Churchill va dir que es va necessitar sang, suor i llàgrimes per guanyar la IIa Guerra Mundial. A Catalunya plorem, suem i ens dessagnem cada diumenge a plaça per poder tocar, encara que sigui un segon, el cel de cadascú.

dijous, 22 de desembre del 2011

Vaques grasses

Mira que les trobàvem a faltar entre tanta crisi i tanta tristesa, i de fet, actualment és de les poques coses en la vida que van “cap amunt”. Enguany és indiscutible assegurar que ha estat un bon, no, boníssim any casteller. Aquest petit món cada vegada més deixa de ser-ho i els castells, de mica en mica, van prenent una posició més central (o menys perifèrica) en el dia a dia de la societat catalana del que estàvem acostumats fins ara. Les plusmarques globals i de colla es trenquen una darrere d’altre sense cap mirament, i fins i tot antics dogmes que semblaven inamovibles són polvoritzats per l’ànim de tota una generació castellera que ve trepitjant molt fort.

Aquest ha estat l’any de les sorpreses, començant per la principal de totes: ningú s’esperava que aniria tant bé. L’any 2010 havia marcat una mena de zenit psicològic que, vist a un any vista, semblava difícil de superar, si no igualar. La proclamació dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, un espectacular Concurs i fites com el primer 2d8sf de l’era moderna o el 2d9fm que coronava als Capgrossos de Mataró com a cinquena colla de Gamma Extra feien augurar que la “bombolla castellera” tard o d’hora hauria d’esclatar...

A Tarragona, i concretament a la Jove, el traspàs d’any es va viure amb certa intranquil·litat. L’artífex de la remuntada de la colla, el que havia portat a la gent del Cós del Bou al nivell dels anys mítics, plegava. El cap de colla Jordi Crespo obria un procés de successió que fins l’últim moment no es veia clar cap a on tiraria. Estava clar que calia una solució continuista, però qui podia tenir el suficient valor com per a agafar el timó en un moment en què el llistó estava tant alt? Van sonar diversos noms, però finalment Jordi Sentís va agafar les regnes de la colla, i no solament ha mantingut el nivell dels de la camisa lila, sinó que ha portat a la Jove a fer la millor temporada de la història, amb el cinc de nou amb folre carregat com a insígnia. Què ens depararà l’any 2012? Tant de bo, repeteixo, tant de bo, que sigui el que el missatge no tant subliminal d’aquest vídeo d’en Dani Seró insinua... Però si és, serà a base de molt d’esforç i molt suar, sens cap mena de dubte. Com tota la vida s'han fet els bons castells.



Per altra banda, aquest 2011 ens ha deixat moments brillants tals com els dos dosos de vuit sense folre dels Castellers de Vilafranca, que demostren com d’apamada tenen aquesta estructura i que els va permetre provar i carregar el 2d9f a la diada de Tots Sants. Un altre dos de nou, però emmanillat, va revalidar la condició de Gamma Extra als Capgrossos de Mataró. De vuit han estat les torres de Gràcia i Sabadell, que l’estrenaven, i la de Reus, que l’ha recuperat passats uns anys. Però no em negareu que enguany, més que de dosos, ha estat un any de cincs.

Sis vegades (si no em deixo cap) s’ha vist el cinc de nou amb folre a plaça en aquesta temporada, dues vegades descarregat, dues carregat, una intentat i una més desmuntat, que comparant-ho amb les deu que s’ha vist el dos, a priori pot induir a pensar que vaig errat en la meva afirmació. Però ben pensat, tot i què les estructures de dos han suposat el colofó, les de cinc han suposat un punt d’inflexió que ha permès (o impedit) arribar a fites més elevades. El cinc és un castell que, per la quantitat de gent que puja al tronc, i que està al folre si és de nou, condiciona en gran mesura una part important de la temporada per a la colla que l’intenta. Una mala hòstia de cinc pot canviar el curs d’una temporada que semblava destinada a l’èxit (cas del desafortunat intent dels Minyons a Girona) o pot envalentonar als caiguts (cas del carregat per Vilafranca a Sitges). Tot i què a vegades el caure d’un cinc pot ser el millor que t’hagi passat en la vida... Així són els castells!

Què ens portarà el 2012? S’ha fet molt enguany, però queda molt per fer encara a casa del casteller... Qui anirà a St. Fèlix l’any que ve? Quin serà el format del Concurs? Qui el guanyarà? Podran Capgrossos sobreposar-se a la davallada d’aquest any i revalidar el seu paper de colla de Gamma Extra? Aconseguirà la Jove descarregar el 5d9f? Podrà Minyons amb el 3d10fm? I Vilafranca amb el 2d9f? Tornarà la Vella a ser de deu? I la Joves, de Gamma Extra? Quina serà la setena, Xiquets o Sants? Farà Gràcia el salt al nou? Seguiran els Sagals el camí emprés per graciencs, ganxets i saballuts? Reeditaran les colles de vuit bàsic el bon paper d’aquesta temporada? Aconseguirà alguna de les colles de set i mig fer el pas a la gamma de vuit? Què serà de les noves colles de Cunit i Sant Pere de Ribes? Esdevindran finalment colles estables les de Gelida i Sarrià? Quina colla s’emportarà la palma en la temporada més igualada de la història dels castells universitaris, Xoriguers, Ganàpies o Arreplegats? Tot això i molt més, passades festes. Fins aleshores, feliç Nadal i bon any nou!

Ah! I per suposat, Força, Equilibri, Valor i Seny!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada