Octubre és un mes calent, un mes de màxims, de confirmacions i zenits.
Aquest, l'octubre d'una de les millors temporades de la història, no podia
quedar-se enrere.
El primer cap de setmana del mes Tarragona va prendre la negreta de
publicacions castelleres o no, locals o generalistes, nacionals i
internacionals: El XXIVè Concurs de Castells. El 2d8sf i el 4d9sf descarregats
pels Castellers de Vilafranca i l'empat tècnic entre les dues esquadres
vallenques (Joves i Vella van ser declarades segones ex aequo descarregant el
9d8 i el 5d9f) van marcar la jornada de diumenge, així com els 5d8 i 2d8f dels
Castellers de Sabadell, Xiquets de Reus, Castellers de Lleida, Nens del
Vendrell, Castellers de Sant Cugat, Xicots de Vilafranca, Castellers de
Terrassa i Bordegassos de Vilanova ens van fer recordar quin és el veritable
sentit de la castellística.
2d8f dels Castellers de Sant Cugat
Font: Castellersdesantcugat.org
Tot just una setmana després, el focus d'atenció es desplaçava
quaranta quilòmetres resseguint la Costa Daurada, a la plaça Vella del
Vendrell. Una Vella i una Joves de Valls amb el cap a Santa Úrsula es
combregaven sota els antics arbres juntament amb una Jove de Tarragona i uns
Nens del Vendrell amb ganes de cremar els últims cartutxos. En un moment
d'ànims a mig gas, després d'alguns dels pitjors i menys multitudinaris assajos
del tram fort de la temporada, amb canalla lesionada, amb la gran majoria de
variables en contra i, per a més inri, un intent desmuntat per indecisió de la
canalla, els liles van tirar d'èpica per escriure el final d'una de les
històries més boniques, cruels i memorables de la història moderna dels
castells: El cinc de nou amb folre era vençut, divuit anys després, per la gent
del Cós del Bou. La seqüència, completada amb el 9d8, el 3d9f i el pd7f
descarregats, era la millor de la història dels liles, així com la més reeixida
de les que aquella plaça penedesenca havia vist en tota la història moderna, a
més de descarregar el pd7f per primera vegada després de la gesta aconseguida
pels Nens del Vendrell en els temps mítics de lideratge del món casteller. Uns Nens que van signar una actuació de màxims, descarregant el 4d8 i un 2d8f que
recorda als vells temps de glòria, una diada per recordar tot i l'intent de
3d8.
5d9f de la Jove de Tarragona
Font: Neus Baena
L'Esperidió, la diada que recorda a aquell casteller mític de finals del
segle XIX que descarregà a segons el 4d9sf tanca, any rere any, els registres
liles. Tot i no arribar al nivell de l'any passat, on les tres colles
participants, els Castellers de la Vila de Gràcia, els Castellers de Sant Cugat
i la convocadora, van assolir registres molt alts (Gràcia carregant el seu
segon 2d8f, Sant Cugat aconseguint el primer 4d8 lluny del Vallès i la Jove
descarregant el seu primer 7d8), un 5d8a carregat pels locals va posar el punt
d'interès. Tot i això, res pot fer ombra a la patrona dels castells. I és que
l'octubre ha estat i és, molt abans del mes del Concurs, molt abans del mes de
Santa Teresa o de l'Esperidió, el mes de Santa Úrsula.
pd6 de la Jove de Tarragona al Camp de Mart per l'Esperidió
Font: @JoveDeTarragona
Les dues colles vallenques arribaven a la seva cita en una situació que
ningú hagués cregut tot just fa un any. Aleshores, la Vella es va emportar el
derbi vallenc amb 3d9f, 5d9f, i4d9sf, 4d9f i pd6, mentre que la Joves, enmig
d'un annus horribilis, no "passava" del 4d9f, 3d9fc i 2d8f. Enguany, però, els
dos colors vallencs arribaven a la plaça del Blat després d'empatar en dues
diades seguides, les ja esmentades del Concurs (recordem, 9d8, 5d9f i 3d9f) i
Santa Teresa del Vendrell (5d8, 3d9f i 4d8 ambdues). No contentes amb això, el
programa preparat per les dues formacions per Santa Úrsula era pràcticament el mateix,
9d8, 5d9f i 4d9sf, encara que la Vella, a priori, tenia en el 3d10fm i el pd8fm
els seus jòquers en cas de necessitat.
Tot i la pluja, que va ser una constant
al llarg de tota la diada, la Joves llençava el primer guant descarregant un
impressionant 5d9f, amanit amb una figuereta al pis de quints que semblava
enterrar, definitivament, els anys de vaques magres. La Vella, al seu torn,
descarregava un 9d8 treballat i descoordinat, però descarregat. El 9d8 vermell
tornava a inclinar la balança cap als del Carrer d'en Gassó, i va ser aleshores
quan va venir el primer moment crític de la jornada. Els rosats s'enfrontaven
al 5d9f, que havien descarregat un cop i carregat un altre. La basílica va
pujar tremoladissa i desquadrada des d'un bon principi, amb una banda del dos
massa enganxada a la rengla com per permetre una defensa còmoda. Així doncs, a
la segona aleta, el castell es deformà per totes bandes i caigué. Moral i
físicament tocats, els del Portal Nou decidien no arriscar i van tancar la
diada amb el 3d9f i el pd6. La Joves, però, no va voler donar per acabada la
diada i a tercera ronda va encarar el castell total, el 4d9sf. Més tranquil del
que cabria pensar, el castell va pujar amb una lleugera tremolor fins a la
carregada, i quan la canalla ja enfilava la baixada es va trencar. La banda
esquerra de la plaça esclatava en càntics i aplaudiments, i no era per menys:
La Colla Joves Xiquets de Valls acabava d'assolir la millor diada de la seva
etapa actual.
4d9sfc de la Joves de Valls
Font: ACN
Amb això es tanca el tram central de la temporada, l'anomenat tradicional, el que secularment ha anat de Sant Joan a Santa Úrsula. A falta de les participants a Girona, Tots Sants i Diada de Minyons, les colles, de mica en mica, van penjant unes camises per despenjar-ne unes altres. I és que és ara, quan arriba el fred, que les colles dites convencionals deixen pas a l'altra temporada: Comencen les diades universitàries.