Churchill va dir que es va necessitar sang, suor i llàgrimes per guanyar la IIa Guerra Mundial. A Catalunya plorem, suem i ens dessagnem cada diumenge a plaça per poder tocar, encara que sigui un segon, el cel de cadascú.

dimarts, 20 de setembre del 2011

Lluites I: 5d9f

Mea culpa. Meva i de molts. El tenim tan a prop...

Sempre he sentit dir que la Jove, la meva colla, és una colla d'aquelles "simpàtiques", que cau bé en general. És aquella colla que, pobres, fa molt van intentar una gran cosa però els va fallar. Aquells que queden quarts al Concurs, just fora del podi. Al límit, al límit, però que mai apareixen a la portada dels diaris.

Érem el nen bo, que mai ha trencat un plat, sempre a l'ombra dels pares i a punt de complir els quinze anys: l'adolescència; els que en un acte de rebel·lia es van atrevir a desafiar als grans. Com a aquelles rondalles moralitzants de quan érem nens, la història acabava amb l’escarment del nen rebel i la tornada a la normalitat i l’harmonia còsmica.

Però oh, sorpresa, que la història torna a començar. Arriba el príncep lila (sic) i rescata la colla de l’oblit. A base d’esforç i tensió, de treball i concentració, un a un anaven pujant, tots forts, els pisos d’un nou castell bastit sobre antics folres. Sang nova regant velles artèries. Com el nen que ha estat escarmentat, sempre vivint amb la llosa a sobre. Sempre parlant als dinars familiars amb la boca petita, per si de cas algú s’enrecordava de la malifeta anterior.

Aquell puto complexe d’inferioritat tan tarragoní que sempre ens empaita...

id5d9f, Primer Diumenge 2011
foto: LaMalla.cat


El 5d9f de la Jove deu ser el castell més car que s’ha bastit mai. Tant s’ha sacrificat, tant s’ha demanat i s’ha donat a cor obert, tant s’ha perdut... per una recompensa tan minsa.

Alguns ens titllen de xulos, prepotents, a la Jove. I jo pregunto... És xulo qui té un somni, i el somia tan fort que el creu de carn i óssos? Aleshores, castellers, tots ho som. Què són els castells més que somnis arrencats amb sang, suor i llàgrimes de la boira de la nit?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada