Churchill va dir que es va necessitar sang, suor i llàgrimes per guanyar la IIa Guerra Mundial. A Catalunya plorem, suem i ens dessagnem cada diumenge a plaça per poder tocar, encara que sigui un segon, el cel de cadascú.

diumenge, 24 de febrer del 2013

Ara que seguim vius (II): L'Ebre entra en escena

Estem a l'any 2012 de la nostra era. Tota Catalunya està ocupada pels castellers... Tota? No! Una terra poblada per irreductibles ebrencs resisteix encara [...]

Així podria haver començat fins ara una fictícia Història castellera. La taca d'oli de les colles s'estén arreu i cada vegada més cartellets amb noms exòtics van tapant el triangle. Les Terres de l'Ebre, però, seguia sent terra incògnita pel fet casteller més enllà de diades puntuals a Tortosa, Alcanar o l'Ametlla. Ara, però, de cop i volta han sortit dues iniciatives vora el riu que busquen naturalitzar els castells a terres de jota. Una d'elles és la dels Xiqüelos del Delta, que tindria la seu, pel que sembla de moment, a la ciutat d'Amposta. L'altra va més avançada. 

La vila de l'Ametlla, tot just a l'altra banda del Coll de Balaguer (La de l'Hospitalet de l'Infant, no la de Lleida) és considerada històricament com la porta del Camp cap a l'Ebre. Allà on les muntanyes que comencen a Prades toquen el mar és on, per iniciativa d'una societat cultural local, ha nascut Xics Caleros de l'Ametlla, la primera colla castellera ebrenca. El primer pas es va fer a finals de l'estiu passat, quan van anar-hi a actuar Castellers de Vilafranca i Xiquets del Serrallo.

Los Xics Caleros, encara sense nom ni camisa, actuant l'estiu passat a l'Ametlla
Font: Coordinadora (cccc.cat)


Poc a poc el projecte va anar agafant força i per la Candela d'enguany la colla va presentar camisa i credencials a la resta del món casteller. A l'actuació els de la camisa ratllada blanc-i-blava van carregar el 3d6 i el pd4, descarregar el 4d6a i intentar per dues vegades el 4d6. A l'actuació s'havia convidat també als Xiquets del Serrallo i els Castellers de Vilafranca. Els del barri mariner de Tarragona, que serien una vintena llarga, van aixecar un pd4, però de Castellers de Vilafranca hi va anar només una representació de no més de cinc persones que, això sí, es va penjar ben orgullosament la medalla de padrina de la colla ebrenca. Realment, no seria dolent parlar del protocol a plaça i del poc respecte que li mantenen algunes colles. A la plaça calera hi havia gent de moltes colles castelleres, algunes amb tants o més components a les pinyes dels ratllats que els verds, però cap d'ells va demanar reconeixement a canvi.

4d6a descarregat pels Xics Caleros el dia del seu bateig
Font: Aleta Directe (directe.cat/castells)


Més enllà d'aquest fet, la presentació de Los (Com els agrada que els diguin) Xics Caleros va servir per prendre el pols a l'afecció castellera ebrenca. El cert és que l'estat d'aquesta no podria ser millor. Tot i el fred i el vent que escombraven l'Ametlla aquell diumenge la plaça estava plena de veïns que, tot i què encara molts no sabien quan s'ha d'aplaudir exactament, estaven interessats en això de los castellers. Que sigui així per molts anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada