Quan sostens la història amb les mans

Poques vegades tens la oportunitat de dir que, portant la camisa de la teva colla, has arribat al seu cenit. Que mai abans ningú havia arribat tant amunt com ho ha fet la teva generació. Ha hagut d'arribar la generació ni-ni, la generació Cobi, la olímpica (digueu-nos com volgueu) per a què aquesta quimera finalment s'aconseguís domar.

I prou de poesia de moment, que del que estem parlant ara sí que podem dir que és ben real, i tant! Posem-nos en situació:

Despullats a la pl. Catalunya, perquè sí

-21 d'octubre de 2010, a la plaça Catalunya de Barcelona (si, si, heu entés bé): Els novatos de Ganàpies, que fa "ná y menos" que formem part de la colla bellaterrenca, plantem un castell (4d5a net, potser? No m'enrecordo...) a traïció al melic de Barcelona. Perqué si, què cony! Havent-ho decidit tant sols un parell d'hores abans, amb una assajada ràpida d'amagades de la colla, molts no tenien ni idea de castells. Alguns veterans ja s'ho ensumen, que enguany serà una bona temporada...

Vale, no és precisament la plaça de les Cols, però mola igual

-25 de novembre de 2010, a la plaça Cívica: Naltros, la Colla Castellera dels Ganàpies de la Universitat Autònoma de Barcelona (Menys mal que ho acortem a la quarta paraula normalment!), aconseguim portar el castell de set més matiner de la nostra història, la primera vegada que en setze anys s'aconseguia poder escoltar "Quarts, amunt!" amb les mànigues de la camisa baixades, que s'acosta Nadal. Els veterans que s'ensumaven que seria una bona temporada somriuen còmplices...

Aletes a indrets llunyans

-16 de desembre de 2010, a la Diagonal barcelonina: No solament els fem a caseta, els quatres de set, sinó que ara els exportem, DO Autònoma, a la casa del veí. Pas mal, que diria un terrassenc. Els veterans ja estan orgàsmics perduts (Perdoneu l'expressió!)

preparatòria

-5 de maig de 2011, a la plaça Cívica: El dia havia arribat. Era el dia de (Perdoneu l'expressió taurina!) l'alternativa, un migdia aixafant de calor que havia de confirmar que el que s'havia vist i demostrat a la primera volta de la temporada no havia estat flor d'un dia. Que l'experiència veterana i l'empenta novata encara podien enlairar amunt els castells límit de la colla. I ho vam fer... Vaja si ho vam fer! Aquell dia, els Ganàpies vam descarregar la TRIPLETA UNIVERSITÀRIA (3d7, 4d7, 5d6) que fins ara solament havíem pogut carregar i gràcies. Com seria, que amb quarts encara sobre terços, els segons van començar a aplaudir i a festejar! De fet, si existís un Punto y Aleta, el Roncero-Carnicé de torn no l'hagués donat per descarregat, doncs de la festa que hi havia a la pinya l'estructura va cedir amb terços baixant. Els veterans, que havien ensumat, esperat, confirmat i disfrutat fins aleshores, saltaven al ritme del "Jo vaig de blau", i la Cívica tremolava (LITERALMENT!) sota el pes de tants i tants anys que havien vist passar la seva data sense poder cantar una alegria ganàpia. Sí, és cert, seguim sent uns "segundons", i? Aqui cadascú ha de lluitar per enlairar-se més amunt, no que el veí, sinó de si mateix.

I ho hem fet.

un, dos, tres, quatre, cinc sis, sis i set. Doncs sí, té set pisos...

A destacar el cul en pompa de l'enxaneta pataquera

Jo vaig de blau, jo vaig de blau, jo vaig de blau, ganàpia sóc!

I atents, que a aquest tren li queda molta via encara, moltes parades on alçar l'aleta.

I ho farem. Oi que sí, ganàpies?

Doncs Força, Equilibri, Valor i Seny, que faran falta pel camí!!

Pd: Totes les fotos han estat extretes de facebooks ganàpies o del perfil de la colla directament. Gràcies a tots per la vostra aportació gràfica a aquell dia històric!