Churchill va dir que es va necessitar sang, suor i llàgrimes per guanyar la IIa Guerra Mundial. A Catalunya plorem, suem i ens dessagnem cada diumenge a plaça per poder tocar, encara que sigui un segon, el cel de cadascú.

diumenge, 24 de febrer de 2013

Ara que seguim vius (i III): Tot de castells

Vivim a un món on el que més importa és aparèixer als mitjans. Existir mediàticament és sobreviure, l'anonimat és el fracàs. Afortunadament, el món casteller té corda periodística i se'n parla (No sempre ni bé ni amb rigor, però) molt més del que Pin i Soler o Narcís Oller haguessin arribat a somiar mai. Actualment existeixen programes de ràdio i televisió (tant locals com regionals i catalans), blogs, pàgines web, fòrums i fins i tot alguna publicació en paper amb dedicació exclusiva al fet casteller. 

Si els castells van nèixer a Valls, va ser a Tarragona on van complir la majoria d'edat. El món casteller tarragoní viu un dels seus millors moments, amb les seves colles igualant o superant els seus propis límits i l'afecció a un o altre color a flor de pell cada cop que entren enfaixats a les Cols o la Font. Aquest món vibrant està cobert com mai pels mitjans informatius, amb programes de ràdio consolidats des de fa dècades com el Toc de Castells (Tarragona Ràdio), espais a la televisió amb prestigi pel seu rigor com el Finet i pel Mig (TAC 12) i seccions fixes a la premsa escrita local i regional. Tot i això, mai està de més sumar una peça al mosaic, i més si aquesta neix amb la voluntat de ser feta per i per a castellers.

Fa poc va veure la llum el primer número de la revista digital Tot de Castells, produïda per gent vinculada a Castellers de Sant Pere i Sant Pau amb l'ànim de convertir-se amb el temps amb el canalitzador de la veu dels castellers de Tarragona. En aquest projecte els editors han volgut, molt encertadament, incloure espais per a les cinc colles de la ciutat. Sí, he dit cinc, o si es vol, quatre i mitja, doncs la última és compartida amb Reus: Parlo dels Pataquers de la URV. No hi ha d'haver cap tipus de perjudici pel fet de considerar-la part del món casteller tarragoní, doncs la meitat de la seva activitat es desenvolupa a la ciutat. Tenen tant dret a portar aquella etiqueta de "Castellers de Tarragona" de la que ens recordem tan poc com qualsevol de les altres.

Al llarg de vint-i-nou pàgines on hi destaca la part visual es succeeixen entrevistes (en aquest primer número, al cap de colla dels de Sant Pere i Sant Pau o al fotògraf Antoni Coll), notícies, sàtira, etc. sempre en clau tarragonina. Una lectura molt recomanable, sobretot si en els propers dies no sabeu què fer entre partit i partit de l'Intercasteller.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada