Fa poc estava llegint sobre alguns temes als fòrums de LaPinya.cat quan, en un missatge, algú relatava una actuació castellera a Santa Coloma de Gramanet, on, a més d'una colla que ara ni m'enrecordo quina era ni ve al cas, actuaven els Castellers de Santa Coloma. Si si, heu sentit bé, els de Santaco, una colla castellera que una gran majoria de gent, on jo mateix m'incloeixo, considerava desapareguda feia molt de temps. Però no, no ho estan. Tocats de mort, si, però els que primer van portar la camisa blau cel a les comarques barcelonines, molt abans de l'aparició de Poble Sec, els hereus directes de la colla fundada pel mític Avi Porta (Casteller mític, un vell vallenc emigrat a terres del nord la figura del qual podria ser comparable a, per exemple, el reverenciat Esperidió tarragoní), encara segueixen aixecant castells. Però aquí ve el problema. Els Castellers de Santa Coloma, en la seva última actuació pel moment, aixecaren castells de quatre nets, registres que no s'escauen exactament a la definicíó de castell àmpliament acceptada (Estructura de sis pisos com a mínim pels castells i de quatre pels pilars). Solament un pilar de quatre de comiat podria ser inclós en una diada convencional. Però una diada colomenca no ho és, de normal. Cada vegada que un casteller de Santa Coloma s'enfunda la camisa blau cel, amb el colom d'escut al pit, fa quelcom més que castells; està defenent el nostre Fet contra vents i marees, contra gent i governs que no els són propicis, fins i tot moltes vegades actuen en contra. Ser casteller de Santa Coloma pot ser la crònica d'una mort anunciada, si, però si mor, serà honorablement, acomiadant-se del món casteller amb un digne pilar de quatre.
Moltes vegades els castellers ens oblidem que no és ni ha de ser objectiu de totes les colles el coronar un Gamma Extra. Tant digne és el primer 5d7 de la història dels Nois de la Torre, descarregat aquest cap de setmana, com la Tripleta arbocenca de la Jove de Tarragona, si no més. Un 3d7 matosser pot ser tant important o més pel Fet Casteller com un 5d9f dels Minyons. I és que els castells es fan per a què la canalla de cada colla toqui el cel, amb l'afegit de que el cel de cada colla està a una altura. No oblidem que els castells no són una competició a veure qui l'endinya abans caient del capdamunt del 2d11fmpaj, sinó la recerca dels límits físics i psicològics de cadascun. Qui fa un castell s'esforça, s'arrisca, tant fa quants pisos tingui el castell. Recordem-ho.
Perquè tant el folrista d'un 3d9f com l'enxaneta d'un pd4 poden dir: Força, Equilibri, Valor i Seny!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada