2010: Esclat Jove

Ara, amb l'any gastant els seus últims dos cartutxos, és hora de parlar d'un tema que ja feia temps que em rondava el cap. És una curiositat, una simple anècdota, una nimietat, quelcom que no sortirà a la classificació, ni als fòrums, ni als llibres d'història castellera. O si? Qui sap...

Estic parlant de la beneïda casualitat que s'ha produït aquest any. Un reguitzell de casos que en comú solament tenen un mot: Jove. Em refereixo a les impressionants temporades de Joves i Jove (en comparació a com es preveia la temporada i seguint la línia ascendent, respectivament) i el sorgiment, fortuïtament coincident, de dues noves "joves": la Jove de Vilafranca i la Jove de Barcelona.

Referent a les primeres dues temporades, avisar d'avantmà que em serà impossible ser imparcial en qualsevol dels casos, però com que això ho llegeixen quatre gats tampoc cal no ser-ho. (xD) En el primer cas, els d'en Gassó han salvat una temporada que es preveia molt peliaguda a principis de temporada. Una temporada plagada de divisions internes i debats oberts, cruents i sagnants al si mateix dels castells, la plaça del Blat. Casos com el de la "delgada linea roja", la polèmica per la deganitat, els sms provocadors, etc. han enrarit un ambient ja de per si molt viciat a terres altcampenques. Tot i així, fins i tot a pesar del fet de que a la gloriosa Vella semblava que tenia tots els números per firmar una de les seves millors temporades (arran del 3d9f de Hangzhou).

Potser la Joves no ha tingut, en global, la seva millor temporada ni de lluny. Tot i això, dues diades clau els hi han donat la "victòria" davant l'eterna rival: el Concurs i Sta. Úrsula. En la primera, els vermells van meravellar les 12.000 persones que abarrotaven la Tarraco Arena ressorgint de les seves cendres i, anant a la seva i intentant superar-se a si mateixos, van aconseguir una plata absolutament increïble tant sols uns dies abans. I per rematar la ressurrecció, una fantàstica Sta Úrsula amb 3d9f, 4d9f i 5d9fc davant una Vella claudicada que va fer ressonar allò de "i Joves, i Joves, i Joves, Joves, Joves!!" per tota Valls. Els muixerrillos poden estar orgullosos de portar el seu escut enguany.

Per altra banda, nosaltres. Què dir? Doncs, simplement... GRÀCIES

per les tres Tripletes, pel 4d8a, pel 3d8 i 4d8 simultanis, pel pd6, pel 5d9f...

per les sensacions, per les alegries, per les llàgrimes, pels 100 nous inquilins de Cós del Bou (entre ells, mon pare i jo), per tots els moments inoblidables que els baietes (si, cony, jo no tinc manies a dir-me baieta!) hem viscut en aquest rejovenit 2010...

Sobretot em quedo amb un sol pensament. La seguretat de que el 2010 no serà pas el millor any de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona per molt temps. Perquè  l'any 2011 encara serà millor, més intens, més emocionant, més enorgullidor pels que portem la camisa lila. I punt.

I ara, el torn de les petites. Enguany, en aquest 2010, any de Concurs, i per tant any tens i extremadament actiu i revolucionat castellerament parlant (Bé, també està tens i revolucionat extracastellerament parlant, però això no ve al cas), molta gent ha descobert els castells. O els ha descobert, o s'ha decidit a practicar-los. I això sempre és positiu pel Fet, cada nova persona que s'enfaixi és una alenada d'aire fresc pels castells. Però, com tothom sap, si no se sap portar bé el tema dels nouvinguts, acaben sorgint conflictes. Això és el que sembla que ha passat (I està passant) en aquest any 2010. Com ja va ocòrrer fa 30 anys, al ja llunyà 1979, un grup de gent jove, que vivia els castells d'una manera diferent a com els vivia la resta de la colla on estaven integrats i volia ser partícep d'un sentiment propi i nou, va decidir disgregar-se (No sense dificultats ni entrebancs) de la seva antiga colla i fundar una de nova. Curiosament, enguany s'han fundat (O almenys aquesta sembla ser la intenció) dues colles, provinents de zones potents, ambdues amb el mateix nom: Colla Jove. Estic parlant de la Colla Jove dels Xiquets de Vilafranca i la Colla Castellera Jove de Barcelona. Una, hereva directa de la tradició vilafranquina de les seves dues germanes grans, i l'altra, amb una estètica trencadora i uns hàbits absolutament diferents als que ens ténen acostumats les colles.

Com que tinc pensat fer articles de colla de la setmana per la Jove de Vilafranca, solament diré que, tot i no haver actuat encara, la colla, presentada a principis d'any, apunta maneres, i ja ha deixat veure la seva massa social a esdeveniments com St. Fèlix, on un nombrós grup de gent amb la samarreta blau cel es va fer veure a la plaça. Tota la sort del món a aquesta colla que comença a caminar tot just ara. Ànims!

I ara, parlem de la Jove de Barcelona. Tot s'ha de dir que no és molta la informació que es pot trobar sobre els benjamins de barcelona, i menys encara la que parla bé d'ells (això també podria donar per un altre article, el perqué de l'animadversió i si està juestificada), i s'ha de donar gràcies als "espies" que té el Duescamises dins la colla (Gràcies a les dues!).

És un grup de gent, molt vinculat a les colles universitàries de Barcelona, els Arreplegats de la Zona Universitària i els Ganàpies de l'Autònoma, i als Castellers de Barcelona, que vol fer prosperar la seva idea sobre els castells, que sembla ser que aposta per l'esportització del Fet, utilitzant un vocabulari marcadament trencador, com el lema "Els castells tenen més de 200 anys. Nosaltres no.", o el fet de que "entrenin", i no assagin. Toc de frescor, modernitat, transgressió necessària o desvirtuació i pèrdua dels valors castellers? No sóc qui per dir-ho, i ni jo ni ningú fins d'aquí a uns quants anys, quan tots haguem pogut calibrar l'efecte de la nova onada de colles. Tot i que ara ja és clar que la seva seu serà el districte de Sant Andreu, al principi van estar fent entrenaments itinerants i rotatoris per captar gent i fer publicitat, cosa que va enfurismar als castellers de les altres colles barcelonines, ja que van escollit llocs propers a les zones d'influència dels Castellers de Poble Sec i els Castellers de la Vila de Gràcia. Això, sumat a que se'ls pot considerar una escissió dels Castellers de Barcelona, ja es pot imaginar que no està sent fàcil l'encaix amb la resta de colles de la Ciutat Comtal. Per no dir que, tot i ja tenir escut (acord amb l'estètica transgressora de la colla, un segell rodó i negre/granat amb una esquematització minimalista d'un castell enmig) encara no se sap quin color passejaran per la plaça de Sant Jaume. Groc? lila? taronja? alguna combinació inèdita en plan matalassers? Qui sap, però escullin el color que escullin segur que donaran de què parlar... sembla que les "joves" sempre tindran marro amb el color de camisa (el famós pacte de sang Vella-Nova)...

Resumint: Barcelona és molt gran, i hi ha zones castellerament verges, com Sant Martí, Sant Andreu, Horta o el meu estimat Nou Barris. Si aconsegueixen omplir de faixes i mocadors aquests districtes, benvinguts siguin. Un altre tema a tractar serà com gestionar una diada castellera amb sis colles, SIS! a plaça com seran les de les festes majors barcelonines. El temps dirà i bona sort al jovent barceloní.

Per tant, per una colla com per l'altra, encara caldrà deixar passar una mica més el temps, per veure com van evolucionant aquests dos projectes. Tant de bo, pel bé dels castells, arribin a bon port.

I res més, solament queda recordar-vos: Força, Equilibri, Valor i Seny!!!

Escut de la Colla Castellera Jove de Barcelona

Escut de la Colla Jove dels Xiquets de Vilafranca