Lletres castelleres I: Les revistes

Suc de pinya, la torre, el pati, peus negres... noms que a priori no haurien de tenir molt a veure amb el Fet Casteller, però que al llarg dels anys (especialment els últims trenta) han anat agafant un sentit que, depenent de la camisa que portis, s'apropa molt a això de pujar-se uns sobre els altres. Concretament, tots aquests noms, i molts més, formen part de la ja respectable hemeroteca castellera, formada a base de les revistes, ja siguin mensuals, fulletins, annuaris o publicacions digitals, de les diferents colles castelleres.

La degana de les publicacions castelleres (i per aquest motiu, com pel fet de que la seva colla té una llarga trajectòria en preservació de fons documentals castellers, dotada d'un renom remarcable) és la revista L'Esperidió, de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Nascuda pràcticament a la par de la seva colla matriu, el desembre de l'any 1980, passà d'ésser un mer fulletó intern a una veritable revista estable que incorpora periòdicament articles d'investigació sobre història castellera (Com a mostra, el reportatge que se li dedica a l'últim número al Pardalete, Esteve Sesplugues, l'últim dels castellers mítics tarragonins), a més de reportatges sobre les diades de la colla i actualitat diversa del Món Casteller. 

Pràcticament totes les colles tenen o han tingut en algun moment de la seva història una publicació per tal de difondre què, com i perquè fa el que fa cada agrupació. Amb graus de professionalisme molt disparells, encara que amb un nivell de bona voluntat altíssim en tots els casos, podem trobar: 

-El Figarot (Castellers de Vilafranca)

-La Veu de la Colla Vella (Colla Vella Xiquets de Valls)

-Foc Nou (Colla Joves Xiquets de Valls)

-Colla (Minyons de Terrassa)

-Tirant lo Blau (Capgrossos de Mataró)

-Suc de Pinya (Castellers de Sants)

-Xiquets (Xiquets de Tarragona)

-Fem Castells (Castellers de Lleida)

-Fem Pinya (Nens del Vendrell)

-L'Espadat (Castellers de la Vila de Gràcia)

Aquestes són solament una petita mostra, però existeixen moltes més. De les colles "grans", destacar absències editorials notables com la dels Castellers de Sant Cugat o Castellers de Terrassa. I de fet, no el fet de ser colla gran assegura una gran publicació, o millor dit, no una petita colla assegura un rotatiu "cutre": La revista dels Castellers d'Altafulla, efímera, va introduïr un nou mot dins el vocabulari casteller, castellística. 

La difusió d'aquestes revistes sol ser limitada, just la gent de la colla mateixa o els propers, o bé els que gaudeixin a prop d'alguna hemeroteca castellera. Algunes són penjades a les pàgines de les respectives colles, o fins i tot són penjades a Issuu (per qui no conegui aquesta pàgina, és el Facebook de les revistes, on es poden trobar tot tipus de publicacions penjades, des del Nou Estadi, diari nastiquer, fins edicions digitals de periòdics de tirada internacional), com El Figarot vilafranquí o Peus Negres, la revista dels Castellers d'Esplugues. Un altre exemple de digitalització de les publicacions castelleres és El Pati, pertanyent als Xics de Granollers. Degut a l'alt cost de la tirada en paper, es decidí crear una revista digital (El Pati Digital) que continués, sense repercussions econòmiques per a la colla, la tasca de difusió de l'anterior publicació. S'ha de dir, en honor a la veritat, que ho han aconseguit amb escreix. Pel meu gust, una revista molt correcte amb articles prou interessants com per ser remarcats, traspassant els límits de la colla i aportant informes sobre salut castellera o colles forànies.

La Veu de la Colla Vella, revista que s'autopublicita com a la degana de les publicacions castelleres. Començà el juny de l'any 1981.

Un altre tipus de revistes castelleres són les revistes independents, alienes (almenys nominalment) a una o altra colla. De moment la que més tirada i reconeixement té és la Revista Castells, bimensual, que a més de la publicació en si ha sabut envoltar-se d'una atmòsfera castellera, com la Nit dels Castells, patrocinada per l'entitat.

Perdoneu l'incís... però encara recordo com vaig conèixer la Revista Castells. Estàvem un grup de liles a la plaça del Mercadal, a la diada homònima, on Castellers de Vilafranca descarregà l'"extrany" 5d8a. De cop, veiem una paradeta on es troben apilades un munt de revistes. Jo, innocent de mi i pensant que allò era com el nostre Esperidió, que agafes tots els que vulguis i te'ls emportes, vaig agafar un grapat i me'ls vaig emportar cap a on estaven els meus companys. De sobte, la noia que portava la paradeta, flipada, ens crida, que què fem, que són tres euros per cada revista. Entre decebuts i avergonyits, tornem la majoria de revistes i ens emportem una cadascú... Ai, quins temps!

En fi. Aqui acabaré l'article, que podria seguir molt més, parlant dels casos individuals de cada revista. Però un encara ha d'acabar primer de carrera i un exàmen li toca a la porta.

El pròxim article serà sobre les diades de Sant Joan a Tarragona i Sant Pere a Reus, on la Jove intentarà apretar l'accelerador per tal d'acomplir amb aquella vaga promesa que ens vam fer a naltros mateixos a principi de temporada respecte la Festa Major de Terrassa (A la qual un servidor tindrà una participació més enllà dels castells...). S'anirà desvetllant...

Res més, que Força, Equilibri, Valor i Seny per aquestes dates!