller. 

La Colla Vella encetava la seva actuació amb un sorprenent 4d9sf, el primer gamma extra que s'intentava aquell dia a la plaça de la Font. Va pujar ferm, però les inherents dificultats d'un castell considerat sostre (La Vella mai l'ha descarregat) va fer que l'estructura cedís pels pisos inferiors moments abans de l'aleta. Després del cop, els rosats es van saber recuperar i van acabar completant una tripleta. L'intent de 4d9sf va ser molt aplaudit a plaça, doncs referma, un any més, el compromís dels vallencs amb la ciutat que els va veure fer-se grans a les acaballes del segle XIX. Segur que els va saber a massa poc, però caure i reconduir una diada d'aquesta manera deixa molt bones sensacions.

Els Castellers de Vilafranca, al seu torn, van deixar el gamma extra per la segona ronda. Després d'un estàtic 4d9f, un 3d9fa que va pujar amb el pilar descentrat des del principi feia llenya just abans de poder ser considerat carregat, en el moment de la sortida dels terços de l'estructura exterior. Després de la desfeta, els verds van renunciar a la gamma extra i van completar la diada amb un 3d9f i un 3d8a. Diada estranya a la qual no estan acostumats, ni ells ni el Món Casteller.

Xiquets de Tarragona es presentava a la plaça de la Font amb un objectiu molt concret, descarregar la tripleta màgica per tercera vegada en els seus quaranta anys d'història. Van obrir la seva actuació amb un 5d8 que demostrava que la caiguda per l'Onze de Setembre va ser anecdòtica. A segona ronda, però, els fantasmes de Sant Magí van tornar a aparèixer i la indecisió de la canalla va deixar tres intents desmuntats consecutius de castells de nou, dos de 3d9f  i un de 4d9f. Amb un regust amarg a la boca, els ratllats van tancar la diada amb un 2d8f. No va ser el dia pels de Santa Anna, però com es veuria més endavant, no va ser per no tenir a punt les estructures.

La Jove de Tarragona, en canvi, va sortir de plaça amb una cara ben diferent. Obrint la diada amb un 3d9f parat, parat, a segona ronda vindria un dels plats forts d'aquell migdia de setembre. Els de Cós del Bou van encarar el seu primer assalt a la gamma extra enguany en forma de 9d8, castell que mai havien portat a plaça. Les quatre estructures van pujar fermes fins a la carregada, però la baixada dels poms es va haver de defensar de valent. Finalment, el castell es va descarregar, convertint-se en el primer gamma extra descarregat per una colla tarragonina. Tot i això, la diada no havia acabat. El 5d9f que van plantar a tercera ronda va mostrar molta més corda que el de l'any anterior, i tot i cedir, ho va fer quan els dosos ja baixaven. El cansament i la inexplicable durada de la diada van desaconsellar deixar el pd7f per la diada de la patrona, la setmana següent. Per tant, el pd6 va cloure la millor actuació en els trenta anys de vida dels liles. Eufòria, celebració, emoció.

Diada de Santa Tecla, 23 de setembre, plaça de la Font

Les dues colles punteres de la ciutat es tornaven a veure les cares una setmana després, aquesta vegada acompanyades per les altres dues colles tarragonines, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Un any després del primer 5d9f carregat per la Jove, la primera tripleta de Xiquets i el 2d7 carregat per Sant Pere i Sant Pau, la patrona depararia algunes sorpreses més.

Xiquets del Serrallo van obrir plaça amb un bon 5d7, un gamma alta de set que demostrava que, tot i haver-se quedat lluny de les posicions de Concurs, a la Tàrraco Arena poden presentar una actuació mínima de tres castells de set i mig, tenint en compte el sobrat domini dels castells amb agulla que han demostrat al llarg de la temporada i que revalidarien a última ronda. Entremig, però, un intent de 7d7, castell sostre que mai han carregat i que ja intentaren la Santa Tecla del 2011 va enterbolir la diada. Pas enrere de la colla marinera, però demostrant que poden refer-se amb un set i mig fins i tot després d'una caiguda dura.

I si Serrallo va ser la creu, la cara la van protagonitzar els Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Apart d'un 5d7 molt solvent i un 3d7a que demostra, de la mateixa manera que els serrallencs, que tenen un molt bon domini de les estructures amb pilar (Tot i la caiguda de Sant Magí), el plat fort de la diada va venir en forma de 2d7.  La pubilla (recuperem aquest renom tan curiós, va), que havien completat a assaig prèviament, va pujar tranquila, va ser coronada i va baixar... i ja està. Vint anys intentant-la, i ja la tenien. Eufòria, celebració, emoció.

2d7 dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau

Font: Webcasteller

Xiquets de Tarragona, després de la desfeta de Primer Diumenge, va plantejar la diada com el contraatac als castells de nou. Un 5d8 va inaugurar, com la setmana anterior, la seqüència matalassera. Tot i això, les semblances amb set dies abans es van acabar aquí. A segona ronda van completar el 3d9f, i el mateix van fer amb el 4d9f a la tercera. Amb la tripleta al sarró per tercera vegada, els de Santa Anna van esclatar.

4d9f de Xiquets de Tarragona

Font: @Cristian_jurado

La Jove arribava al dia de la patrona amb ressaca de la bona diada aconseguida per Primer Diumenge. Tot i què va suposar un rebaix de les expectatives que s'ha de llegir en clau Concurs, aquest cansament no es va transmetre a les estructures, que es van completar amb seguretat. Un 3d9f, un 4d9f i un 4d8a van suposar que els liles descarreguessin per primera vegada en la seva història l'anomenada tripleta vilafranquina, que sempre s'havia deixat algun dels castells en només carregat. A ronda de pilars tocava completar la feina endarrerida de la setmana anterior i, per fi, la Jove va a tirar a plaça el pd7f. Només carregat, però tenint en compte que feia dècada i mitja que els de Cós del Bou no es plantejaven aquest espadat, i el global de les Festes, hi havia coses a celebrar.

pd7f carregat per la Jove de Tarragona

Font: @Cristian_jurado

Diada de la Mercè, 24 de setembre, plaça de les Cols

La última de les cites castelleres de Santa Tecla va ser la que es fa tradicionalment abans de l'arrencada dels pilars caminants, i que només compta amb dues rondes per colla. 5d8 i 4d8 per a la Jove, 3d8 i 4d8 per a Xiquets, 3d6 i 4d6 per al Serrallo i 3d6 i 4d6a per a Sant Pere i Sant Pau, diada sense intents desmuntats o caigudes, dinàmica que va seguir als pilars caminants posteriors, cap dels quals va caure durant el recorregut.

pd4cam dels Xiquets del Serrallo

Font: Josep Lluís Sellart

Llegint en global les tres actuacions, es pot veure que ha sigut una Santa Tecla molt profitosa per a les colles tarragonines, i fins i tot, malgrat ser objectius acomplerts per si mateixos, els castells mostrats aquest final de setembre poden suposar posteriors passos endavant, com descarregar el 5d9f i el pd7f per part de la Jove, afegir als registres de nou un possible intent de gamma extra per la de Xiquets o un futur atac als castells de 8 de les colles malament anomenades petites de Tarragona. Actuacions com el Vendrell, l'Esperidió, Tots Sants i, sobretot, el Concurs, ho diran.

Santa Tecla gloriosa, 

patrona dels castellers, 

feu pujar aquestes torres 

fins tenir a les mans el cel!

Toca, Perón!*

* "Toca, Perón!" És una expressió utilitzada originalment al Ball de Dames i Vells de Tarragona que tanca els parlaments dels diferents personatges d'aquest ball parlat del Seguici de Santa Tecla

Suor i alfàbrega

Abans de parlar de Sant Magí (Em moria de ganes de fer-ho!), demanar perdó a qui em llegeixi per haver estat tant de temps inactiu. He estat massa temps en un viatge a ple segle XIX on tenir un ordinador (dic més, internet!) era una absoluta utopia. Dit queda.

4d9f, diada de Sant Magí.
Foto: Neus Baena

Afrontàvem Sant Magí amb una barreja de sensacions alarmant: Nervis i preocupació, arran de la caiguda del 3d9f del Cós del Bou i les baixes que va provocar (Ànims especialment a Enric Masip), però a la vegada eufòria i aquella sensació d'invencibilitat que dóna haver estat fent un juliol i un agost... espatarrant. tres 3d9f descarregats i el ja esmentat carregat, més uns 5d8 estabilitzats després del mal Sant Joan donaven ales per pensar en complir la promesa que se li va fer al sant copatró de la ciutat, aquell que va salvar la ciutat de les explosions napoleòniques apagant les metxes amb l'aigua d'un càntir a l'acabar l'invasió de la qual enguany se celebra el bicentenari: Us enrecordeu del famós "Prepara't, Magí!"? L'any passat molts vam maleïr la punyetera frase després de com va anar la diada, però era impossible no enrecordar-se'n d'ella quan un enfila el carrer Major en direcció la plaça de les Cols.

Cadascuna de les quatre colles de Tarragona va sortir amb un regust ben diferent de la plaça.

Els serrallencs, que per expectatives durant la prèvia eren els que menys nivell (relatiu, evidentment) aportaven, van sortir amb una boníssima actuació a la butxaca que els permet seguir somiant de cara a una Santa Tecla gloriosa que els torni a nivells fa massa temps oblidats. 4d7a, 5d7, 3d7a, pd5

L'altra colla de barri de la ciutat, els cooperativistes de Sant Pere i Sant Pau, no van tenir tanta sort. Potser van arriscar massa en castells encara no consolidats, potser un error de càlcul a l'hora de dissenyar la diada... El que està clar és que encara em sorprèn (a mi, almenys) com un sol instant, un detall mínim pot tirar per terra el treball de mesos. Crec parlar en nom de tots els castellers tarragonins al dir que tenim encara esperances posades en els verds per tal de que siguin capaços de recuperar-se aviat i plantar a la plaça de la Font castells màxims, especialment el 2d7 que tants maldecaps els està donant. 4d7a, id5d7, i2d7, pd5

Xiquets de Tarragona venia de tapada. Històricament, Sant Magí ha estat una diada talismà per als matalassers, però sincerament, ningú s'esperava tal actuació de la colla ratllada. La diada, tot i això, va començar malament: la indecisió de la canalla va fer posposar el 5d8 i substituïr-lo per un 4d8 ferm, marca de la casa. Després, a segona ronda, diversos peus desmuntats i un intent desmuntat  de 3d9f no gaire segur van fer creure a castellers i assistens a la diada que la colla renunciaria al salt de categoria, però a tercera ronda la seva aposta pel 3d9f va tenir el resultat desitjat. La eufòria es va desencadenar per la banda esquerra de la plaça, i algun mal gest li degué costar a algú un bon clatellot de part dels dirigents dels de Santa Anna. Un 5d8 va servir per bastir la millor diada de la quarantena d'anys dels Xiquets de Tarragona. 4d8, 3d9f, 5d8, 3p5

I la Jove... Ai, la Jove! Com he dit abans, veníem un pèl frustrats i preocupats per l'entrebancada de Cós del Bou (que, en qualsevol cas, va servir per estrenar nova plaça de nou a la ciutat de Tarragona, i ja van quatre!), però segurs de la feina feta i de que el que ens plantejàvem no estava fora del nostre abast. Obríem la diada amb un 5d8 del qual ja em canso de posar-li adjectius... Un 5d8 preparat per créixer. El nostre 3d9f va venir després dels peus i intents matalassers, pel que cal confessar que anàvem confiats... una mica envalentonats, fins i tot. I va passar factura: El 3d9f es va patir de valent, amb la por al cos de que en un segon tot s'esmicolés. Però Sant Magí és dia d'èpica, ja se sap, i sembla que el gaiato del sant va aguantar el castell per la banda del carrer Major, perquè si no, poc s'explica que aguantés. Ja està, ja el teníem, érem els millors i la hòstia en patinet... i de sobte Xiquets descarrega el 3d9f. Seria hipòcrita dir que no se'ns va posar el cul com un cigró, què cony, sinceritat davant tot. Tinc amics i coneguts a la colla matalassera, i personalment odio els (tant d'una colla com de l'altra) que segueixen allò de l'enemic mític, irreconciliable i malèvol de l'altra banda de la plaça del Rei. Tot i això, l'orgull lila és l'orgull lila, i el fet de que sentíssim l'alè matalasser al clatell (i algun gest no molt diplomàtic d'algun membre del tronc ratllat...) va fer sortir la bèstia parda que portem sota la camisa. Si abans volíem fer el 4d9f per completar la tripleta, ara tot ja era qüestió d'honor, d'instints primaris... No he viscut un 4d9f tant violent, tant "necessari", des del 4 de la tripleta del 2009, i perquè ens jugàvem la vida, com qui diu. Ningú va respirar tranquil fins que baixaren terços. Amparitos i allò de l'"I Jove, i Jove, i Jove, Jove, Jove!" van servir de bandera lila que clavar a la punyetera rampa de la plaça de les Cols. Manteníem la supremacia a Tarragona, però havia quedat clar que, a partir d'ara, tenim un rival a batre res més passar el Pretori. Ni un moment de relaxació! 5d8, 3d9f, 4d9f, 2p5

A partir d'ara tot és pujada. La diada gracienca (de la que parlaré quan pugui) va servir de coixí entre l'intens Sant Magí i l'intensíssim Catllar que ens espera. I Primer Diumenge està a tocar... I tot el que porta camisa lila, tot el món casteller, de fet, sap què significa això. Oi?

Força, Equilibri, Valor i Seny!

La doctrina McDonalds s'infiltra al món casteller

Tarragona, després d'una Setmana Santa deslluïda per la previsible pluja d'abril, necessitava una bona traca per tancar les vacances. I no negaré que arribar, el que es diu arribar, ho va fer; ara, que la traca va ser d'aquelles que en un moment ja han petat del tot i se't queda el cos amb ganes de més petardos.

Enguany la diada del llibre i la rosa tarragonina estrenava "nou" sistema de rondes, extrapolació del concepte fast food al Món Casteller amb el qual les colles actuaven simultàniament i amb límit de temps (un quart d'hora per cada ronda i a tres quarts justos s'havien d'estar enlairant els pilars), estratègia que s'argumentava en què s'havien d'agilitzar les diades "menors" de la ciutat per a atraure gent a les grans cites castelleres de l'estiu, a més de que així es recuperava l'estil de diada vuitcentista, el que visquéren l'Esperidió i el seu famós quatre de nou net. No us espereu de la diada d'enguany, però, bestialitats com aquestes en ple abril, i menys coincidint amb les vacances de setmana santa, mitja Tarragona amb el cucurutxo al cap i l'altre mitja menjant la mona a Tombuctú. Va ser una actuació ràpida, àgil, agraïda (s'ha de reconèixer) per l'espectador, tot i que el fet de la simultaneïtat potser va fer baixar una mica el llistó degut a un menor nombre de camises a plaça (Sabent positivament que Xiquets no es posarà a les pinyes de la Jove i viceversa, podrien haver fer una semironda de les colles "grans" i una altra de les colles "petites", per tal de poder engrandir pinyes)

Valoració, doncs? Bé, de fredes i de calentes. Potser per a un seguidor casteller assidu li semblaria una mica caòtic, amb dos, o fins i tot tres tocs de castells sonant alhora (que no acompassats), però en general es va sortir de la Rambla amb bon sabor de boca. L'espineta? La caiguda del 3d7 de Sant Pere i Sant Pau, però tothom va coincidir en sentenciar en què va ser una relliscada puntual que no farà baixar les expectatives cooperativistes per aquesta temporada. Prepara't, Magí? Tant de bo.

Au, i la setmana que ve la crònica de la diada margenera! I potser no serà la única actualització lleidatana aquesta setmana... Força, Equilibri, Valor i Seny!

Diada de Sant Jordi
23-4-2011
Rambla Nova, Tarragona

Xiquets de Tarragona: 4d7, 5d7, 3d7, vd5
Colla Jove Xiquets de Tarragona: 4d7, 5d7, 4d7a, vd5, 3p4
Xiquets del Serrallo: 3d6, 3d6a, id2d6, 2d6, 3p4
Castellers de Sant Pere i Sant Pau: 2d6, 3d7c, 4d6, pd5, 2p4

Dues noves cases blaves

És de domini públic la problemàtica que han tingut els Xiquets del Serrallo durant la seva història amb el tema de la seu social i el local d'assaig. Aquesta colla nòmada, després de voltar i voltar, es va establir "provisionalment" a l'actual local del carrer Nou de Sta. Tecla, uns baixos petits i no molt acords a les necessitats d'una colla castellera. El problema és que el "provisionalment" ha derivat en un "indefinidament". Això, però, sembla que canviarà si fem cas a la informació que dóna el Diari: Els Xiquets tornaran del seu exili a la Part Baixa al 2012, i és que serà aleshores quan es preveu que acabin les obres de remodelació de l'antic edifici de l'estació fitosanitària del Port, a tocar dels tinglados. S'habilitarà com un centre cultural per al barri mariner i es prepararà una sala pensada ex professo per a l'activitat castellera. Amb aquesta actuació, sembla que la idea de fer un local als jardins de les piscines del Serrallo, a Vidal i Barraquer, llargament anunciada i esperada, s'esvaeix. Serà la seu definitiva? Tant de bo. La colla s'ho mereix.

En un altre ordre de coses, del Llobregat cap amunt també hi han notícies, i és que els Castellers de la Vila de Gràcia han posat recentment la primera pedra de l'Espai Albert Musons, el que serà la seva futura seu, compartida amb la Fundació Festa Major de Gràcia. Per tant, Tant Gràcia com Serrallo, dues colles blaves, estrenaran locals d'aquí a uns anys que no solament seran coneguts al Món Casteller sinó que seran pols culturals als seus respectius barris. Bona simbiosi entre els castells i la cultura, pel que es veu.

Res més fins la Candela! Força, Equilibri, Valor i Seny!