Churchill va dir que es va necessitar sang, suor i llàgrimes per guanyar la IIa Guerra Mundial. A Catalunya plorem, suem i ens dessagnem cada diumenge a plaça per poder tocar, encara que sigui un segon, el cel de cadascú.

dimarts, 13 de setembre del 2011

Sobre la renúncia de la Joves a actuar per Primer Diumenge

"Sant Joan, sant Pere i la santa mare que els parí

Sempre és dur no acomplir els objectius, encara que tot i fracassant assoleixis un enorme èxit."

Així hagués començat un article que vaig voler escriure poc després de les diades de Sant Joan i Sant Pere, a la Font tarragonina i el Mercadal reusenc, respectivament. En aquelles dues diades, si recordeu, el 5d8, el nostre castell, caigué. A més, de forma dolorosa, d'aquelles caigudes que no fan mal físic però que deixen a un tocat.

A l'article que vaig voler escriure hagués parlat de la ràbia que sentíem per les dues caigudes, tot i reconèixer, com vaig arribar a escriure, que carregar un 5d8 és una fita que, mirada en global, ja és un fet com per tenir-lo en compte. Volia deixar clar de que aquell "canvi de cicle", com alguns il·luminats van arribar a xiuxiuejar, no era tal, que la Colla Jove Xiquets de Tarragona era massa orgullosa com per deixar-se derrotar per un accident tan aïllat. I el temps, ningú m'ho negarà, m'ha donat la raó.

Perquè començo així un article que parla sobre la renúncia de la Colla Joves Xiquets de Valls a actuar a la diada de Primer Diumenge de Festes de Santa Tecla? Crec que és evident.

Ahir em vaig anar a dormir (tard, com sempre) amb el rumor de què al dia següent els alts càrrecs vermells anunciarien que la Joves no aniria a l'actuació degut a les baixes que havia sofert la colla a les caigudes de l'11 de setembre, a més de la trajectòria actual de la colla, la impossibilitat de portar ni tant sols una diada mínima com seria la tripleta, i ja sense parlar del 2d9fm que es va arribar a plantejar. Aquest matí, res més aixecar-me, el Twitter m'informa de què, efectivament, és oficial. Analitzem-ho, doncs.

Qüestió 1: Valls és Valls

Quantes vegades hem escoltat tots aquesta frase? Ningú dubta que al bressol dels castells aquests es viuen d'una manera que no trobem a cap altre lloc. Deixem-los fer, que al final sorprenen. Aquesta filosofia, la més centenària de les que trobem al Món Casteller, carregada de tòpics i prejudicis (A Valls no s'assaja, els castells sembla que cauran, però els saben defendre al límit, els odis eterns irreconciliables, etc.) ha donat fruits, és innegable. No en va les dues colles vallenques són de Gamma Extra (almenys fins enguany), amb grans fites com el primer 4d9f del segle XX de la Vella, el 4d9 net de la Joves i tota la resta de GE que han anat domant els Xiquets de Valls. Però realment és un model de colla adequat al segle XXI? Sóc de la opinió de que no, i crec que en gran part la mala ratxa de la Joves no és més que la punta de l'iceberg d'un problema que ve de més lluny i que arriba més profundament del que a simple vista sembla.

S'ha de dir una cosa, i és que Valls també és Valls quan la Joves renuncia a Santa Tecla. L'honor vallenc en joc és quelcom tan gran que la simple idea de ferir-lo esgarrifa a més d'un. Tots saben, tots sabem què és i què significa Santa Tecla, precisament, a això em refereixo a la següent qüestió.

Qüestió 2: Santa Tecla és Santa Tecla

La raó principal que la colla ha donat per renunciar a la diada m'omple d'orgull, perquè negar-ho, i més venint d'anys a on algunes boques havien dit que la que en l'Època d'Or havia estat l'esdeveniment casteller més important, per davant de Concursos o diversos sants advenedissos, ara no era més que una diadeta de tràmit. A mi, perdoneu, però me la sopla. Si les colles vallenques li ténen tal reverència a la patrona de Tarragona, per alguna cosa serà. El gest de sacrificar una diada importantíssima per no enfosquir el pas de la diada de Primer Diumenge del 2011 a la història dels castells honora enormement a la Joves. Estic segur que tot tarragoní sabrà apreciar-ho.

Qüestió 3: La Joves és la Joves

Alguna cosa de premonició tenien aquells tresos de vuit de la Candela. No va començar bé la temporada per cap de les dues colles vallenques, però els camins que han seguit són completament oposats. Mentre la Vella descarregava el 9d8 per tercera vegada en la història a la diada de Sant Fèlix, culminant una recuperació espectacular de la negra temporada passada, la Joves ha anat decaient de mica en mica, fins a convertir-se en una ombra del que arribà a ser.

Joves, vallencs, com a germans que sou de la colla lila, em queda recordar que naltros també les vam passar molt putes en una època de la nostra història. Potser (tant de bo m’equivoqui, sincerament) ara enceteu una etapa complicada a on l’entrega i l’esperit de sacrifici dels vermells es veuran posats a prova. Si us heu d’enfonsar, que sigui per tocar fons i agafar impuls i sortir un altre cop a la superfície, amb el vermell més net i brillant que mai. Però no us rendiu. Mai.

Recordeu sempre les paraules que valtros mateixos vau dir:

Orgullosos de ser de la Joves!

I com sempre, per acabar, recordar:
Força, Equilibri, Valor i Seny!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada