Churchill va dir que es va necessitar sang, suor i llàgrimes per guanyar la IIa Guerra Mundial. A Catalunya plorem, suem i ens dessagnem cada diumenge a plaça per poder tocar, encara que sigui un segon, el cel de cadascú.

dimarts, 5 d’abril del 2011

Baix Gaià on fire

Com ja vaig comentar en l'anterior article, una diada amb mosquitaires i escarbats compartint plaça sempre és sinònim de camisa suada, mirades de reüll al cap de pinyes contrari i, sobretot, de màxims. Aquest diumenge prometia, i no va defraudar.

S'arribava a plaça (Per cert, una plaça molt adient per fer castells, ampla, porxada, sense elements que dificultin la visió i amb graderies, tot s'ha de dir i de tot s'ha de presumir) amb la meitat de les cartes boca amunt, però encara hi havia alguna sorpreseta, algun cartutx extra a tirar en cas d'urgència.

Altafulla començà conservadora, amb un 5d6 un pèl lent però segur, al que Nois responguè amb un 4d7 que ja demostrà que la diada era d'alt voltatge. Va costar, i quant! un d'aquells petits castells que et fan recordar que la paraulà èpic potser la reservem massa pels gammes extres. A primera ronda el duel ja es decantava cap a la banda visitant. Sescelades, amb un 3d7, completava la màniga.

A segona, la cosa es començà a animar. Els violetes van alçar un 3d7, i aplaudiments a plaça: la colla del municipi menys poblat amb camisa pròpia feia un castell de set a primers d'abril. Pas mal, no? Aleshores, els de blau cel intentaren la mateixa estructura. Refilen gralles, puja l'estructura però ràpidament es veu que allò no arribarà lluny, i entre presses i trompicons baixa el 3d7. Seguint la ronda, Sant Pere i Sant Pau fa el 4d7, i callant callant ja tenien dos terços d'una bona actuació.

A la ronda de repetició, els torrencs van tirar un altre cop el 3d7. "És que és un derbi", vaig escoltar rere meu en aquell moment, i és ben cert. Deixant de banda la decepció de la ronda anterior, els de Torredembarra van  saber sobreposar-se i el van descarregar. Tota una demostració de força i coratge.

A la tercera ronda de la diada, i amb la pòlvora ja cremada, Nois i Sant Pere i Sant Pau escolliren el 5d6, mentre que els de l'Era de l'Ixart coronaren un 2d6 per acabar la bona actuació. Pilars de comiat i cap a casa, amb un bon grapat de sensacions: emoció amb el 4d7 torrenc, esperança verda en que aquesta sigui la primera de moltes bones diades, orgull altafullenc d'haver plantat cara i haver signat una actuació de set tan aviat al calendari.

Verd, blau cel, violeta i lila baieta a la pinya torrenca. 
Foto: Albert Blay León

Quina lectura es treu d'això? Bé, doncs que les dues colles més modestes del Tarragonès (amb l'excepció de la Global), en una de les rivalitats més exemplars que he conegut (no vaig veure una sola pinya torrenca sense camises violetes i viceversa, i ni una mala paraula a l'etern rival) comencen a encalçar a les dues petites tarragonines, igualant ahir la Torre al barri cooperativista. Segur que aquest run-run per la part baixa de l'olla fa bullir encara més un aigua que promet coure enguany grans diades a la Costa Daurada. Una prova d'això és aquest vídeo gravat a un assaig cooperativista:


I per anar fent boca per a les fites d'enguany, el diari digital tarragoní Delcamp.cat està fent una sèrie d'entrevistes als caps de colla de les diferents colles de la província. De moment ja n'hi ha als líders de Torraires de MontblancNens del Vendrell i Castellers d'Altafulla. Disfruteu-les, perquè el que es diu té el seu què.

I res més fins a Sant Jordi, que enguany diuen que serà una diada d'allò més... rara? Ja veurem. Força, Equilibri, Valor i Seny!





Diada de Primavera Plaça Martí Royo, Altafulla, 3-4-2011


-Castellers d'Altafulla: 5d6, 3d7, 2d6, pd5, pd4
-Nois de la Torre: 4d7, id3d7, 3d7, 5d6, pd5, pd4
-Castellers de Sant Pere i Sant Pau: 3d7, 4d7, 5d6, pd5, pd4

2 comentaris:

  1. Dubto molt que als torrencs i als altafullencs els agradi que els hi diguin escarbats i mosquitaires.

    Lo del derbi...cosa del Blay, fijo!

    ResponElimina
  2. Bueno, del tema motes ja saps què en penso, perquè ja ho hem parlat alguna vegada. Crec que ajuden a engrandir l'imaginari col.lectiu popular lligat a una determinada colla castellera. Per exemple, són moltes les colles de l'àrea no tradicional que no solament potencien els malnoms com un tret identitari (com Esplugues i el seu sobrenom, cargolins, o Sants i el seu borinots), sinó que algunes colles fins i tot en busquen de nous si és que no en ténen (Sant Cugat, gausacs). A mi, com a altafullenc, no em molesta el mosquitaire, ni el pixapins barceloní, el pelacanyes tarragoní o el montañés càntabre. A mi ja em va bé. Prefereixo que em diguin per aquests motes que per altres que he escoltat xD

    I lo del derbi no, no va ser cosa del Blay (encara que colaria xD), crec si no m'equivoco que va ser l'Uri Portabella xD

    ResponElimina