Churchill va dir que es va necessitar sang, suor i llàgrimes per guanyar la IIa Guerra Mundial. A Catalunya plorem, suem i ens dessagnem cada diumenge a plaça per poder tocar, encara que sigui un segon, el cel de cadascú.

dimecres, 28 de setembre del 2011

Legadors

"En voz alta y clara, rompiendo aquel viejo silencio, Ged pronunció el nombre de la sombra, y en el mismo instante habló la sombra, sin labios ni lengua, y dijo la misma palabra: -Ged. Y las dos voces fueron una sola voz.

Ged soltó la vara, extendió los brazos i abrazó a la sombra, a la negra mitad que reptaba hacia él. Luz y oscuridad se encontraron, se fusionaron, se unieron."
Ursula K. Le Guin, Un mago de Terramar

Casualitats de la vida, vaig decidir rellegir-me per enèssima vegada aquest llibre just abans de Santa Tecla. Tracta, pels que no l'hagueu llegit, de com un aprenent de mag, per la seva sobèrbia i ignorància, desprén la seva  part obscura, la seva maldat de si mateix i li dóna forma i poder. A partir d'aquell moment, l'ombra l'empaita i l'amenaça durant tota la seva vida. Ningú sap trobar la solució fins que Ged (que així es diu el mag) troba la resposta: s'ha de reunir el que està separat. S'ha d'acceptar el mal per conviure amb el bé. Ha de buscar l'ombra i reunir-se amb ella per poder avançar en pau per la vida.

El dia 23 de setembre de l'any 2011 un miracle semblant es va poder sentir a la plaça de la Font. Una figura fantasmal, del color del cel quan el sol es pon, del color heràldic d'aquest Camp de Tarragona que va veure néixer  els castells s'aixecava per damunt les façanes ocres. 

Ni tant sols el vam notar. Més que el pes de vuit pisos i un folre per damunt dels nostres caps, el que pesava era la llosa que intent a intent, any rere any, dècada rere dècada havíem anat forjant amb envoltoris buits de somnis vells i trencats; de sang, d'antics crits de guerra i de dolor. Sembla una broma del destí, o la justa retribució de la Història envers la colla, que l'enxaneta que coronà el primer 5d9f de la Colla Jove Xiquets de Tarragona es digués Laura Lloses.

Tots havíem somiat amb això
foto: LaMalla.cat

Trencat tot complexe del passat, tancat aquest cicle, toca mirar endavant. La obsessió pel 5d9f ha marcat pràcticament la meitat de la història de la colla, del 1994 cap aquí. D'ara en endavant, una etapa encara més dura s'albira. Fins ara érem hereus d'una trajectòria, pràcticament esclaus d'un mite. Ara, solventat el deute que teníem amb nosaltres mateixos, som legadors dels nostres propis actes als que vinguin darrere.

Ara comença la veritable lluita.

Perdoneu si he fet aquest article massa fantasiós, poètic o poc rigorós... però permeteu-m'ho.

Pd: quan pugui parlaré de la resta de la diada, de la tripleta de Xiquets i del 2d7c de Sant Pere i Sant Pau


Ara més que mai: Força, Equilibri, Valor i Seny!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada