Petites posades de banyes

Una diada s'ha colat inesperadament al meu rellotge biològic casteller. És una diada que fins ara considerava quelcom de tràmit, una diada que té les característiques normals d'una diada de festa major de "segon ordre" (léase St. Magí, St. Joan o St. Ramon) però amb l'afegit de què se celebrava a principis d'any, ergo amb la gent encara acostumant-se a la nova relació llargada de faixa-perímetre de panxa producte del Nadal. És a dir, fins ara li donava poca importància. Ara, però, tinc motius per recordar Sta. Eulàlia del 2011.

-Primer motiu: la meva "estrena" a Castellers de Sants.

Sincerament, fins no fa molt considerava la colla grisa (encara que mantinc la teoria de què la camisa és color verd grisós, que la malaguanyada Sant Boi és la colla grisa legítima, però tant sols ho dic per tocar els rínxols a cert fill de Minyó) quelcom semblant a un Sant Pere i Sant Pau vingut a més que eclipsava a la colla degana, la "gran" Barcelona hereva de l'avi Porta i aquelles glorioses temporades d'antuvi. Ara, després d'un procés lent i velat de borinotització que ha tingut el clímax en l'estrena d'un servidor a una posició inusitada per a algú que ni és de la colla (xD), evidentment el meu parer ha canviat, atiat també pel comportament poc digne de l'última paraula del lema casteller d'alguns elements residuals de la colla vermella... En fi, que enguany li prestaré més atenció a les colles de Llobregat en amunt, i sobretot si la temporada se les promet tal i com va anar diumenge... cosa que ens porta al

-Segon motiu: quina temporada que espera a les colles de barri!

Diumenge a Sant Jaume es van deixar veure uns quants detalls que em fan pensar que enguany serà un gran any per a les colles barcelonines (almenys per les de barri). Primer de tot, que Gràcia es va sortir. Simplement. La normalment tercera va passar a les dues grans en una diada ja de per si igualada, però que va veure com els tres primers llocs es repartien mitjançant actuacions molt similars, de set i mig amb una empenta extra per part dels blaus.

Poble Sec, tot i que la diada que va executar va deixar què desitjar en quant a nivell, va demostrar que ben posats els tenen. Mai des que segueixo els castells en primera persona, exepte en un 2d7 vendrellenc de fa dos anys a Sta. Teresa, he vist un castell defensar-se tant i no caure com va succeir a Sta. Eulàlia als dos intents desmuntats de 4d7. Dels que fan afició, s'ha de reconèixer.

Sagrada Familia va ser, amb permís de Gràcia, la colla triomfadora de la jornada. Superar la millor actuació de la història de la colla al Febrer té mèrit, molt de mèrit. El 4d7a va ser clau per a gravar la diada en lletres d'or en la història de la colla. Felicitats de cor.

I arribem a la sisena colla, el que ens porta a el

-Tercer motiu: Una altra Jove.

I sí, per fi, després de mesos d'intrigues ja sabem quin color defensaran a Sant Andreu. Encara sense denominació generalitzada, anomenem-lo granatós o burdeus, tot i que per raons evidents el mot grana se'm fa extrany relacionar-lo amb Barcelona. Trencadors com des del principi (alguns han dit que massa), la Jove (Què raro se'm fa posar Jove i no pintar el nom de lila baieta...) ha escollit portar brodats a l'esquena el nom de la colla (versió remasteritzada de l'idea vendrellenca) i la senyera, elements que, si bé estan adaptats al segle en el qual vivim, no són nous de veure a plaça, realment. M'agradaria remarcar, per curiosa, la premisa de què no es podrà modificar la camisa de la colla, cosa que contrasta vivament amb les costums d'algunes colles, com Xiquets de Tarragona, St. Pere i St. Pau, Minyons o la meva mateixa Jove, on aquesta pràctica està permesa, extesa o fins i tot en alguns casos fomentada (pensem en les cintes de les colles tarragonines, els escuts de les subcolles minyones o, sense anar més lluny, servidor porta les banderes catalana i càntabra cosides sobre el morat)

Què més dir de la nova colla? Que sembla ser que ara les colles els hi dóna per debutar a lo gran... on han quedat els temps quan les colles s'estrenaven sense nom ni camisa, amb un pilar de quatre carregat i un intent de tres de sis? Si el nivell casteller augmentés exponencialment... paura, com diuen els italians! Per altra banda, era comprensible que apostéssin per estructures amb agulla, però un 3d6a... olé per ells.

foto: Colla Castellera Jove de Barcelona

Com podeu veure, no serà per raons. Necessito rejovenir-me o això acabarà com el rosari de l'aurora...

Resultats de la Diada de Sta. Eulàlia:

-Castellers de la Vila de Gràcia: pd4cam, 4d7a, 5d7, 3d7, pd5, pd4

-Castellers de Barcelona: pd4cam, 3d7, 4d7a, 5d7, pd5, 2p5, pd4

-Castellers de Sants: pd4cam, 4d7a, 4d7, 5d7, pd5, pd4

-Castellers de Sagrada Família: pd4cam, 3d7, 4d7, 4d7a, pd5ps, pd4

-Castellers de Poble Sec: pd4cam, 3d7, 3d6ps, id4d7, id4d7, ipd5ps, pd4

-Colla Castellera Jove de Barcelona: pd4cam, 4d6, 3d6a, 4d6a, pd4, pd4


Ara sí que ja no dic fins a St. Jordi. Vés a saber quan ens tornarà el món casteller a sorprendre!

Força, Equilibri, Valor i Seny, senyores i senyors!