Churchill va dir que es va necessitar sang, suor i llàgrimes per guanyar la IIa Guerra Mundial. A Catalunya plorem, suem i ens dessagnem cada diumenge a plaça per poder tocar, encara que sigui un segon, el cel de cadascú.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Colla Vella Xiquets de Valls. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Colla Vella Xiquets de Valls. Mostrar tots els missatges

dilluns, 22 d’octubre del 2012

...I aquest conte ja s'ha fos


Octubre és un mes calent, un mes de màxims, de confirmacions i zenits. Aquest, l'octubre d'una de les millors temporades de la història, no podia quedar-se enrere.

El primer cap de setmana del mes Tarragona va prendre la negreta de publicacions castelleres o no, locals o generalistes, nacionals i internacionals: El XXIVè Concurs de Castells. El 2d8sf i el 4d9sf descarregats pels Castellers de Vilafranca i l'empat tècnic entre les dues esquadres vallenques (Joves i Vella van ser declarades segones ex aequo descarregant el 9d8 i el 5d9f) van marcar la jornada de diumenge, així com els 5d8 i 2d8f dels Castellers de Sabadell, Xiquets de Reus, Castellers de Lleida, Nens del Vendrell, Castellers de Sant Cugat, Xicots de Vilafranca, Castellers de Terrassa i Bordegassos de Vilanova ens van fer recordar quin és el veritable sentit de la castellística. 

2d8f dels Castellers de Sant Cugat
Font: Castellersdesantcugat.org

Tot  just una setmana després, el focus d'atenció es desplaçava quaranta quilòmetres resseguint la Costa Daurada, a la plaça Vella del Vendrell. Una Vella i una Joves de Valls amb el cap a Santa Úrsula es combregaven sota els antics arbres juntament amb una Jove de Tarragona i uns Nens del Vendrell amb ganes de cremar els últims cartutxos. En un moment d'ànims a mig gas, després d'alguns dels pitjors i menys multitudinaris assajos del tram fort de la temporada, amb canalla lesionada, amb la gran majoria de variables en contra i, per a més inri, un intent desmuntat per indecisió de la canalla, els liles van tirar d'èpica per escriure el final d'una de les històries més boniques, cruels i memorables de la història moderna dels castells: El cinc de nou amb folre era vençut, divuit anys després, per la gent del Cós del Bou. La seqüència, completada amb el 9d8, el 3d9f i el pd7f descarregats, era la millor de la història dels liles, així com la més reeixida de les que aquella plaça penedesenca havia vist en tota la història moderna, a més de descarregar el pd7f per primera vegada després de la gesta aconseguida pels Nens del Vendrell en els temps mítics de lideratge del món casteller. Uns Nens que van signar una actuació de màxims, descarregant el 4d8 i un 2d8f que recorda als vells temps de glòria, una diada per recordar tot i l'intent de 3d8.

5d9f de la Jove de Tarragona
Font: Neus Baena

L'Esperidió, la diada que recorda a aquell casteller mític de finals del segle XIX que descarregà a segons el 4d9sf tanca, any rere any, els registres liles. Tot i no arribar al nivell de l'any passat, on les tres colles participants, els Castellers de la Vila de Gràcia, els Castellers de Sant Cugat i la convocadora, van assolir registres molt alts (Gràcia carregant el seu segon 2d8f, Sant Cugat aconseguint el primer 4d8 lluny del Vallès i la Jove descarregant el seu primer 7d8), un 5d8a carregat pels locals va posar el punt d'interès. Tot i això, res pot fer ombra a la patrona dels castells. I és que l'octubre ha estat i és, molt abans del mes del Concurs, molt abans del mes de Santa Teresa o de l'Esperidió, el mes de Santa Úrsula.

pd6 de la Jove de Tarragona al Camp de Mart per l'Esperidió
Font: @JoveDeTarragona

Les dues colles vallenques arribaven a la seva cita en una situació que ningú hagués cregut tot just fa un any. Aleshores, la Vella es va emportar el derbi vallenc amb 3d9f, 5d9f, i4d9sf, 4d9f i pd6, mentre que la Joves, enmig d'un annus horribilis, no "passava" del 4d9f, 3d9fc i 2d8f. Enguany, però, els dos colors vallencs arribaven a la plaça del Blat després d'empatar en dues diades seguides, les ja esmentades del Concurs (recordem, 9d8, 5d9f i 3d9f) i Santa Teresa del Vendrell (5d8, 3d9f i 4d8 ambdues). No contentes amb això, el programa preparat per les dues formacions per Santa Úrsula era pràcticament el mateix, 9d8, 5d9f i 4d9sf, encara que la Vella, a priori, tenia en el 3d10fm i el pd8fm els seus jòquers en cas de necessitat. 

Tot i la pluja, que va ser una constant al llarg de tota la diada, la Joves llençava el primer guant descarregant un impressionant 5d9f, amanit amb una figuereta al pis de quints que semblava enterrar, definitivament, els anys de vaques magres. La Vella, al seu torn, descarregava un 9d8 treballat i descoordinat, però descarregat. El 9d8 vermell tornava a inclinar la balança cap als del Carrer d'en Gassó, i va ser aleshores quan va venir el primer moment crític de la jornada. Els rosats s'enfrontaven al 5d9f, que havien descarregat un cop i carregat un altre. La basílica va pujar tremoladissa i desquadrada des d'un bon principi, amb una banda del dos massa enganxada a la rengla com per permetre una defensa còmoda. Així doncs, a la segona aleta, el castell es deformà per totes bandes i caigué. Moral i físicament tocats, els del Portal Nou decidien no arriscar i van tancar la diada amb el 3d9f i el pd6. La Joves, però, no va voler donar per acabada la diada i a tercera ronda va encarar el castell total, el 4d9sf. Més tranquil del que cabria pensar, el castell va pujar amb una lleugera tremolor fins a la carregada, i quan la canalla ja enfilava la baixada es va trencar. La banda esquerra de la plaça esclatava en càntics i aplaudiments, i no era per menys: La Colla Joves Xiquets de Valls acabava d'assolir la millor diada de la seva etapa actual.

4d9sfc de la Joves de Valls
Font: ACN

Amb això es tanca el tram central de la temporada, l'anomenat tradicional, el que secularment ha anat de Sant Joan a Santa Úrsula. A falta de les participants a Girona, Tots Sants i Diada de Minyons, les colles, de mica en mica, van penjant unes camises per despenjar-ne unes altres. I és que és ara, quan arriba el fred, que les colles dites convencionals deixen pas a l'altra temporada: Comencen les diades universitàries.

dimecres, 26 de setembre del 2012

Perón ja ha tocat*

Passada ja aquesta Santa Tecla, passat també el temps del discurs èpico-emotiu al qual semblo abonat últimament, toca fer una anàlisi seriosa del que ens ha donat la patrona en aquestes dues setmanes de Festa Major. 

Diada de Primer Diumenge de Festes, 16 de setembre, plaça de la Font

La cita inaugural d'enguany, amb les dues colles punteres de la ciutat, Xiquets i Jove de Tarragona i les tradicionals convidades, la Vella de Valls i Castellers de Vilafranca, va deixar èxits i desenganys a parts iguals, malgrat que es va tornar a confirmar com una de les diades punteres del calendari casteller. 

La Colla Vella encetava la seva actuació amb un sorprenent 4d9sf, el primer gamma extra que s'intentava aquell dia a la plaça de la Font. Va pujar ferm, però les inherents dificultats d'un castell considerat sostre (La Vella mai l'ha descarregat) va fer que l'estructura cedís pels pisos inferiors moments abans de l'aleta. Després del cop, els rosats es van saber recuperar i van acabar completant una tripleta. L'intent de 4d9sf va ser molt aplaudit a plaça, doncs referma, un any més, el compromís dels vallencs amb la ciutat que els va veure fer-se grans a les acaballes del segle XIX. Segur que els va saber a massa poc, però caure i reconduir una diada d'aquesta manera deixa molt bones sensacions.

Els Castellers de Vilafranca, al seu torn, van deixar el gamma extra per la segona ronda. Després d'un estàtic 4d9f, un 3d9fa que va pujar amb el pilar descentrat des del principi feia llenya just abans de poder ser considerat carregat, en el moment de la sortida dels terços de l'estructura exterior. Després de la desfeta, els verds van renunciar a la gamma extra i van completar la diada amb un 3d9f i un 3d8a. Diada estranya a la qual no estan acostumats, ni ells ni el Món Casteller.

Xiquets de Tarragona es presentava a la plaça de la Font amb un objectiu molt concret, descarregar la tripleta màgica per tercera vegada en els seus quaranta anys d'història. Van obrir la seva actuació amb un 5d8 que demostrava que la caiguda per l'Onze de Setembre va ser anecdòtica. A segona ronda, però, els fantasmes de Sant Magí van tornar a aparèixer i la indecisió de la canalla va deixar tres intents desmuntats consecutius de castells de nou, dos de 3d9f  i un de 4d9f. Amb un regust amarg a la boca, els ratllats van tancar la diada amb un 2d8f. No va ser el dia pels de Santa Anna, però com es veuria més endavant, no va ser per no tenir a punt les estructures.

La Jove de Tarragona, en canvi, va sortir de plaça amb una cara ben diferent. Obrint la diada amb un 3d9f parat, parat, a segona ronda vindria un dels plats forts d'aquell migdia de setembre. Els de Cós del Bou van encarar el seu primer assalt a la gamma extra enguany en forma de 9d8, castell que mai havien portat a plaça. Les quatre estructures van pujar fermes fins a la carregada, però la baixada dels poms es va haver de defensar de valent. Finalment, el castell es va descarregar, convertint-se en el primer gamma extra descarregat per una colla tarragonina. Tot i això, la diada no havia acabat. El 5d9f que van plantar a tercera ronda va mostrar molta més corda que el de l'any anterior, i tot i cedir, ho va fer quan els dosos ja baixaven. El cansament i la inexplicable durada de la diada van desaconsellar deixar el pd7f per la diada de la patrona, la setmana següent. Per tant, el pd6 va cloure la millor actuació en els trenta anys de vida dels liles. Eufòria, celebració, emoció.

Diada de Santa Tecla, 23 de setembre, plaça de la Font

Les dues colles punteres de la ciutat es tornaven a veure les cares una setmana després, aquesta vegada acompanyades per les altres dues colles tarragonines, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Un any després del primer 5d9f carregat per la Jove, la primera tripleta de Xiquets i el 2d7 carregat per Sant Pere i Sant Pau, la patrona depararia algunes sorpreses més.

Xiquets del Serrallo van obrir plaça amb un bon 5d7, un gamma alta de set que demostrava que, tot i haver-se quedat lluny de les posicions de Concurs, a la Tàrraco Arena poden presentar una actuació mínima de tres castells de set i mig, tenint en compte el sobrat domini dels castells amb agulla que han demostrat al llarg de la temporada i que revalidarien a última ronda. Entremig, però, un intent de 7d7, castell sostre que mai han carregat i que ja intentaren la Santa Tecla del 2011 va enterbolir la diada. Pas enrere de la colla marinera, però demostrant que poden refer-se amb un set i mig fins i tot després d'una caiguda dura.

I si Serrallo va ser la creu, la cara la van protagonitzar els Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Apart d'un 5d7 molt solvent i un 3d7a que demostra, de la mateixa manera que els serrallencs, que tenen un molt bon domini de les estructures amb pilar (Tot i la caiguda de Sant Magí), el plat fort de la diada va venir en forma de 2d7.  La pubilla (recuperem aquest renom tan curiós, va), que havien completat a assaig prèviament, va pujar tranquila, va ser coronada i va baixar... i ja està. Vint anys intentant-la, i ja la tenien. Eufòria, celebració, emoció.

2d7 dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau
Font: Webcasteller

Xiquets de Tarragona, després de la desfeta de Primer Diumenge, va plantejar la diada com el contraatac als castells de nou. Un 5d8 va inaugurar, com la setmana anterior, la seqüència matalassera. Tot i això, les semblances amb set dies abans es van acabar aquí. A segona ronda van completar el 3d9f, i el mateix van fer amb el 4d9f a la tercera. Amb la tripleta al sarró per tercera vegada, els de Santa Anna van esclatar.

4d9f de Xiquets de Tarragona
Font: @Cristian_jurado

La Jove arribava al dia de la patrona amb ressaca de la bona diada aconseguida per Primer Diumenge. Tot i què va suposar un rebaix de les expectatives que s'ha de llegir en clau Concurs, aquest cansament no es va transmetre a les estructures, que es van completar amb seguretat. Un 3d9f, un 4d9f i un 4d8a van suposar que els liles descarreguessin per primera vegada en la seva història l'anomenada tripleta vilafranquina, que sempre s'havia deixat algun dels castells en només carregat. A ronda de pilars tocava completar la feina endarrerida de la setmana anterior i, per fi, la Jove va a tirar a plaça el pd7f. Només carregat, però tenint en compte que feia dècada i mitja que els de Cós del Bou no es plantejaven aquest espadat, i el global de les Festes, hi havia coses a celebrar.

pd7f carregat per la Jove de Tarragona
Font: @Cristian_jurado

Diada de la Mercè, 24 de setembre, plaça de les Cols

La última de les cites castelleres de Santa Tecla va ser la que es fa tradicionalment abans de l'arrencada dels pilars caminants, i que només compta amb dues rondes per colla. 5d8 i 4d8 per a la Jove, 3d8 i 4d8 per a Xiquets, 3d6 i 4d6 per al Serrallo i 3d6 i 4d6a per a Sant Pere i Sant Pau, diada sense intents desmuntats o caigudes, dinàmica que va seguir als pilars caminants posteriors, cap dels quals va caure durant el recorregut.

pd4cam dels Xiquets del Serrallo
Font: Josep Lluís Sellart

Llegint en global les tres actuacions, es pot veure que ha sigut una Santa Tecla molt profitosa per a les colles tarragonines, i fins i tot, malgrat ser objectius acomplerts per si mateixos, els castells mostrats aquest final de setembre poden suposar posteriors passos endavant, com descarregar el 5d9f i el pd7f per part de la Jove, afegir als registres de nou un possible intent de gamma extra per la de Xiquets o un futur atac als castells de 8 de les colles malament anomenades petites de Tarragona. Actuacions com el Vendrell, l'Esperidió, Tots Sants i, sobretot, el Concurs, ho diran.

Santa Tecla gloriosa, 
patrona dels castellers, 
feu pujar aquestes torres 
fins tenir a les mans el cel!
Toca, Perón!*

* "Toca, Perón!" És una expressió utilitzada originalment al Ball de Dames i Vells de Tarragona que tanca els parlaments dels diferents personatges d'aquest ball parlat del Seguici de Santa Tecla

dimarts, 18 de setembre del 2012

Quan em vaig voler adonar

He anat deixant passar les oportunitats per escriure aquest article des de fa més d'una setmana. He deixat passar la diada de l'Onze de Setembre, després l'assaig especial de dijous, i més tard el de divendres. Volia fer una prèvia el més curosa possible, el més acotada a la realitat que es pogués.

Quan em vaig voler adonar, ja m'estava cordant les espardenyes. La camisa descansava sobre el respatller de la cadira. La faixa, on sempre, al costat de la de mon pare. Agafo els mocadors de la Jove i de Ganàpies, les meves dues camises, els que des de fa ja temps porto a banda i banda de la cintura. 

3d9f
Font: @Castellistica

Quan em vaig voler adonar, la Jove ja baixava el Cós del Bou en direcció a la plaça de la Font, la plaça de places. Un espai que el segle XX va tractar injustament, però que el XXI ha redreçat fins al lloc que li pertocava.

9d8
Font: @Castellistica

Quan em vaig voler adonar, ja érem de gamma extra. Havent descarregat un 3d9f serè, els liles enfrontàvem sense por, sense complexos, sense lloses l'assalt a un castell sense malnom. El 9d8 i la eufòria del gamma extra descarregat van portar-nos, gairebé sense adonar-nos, a tercera ronda. Ja el coneixíem, ens vam saludar, ja no calien presentacions, i va pujar amunt. 

5d9f c
Font: @Castellistica

Quan em vaig voler adonar, les gralles ja entonaven l'Amparito. Jo, personalment, encara no sé de què adonar-me. Realment vam ser capaços? He hagut de tancar aquest article a les quatre de la matinada del dimarts dia 18 de setembre sense saber encara la resposta.

pd6
Font: @Castellistica

Bona nit a tots. Jo tinc clar què tornaré a somiar aquesta nit.

Pd: Valgui aquest article, de pas, com a agraïment a @Castellistica per l'enorme treball que fa per la difusió del Fet Casteller. La Coordinadora hauria de fer alguna cosa al respecte, no sé, una pensió vitalícia, potser. Gràcies, de veritat!

diumenge, 29 de juliol del 2012

Un instant, un només

Valls, FM de les Vivendes de la Vella, 21 de juliol

La Colla Jove de Tarragona va tenir a tocar la possibilitat d'aconseguir coronar el primer castell de nou d'una colla no vallenca al bressol dels castells. Un orgull que es va desplomar com una llosa (quantes vegades s'haurà parlat de les lloses en aquest blog) sobre la soca lila en faltar uns pocs instants per l'aleta quan l'estructura del 3d9f cedí. Decepció, ràbia, impotència

La llàstima
Font: Webcasteller.com

Mataró, FM de les Santes, 22 de juliol

Els Capgrossos de Mataró van tenir a tocar la possibilitat d'aconseguir coronar el tercer gamma extra de la seva història. Un orgull que es va desplomar com una llosa sobre la soca blava en faltar uns pocs instants per l'aleta quan l'estructura del 2d9fm cedí. Decepció, ràbia, impotència

La llàstima
Font: El Pati Digital


Dues històries paral.leles, dues colles amb una trajectòria paral.lela.

Dóna què pensar, la veritat. Sembla mentida que un instant, un només canvii tant la percepció que tenim d'una diada. Si la Jove hagués (haguéssim) carregat el 3d9f la ràbia per la caiguda hagués mantingut, però la diada hagués passat al registre com un èxit. Ja sabem tots com va acabar. Al dia següent, la història es va repetir a la plaça de Santa Anna. Si els Capgrossos haguessin carregat el 2d9fm la diada de les Santes de 2012 hagués estat rotundament bona. Queda veure com afronten les properes cites ambdues camises, doncs mentre que els mataronins tot just penjen la faixa durant les vacances d'estiu, és ara quan els tarragonins encaren (encarem) els primers compromisos decisius de la temporada: Vilallonga, Sant Magí, el Catllar o Sant Fèlix... El temps dirà.


diumenge, 28 d’agost del 2011

Ai, que el nen se'ns ha fet gran...

És indubtable que hi ha moments a la temporada castellera que et posen la pell de gallina. Alguns (afortunadament) són per assumptes propis: Un Sant Magí gloriós, la primera tripleta de l'any, vèncer un 5d8 que se't resisteix... Altres, però, els valores més pel fet de que et sents partícep d'un fet que, més enllà d'èxits puntuals, sents que canvia (o canviarà) la trajectòria d'una colla. Que sí, que dit així és molt melodramàtic, i que un castell no vol dir ni assegura res, però... M'enteneu, oi?

L'any passat vaig viure el 2d8f dels Nens del Vendrell. A pesar de que per la nostra part va ser una diada que va deixar que desitjar, vaig sortir de la plaça amb aquell somriure que no et pots treure de cap de les maneres. Sens dubte, acabàvem de viure un moment especial. Una colla mítica, aquella que a mitjans del segle XX, quan a Tarragona no passàvem dels castells de set, ells lluitaven amb la Vella pel domini del pilar de set amb folre. Una colla que havia patit una dura travessera del desert. Una colla que s'havia sabut reposar després d'escissions i ostracismes. Una colla que tenia un somni: plantar el 2d8f després de 40 anys...



"Vamos a soñar más fuerte" va ser l'eslògan escollit per l'Atleti per promocionar la final de l'Europa League, trofeu que finalment s'emportaren al vèncer al Fulham FC. A l'anunci, una veu en off sentenciava que els nens madrilenys somiarien més fort que els londinencs, que això donaria la més invencible de les forces als matalassers (déjà-vu) per avassallar als anglesos. Doncs bé, segurament la nit del 16 al 17 d'octubre d'aquell mateix any els terrats de les cases vendrellenques treien fum. Un any després, eren els nens graciencs el que, tancant els ulls fortament, somiaven el mateix somni. Enmig de la nit, es devia escoltar pels carrers engalanats i estrafolaris del centre de la vila un murmuri sord, que res tenia a veure amb la festa i la rauxa. Arraulits al coixí, els nens graciencs imaginaven una blava silueta, esvelta i panxuda per sota, retallada sobre un fons blau.

Una vegada va sortir el sol (Déu n'hi do si va sortir aquell dia!), arreplegant la camisa blava d'una revolada, tot casteller gracienc devia seguir somiant despert. Tot el que passava al seu voltant (pilars d'entrada, gent saludant, sorolls típics d'una plaça avarrotada) estava lluny, era borrós, no entrava al somni. A un cel blau com pocs, un cel de somni (novament), solament una silueta blava, esvelta i panxuda per sota es retallava amb claredat sobre una façana igualment blava. I els nens graciencs seguien somiant, aquesta vegada arrapapats als braços dels més grans. Segurament, van seguir somiant fins a segona ronda. De sobte, un cop sord (i ben dolç) va fer despertar als blaus del somni. Una caiguda, sí. Una caiguda mentre es descarregava el 2d8f. S'havia despertat del somni per adonar-se de què era ben real. incomplet, però corpori. Què millor? A més d'un li devia venir trempera matutina amb retard (menys mal de les faixes!)

Després de mirar i de remirar les fotos d'aquell pilotó blau sobre una pinya tutti-frutti (de móra, maduixa i mentol), algú devia pensar: Gràcia folrada. Sona bé.

Foto: Ciutatoci.com

Dedicat a tots els graciencs ganàpies, que no són pocs, 
que es van quedar sense paraules (devien somiar encara) en aquell precís instant de la diada. 
Heu acomplert el vostre somni. Us ho mereixeu!


Acabo de venir del Catllar. Quan pugui escriuré sobre la diada. Fins aquell moment...

Força, Equilibri, Valor i Seny!!