Churchill va dir que es va necessitar sang, suor i llàgrimes per guanyar la IIa Guerra Mundial. A Catalunya plorem, suem i ens dessagnem cada diumenge a plaça per poder tocar, encara que sigui un segon, el cel de cadascú.

dimarts, 3 de maig del 2011

Petites glòries, petites llegendes

Si preguntes a un minyó per la seva glòria, pel seu castell llegendari, indubtablement recorrerà a aquell dia de finals de segle on el Raval de Montserrat esclatà al voltant d'una titànica soca. El mateix castell evocarà algú de la Vella, encara que el fons de la imatge no serà, ni molt menys, semblant. Un vilafranquí recordarà una data propera, potser massa propera encara com per haver deixat petjada psicològica, per adonar-se de la trascendència del record. I així podem anar enumerant. Cincs de nou que s'emporten els bocins de somni tronc avall, dosos de nou ferms com l'antiga Torre Llauder, infinitat de bàsics de nou que anaren dibuixant somriures i solcs mullats al ritme del timbal i la gralla... i segueix. Si cada terra fa sa guerra, cada colla té els seus referents, fites al seu imaginari col.lectiu per a recordar amb nostàlgia i ganes de superació.

Ara bé, hem parlat dels famosos... però i les "petites llegendes"? I tants carros grossos que costaren suor, llàgrimes (i sang) de veure del color propi? I tants castells que no figuraran mai en lletres d'or als llibres d'història castellera però que molts recorden amb més claredat i emoció que un 3d10fm o un 2d8sf? Aquest blog va començar amb un esperit, que era el de fer arribar la veu de les colles petites, les modestes, més enllà del feu propi; esperit que s'ha anat perdent paulatinament (mea culpa) en favor de les grans cròniques. Doncs bé, és hora de posar justícia.

En el que portem de temporada no han estat poques les colles que han sorprès gratament en assolir màxims o superar-ne d'antics. Concretament un tercet barceloní de colles verdes (Sant Cugat, Sabadell i Sagrada Família) han anat escrivint poc a poc pàgines de premsa mentre les grans encara dormien. Aquestes tres colles han assolit castells de set i mig molt meritoris per aquestes dates que vivim. Tresos de set per sota, dosos de set, agulles i pilars han fet que la resta de colles es treguin el barret davant unes colles modestes però que s'han fet un lloc en aquest món tan apretat.

Un altre grup que cal i m'agradaria remarcar és el de les colles nounates, la Jove de Barcelona, la Jove de Vilafranca i Castellers de Solsona, que sense pressa però sense pausa van fent. Un 4d6 groc, el primer 4d7 blau cel i el pd5 granat són, ara per ara, els tresos de deu d'aquestes colles. De ben segur que somiaran encara temps en el dia que van sentir aquestes llegendes a l'esquena.

Una altra colla, inclassificable en aquests dos altres grups, seria Gràcia. Va començar la temporada tremenda, amb una empenta per Sta. Eulàlia que espantava. Qui sap si a finals d'any, si la cosa segueix com està, podem veure l'emoció als ulls dels que pugen i la sorpresa dels que romanen avall. Tant de bo!

I com aquests, molts d'altres. L'u de maig, a Guissona, els Margeners intentaren el 7d7, que malauradament no acabà de sortir bé, però allà estava, plantat davant l'església. A Lleida, uns dies abans, els Marracos havien tirat a plaça tot un (universitari) 2d7f, que tampoc arribà a més extrems. Cares i creus de la moneda de la fortuna.

I anirà passant el temps mandrosament fins a St. Joan. Aniran pujant i baixant vuits, gammes altes de vuit, nous, etc. Quedarà una temporada ben parida.

Apa! Força, Equilibri, Valor i Seny!!

primer castell, un 4d6, dels Castellers de Solsona
Foto: Castellers de Solsona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada