Churchill va dir que es va necessitar sang, suor i llàgrimes per guanyar la IIa Guerra Mundial. A Catalunya plorem, suem i ens dessagnem cada diumenge a plaça per poder tocar, encara que sigui un segon, el cel de cadascú.

dimecres, 15 de desembre de 2010

I demà... qui sap?

Es recorda a tot aquell que visiti aquest blog de les 19:15 d'avui al migdia de demà que queden menys de 24 hores per l'última diada d'hivern de les colles universitàries, la diada d'hivern d'Arreplegats de la Zona Universitària, que enguany coincideix amb el seu XVè aniversari, a on pel que es rumoreja les colles preveuen actuacions de màxims a la Diagonal barcelonina. Qui sap si finalment el rumor de que tres (TRES!) colles es plantegen tirar a plaça castells de set serà cert? S'acomplirà l'amenaça arreplegada d'intentar tres (TRES!) construccions de set i mig jugant a casa? Es veurà algun folre, ergo el més matiner de la història? Podran Marracos resargir-se de les patacades sofertes dijous passat a Lleida? Aconseguiran Pataquers remuntar i plantejar-se sisos i mig a Ca'ls Azus? Intervindran Bergants i Emboirats amb els seus pilars de rigor?
Tot això i molt més, dijous dia 16 de desembre a les 14:00 davant la Facultat de Biologia de la UB, a la Zona Universitària de la Diagonal (metro L3, parades de Zona Universitària o Palau Reial).

Colles participants:
Arreplegats de la Zona Universitària
Ganàpies de la Universitat Autònoma de Barcelona
Xoriguers de la Universitat de Girona
Pataquers de la Universitat Rovira i Virgili
Marracos de la Universitat de Lleida
Emboirats de la Universitat de Vic (?)
Bergants del Campus Terrassa (?)

Força, Equilibri, Valor i Seny, universitaris!

divendres, 26 de novembre de 2010

La Blanca Navidad ara és blava

Una diada universitària no té res a veure amb qualsevol altre que es pugui veure arreu del territori casteller. De fet, de les cinc actuacions en les que he participat enguany amb Ganàpies, solament dos, les diades pròpiament dites, comptaven amb més d'una colla a "plaça" (o pavelló, o aparcament... els castellers universitaris són tot terreny). De fet, poc a poc vaig entenent (que no em matin els puristes castellers!) que a les diades universitàries el de menys són els castells en si...

La temporada blava no podia haver començat pitjor anímicament parlant: a la primera diada, a la facultat de Comunicació, se'ns cau un 3d6. Bé, relliscada típica i tòpica sense la qual els èxits posteriors no ténen gràcia. (Als que siguin baietes, salvant les distàncies, és com el 3d9f(c) de Sant Magí...). El congrés del SAF i la Festa Major van deixar un millor sabor de boca (la segona, sobretot a cali), descarregant castells de sis, fins i tot fent davant tota l'Autònoma una prova de 4d6 net. Vaja, que es veia que la cosa anava coent-se bé.

Nervis. Un no-sé-què a l'estòmac que m'anava fent run-run durant l'hora i mitja d'Història Antiga. No podia aguantar més. Truco als ganàpies de Lletres per anar baixant i el mòbil se'm saltava de les mans de tant com em tremolaven. Havíem anunciat el 4d7. El primer de la temporada, el més matiner de la història si el descarreguéssim. I nervis. I això que vas baixant cap a la Cívica i veus a tota la colla reunida. I més nervis. I vas veient com arriben les altres colles (quan de temps feia que no es veien set colles universitàries a plaça?). Preguntes qui són aquells de groc, t'enteres de que són els Bergants del Campus Terrassa, que avui debuten. I de sobte, la Tuli, la nostra cap de colla, ens crida a tots al centre de la plaça. 4d7. Així, de primeres, per trencar el gel ben trencat, en bocinets ben petitons. Solament queda saber si el trencarem a cops d'aleta o del llenyasso que ens donarem.

Sonen gralles, la cosa puja, refila i... carregat!!! Em moro de ganes d'aixecar el cap i veure com és un castell de set hivernal ganàpia. Tremola a la baixada, però la cosa ja està feta. Callen les gralles, però la colla explota. Som grans, molt grans. No haurem fet la millor actuació de la plaça, però, sincerament, ens la sua. El 4d7 ja és blau i ben blau. I punt. Un 5d6 caòtic i un 4d6a van tancar les rondes, i tres p4 per acabar la diada. I olé.

La resta de colles van fer cincs nets, sisos i set i set i mig en el cas d'Arreplegats.

Felicitar als Emboirats de Vic i als Bergants de Terrassa per la seva reaparició i debut, respectivament, amb uns pilars de presentació. Esperem que aquesta sang nova faci pujar el nivell universitari!

Resum de la diada

Ganàpies de la UAB: 4d7, 5d6, 4d6a, 3p4
Xoriguers de la UdG: 4d6a, 5d6, 3d6, 3p4
Arreplegats de la Zona Universitària: 4d7, 4d7a, id3d7, 3d7, v5
Pataquers de la URV: 3d5n, 2d5, 3d4a, p4
Marracos de la UdLl: 3d5n, 4d5n, 2d5, p4
Emboirats de Vic: p4
Bergants de Terrassa: p3

I de la festassa de després... seré una tomba, ho prometo! xD

i cap a Can Xoriguer s'ha dit! Amunt Ganàpies, pit, collons i ganes de fer-ho!

FEVS!

dimarts, 9 de novembre de 2010

Primeres diades de la Colla Jove Xiquets de Vilafranca i dels Castellers de Lo Prado

La Colla Jove Xiquets de Vilafranca ha anunciat que la primera actuació de la seva història serà aquest diumenge a terres bagesanes, a Manresa, convidats pels Tirallongues de Manresa juntament amb els Castellers del Riberal.

L'actuació servirà per estrenar la gamma de sis de la colla i provar construccions majors, de cara a poder complir la promesa que han fet de no trepitjar terra vilafranquí amb la camisa posada si no és fent castells de set (en concret, una clàssica de set). Una iniciativa del tot lloable i que demostra que els de blau cel s'ho han agafat molt seriosament això dels castells (Han arribat a suspendre la seva actuació de presentació a Vilafranca per tal motiu). Espero que aquesta sigui la primera de moltes per els de l'Escorxador!

Suposadament, aquesta presentació a Vilafranca amb un 3d7, un 4d7 i un 2d6 seria la primavera que ve, una vegada començada la temporada tradicional castellera. A veure què ens porta l'any que ve.

Per cert, que si al final aquest cap de setmana debuta la Jove blava, ja seran 54 les colles que han quedat registrades aquesta temporada al rànquing del Webcasteller fent algun castell de sis o superior. Entre elles, per primera vegada en la història, tenim una colla que no és europea. M'estic referint als Castellers de Lo Prado, que a la primera diada d'ultramar, la diada de Sant Gabriel a Santiago de Xile, van fer un 3d6 i un pd5. No està gens malament aquest 2010!

Força, Equilibri, Valor i Seny!!

dilluns, 8 de novembre de 2010

Jordi Crespo

En el moment d'agafar una altra vegada la camisa de casteller ras tres anys després, és hora dels tributs

Ell és el que ens ha aportat el carisma necessari per movilitzar la enquistada parròquia pelacanyes i tornar a la Jove al seu millor moment, a la millor temporada de la seva història.

Ell ha posat la primera pedra del renaixement del que serà la pròxima colla de Gamma Extra.

Gràcies capo!



Jordi Crespo, al centre de la imatge, dirigint el pilar caminant de la Mercè 2010
foto: Dani Seró


dilluns, 25 d’octubre de 2010

2010: Esclat Jove

Ara, amb l'any gastant els seus últims dos cartutxos, és hora de parlar d'un tema que ja feia temps que em rondava el cap. És una curiositat, una simple anècdota, una nimietat, quelcom que no sortirà a la classificació, ni als fòrums, ni als llibres d'història castellera. O si? Qui sap...
Estic parlant de la beneïda casualitat que s'ha produït aquest any. Un reguitzell de casos que en comú solament tenen un mot: Jove. Em refereixo a les impressionants temporades de Joves i Jove (en comparació a com es preveia la temporada i seguint la línia ascendent, respectivament) i el sorgiment, fortuïtament coincident, de dues noves "joves": la Jove de Vilafranca i la Jove de Barcelona.

Referent a les primeres dues temporades, avisar d'avantmà que em serà impossible ser imparcial en qualsevol dels casos, però com que això ho llegeixen quatre gats tampoc cal no ser-ho. (xD) En el primer cas, els d'en Gassó han salvat una temporada que es preveia molt peliaguda a principis de temporada. Una temporada plagada de divisions internes i debats oberts, cruents i sagnants al si mateix dels castells, la plaça del Blat. Casos com el de la "delgada linea roja", la polèmica per la deganitat, els sms provocadors, etc. han enrarit un ambient ja de per si molt viciat a terres altcampenques. Tot i així, fins i tot a pesar del fet de que a la gloriosa Vella semblava que tenia tots els números per firmar una de les seves millors temporades (arran del 3d9f de Hangzhou).
Potser la Joves no ha tingut, en global, la seva millor temporada ni de lluny. Tot i això, dues diades clau els hi han donat la "victòria" davant l'eterna rival: el Concurs i Sta. Úrsula. En la primera, els vermells van meravellar les 12.000 persones que abarrotaven la Tarraco Arena ressorgint de les seves cendres i, anant a la seva i intentant superar-se a si mateixos, van aconseguir una plata absolutament increïble tant sols uns dies abans. I per rematar la ressurrecció, una fantàstica Sta Úrsula amb 3d9f, 4d9f i 5d9fc davant una Vella claudicada que va fer ressonar allò de "i Joves, i Joves, i Joves, Joves, Joves!!" per tota Valls. Els muixerrillos poden estar orgullosos de portar el seu escut enguany.

Per altra banda, nosaltres. Què dir? Doncs, simplement... GRÀCIES

per les tres Tripletes, pel 4d8a, pel 3d8 i 4d8 simultanis, pel pd6, pel 5d9f...

per les sensacions, per les alegries, per les llàgrimes, pels 100 nous inquilins de Cós del Bou (entre ells, mon pare i jo), per tots els moments inoblidables que els baietes (si, cony, jo no tinc manies a dir-me baieta!) hem viscut en aquest rejovenit 2010...

Sobretot em quedo amb un sol pensament. La seguretat de que el 2010 no serà pas el millor any de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona per molt temps. Perquè  l'any 2011 encara serà millor, més intens, més emocionant, més enorgullidor pels que portem la camisa lila. I punt.

I ara, el torn de les petites. Enguany, en aquest 2010, any de Concurs, i per tant any tens i extremadament actiu i revolucionat castellerament parlant (Bé, també està tens i revolucionat extracastellerament parlant, però això no ve al cas), molta gent ha descobert els castells. O els ha descobert, o s'ha decidit a practicar-los. I això sempre és positiu pel Fet, cada nova persona que s'enfaixi és una alenada d'aire fresc pels castells. Però, com tothom sap, si no se sap portar bé el tema dels nouvinguts, acaben sorgint conflictes. Això és el que sembla que ha passat (I està passant) en aquest any 2010. Com ja va ocòrrer fa 30 anys, al ja llunyà 1979, un grup de gent jove, que vivia els castells d'una manera diferent a com els vivia la resta de la colla on estaven integrats i volia ser partícep d'un sentiment propi i nou, va decidir disgregar-se (No sense dificultats ni entrebancs) de la seva antiga colla i fundar una de nova. Curiosament, enguany s'han fundat (O almenys aquesta sembla ser la intenció) dues colles, provinents de zones potents, ambdues amb el mateix nom: Colla Jove. Estic parlant de la Colla Jove dels Xiquets de Vilafranca i la Colla Castellera Jove de Barcelona. Una, hereva directa de la tradició vilafranquina de les seves dues germanes grans, i l'altra, amb una estètica trencadora i uns hàbits absolutament diferents als que ens ténen acostumats les colles.

Com que tinc pensat fer articles de colla de la setmana per la Jove de Vilafranca, solament diré que, tot i no haver actuat encara, la colla, presentada a principis d'any, apunta maneres, i ja ha deixat veure la seva massa social a esdeveniments com St. Fèlix, on un nombrós grup de gent amb la samarreta blau cel es va fer veure a la plaça. Tota la sort del món a aquesta colla que comença a caminar tot just ara. Ànims!

I ara, parlem de la Jove de Barcelona. Tot s'ha de dir que no és molta la informació que es pot trobar sobre els benjamins de barcelona, i menys encara la que parla bé d'ells (això també podria donar per un altre article, el perqué de l'animadversió i si està juestificada), i s'ha de donar gràcies als "espies" que té el Duescamises dins la colla (Gràcies a les dues!).
És un grup de gent, molt vinculat a les colles universitàries de Barcelona, els Arreplegats de la Zona Universitària i els Ganàpies de l'Autònoma, i als Castellers de Barcelona, que vol fer prosperar la seva idea sobre els castells, que sembla ser que aposta per l'esportització del Fet, utilitzant un vocabulari marcadament trencador, com el lema "Els castells tenen més de 200 anys. Nosaltres no.", o el fet de que "entrenin", i no assagin. Toc de frescor, modernitat, transgressió necessària o desvirtuació i pèrdua dels valors castellers? No sóc qui per dir-ho, i ni jo ni ningú fins d'aquí a uns quants anys, quan tots haguem pogut calibrar l'efecte de la nova onada de colles. Tot i que ara ja és clar que la seva seu serà el districte de Sant Andreu, al principi van estar fent entrenaments itinerants i rotatoris per captar gent i fer publicitat, cosa que va enfurismar als castellers de les altres colles barcelonines, ja que van escollit llocs propers a les zones d'influència dels Castellers de Poble Sec i els Castellers de la Vila de Gràcia. Això, sumat a que se'ls pot considerar una escissió dels Castellers de Barcelona, ja es pot imaginar que no està sent fàcil l'encaix amb la resta de colles de la Ciutat Comtal. Per no dir que, tot i ja tenir escut (acord amb l'estètica transgressora de la colla, un segell rodó i negre/granat amb una esquematització minimalista d'un castell enmig) encara no se sap quin color passejaran per la plaça de Sant Jaume. Groc? lila? taronja? alguna combinació inèdita en plan matalassers? Qui sap, però escullin el color que escullin segur que donaran de què parlar... sembla que les "joves" sempre tindran marro amb el color de camisa (el famós pacte de sang Vella-Nova)...
Resumint: Barcelona és molt gran, i hi ha zones castellerament verges, com Sant Martí, Sant Andreu, Horta o el meu estimat Nou Barris. Si aconsegueixen omplir de faixes i mocadors aquests districtes, benvinguts siguin. Un altre tema a tractar serà com gestionar una diada castellera amb sis colles, SIS! a plaça com seran les de les festes majors barcelonines. El temps dirà i bona sort al jovent barceloní.

Per tant, per una colla com per l'altra, encara caldrà deixar passar una mica més el temps, per veure com van evolucionant aquests dos projectes. Tant de bo, pel bé dels castells, arribin a bon port.

I res més, solament queda recordar-vos: Força, Equilibri, Valor i Seny!!!

Escut de la Colla Castellera Jove de Barcelona



Escut de la Colla Jove dels Xiquets de Vilafranca

divendres, 8 d’octubre de 2010

A un instant de la glòria, a uns centímetres del cel


M'he passat molt de temps decidint com enfocar aquesta entrada, bàsicament per que suposa aclarir com interpreto, i com recordaré, el XXIIIè Concurs de Castells de Tarragona.

Evidentment no puc oblidar que tècnicament no hem triomfat del tot sobre els nostres objectius. Però aquest punt de vista, no fotem, queda totalment aixafat pel fet de que, més de 15 anys després de la mítica temptativa, ens hem atrevit a tirar un Gamma Extra a plaça. I no qualsevol plaça, sinó la nostra Plaça de Braus. I no qualsevol Gamma Extra, sinó el nostre Gamma Extra, un 5d9f que vam plantejar i inventar nosaltres per primera vegada, tot i no haver-lo carregat mai. D'igual manera, la Bèstia segueix sent la nostra bèstia particular, la negra, l'espina clavada sota l'escut, i ens cou molt. Però és aquest mateix mal el que ens empeny, amb forces renovades després de la caiguda més elegant d'un Gamma Extra mai vista, a seguir endavant.

Fins ara ho déiem amb la boca petita, quasi com demanant perdó per tant sols pensar-ho, amb por de dir-ho molt alt. Ara ja li hem declarat la guerra obertament al 5d9f. La nostra candidatura a ser la cinquena colla ja és irrevocable. Tard o d'hora, castellers d'arreu, els morats, els baietes, els liles, els de Cós del Bóu, digueu-nos com volgueu, prometem tocar per fi el nostre cel.

=>Dades a remarcar:
-La Jove, enguany, ha tirat a plaça nou castells de la gamma de 9, 8 dels quals descarregats (plusmarca personal en descarregats consecutius)
-La colla porta enguany 3 Tripletes, quan l'any passat va fer solament una, que era la primera en més d'una dècada
-11 5d8 tirats a plaça, 10 dels quals descarregats
-15 folres liles a plaça (comptant 2d8f+3d9f+4d9f+5d9f)

Qui dubta ara que l'any que ve la Jove donarà guerra?
(Què coi? No havíem dit que res de boques petites?)
Qui dubta ara que l'any que ve la Jove serà colla de Gamma Extra?

Els somnis no poden fugir eternament de nosaltres.

Solament queda recordar: Força, Equilibri, Valor i Seny!!!

divendres, 1 d’octubre de 2010

La colla de la setmana: Castellers del Riberal

Fitxa

nom: Castellers del Riberal de Baó
ciutat: Baó, Rosselló
any de fundació: 1997
color de camisa: verd
gamma de castells: 7/7'5




Els Castellers del Riberal corresponen a un model de colla bastant arrelat en territoris on la cultura catalana o les seves tradicions paradigmàtiques (castells, sardanes, bestiari i seguici popular, etc) estan poc esteses o són poc conegudes. El model a seguir és el de una associació que unifica sota un mateix paraigües tots els elements que podríem anomenar catalans populars, per tal d'una millor gestió dels escassos recursos econòmics dels que normalment disposen i optimitzar el nombre de persones implicades (Moltes vegades, dintre d'aquestes associacions una mateixa persona pot complir el rol de casteller, diable, geganter, etc.). Algunes d'aquestes associacions són, per exemple, el Casal Virolai de Querétaro (Mèxic), que va donar a llum als Castellers de Querétaro, o en un sentit més recuperacionista-etnogràfic que implantacionista, les agrupacions de La Jonquera i Castelldefels, que van donar cabuda dins les seves estructures als desaparescuts Castellers de l'Albera i als Castellers de Castelldefels.

La que centrarà l'atenció en aquest article, però, serà l'associació Aire Nou de Bao, germen dels verds rossellonesos. Aquesta agrupació es plantejà l'any 1996 la possibilitat d'incloure en el seu repertori d'activitats culturals tradicionals catalanes el Fet Casteller, pel que van entrar en contacte amb gent dels Castellers de l'Albera i Castellers de Barcelona, la primera d'elles considerada fins la seva desaparició colla bessona de l'altra banda dels Pirineus. Després dels primers assajos i actuacions informals, el gener del 1997 es presenten en societat a la plaça de la Font de Baó en companyia dels seus agermanats transpirinencs.

Des d'aleshores, i al vaivé de la política nordacatalana en el seu continu estira i arronsa català-francès, han anat consolidant els set pisos bàsics i alguna joia de gamma alta de set rossellonenca. Els castells més importants aconseguits pels boaters han estat el 4d7a i el pd5ps.

Pàgina web dels Castellers del Riberal: http://www.airenou.cat/castells.cfm

I res més per aquesta setmana. Ja estic carregant piles pel Concurs, un que pot ser històric, així que molt em temo que tindré tema per a rato segons com vagi la cosa. Dit això, recordar, com sempre: Força, Equilibri, Valor i Seny!!!

dilluns, 27 de setembre de 2010

Descobrint que el cel està més amunt


I Santa Tecla Gloriosa ja ha acabat. Suficients Amparitos hem cantat en aquestes tres diades que han deixat cal per dues de les colles tarragonines i arena per les dues altres. En principi volia fer un post conjunt de Santa Tecla, però em sembla que, tot i que als del Qd9 no els hi sembli, fer una tripleta per segona temporada enguany, la primera a la ciutat, el fet de que després de quatre anys tots els quatre pilars caminants arribéssin a la plaça de la Font, i la demostració que tota la ciutat està bolcada amb els castells, expectant per l'emocionantíssim Concurs de la setmana que ve... Massa per un sol post.

Així que comencem.

Els de la Jove veníem una mica tocats pel fiasco de la Diada de Festes, així que arribàvem a la Font amb moltes ganes de venjar-nos de la nostra pròpia mala sort. Els Xiquets, malauradament molt debilitats per les caigudes d'aquella mateixa diada, afrontaven un programa de mínims, mentre que tant Serrallo com Sant Pere i Sant Pau venien amb ganes de donar guerra i bons castells al públic combregat a la Part Alta.

els Xiquets del Serrallo presentà un 4d7a per obrir la seva actuació, un gamma alta de set al que ja ens ténen feliçment acostumats. A segona ronda, però, quan havien d'encarar el gran repte, el seu sostre enguany, el 5d7, un entrebanc a ultimíssima hora va fer baixar el castell sense arribar a carregar-lo. Al marge dels castells aconseguits, ja he dit moltes vegades que aquest blog tracta de les emocions que aquests destil.len, i per Santa Tecla les cares dels del barri marítim eren un poema. Frustració. Voler i no poder. Però, com a tot, la carn no es cuina tota alhora, i als pescaderus encara els queda una setmana (poc, si, però coses més grans s'han fet en menys temps) per recuperar-se i tornar a enorgullir d'aquí a una setmana.

Pel contrari, els Castellers de Sant Pere i Sant Pau van donar la campanada meravellant a tota la plaça amb un impressionant 5d7 (cliqueu per veure el video), descarregant-lo minuts després de la desfeta blava. Feia cinc anys que els cooperativistes no completaven aquesta estructura, i sembla que continuen la dinàmica ascendent començada a la diada del 20è aniversari del 3 de juliol, on descarregaren un 4d7a més que matiner que els ha permés estar pensant ja a aquestes altures en fites més grans de cara a l'any vinent, potser en forma del desitjadíssim 4d8 i la recuperació dels galons de 8 que això suposaria. Sens dubte, seria una boníssima notícia per Tarragona.

Els Xiquets de Tarragona, per la seva banda, i com ja s'ha dit abans, encaraven la diada en honor de la patrona de la ciutat com un mer tràmit, com l'equip que es presenta davant el rival amb el seu jugador estrella lesionat i que sap que suarà la gota grossa per salvar els mobles. un 4d8 va ser el castell més destacat d'una actuació mig a desgana, tant per la malestrugança pròpia com per la pujança de l'etern rival. Personalment, espero que aquesta setmana abans del Concurs els serveixi per recuperar peces clau en els seus castells màxims, i tant de bo que es puguin presentar a la TAP amb ànims renovats i amb ganes de deixar el llistó ben alt.

I ara ve la Jove. Els que portem la camisa lila no podríem haver fet un millor regal a Santa Tecla.  Ja havíem saciat la set de Tripleta per l'Arboç, per tant, no ens venia de nou, però era la primera que féiem a Tarragona, després de la desfeta de Sant Magí i la casipleta de la diada de Festes, i per tant ja en teníem ganes. Un 5d8 que ja demana a crits un pis més, un 3d9f amb la confiança i la solidesa de ser el cinquè de la temporada, i un mogudíssim 4d9f, sense dubte pels nervis de ser el primer i desitjat 4d9f a casa, que tenia la particularitat de ser el castell de nou número 700 de la era moderna dels castells. Olé.

Per acabar, mentre verds i liles celebràvem els nostres respectius èxits, algú (beneït sigui!! xD) va decidir que amb el batibull de càntics a plaça no hi havia prou, i que s'havia de recordar al personal que allò era Santa Tecla. I què millor que improvitzar un Amparito (cliqueu per veure el video) en solo de trompeta des d'un dels balcons de la plaça de la Font? I tota la plaça ballant, cantant, quedant-se afònics (com jo mateix), disfrutant dels castells i disfrutant de la festa de festes, la patrona de patrones.

Obro parèntesi. En la cercavila de Santa Tecla, un servidor ha fet el seu sisè pd4 de baix, i recordar també que estrenem segon de pilar! Després del seu assalt als folres, l'Albert Blay León (recordeu aquest nom, allà per l'ant 2020 serà cap de colla de la Jove amb un tal Pablo Varona Rubio de president :D) es desvirgà de segon quan la cercavila passava just pel nostre estimat Cós del Bou. Un bon senyal, sens dubte. Tanco parèntesi.

I per acabar, la diada de la Mercè a la plaça de les Cols, la diada més folclòrica i particular de les tres, on no es van veure grans castells, però no ens enganyem, la diada del 24 de setembre és un pur tràmit per preparar el que realment importa: els pilars caminants. Enguany, les quatre colles de Tarragona han fet arribar els seus pilars des de la Catedral a l'Ajuntament. L'enhorabona a tots!!

I així clouen unes festes de Santa Tecla que seran recordades com aquelles en les que es van repartir 18 camises de cop, DE COP! entre els nouvinguts a Cós del Bou. La Jove mai havia estat tant jove. La Jove tornarà a ser aquella que ha estat mítica durant quinze anys i ho deixarà de ser aquest cap de setmana.

Tremoleu, Gammes Extres, que aquí ve Tarragona a conquerir-vos.

Visca la Jove!! Visca Tarragona!!
Visca Santa Tecla gloriosa, mare dels tarragonins!!

I recordeu, ara més que mai, a una setmaneta del Concurs: Força, Equilibri, Valor i Seny!!

dimarts, 21 de setembre de 2010

Santa Tecla gloriosa, mare dels tarragonins!!


I ja ha arribat Santa Tecla, la gran festa de Tarragona, el moment en el que les colles, tant tarragonines com la Vella i Vilafranca, cremin tota la pòlvora que queda abans del Concurs. Al llarg dels festivals en honor a la patrona de la ciutat hi han tres grans actuacions, a més de les nombroses actuacions menors que fan les colles col.laborant amb associacions o actes del ritual tecler, com els pilars de l'Entrada del Braç del dia 23 o els que es fan al Metropol a la ja tradicional Marató de Sang. Aquestes tres actuacions són:

Diada de Festes: 19 de setembre, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets de Tarragona, Colla Vella dels Xiquets de Valls i Castellers de Vilafranca. Plaça de la Font.
Aquesta diada ja ha tingut lloc, havent estat d'un nivell més baix que l'esperat per les colles tarragonines (La Jove, de nou amb una casipleta de 5d8 i 3d9f més intents de 4d9f i 2d8f, i Xiquets amb un 5d8c, un 4d8 i un 2d8fc) i una gran actuació per part de la Vella, que sembla que comença a engrescar-se pel Concurs i va descarregar una magnífica tripleta amb pd7f. Vilafranca ha decebut a l'afició i el públic tarragoní, fent una actuació d'aboluts mínims, sense cap gamma extra ni tant sols tirar a plaça el pd8f ni el 2d9fm. Així honoren els lagartos a les colles amfitriones del Concurs de Castells en la diada gran de les Festes...

Diada de Santa Tecla: 23 de setembre, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo, Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Plaça de la Font.
La diada central de les festes de Santa Tecla, amb la pressència de totes les colles tarragonines, on la Jove intentarà revalidar la tripleta arbocenca, Xiquets intentarà donar tot el màxim de si com puguin després de la desfeta del diumenge passat i tant Serrallo com Sant Pere provaran els seus castells límit de gamma alta de set en honor a la mare dels tarragonins.

Diada de la Mercè: 24 de setembre, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Plaça de les Cols i Pla de la Seu.

Sense dubte, un dels actes per honorar la patrona més espectaculars del ritual tecler. Després de l'actuació ordinària, les colles es preparen per encarar els pilars caminants, els de recorregut més llarg, difícil, costerut i tortuós de tots els que es fan a Catalunya i de ben segur al món. Arrencant des de la Plaça de les Cols, els pilars pugen un a un tots els graons de les escales del Pla de la Seu, per inmediatament girar i encarar la baixada dels mateixos. Una vegada al punt de sortida un altre cop, els pilars comencen el descendiment del Carrer Major, travessant la Part Alta de punta a punta, arribant a la Baixada de la Misericòrdia, molt relliscosa i amb un desnivell impressionant, a més amb el component de que dibuixa dues corbes consecutives de 90º. Una vegada al carrer Portalet, entra a la Plaça de la Font i continua per la llarguíssima plaça fins les escales de l'ajuntament, on puja els tres graons i saluda a la plaça, essent aleshores alçada l'enxaneta al balcó consistorial. Simplement bestial.

Així que ja sabeu, si voleu gaudir de les festes més castelleres, no dubteu i veniu vosaltres també a dedicar-li a Santa Tecla un: Força, Equilibri, Valor i Seny!!!!

divendres, 17 de setembre de 2010

La colla de la setmana: Marrecs de Salt

Fitxa

nom: Colla Castellera Marrecs de Salt
ciutat: Salt, Gironès
any de fundació: 1995
color de camisa: Blau
gamma de castells: 7'5/8

Els Marrecs són una colla particular en molts sentits. En primer lloc, no encaixa ben bé amb el perfil de colla que m'agrada tractar en aquest bloc, que és la colla bàsica de set. Tot i això, els Marrecs es podrien considerar com una extensió del model casteller metropolità en terres gironines, ja que no és la colla de la ciutat de Girona (Que no en té, essent de les poques grans ciutats catalanes que no en disposa), sinó que pertany a la petita ciutat residencial de Salt, a tocar de la capital. Aquesta particularitat ha fet que la colla sigui "amfitriona" a ambdues ciutats. Tant és així que en té dues, i no una, de places pròpies: la plaça del Vi de Girona i la plaça Companys de Salt, on van ser col·locades l'any 2002 sengles plaques commemoratives en reconeixement a la colla. Juntament amb la Colla Castellera de Figueres, és la colla catalana més allunyada del triangle Tarragona-Valls-Vilafranca, i tot i això, l'actuació de les Fires de Sant Narcís, on els Minyons de Terrassa estan sempre presents, sol veure castells de nou i algun Gamma Extra (4d9net) alçats per la colla del Vallès.

Des de la desaparició dels jonquerencs Castellers de l'Albera, són l'única colla castellera de les comarques gironines juntament amb la ja anomenada Colla Castellera de Figueres. Per tant, a ells els pertoca expandir el Fet Casteller a la zona compresa entre el Maresme i l'Empordà. De moment, no van pel mal camí.

Pàgina web dels Marrecs: http://www.marrecs.cat/

Res més, solament recordar-vos: Força, Equilibri, Valor i Seny!!!

divendres, 10 de setembre de 2010

Què és i què no és una actuació castellera i qui té dret a decidir-ho

Fa poc estava llegint sobre alguns temes als fòrums de LaPinya.cat quan, en un missatge, algú relatava una actuació castellera a Santa Coloma de Gramanet, on, a més d'una colla que ara ni m'enrecordo quina era ni ve al cas, actuaven els Castellers de Santa Coloma. Si si, heu sentit bé, els de Santaco, una colla castellera que una gran majoria de gent, on jo mateix m'incloeixo, considerava desapareguda feia molt de temps. Però no, no ho estan. Tocats de mort, si, però els que primer van portar la camisa blau cel a les comarques barcelonines, molt abans de l'aparició de Poble Sec, els hereus directes de la colla fundada pel mític Avi Porta (Casteller mític, un vell vallenc emigrat a terres del nord la figura del qual podria ser comparable a, per exemple, el reverenciat Esperidió tarragoní), encara segueixen aixecant castells. Però aquí ve el problema. Els Castellers de Santa Coloma, en la seva última actuació pel moment, aixecaren castells de quatre nets, registres que no s'escauen exactament a la definicíó de castell àmpliament acceptada (Estructura de sis pisos com a mínim pels castells i de quatre pels pilars). Solament un pilar de quatre de comiat podria ser inclós en una diada convencional. Però una diada colomenca no ho és, de normal. Cada vegada que un casteller de Santa Coloma s'enfunda la camisa blau cel, amb el colom d'escut al pit, fa quelcom més que castells; està defenent el nostre Fet contra vents i marees, contra gent i governs que no els són propicis, fins i tot moltes vegades actuen en contra. Ser casteller de Santa Coloma pot ser la crònica d'una mort anunciada, si, però si mor, serà honorablement, acomiadant-se del món casteller amb un digne pilar de quatre.

Moltes vegades els castellers ens oblidem que no és ni ha de ser objectiu de totes les colles el coronar un Gamma Extra. Tant digne és el primer 5d7 de la història dels Nois de la Torre, descarregat aquest cap de setmana, com la Tripleta arbocenca de la Jove de Tarragona, si no més. Un 3d7 matosser pot ser tant important o més pel Fet Casteller com un 5d9f dels Minyons. I és que els castells es fan per a què la canalla de cada colla toqui el cel, amb l'afegit de que el cel de cada colla està a una altura. No oblidem que els castells no són una competició a veure qui l'endinya abans caient del capdamunt del 2d11fmpaj, sinó la recerca dels límits físics i psicològics de cadascun. Qui fa un castell s'esforça, s'arrisca, tant fa quants pisos tingui el castell. Recordem-ho.

Perquè tant el folrista d'un 3d9f com l'enxaneta d'un pd4 poden dir: Força, Equilibri, Valor i Seny!!!

dilluns, 6 de setembre de 2010

La colla de la setmana (passada): Matossers de Molins de Rei

Fitxa

nom: Colla Castellera dels Matossers de Molins de Rei
ciutat: Molins de Rei, Baix Llobregat
any de fundació: 2002
color de camisa: marró
gamma de castells: 6'5/7


Els Matossers de Molins de Rei és un clar exponent del tipus de colla castellera que s'ha imposat als pobles i ciutats de l'arc metropolità barceloní, un grup format, per exemple, pels Castellers de Cerdanyola, els Castellers d'Esplugues, els Castellers de Rubí, els Castellers de Castelldefels o els Castellers de Sant Feliu, totes elles agrupacions petites formades en nuclis residencials i industrials dels voltants de Barcelona, amb un esperit asociatiu nascut de les organitzacions veïnals del Desarrollismo (fenòmen que va afectar especialment aquesta zona) amb la voluntat d'unir a una població del municipi dispersa pel fet de ser una ciutat dormitori. Aquest tipus de colla té un àmbit local i sol moure's per la gamma alta de sis i les construccions bàsiques de set, amb la notable excepció dels Castellers de Sant Cugat i els Castellers de Cornellà, que amb el mateix model han aconseguit o almenys carregar un castell de 8.

Per tant, tots aquells molinencs o baixllobregatencs que vulguin ajudar als de la camisa d'argila a aconseguir fites més elevades ténen la possibilitat de passar-se per la seu de la colla, al número 52 del carrer de Pi i Margall de la localitat molinenca.

Pàgina web dels Matossers: http://www.matossers.cat/

Així que ja sabeu, matossers, castellers i foranis en general: Força, Equilibri, Valor i Seny!!!

dijous, 2 de setembre de 2010

Sant Fèlix o com NO ha de ser una gran diada castellera.

Aquest dilluns, de bon matí, a preparar coses. Per una diada en la que quatre colles volen fer castells folrats, i almenys dues enmanillats, has d'anar proveït com per a un regiment. Aigua, entrepans, snacks i qualsevol cosa que faci passar el temps entre ronda i ronda. Arribes a Vilafranca després d'un impressionant embús just a temps per veure el pilar descarregat per sota dels Falcons de Vilafranca. Sembla que comença bé la diada en una plaça de la Vila plena de gom a gom.

Els lagartus segellen el primer gamma extra del dia i, a partir d'aquí, alguna cosa a la plaça comença a anar malament. Minyons no pot descarregar el 2d9fm i el seu 5d9f es queda en intent, mentre que la Vella surt de la plaça amb un munt d'intents desmuntats a cada ronda, un 4d9f només carregat i  només un 4d8a descarregat, l'únic castell amb final feliç per als rosats. Posteriorment, a la ronda de pilars, se'ls cau el pd7f. Tot això agreujat per la magnífica actuació de l'altra colla vallenca, la Joves, als que els hi va faltar no-res per firmar una Tripleta (5d8, 4d9f i 3d9f), malaurada per la caiguda als compassos finals del 3d9f. De mentres, més peus desmuntats, intents desmuntats i intents, i això, en una actuació extra, suposa l'estar veient pujar i baixar folres i manilles a dojo per tota la plaça sense que cap d'ells acabi esdevenint un castell. Tediós, en fi. Calor en una plaça sense res d'ombra. Avorriment. Ah, i Vilafranca, tot i descarregar el 4d9fa, el 5d9f i el pd8fm i carregar el 2d9fm, es menja inexplicablement i en un tancar i obrir d'ulls el famós i anunciat a bombo i plateret 3d10fm sense ni tant sols carregar-lo ni donar temps als grallers a adonar-se que el castell se l'havia empassat l'enorme peu.

En resum, que esperem que les autoritats tarragonines s'ho apuntin i ens dónin una al.lucinant i emocionantíssima Diada de Festes, aquest 19 de setembre, amb la participació de la Jove de Tarragona, Xiquets de Tarragona, Vella de Valls i Castellers de Vilafranca. Una diada de gamma extra que promet ser el pròleg pels objectius folrats més alts de les colles tarragonines i la prova de foc pel Concurs per les dues colles que en aquests moments ténen més possibilitats d'endur-se'l, vellacus i lagartus.

Per últim, felicitar a TV3 per l'excel.lent cobriment de la Diada de St. Fèlix, tot i el curiós detall de veure a la Carnicé dinant en plena diada al plató mòbil.

Dedicat a tots aquells matossers de Molins, joves de l'Hospitalet, joves de Vilafranca, castellers de la Sagrada Família i, en definitiva, tots aquells membres de colles petites que van voler sentir-se partíceps de la diada vilafranquina.

I recordeu! Força, Equilibri, Valor i Seny!!!

dijous, 26 d’agost de 2010

La colla de la setmana: Castellers de la Sagrada Família

Fitxa

nom: Castellers de la Sagrada Família
ciutat: Barcelona, districte de l'Eixample, barri de la Sagrada Família
any de fundació: 2001
color de camisa: verda
gamma de castells: 6'5/7


 
Els Castellers de la Sagrada Família són els benjamins de les colles barcelonines, la majoria de les quals nasqueren durant el boom casteller de finals dels anys '90. Com moltes altres colles de casa i forànies, tot va començar amb la reunió d'un nombre reduït de castellers d'altres colles veïns del barri que, en un moment donat, decidiren apostar per crear una colla pròpia (en això, comparteixen molt amb la història fundacional dels CSPiSP). Amb l'ajuda de veïns castellers i profans, poc a poc s'anà muntant una colla que, prenent la plaça Gaudí (la que hi ha a la dreta de la SF mirant a Collserola) com a base, han anat poc a poc i sense no pocs entrebancs en la seva curta història consolidant el model de colla de barri que solament ha proliferat a les dues grans ciutats catalanes. La temporada passada va debutar al Concur7 i va fer les seves primeres sortides internacionals.

La filosofia de la colla, seguint el model de colla petita (sic), està basada en un nucli molt fort  i unit i un nombre variable de castellers "fluctuants", per dir-ho així. A grans trets, funcionen com una gran família, amb un nucli amb uns llaços molt estrets, amb membres tangencials que entren i surten i que relacionen la colla amb d'altres "famílies": gegants, bèsties de foc, associacions, etc. Aquesta interrelació és la que permet que les colles sobrevisquin. Fent un símil amb l'Internet, aquesta xarxa serveix per a què tot i que alguns enllaços es trenquin, sempre hi hagi d'altres que puguin aguantar.

Quin pot ser el sostre de la colla? Bé, primer de tot, no serà per poca demografia que els CSF facin castells bàsics de 7. Si s'aconseguís movilitzar un nombre més gran de veïns de la SaFa, qui sap si no estaríem parlant de, potser no un cas Sants però sí un Gràcia? El que ha de comptar és no acabar convertint-se en un cas Sarrià (Colla desapareguda en l'actualitat). I no solament a veïns de l'Eixample. Tant d'Horta com de Nou Barris o Sant Martí poden venir potencials nous castellers (evidentment, fins l'aparició dels Castellers de Nou Barris que, temps al temps i pels meus collons, acabaran existint xD).

Per tant, des d'aquí faig una crida a tot aquell veí de Barcelona que vulgui participar activament en les festes majors de la ciutat (La Mercè i Sta. Eulàlia), que vulgui fer ciutat, fer barri, que s'apropi al local dels CSF (a prop del Sant Pau) i que faci, encara que sigui, pinya. I de pas, que saludi a una castellera de tronc que es diu Júlia.

Pàgina web dels CSF: http://www.castellersdelasagradafamilia.cat/

Sort, salut i recordeu: Força, Equilibri, Valor i Seny!!!!

dimecres, 25 d’agost de 2010

Com tocar fons, impulsar-te des d'allà i fer el salt més gran de tots

Aquell dia no vaig ser pas l'únic que es va despertar amb la sensació de que la Revetlla Remullada havia afectat més del que es pensava. Deixant de banda els excessos propis de les millors festes majors del món mundial, tot tarragoní que vesteix una camisa castellera sabia que aquell era el dia. pescaderus i cooperativistes volien tirar a plaça sets i mig, mentres que a Santa Anna i a Cós del Bou es cuinaven a foc lent les pinyes per igualar al menys l'actuació del St. Magí passat, amb dos nous assolits. Nervis, ungles esgarriades i van arribant les colles davant les grades de la plaça de les Cols. No em pararé a pormenoritzar resultats, que d'això segur que n'esteu farts, sinó que us explicaré el que es viu en el teu primer St. Magí. primera ronda i els matalassers sorprenen a propis i extranys atrevint-se amb un 3d9f que quedava molt lluny del que a priori era el seu tope casteller a aquestes altures del calendari. Tot i això, vinga amunt, amb dos collons que per alguna cosa també són colla gran. La plaça astorada, els guiris flipant i fins i tot els anxoves vam aplaudir. Malauradament (Sí, fixeu-vos, sóc de la Jove i no me n'alegro) es va notar massa que la màniga quedava a mig braç i poc després de l'aleta corrien els matalassers Carrer Major avall rodolant. Ràbia i llàstima a plaça, els guiris flipant encara més. Malgrat l'hòstia, els Xiquets van demostrar gallardia i empenta, així que xapó per ells. 4d8 en segona ronda i cap a Cal Matalàs que plou a bots i barrals.


La bocana del Carrer Major es deixa lliure. Our time is now, con resava una samarreta matalassera no fa molt. sortim de 5d8 i el descarreguem, un altre que ens agenciem. Segona ronda... és l'hora. L'hem estat assajant, el volem fer, no hi ha millor diada que la del patró ni millor plaça que la de les escales de la Catedral Primada. Nervis, ungles esgarriades i els guiris, càmera en mà, tornen a flipar. I ja puja el 3d9f, a mi, un humil cordó, em toca contenir per la baixada, per la banda de Carrer Major. Penso: No m'ho crec... Mare meva!! Tripleta a St. Magí... això vol dir gamma extra a Sta. Tecla i com a poc un altre a Concurs... Sabeu allò del conte de la lletera? Pues per xulo, hòstia al canto. I ho dic amb sinceritat i reconeixent la culpa d'haver-nos cregut els millors. El vam aguantar fins l'aleta com vam poder, carregant-lo mossegant coll de camisa i poc després ale, uns altres que corren rodolant carrer avall. Certa crossa que se'n va a l'hospital amb el nas trencat. La canalla espantada. A la merda tot. Tot, la temporada, el treball fet, estripem la camisa i jo me'n vaig a la Vella, com algú va dir...

A sobre, ni tercera ronda per llepar-nos les ferides a l'amor propi ni llets. I'ts the water fiesta, my friend. St. Magí, al que no li deuen agradar molt els castells, fa ploure a saco, i a sobre ens xafa també la processó. Decepció. Cares llargues, el cap cot. Jo, xop i cabrejat. Després, St. Magí, et queixes de perqué la teva és la festa petita, no? Pues et fots, imbécil, almenys la bona de Sta. Tecla no fa caure chuzos de punta en les seves diades.

Serrallo i Sant Pere i Sant Pau aconsegueixen el set i mig desitjat (4d7a), que en el cas dels dels de la Primera Promoció ja havien fet per la diada del 20è aniversari amb servidor i família vestint la verda per a l'ocasió. Ells sí que sortien xops però contents, després d'una diada épica en la que també descarregaren el 4d7 i el 3d7 respectivament. Enguany pinten bé les colles de barri, reivindicant el seu legítim dret a ser presents al Concurs. Felicitats a les dues colles.

Tornem al local ja tronejant, discurs atípic del cap de colla i cap a casa amb una única idea rondant-nos, obsessionant-nos: Aquest finde és clau. O fem la tripleta JA o aquest any serà un més dels de quiero y no puedo que tantes vegades hem protagonitzat.



... I així arribem al dissabte, diada del Catllar a la qual vaig arribar amb la primera ronda quasi acabada per voler veure encara que fóssin els primers minuts del Nàstic-Espanyol del Ciutat de Tarragona (Visca el Nàstic!!). Tots ja sabeu la gesta vilafranquina i com la Vella els hi va plantar cara, així que m'ho salto. A segona ronda, torna a ser l'hora. una segona oportunitat i som conscients de que és l'última. Amb la "tranquil.litat" de saber que almenys fins l'aleta aguantava, el tirem a plaça. Segon 3d9f. Puja bé, patim lo just. A la baixada es comença a rebregar, es retorça, però joder, que naltros som la Jove. Que potser encara ens falta donar un pas per retornar a la glòria perduda, però els de Cós del Bou tenim el Circ Romà davant el local, hem aprés el que és allò de "a vida o mort". I per collons, més que per possibilitats, arribant amb el cap on no hi arriba el cos, parafrasejant el lema del nostre cap de colla, el vam descarregar. Sense paraules. Simplement un esclat d'alegria, sents el terra retronar sota teu al ritme de l'Amparito Roca. Tot i això, aquell no era dia de Tripleta. Teníem una altra actuació per demostrar en quin lloc mereix estar el nostre escut en el rànquing.



Arboç. amb el 5d8 i el 3d9f ja a la butxaca on no feia tant se'ns havien desfet els plànols de pinyes dels castells de nou de St. Magí, encarem el castell de castells, el límit de límits, el somni de la colla. Li faig l'escaleta, com vaig prometre, a cert dau que s'estrenava al folre. El desmunten. Una altra vegada, una altra escaleta, i desmuntat de nou. A la tercera va anar la vençuda. Els nervis es noten, i tot i pujar suficientment segur, després del toc agut i llarg de les gralles tot comença a tremolar. El folre aguanta no sé com, treient forces del no-res, la pinya sòlida com una roca, aguantant amb tot l'empeny del món el somni sobre els nostres caps. De sobte, la plaça embogeix. Cometo l'estupidesa d'alçar el cap i mirar cap amunt. I allà el veig, imponent sobre el meu cap. Descarregant-se defensant-lo amb ungles i dents, però descarregant-se. Veig a l'esmentat dau del folre que comença a baixar, que em mira sense mirar-me. Jo començo a cridar. A explotar. A plorar com un nen. Mon pare, que estava a centímetres davant meu, m'abraça (amb les càmeres de TAC12 gravant-ho, què bonic). Corro a buscar a tothom qui conec, a fotre abraçades d'ós a tort i a dret. A saltar, a tararejar cert pasdoble fins quedar-me mig afònic. A sentir-me rei del món per uns moments en ma vida.

I ja està. Ja l'hem feta. No hi ha volta de full. Hem fet la Tripleta. I un mes abans que la de l'any passat. Segueixo encara sense creure-m'ho, tot i que la ja tradicional Processó del Ninot des del local fins al balcó de l'Ajuntament (Però per dins, eh?) per oferir la gesta a la ciutat capital dels castells alguna cosa em fa sospitar, o això intueixo vagament... I vinga a ballar Amparitos, i vinga desmadre, el Crespo, el Ribas i la Montse Masdéu, tota la plana major de la colla, a la dutxa, com si d'un Luis César que acabés de pujar el Nàstic a Primera es tractéssin...

Encara crec que estic somiant...

Visca la Jove. I punt.

Primeres proves netes del Duescamises

No era la primera vegada que deia que faria un blog casteller, i aquells que em coneixeu en persona ho sabeu. Però bé, donades les circumstàncies d'aquests últims dies, crec que mai millor que ara per tirar-se de cap a la piscina.
Primer de tot, qui sóc?
Sóc un casteller de la Colla Jove Xiquets de Tarragona (si, si, els que van de lila), amb un bagatge gens menypreable per tot just estar a punt de complir un any sota la doctrina Crespo: He viscut dues tripletes, he vist com la colla demostrava la seva casta folrant-se de nou (s'admet el joc de paraules) després d'una caiguda dolorosa i remullada, etc. Tot i això, el que més em caracteritza i m'ha ajudat a compendre l'abast del nostre Fet ha estat que, tot i que una taca lila ocupa una grandíssima part del meu cor (i els resultats són el que menys m'ho ha provocat) la Jove m'ha de compartir. Com a bon xarnego m'encanta la barreja, i en això no podia ser menys. colles com Castellers de Sant Pere i Sant Pau o Castellers d'Altafulla també són sant de la meva devoció per raons familiars i personals, i són colles que, tot i no alçar nous ni vuits (que, sincerament, me la sua) m'han calat profundament. D'aquest esperit de voler fer-se veure, de voler treure el cap com sigui per entre la pinya dels grans, tot i que amb això t'arrisquis a un bon hostión, neix aquest blog. Tot i que no em podré resistir de parlar de les colles grans i les seves actuacions, sobretot si són anxoves, en aquest blog provaré d'apropar aquest submón que està lluny de Cal Borinot, Cós del Bou o de Cal Figarot.

No solament això, sinó el fet de que enguany comenci carrera universitària a la UAB em porta irremeiablement a parlar de les colles universitàries, explicar-les i fer-les veure. De fet, d'aquí ve el títol del blog, dues camises, la de la Jove, que ja porto temps lluïnt, i la de Ganàpies, a la qual aspiro en un temps no molt llunyà, espero. Darrere del morat i el blau vénen i vindran el verd cooperativista, el violeta baixgaianenc i vés a saber tu quines més.

També vull aprofitar el Duescamises per parlar dels valents que han volgut i pogut expandir els castells fora de les Terres Llemosines (permeteu-me que no parli de Països Catalans). Molt poca gent sap de l'existència dels Castellers de Querétaro o els California Kids. Són colles que contra vents i marees han aconseguit resistir i muntar castells en llocs poc fèrtils per a que hi creixin pinyes. Que serveixi d'altaveu i d'homenatge.

I no ens oblidem de les colles que encara estan per venir! Qui sap si d'aquí a un temps ja haurem de tenir en compte als Talaies de Formentera, la Colla Jove Xiquets de Vilafranca o a la Gent de Llorenç...

Molt bé, i una vegada ja presentat el projecte (que veig que hauré de suar tinta, no hi ha ni una punyetera pàgina que parli dels Castellers de Querétaro), permeteu-me un toc de xovinisme... Deixeu-me parlar del St. Magí remullat, la casipleta catllarenca i l'apoteosi a terres del Penedès.