Churchill va dir que es va necessitar sang, suor i llàgrimes per guanyar la IIa Guerra Mundial. A Catalunya plorem, suem i ens dessagnem cada diumenge a plaça per poder tocar, encara que sigui un segon, el cel de cadascú.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris santa tecla. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris santa tecla. Mostrar tots els missatges

dimecres, 26 de setembre del 2012

Perón ja ha tocat*

Passada ja aquesta Santa Tecla, passat també el temps del discurs èpico-emotiu al qual semblo abonat últimament, toca fer una anàlisi seriosa del que ens ha donat la patrona en aquestes dues setmanes de Festa Major. 

Diada de Primer Diumenge de Festes, 16 de setembre, plaça de la Font

La cita inaugural d'enguany, amb les dues colles punteres de la ciutat, Xiquets i Jove de Tarragona i les tradicionals convidades, la Vella de Valls i Castellers de Vilafranca, va deixar èxits i desenganys a parts iguals, malgrat que es va tornar a confirmar com una de les diades punteres del calendari casteller. 

La Colla Vella encetava la seva actuació amb un sorprenent 4d9sf, el primer gamma extra que s'intentava aquell dia a la plaça de la Font. Va pujar ferm, però les inherents dificultats d'un castell considerat sostre (La Vella mai l'ha descarregat) va fer que l'estructura cedís pels pisos inferiors moments abans de l'aleta. Després del cop, els rosats es van saber recuperar i van acabar completant una tripleta. L'intent de 4d9sf va ser molt aplaudit a plaça, doncs referma, un any més, el compromís dels vallencs amb la ciutat que els va veure fer-se grans a les acaballes del segle XIX. Segur que els va saber a massa poc, però caure i reconduir una diada d'aquesta manera deixa molt bones sensacions.

Els Castellers de Vilafranca, al seu torn, van deixar el gamma extra per la segona ronda. Després d'un estàtic 4d9f, un 3d9fa que va pujar amb el pilar descentrat des del principi feia llenya just abans de poder ser considerat carregat, en el moment de la sortida dels terços de l'estructura exterior. Després de la desfeta, els verds van renunciar a la gamma extra i van completar la diada amb un 3d9f i un 3d8a. Diada estranya a la qual no estan acostumats, ni ells ni el Món Casteller.

Xiquets de Tarragona es presentava a la plaça de la Font amb un objectiu molt concret, descarregar la tripleta màgica per tercera vegada en els seus quaranta anys d'història. Van obrir la seva actuació amb un 5d8 que demostrava que la caiguda per l'Onze de Setembre va ser anecdòtica. A segona ronda, però, els fantasmes de Sant Magí van tornar a aparèixer i la indecisió de la canalla va deixar tres intents desmuntats consecutius de castells de nou, dos de 3d9f  i un de 4d9f. Amb un regust amarg a la boca, els ratllats van tancar la diada amb un 2d8f. No va ser el dia pels de Santa Anna, però com es veuria més endavant, no va ser per no tenir a punt les estructures.

La Jove de Tarragona, en canvi, va sortir de plaça amb una cara ben diferent. Obrint la diada amb un 3d9f parat, parat, a segona ronda vindria un dels plats forts d'aquell migdia de setembre. Els de Cós del Bou van encarar el seu primer assalt a la gamma extra enguany en forma de 9d8, castell que mai havien portat a plaça. Les quatre estructures van pujar fermes fins a la carregada, però la baixada dels poms es va haver de defensar de valent. Finalment, el castell es va descarregar, convertint-se en el primer gamma extra descarregat per una colla tarragonina. Tot i això, la diada no havia acabat. El 5d9f que van plantar a tercera ronda va mostrar molta més corda que el de l'any anterior, i tot i cedir, ho va fer quan els dosos ja baixaven. El cansament i la inexplicable durada de la diada van desaconsellar deixar el pd7f per la diada de la patrona, la setmana següent. Per tant, el pd6 va cloure la millor actuació en els trenta anys de vida dels liles. Eufòria, celebració, emoció.

Diada de Santa Tecla, 23 de setembre, plaça de la Font

Les dues colles punteres de la ciutat es tornaven a veure les cares una setmana després, aquesta vegada acompanyades per les altres dues colles tarragonines, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Un any després del primer 5d9f carregat per la Jove, la primera tripleta de Xiquets i el 2d7 carregat per Sant Pere i Sant Pau, la patrona depararia algunes sorpreses més.

Xiquets del Serrallo van obrir plaça amb un bon 5d7, un gamma alta de set que demostrava que, tot i haver-se quedat lluny de les posicions de Concurs, a la Tàrraco Arena poden presentar una actuació mínima de tres castells de set i mig, tenint en compte el sobrat domini dels castells amb agulla que han demostrat al llarg de la temporada i que revalidarien a última ronda. Entremig, però, un intent de 7d7, castell sostre que mai han carregat i que ja intentaren la Santa Tecla del 2011 va enterbolir la diada. Pas enrere de la colla marinera, però demostrant que poden refer-se amb un set i mig fins i tot després d'una caiguda dura.

I si Serrallo va ser la creu, la cara la van protagonitzar els Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Apart d'un 5d7 molt solvent i un 3d7a que demostra, de la mateixa manera que els serrallencs, que tenen un molt bon domini de les estructures amb pilar (Tot i la caiguda de Sant Magí), el plat fort de la diada va venir en forma de 2d7.  La pubilla (recuperem aquest renom tan curiós, va), que havien completat a assaig prèviament, va pujar tranquila, va ser coronada i va baixar... i ja està. Vint anys intentant-la, i ja la tenien. Eufòria, celebració, emoció.

2d7 dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau
Font: Webcasteller

Xiquets de Tarragona, després de la desfeta de Primer Diumenge, va plantejar la diada com el contraatac als castells de nou. Un 5d8 va inaugurar, com la setmana anterior, la seqüència matalassera. Tot i això, les semblances amb set dies abans es van acabar aquí. A segona ronda van completar el 3d9f, i el mateix van fer amb el 4d9f a la tercera. Amb la tripleta al sarró per tercera vegada, els de Santa Anna van esclatar.

4d9f de Xiquets de Tarragona
Font: @Cristian_jurado

La Jove arribava al dia de la patrona amb ressaca de la bona diada aconseguida per Primer Diumenge. Tot i què va suposar un rebaix de les expectatives que s'ha de llegir en clau Concurs, aquest cansament no es va transmetre a les estructures, que es van completar amb seguretat. Un 3d9f, un 4d9f i un 4d8a van suposar que els liles descarreguessin per primera vegada en la seva història l'anomenada tripleta vilafranquina, que sempre s'havia deixat algun dels castells en només carregat. A ronda de pilars tocava completar la feina endarrerida de la setmana anterior i, per fi, la Jove va a tirar a plaça el pd7f. Només carregat, però tenint en compte que feia dècada i mitja que els de Cós del Bou no es plantejaven aquest espadat, i el global de les Festes, hi havia coses a celebrar.

pd7f carregat per la Jove de Tarragona
Font: @Cristian_jurado

Diada de la Mercè, 24 de setembre, plaça de les Cols

La última de les cites castelleres de Santa Tecla va ser la que es fa tradicionalment abans de l'arrencada dels pilars caminants, i que només compta amb dues rondes per colla. 5d8 i 4d8 per a la Jove, 3d8 i 4d8 per a Xiquets, 3d6 i 4d6 per al Serrallo i 3d6 i 4d6a per a Sant Pere i Sant Pau, diada sense intents desmuntats o caigudes, dinàmica que va seguir als pilars caminants posteriors, cap dels quals va caure durant el recorregut.

pd4cam dels Xiquets del Serrallo
Font: Josep Lluís Sellart

Llegint en global les tres actuacions, es pot veure que ha sigut una Santa Tecla molt profitosa per a les colles tarragonines, i fins i tot, malgrat ser objectius acomplerts per si mateixos, els castells mostrats aquest final de setembre poden suposar posteriors passos endavant, com descarregar el 5d9f i el pd7f per part de la Jove, afegir als registres de nou un possible intent de gamma extra per la de Xiquets o un futur atac als castells de 8 de les colles malament anomenades petites de Tarragona. Actuacions com el Vendrell, l'Esperidió, Tots Sants i, sobretot, el Concurs, ho diran.

Santa Tecla gloriosa, 
patrona dels castellers, 
feu pujar aquestes torres 
fins tenir a les mans el cel!
Toca, Perón!*

* "Toca, Perón!" És una expressió utilitzada originalment al Ball de Dames i Vells de Tarragona que tanca els parlaments dels diferents personatges d'aquest ball parlat del Seguici de Santa Tecla

dimarts, 18 de setembre del 2012

Quan em vaig voler adonar

He anat deixant passar les oportunitats per escriure aquest article des de fa més d'una setmana. He deixat passar la diada de l'Onze de Setembre, després l'assaig especial de dijous, i més tard el de divendres. Volia fer una prèvia el més curosa possible, el més acotada a la realitat que es pogués.

Quan em vaig voler adonar, ja m'estava cordant les espardenyes. La camisa descansava sobre el respatller de la cadira. La faixa, on sempre, al costat de la de mon pare. Agafo els mocadors de la Jove i de Ganàpies, les meves dues camises, els que des de fa ja temps porto a banda i banda de la cintura. 

3d9f
Font: @Castellistica

Quan em vaig voler adonar, la Jove ja baixava el Cós del Bou en direcció a la plaça de la Font, la plaça de places. Un espai que el segle XX va tractar injustament, però que el XXI ha redreçat fins al lloc que li pertocava.

9d8
Font: @Castellistica

Quan em vaig voler adonar, ja érem de gamma extra. Havent descarregat un 3d9f serè, els liles enfrontàvem sense por, sense complexos, sense lloses l'assalt a un castell sense malnom. El 9d8 i la eufòria del gamma extra descarregat van portar-nos, gairebé sense adonar-nos, a tercera ronda. Ja el coneixíem, ens vam saludar, ja no calien presentacions, i va pujar amunt. 

5d9f c
Font: @Castellistica

Quan em vaig voler adonar, les gralles ja entonaven l'Amparito. Jo, personalment, encara no sé de què adonar-me. Realment vam ser capaços? He hagut de tancar aquest article a les quatre de la matinada del dimarts dia 18 de setembre sense saber encara la resposta.

pd6
Font: @Castellistica

Bona nit a tots. Jo tinc clar què tornaré a somiar aquesta nit.

Pd: Valgui aquest article, de pas, com a agraïment a @Castellistica per l'enorme treball que fa per la difusió del Fet Casteller. La Coordinadora hauria de fer alguna cosa al respecte, no sé, una pensió vitalícia, potser. Gràcies, de veritat!

dimecres, 28 de setembre del 2011

Legadors

"En voz alta y clara, rompiendo aquel viejo silencio, Ged pronunció el nombre de la sombra, y en el mismo instante habló la sombra, sin labios ni lengua, y dijo la misma palabra: -Ged. Y las dos voces fueron una sola voz.

Ged soltó la vara, extendió los brazos i abrazó a la sombra, a la negra mitad que reptaba hacia él. Luz y oscuridad se encontraron, se fusionaron, se unieron."
Ursula K. Le Guin, Un mago de Terramar

Casualitats de la vida, vaig decidir rellegir-me per enèssima vegada aquest llibre just abans de Santa Tecla. Tracta, pels que no l'hagueu llegit, de com un aprenent de mag, per la seva sobèrbia i ignorància, desprén la seva  part obscura, la seva maldat de si mateix i li dóna forma i poder. A partir d'aquell moment, l'ombra l'empaita i l'amenaça durant tota la seva vida. Ningú sap trobar la solució fins que Ged (que així es diu el mag) troba la resposta: s'ha de reunir el que està separat. S'ha d'acceptar el mal per conviure amb el bé. Ha de buscar l'ombra i reunir-se amb ella per poder avançar en pau per la vida.

El dia 23 de setembre de l'any 2011 un miracle semblant es va poder sentir a la plaça de la Font. Una figura fantasmal, del color del cel quan el sol es pon, del color heràldic d'aquest Camp de Tarragona que va veure néixer  els castells s'aixecava per damunt les façanes ocres. 

Ni tant sols el vam notar. Més que el pes de vuit pisos i un folre per damunt dels nostres caps, el que pesava era la llosa que intent a intent, any rere any, dècada rere dècada havíem anat forjant amb envoltoris buits de somnis vells i trencats; de sang, d'antics crits de guerra i de dolor. Sembla una broma del destí, o la justa retribució de la Història envers la colla, que l'enxaneta que coronà el primer 5d9f de la Colla Jove Xiquets de Tarragona es digués Laura Lloses.

Tots havíem somiat amb això
foto: LaMalla.cat

Trencat tot complexe del passat, tancat aquest cicle, toca mirar endavant. La obsessió pel 5d9f ha marcat pràcticament la meitat de la història de la colla, del 1994 cap aquí. D'ara en endavant, una etapa encara més dura s'albira. Fins ara érem hereus d'una trajectòria, pràcticament esclaus d'un mite. Ara, solventat el deute que teníem amb nosaltres mateixos, som legadors dels nostres propis actes als que vinguin darrere.

Ara comença la veritable lluita.

Perdoneu si he fet aquest article massa fantasiós, poètic o poc rigorós... però permeteu-m'ho.

Pd: quan pugui parlaré de la resta de la diada, de la tripleta de Xiquets i del 2d7c de Sant Pere i Sant Pau


Ara més que mai: Força, Equilibri, Valor i Seny!!

dimarts, 20 de setembre del 2011

Lluites II: La rivalitat reencesa

A mi sempre me l'havien explicat, doncs mai l'havia viscut. S'explicaven històries, pactes de sang traïts, pilars caminants entorpits, expulsions i camises tretes... Però almenys jo no ho acabava d'entendre tot. Les noves generacions de camises liles havíem perdut els complexes del passat, i d'igual manera que recuperàvem antics somnis, anàvem cosint antigues ferides. Aquella ja no era la nostra guerra, i confio que des de l'altra banda de la plaça del Rei es veiés d'igual manera. Tot i així, de tant en tant encara sonaven ecos d'aquells temps llegendaris, curiosament tocats per aquells madurs, els de sang atemperada, els gats vells d'una i altra camisa. Però mai, mai fins ara, s'havia viscut el duel com en aquells temps que els grans ens expliquen.

3d9f i 3d9f(c) de Xiquets i Jove. Primer Diumenge 2011
foto: LaMalla.cat


Jo vaig cridar contra els Xiquets de Tarragona quan els seus quarts, castellers de dubtable honor, van alletjar la que, fins aleshores, era una tàcita ignorància entre les dues parts, una tranquil.la i tàcita ignorància. Per aquest motiu, jo, Pablo Varona Rubio, demano disculpes obertament a una colla on tinc coneguts, amics i fins i tot familiars per una reacció fruit del nerviosisme i del mal perdre puntual. D'igual manera, m'avergonyeix que l'ampolla d'aigua sortís de la pinya de la meva colla, perdent en aquell moment tota la credibilitat que hauríem tingut limitant-nos a respondre als xiulets, insults i botifarres amb pit, esforç i aletes. No sé qui va ser el desgraciat casteller que va tacar el nom de la meva colla, però si tingués el que tot casteller ha de tenir ja hagués sortit a donar la cara per la Jove.

Els castellers de Tarragona som hereus d'una tradició, d'un llegat massa gran com per fer avergonyir al Món Casteller dels nostres actes. Recordem-ho tots. Jo, el primer.

Força, Equilibri, Valor i Seny!!

dimarts, 13 de setembre del 2011

Sobre la renúncia de la Joves a actuar per Primer Diumenge

"Sant Joan, sant Pere i la santa mare que els parí

Sempre és dur no acomplir els objectius, encara que tot i fracassant assoleixis un enorme èxit."

Així hagués començat un article que vaig voler escriure poc després de les diades de Sant Joan i Sant Pere, a la Font tarragonina i el Mercadal reusenc, respectivament. En aquelles dues diades, si recordeu, el 5d8, el nostre castell, caigué. A més, de forma dolorosa, d'aquelles caigudes que no fan mal físic però que deixen a un tocat.

A l'article que vaig voler escriure hagués parlat de la ràbia que sentíem per les dues caigudes, tot i reconèixer, com vaig arribar a escriure, que carregar un 5d8 és una fita que, mirada en global, ja és un fet com per tenir-lo en compte. Volia deixar clar de que aquell "canvi de cicle", com alguns il·luminats van arribar a xiuxiuejar, no era tal, que la Colla Jove Xiquets de Tarragona era massa orgullosa com per deixar-se derrotar per un accident tan aïllat. I el temps, ningú m'ho negarà, m'ha donat la raó.

Perquè començo així un article que parla sobre la renúncia de la Colla Joves Xiquets de Valls a actuar a la diada de Primer Diumenge de Festes de Santa Tecla? Crec que és evident.

Ahir em vaig anar a dormir (tard, com sempre) amb el rumor de què al dia següent els alts càrrecs vermells anunciarien que la Joves no aniria a l'actuació degut a les baixes que havia sofert la colla a les caigudes de l'11 de setembre, a més de la trajectòria actual de la colla, la impossibilitat de portar ni tant sols una diada mínima com seria la tripleta, i ja sense parlar del 2d9fm que es va arribar a plantejar. Aquest matí, res més aixecar-me, el Twitter m'informa de què, efectivament, és oficial. Analitzem-ho, doncs.

Qüestió 1: Valls és Valls

Quantes vegades hem escoltat tots aquesta frase? Ningú dubta que al bressol dels castells aquests es viuen d'una manera que no trobem a cap altre lloc. Deixem-los fer, que al final sorprenen. Aquesta filosofia, la més centenària de les que trobem al Món Casteller, carregada de tòpics i prejudicis (A Valls no s'assaja, els castells sembla que cauran, però els saben defendre al límit, els odis eterns irreconciliables, etc.) ha donat fruits, és innegable. No en va les dues colles vallenques són de Gamma Extra (almenys fins enguany), amb grans fites com el primer 4d9f del segle XX de la Vella, el 4d9 net de la Joves i tota la resta de GE que han anat domant els Xiquets de Valls. Però realment és un model de colla adequat al segle XXI? Sóc de la opinió de que no, i crec que en gran part la mala ratxa de la Joves no és més que la punta de l'iceberg d'un problema que ve de més lluny i que arriba més profundament del que a simple vista sembla.

S'ha de dir una cosa, i és que Valls també és Valls quan la Joves renuncia a Santa Tecla. L'honor vallenc en joc és quelcom tan gran que la simple idea de ferir-lo esgarrifa a més d'un. Tots saben, tots sabem què és i què significa Santa Tecla, precisament, a això em refereixo a la següent qüestió.

Qüestió 2: Santa Tecla és Santa Tecla

La raó principal que la colla ha donat per renunciar a la diada m'omple d'orgull, perquè negar-ho, i més venint d'anys a on algunes boques havien dit que la que en l'Època d'Or havia estat l'esdeveniment casteller més important, per davant de Concursos o diversos sants advenedissos, ara no era més que una diadeta de tràmit. A mi, perdoneu, però me la sopla. Si les colles vallenques li ténen tal reverència a la patrona de Tarragona, per alguna cosa serà. El gest de sacrificar una diada importantíssima per no enfosquir el pas de la diada de Primer Diumenge del 2011 a la història dels castells honora enormement a la Joves. Estic segur que tot tarragoní sabrà apreciar-ho.

Qüestió 3: La Joves és la Joves

Alguna cosa de premonició tenien aquells tresos de vuit de la Candela. No va començar bé la temporada per cap de les dues colles vallenques, però els camins que han seguit són completament oposats. Mentre la Vella descarregava el 9d8 per tercera vegada en la història a la diada de Sant Fèlix, culminant una recuperació espectacular de la negra temporada passada, la Joves ha anat decaient de mica en mica, fins a convertir-se en una ombra del que arribà a ser.

Joves, vallencs, com a germans que sou de la colla lila, em queda recordar que naltros també les vam passar molt putes en una època de la nostra història. Potser (tant de bo m’equivoqui, sincerament) ara enceteu una etapa complicada a on l’entrega i l’esperit de sacrifici dels vermells es veuran posats a prova. Si us heu d’enfonsar, que sigui per tocar fons i agafar impuls i sortir un altre cop a la superfície, amb el vermell més net i brillant que mai. Però no us rendiu. Mai.

Recordeu sempre les paraules que valtros mateixos vau dir:

Orgullosos de ser de la Joves!

I com sempre, per acabar, recordar:
Força, Equilibri, Valor i Seny!!


dimarts, 21 de setembre del 2010

Santa Tecla gloriosa, mare dels tarragonins!!


I ja ha arribat Santa Tecla, la gran festa de Tarragona, el moment en el que les colles, tant tarragonines com la Vella i Vilafranca, cremin tota la pòlvora que queda abans del Concurs. Al llarg dels festivals en honor a la patrona de la ciutat hi han tres grans actuacions, a més de les nombroses actuacions menors que fan les colles col.laborant amb associacions o actes del ritual tecler, com els pilars de l'Entrada del Braç del dia 23 o els que es fan al Metropol a la ja tradicional Marató de Sang. Aquestes tres actuacions són:

Diada de Festes: 19 de setembre, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets de Tarragona, Colla Vella dels Xiquets de Valls i Castellers de Vilafranca. Plaça de la Font.
Aquesta diada ja ha tingut lloc, havent estat d'un nivell més baix que l'esperat per les colles tarragonines (La Jove, de nou amb una casipleta de 5d8 i 3d9f més intents de 4d9f i 2d8f, i Xiquets amb un 5d8c, un 4d8 i un 2d8fc) i una gran actuació per part de la Vella, que sembla que comença a engrescar-se pel Concurs i va descarregar una magnífica tripleta amb pd7f. Vilafranca ha decebut a l'afició i el públic tarragoní, fent una actuació d'aboluts mínims, sense cap gamma extra ni tant sols tirar a plaça el pd8f ni el 2d9fm. Així honoren els lagartos a les colles amfitriones del Concurs de Castells en la diada gran de les Festes...

Diada de Santa Tecla: 23 de setembre, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo, Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Plaça de la Font.
La diada central de les festes de Santa Tecla, amb la pressència de totes les colles tarragonines, on la Jove intentarà revalidar la tripleta arbocenca, Xiquets intentarà donar tot el màxim de si com puguin després de la desfeta del diumenge passat i tant Serrallo com Sant Pere provaran els seus castells límit de gamma alta de set en honor a la mare dels tarragonins.

Diada de la Mercè: 24 de setembre, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Plaça de les Cols i Pla de la Seu.

Sense dubte, un dels actes per honorar la patrona més espectaculars del ritual tecler. Després de l'actuació ordinària, les colles es preparen per encarar els pilars caminants, els de recorregut més llarg, difícil, costerut i tortuós de tots els que es fan a Catalunya i de ben segur al món. Arrencant des de la Plaça de les Cols, els pilars pugen un a un tots els graons de les escales del Pla de la Seu, per inmediatament girar i encarar la baixada dels mateixos. Una vegada al punt de sortida un altre cop, els pilars comencen el descendiment del Carrer Major, travessant la Part Alta de punta a punta, arribant a la Baixada de la Misericòrdia, molt relliscosa i amb un desnivell impressionant, a més amb el component de que dibuixa dues corbes consecutives de 90º. Una vegada al carrer Portalet, entra a la Plaça de la Font i continua per la llarguíssima plaça fins les escales de l'ajuntament, on puja els tres graons i saluda a la plaça, essent aleshores alçada l'enxaneta al balcó consistorial. Simplement bestial.

Així que ja sabeu, si voleu gaudir de les festes més castelleres, no dubteu i veniu vosaltres també a dedicar-li a Santa Tecla un: Força, Equilibri, Valor i Seny!!!!