Churchill va dir que es va necessitar sang, suor i llàgrimes per guanyar la IIa Guerra Mundial. A Catalunya plorem, suem i ens dessagnem cada diumenge a plaça per poder tocar, encara que sigui un segon, el cel de cadascú.

divendres, 8 de març de 2013

Xerrant a Mataró

Ara que l'activitat estrictament castellera de les colles està sota mínims, amb la matinera Santa Eulàlia i a l'espera del boom d'actuacions al voltant del 23 d'abril, moltes colles aprofiten per programar activitats paral.leles als assajos que ajuden a fer passar, encara que sigui a mitges, aquell mono de castells tan comú en aquestes dates.

És en aquest marc en el qual els Capgrossos de Mataró han organitzat una sèrie de xerrades al voltant de diversos àmbits del món casteller. La segona edició d'aquest acte té com a eix del debat el fenomen creixent dels castells universitaris. I és que el que va començar com un entreteniment entre classe i classe ha donat peu a la creació d'un escenari complex amb més actors a cada dia que passa i que implica al llarg de tot l'any a un gran grup de gent que no sempre prové d'allò que solem anomenar colles convencionals. 

En concret, la xerrada té quatre eixos: Coneixença, organització, valoració i necessitat de les colles castelleres universitàries. Els ponents són en Miquel Bonet excap de colla dels Arreplegats de la Zona Universitària de Barcelona; Guillem del Rey, representant dels Passerells del TecnoCampus de Mataró, Guillermo Soler, representant de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya; i jo mateix, Pablo Varona, com a representant dels Ganàpies de la Universitat Autònoma de Barcelona. No saben el que es fan.

Cartell del debat
Font: Capgrossos de Mataró (www.capgrossos.cat)

Així doncs, el debat es centrarà en diverses preguntes:

1. Les colles castelleres universitàries són conegudes? 
Sí, si el qüestionat és casteller o està vinculat a aquest món, però queda molta feina per fer en àmbits no castellers

2. Com funcionen? 
Com qualsevol altra colla castellera, amb alguna diferència relacionada amb el mateix concepte de colla universitària, és a dir, una colla que es renova completament cada quatre anys.

3. Estan infravalorades? 
La opinió de les colles convencionals respecte al món universitari ha millorat enormement els últims anys, però encara hi ha colles que perceben els castells universitaris com una amenaça o que menystenen sistemàticament la seva tasca difusora del fet casteller.

4. Son necessàries? 
Rotundament sí. El món casteller universitari dóna profunditat i visibilitat al fet casteller i el lliga amb una sèrie de valors compartits amb el món acadèmic i juvenil que avui en dia tots els castellers assumeixen com a propis, però que eren gairebé inexistents al món casteller de mitjans del segle XX

Així doncs, si esteu interessats en el tema, esteu convidats a venir a les sis de la tarda del dissabte, dia 9 de març, al local dels Capgrossos, al número 59 del carrer Herrera de Mataró.

Força, equilibri, valor i seny!





diumenge, 24 de febrer de 2013

Ara que seguim vius (i III): Tot de castells

Vivim a un món on el que més importa és aparèixer als mitjans. Existir mediàticament és sobreviure, l'anonimat és el fracàs. Afortunadament, el món casteller té corda periodística i se'n parla (No sempre ni bé ni amb rigor, però) molt més del que Pin i Soler o Narcís Oller haguessin arribat a somiar mai. Actualment existeixen programes de ràdio i televisió (tant locals com regionals i catalans), blogs, pàgines web, fòrums i fins i tot alguna publicació en paper amb dedicació exclusiva al fet casteller. 

Si els castells van nèixer a Valls, va ser a Tarragona on van complir la majoria d'edat. El món casteller tarragoní viu un dels seus millors moments, amb les seves colles igualant o superant els seus propis límits i l'afecció a un o altre color a flor de pell cada cop que entren enfaixats a les Cols o la Font. Aquest món vibrant està cobert com mai pels mitjans informatius, amb programes de ràdio consolidats des de fa dècades com el Toc de Castells (Tarragona Ràdio), espais a la televisió amb prestigi pel seu rigor com el Finet i pel Mig (TAC 12) i seccions fixes a la premsa escrita local i regional. Tot i això, mai està de més sumar una peça al mosaic, i més si aquesta neix amb la voluntat de ser feta per i per a castellers.

Fa poc va veure la llum el primer número de la revista digital Tot de Castells, produïda per gent vinculada a Castellers de Sant Pere i Sant Pau amb l'ànim de convertir-se amb el temps amb el canalitzador de la veu dels castellers de Tarragona. En aquest projecte els editors han volgut, molt encertadament, incloure espais per a les cinc colles de la ciutat. Sí, he dit cinc, o si es vol, quatre i mitja, doncs la última és compartida amb Reus: Parlo dels Pataquers de la URV. No hi ha d'haver cap tipus de perjudici pel fet de considerar-la part del món casteller tarragoní, doncs la meitat de la seva activitat es desenvolupa a la ciutat. Tenen tant dret a portar aquella etiqueta de "Castellers de Tarragona" de la que ens recordem tan poc com qualsevol de les altres.

Al llarg de vint-i-nou pàgines on hi destaca la part visual es succeeixen entrevistes (en aquest primer número, al cap de colla dels de Sant Pere i Sant Pau o al fotògraf Antoni Coll), notícies, sàtira, etc. sempre en clau tarragonina. Una lectura molt recomanable, sobretot si en els propers dies no sabeu què fer entre partit i partit de l'Intercasteller.


Ara que seguim vius (II): L'Ebre entra en escena

Estem a l'any 2012 de la nostra era. Tota Catalunya està ocupada pels castellers... Tota? No! Una terra poblada per irreductibles ebrencs resisteix encara [...]

Així podria haver començat fins ara una fictícia Història castellera. La taca d'oli de les colles s'estén arreu i cada vegada més cartellets amb noms exòtics van tapant el triangle. Les Terres de l'Ebre, però, seguia sent terra incògnita pel fet casteller més enllà de diades puntuals a Tortosa, Alcanar o l'Ametlla. Ara, però, de cop i volta han sortit dues iniciatives vora el riu que busquen naturalitzar els castells a terres de jota. Una d'elles és la dels Xiqüelos del Delta, que tindria la seu, pel que sembla de moment, a la ciutat d'Amposta. L'altra va més avançada. 

La vila de l'Ametlla, tot just a l'altra banda del Coll de Balaguer (La de l'Hospitalet de l'Infant, no la de Lleida) és considerada històricament com la porta del Camp cap a l'Ebre. Allà on les muntanyes que comencen a Prades toquen el mar és on, per iniciativa d'una societat cultural local, ha nascut Xics Caleros de l'Ametlla, la primera colla castellera ebrenca. El primer pas es va fer a finals de l'estiu passat, quan van anar-hi a actuar Castellers de Vilafranca i Xiquets del Serrallo.

Los Xics Caleros, encara sense nom ni camisa, actuant l'estiu passat a l'Ametlla
Font: Coordinadora (cccc.cat)


Poc a poc el projecte va anar agafant força i per la Candela d'enguany la colla va presentar camisa i credencials a la resta del món casteller. A l'actuació els de la camisa ratllada blanc-i-blava van carregar el 3d6 i el pd4, descarregar el 4d6a i intentar per dues vegades el 4d6. A l'actuació s'havia convidat també als Xiquets del Serrallo i els Castellers de Vilafranca. Els del barri mariner de Tarragona, que serien una vintena llarga, van aixecar un pd4, però de Castellers de Vilafranca hi va anar només una representació de no més de cinc persones que, això sí, es va penjar ben orgullosament la medalla de padrina de la colla ebrenca. Realment, no seria dolent parlar del protocol a plaça i del poc respecte que li mantenen algunes colles. A la plaça calera hi havia gent de moltes colles castelleres, algunes amb tants o més components a les pinyes dels ratllats que els verds, però cap d'ells va demanar reconeixement a canvi.

4d6a descarregat pels Xics Caleros el dia del seu bateig
Font: Aleta Directe (directe.cat/castells)


Més enllà d'aquest fet, la presentació de Los (Com els agrada que els diguin) Xics Caleros va servir per prendre el pols a l'afecció castellera ebrenca. El cert és que l'estat d'aquesta no podria ser millor. Tot i el fred i el vent que escombraven l'Ametlla aquell diumenge la plaça estava plena de veïns que, tot i què encara molts no sabien quan s'ha d'aplaudir exactament, estaven interessats en això de los castellers. Que sigui així per molts anys.

Ara que seguim vius (I): Com abans, Cornudella

... I el 2013 va arribar quan ningú se l'esperava. Amb tothom mirant cap a Mèxic DF per esbrinar si allò dels maies era veritat o la patranya més exitosa de la història d'aquesta pobra Humanitat se'ns va oblidar que el temps seguia passant amb els passos de gegant amb els que ens té acostumats últimament.

I és que el 2013 ja ha arribat, i Déu n'hi dó de què n'hem fet amb els seus dos primers mesos, els castellers!

La primera notícia castellera de l'any va arribar, de fet, dues setmanes abans d'acabar l'anterior. Amb les faixes ja guardades a l'armari, la Coordinadora va decidir acollir els Xics Caleros de l'Ametlla de Mar sota el seu paraigües, creant una nova categoria de colla dins l'organització, la de colla en formació. Poc temps després, ja enguany, als ratllats se'ls sumarien Carallots de Sant Vicenç dels Horts i Encantats de Begues, dues formacions llobregatines que venen a completar l'espès mosaic de la comarca. La última incorporació a aquest grup va arribar fa tot just un parell de dies, i és la dels Brivalls de Cornudella.

El cas cornudellenc és, si es permet, diferent al de la resta. Les altres colles en formació han nascut (o més ben dit, estan naixent) a àrees allunyades de la zona tradicional (Encara que aquest terme comença a estar desfasat) a pobles amb poc o nul contacte amb el fet casteller. Cornudella no. Cornudella de Montsant, un poblet colgat entre les muntanyes que li donen nom, va viure als anys vuitanta la seva particular època mítica castellera. L'any 1976 es fundava Brivalls de Cornudella, de camisa blava, que seria la primera (i única) colla del Priorat, una comarca que, tot i formar part del Camp no havia jugat un paper clau en la Història castellera com les veïnes Valls o Tarragona. 

Al llarg de la seva curta trajectòria es poden destacar dues dates. La primera, l'any 1982, quan la colla va carregar el 3d7, el castell més gran que mai arribarien a assolir, una fita que, pel que sembla, s'ha mantingut en el record dels cornudellencs i ha sigut clau per a què, trenta anys després i en el marc de la celebració del trentè aniversari del fet antics i nous brivalls decidissin tornar a treure els mocadors descolorits dels baguls d'avis, oncles i pares. 

3d7 carregat pels Brivalls de Cornudella l'any 1982
Font: Tarragona 21 (tarragona21.com)

L'altra data remarcable de la Cornudella castellera és el 1979, doncs el quatre de novembre d'aquell any una estrany col.lectiu acompanyaria la colla local a l'actuació. Aquell grup de joves barbuts van actuar sense nom ni camisa, aconseguint carregar a dures penes un pilar de quatre després de que un bàsic de sis quedés en intent. Vint-i-cinc anys després la mateixa colla, ja amb el nom de Jove de Tarragona i camisa lila, tornaria al seu origen per homenatjar els seus padrins. Ells, però, ja no hi actuarien, doncs Brivalls es dissolgué l'any 1985. Ara que els prioratins han tornat seria una gran notícia que la Jove desfés el camí i apadrinés als seus padrins. Seria tancar un altre cercle.


dimarts, 13 de novembre de 2012

Dues rareses, dues proeses

El penúltim cap de setmana de la cada cop més llarga temporada castellera ha deixat quatre castells que han centrat l'atenció per un o altre motiu. Són aquests:

1. A la diada de Festa Major del barri barceloní del Clot, els Castellers de Barcelona van carregar un castell de nou set anys després, assolint una marca que des de feia uns anys només havien aconseguit els Castellers de Sants: Ser colla de nou a la ciutat de Barcelona. No només suposa una proesa pel que representa per la història de la colla, sinó que arriba en un moment clau pel repartiment de rols entre les colles de la capital. I és que amb uns Castellers de la Vila de Gràcia assajant sisens (i havent desmuntat un intent de 3d9f al Concurs d'enguany) i uns Castellers de Sants als que sembla que se'ls resisteixen les descarregades del 3d9f més del que els pertoca per trajectòria, el que passi d'aquí a una setmana a Terrassa (on CdB i CdS es veuran les cares a la Diada de Minyons) i Gràcia (CVG no renuncia a portar els seus tres castells límits) pot canviar el panorama casteller de l'àrea metropolitana. En joc està, a més del títol de colla gran de Barcelona, la diada de la Mercè gran.

3d9f dels Castellers de Barcelona
Font: ElPuntAvui

2. Granollers torna a fer-se visible com a enclau casteller. Després de marcar la trajectòria dels Minyons fa un any amb una dolorosa caiguda de 3d8 que condicionà l'objectiu de tripleta de gammes extra que els malves s'havien posat per la seva Diada, enguany els titulars no podien ser més diferents: La plaça de la Porxada va veure el primer 5d8 carregat de la història dels Castellers de la Vila de Gràcia. Després d'ensopegar amb el 3d9f al Concurs de Castells de Tarragona i no poder acomplir l'objectiu de descarregar el 2d8f que tenien aquesta temporada, un treball discret, constant i metòdic ha portat als vilatans a carregar amb suficiència la catedral, que va cedir una vegada la canalla començava a baixar fruit més dels nervis que d'una altra cosa. Ampliant el que es deia més amunt, els graciencs el volen tornar a intentar aquest diumenge a la seva pròpia diada, qui sap si sumant-hi el 2d8f... i el 3d9f.

5d8c dels Castellers de la Vila de Gràcia
Font: CVG.cat

3. Els Tirallongues de Manresa van posar el primer accent curiós a aquest cap de setmana casteller. Un dia després d'igualar la seva segona millor actuació de l'any davant la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Minyons de Terrassa a la Fira Mediterrània de la capital del Bages, els ratllats de blau van portar a la seva diada una estructura inèdita, el 8d6. Aquest castell, composat per dos tresos units per les respectives rengles per un fals dos, amb tres poms i una sola enxaneta, no sembla haver causat el mateix quòrum que el 7 o el 9 a l'hora d'integrar-lo dins la gamma normal de castells, tot i què fins fa poques temporades tampoc cap d'aquestes dues estructures en tenia. El temps dirà.

8d6 dels Tirallongues de Manresa
Font: Manresainfo.cat

4. A les Festes Majors del barri andreuenc de la Sagrera, la Colla Castellera Jove de Barcelona va portar a plaça un 3d6a... a l'inrevès: Primer de tot van alçar un pilar de quatre que van envoltar d'una estructura de tres a l'ús. Quan l'exterior es va completar, l'enxaneta del pilar va remuntar els dosos i, encavalcant l'acotxador, va fer l'aleta mentre el pilar s'anava desmuntant. Una vegada la canalla va encarar la baixada, el castell es va desmuntar com si d'un 3d6 normal es tractés. Un mètode que afegeix dificultat als castells amb agulla, doncs el pilar ha d'aguantar més temps i més sotracs. Els granats van acompanyar aquest castell amb un 3d6 i un 4d6 simultanis, la quarta colla en assolir aquest registre rere els 3d9f i 4d9f de Castellers de Vilafranca, els 3d8 i 4d8 de la Colla Jove Xiquets de Tarragona i el 3d7 i 4d7 dels Castellers de la Vila de Gràcia, si no fallen les fonts. I és que la Jove de Barcelona ja va nèixer amb ganes de trencar esquemes.

dimecres, 7 de novembre de 2012

#FMUAB

Amb l'arribada dels primers polars sota les camises, passades ja les grans diades santorals i amb no més d'un parell de diades per endavant, és hora de guardar una camisa per treure-li la pols a una altra, i és que amb el novembre arriba la diada de Festa Major de la Universitat Autònoma de Barcelona, la diada degana del món casteller universitari*, on els Ganàpies de la UAB aixequen les primeres construccions d'entitat de la temporada a la plaça Cívica de Bellaterra.

La #FMUAB (hashtag que s'utilitzarà per piular la diada) havia sigut l'ocasió per estrenar la categoria de sis pels blaus fins fa dos anys, encara que actualment aquesta fita s'ha avançat diverses setmanes, a la diada de la facultat de Comunicació el curs passat i la de l'escola de Postgrau enguany. Aquest curs l'objectiu per la Festa Major de la universitat serà l'assolir els castells de gamma alta de sis, de cara a portar en cartera diverses construccions de la gamma ja estrenades a plaça pensant en les no molt llunyanes diades d'hivern. 

La Universitat Autònoma de Barcelona viurà la primera cita castellera important de la temporada
Font: Dipity.com

La cita serà demà dijous, dia 8 de novembre a les 13:45 a la plaça Cívica del campus Bellaterra de la UAB, i els actes es perllongaran fins la nit a l'esplanada de Lletres, entre la biblioteca d'Humanitats i les facultats d'Educació, Traducció i Lletres amb música en directe i barraques dels diversos col.lectius universitaris, entre ells la pròpia colla castellera.

*Va ser a la Festa Major de l'any 1994 on els Ganàpies de la UAB, que tot just s'havien establert com a colla, van carregar el primer castell universitari, un 3d6 (Cal suposar que amb acotxaneta)

dilluns, 22 d’octubre de 2012

...I aquest conte ja s'ha fos


Octubre és un mes calent, un mes de màxims, de confirmacions i zenits. Aquest, l'octubre d'una de les millors temporades de la història, no podia quedar-se enrere.

El primer cap de setmana del mes Tarragona va prendre la negreta de publicacions castelleres o no, locals o generalistes, nacionals i internacionals: El XXIVè Concurs de Castells. El 2d8sf i el 4d9sf descarregats pels Castellers de Vilafranca i l'empat tècnic entre les dues esquadres vallenques (Joves i Vella van ser declarades segones ex aequo descarregant el 9d8 i el 5d9f) van marcar la jornada de diumenge, així com els 5d8 i 2d8f dels Castellers de Sabadell, Xiquets de Reus, Castellers de Lleida, Nens del Vendrell, Castellers de Sant Cugat, Xicots de Vilafranca, Castellers de Terrassa i Bordegassos de Vilanova ens van fer recordar quin és el veritable sentit de la castellística. 

2d8f dels Castellers de Sant Cugat
Font: Castellersdesantcugat.org

Tot  just una setmana després, el focus d'atenció es desplaçava quaranta quilòmetres resseguint la Costa Daurada, a la plaça Vella del Vendrell. Una Vella i una Joves de Valls amb el cap a Santa Úrsula es combregaven sota els antics arbres juntament amb una Jove de Tarragona i uns Nens del Vendrell amb ganes de cremar els últims cartutxos. En un moment d'ànims a mig gas, després d'alguns dels pitjors i menys multitudinaris assajos del tram fort de la temporada, amb canalla lesionada, amb la gran majoria de variables en contra i, per a més inri, un intent desmuntat per indecisió de la canalla, els liles van tirar d'èpica per escriure el final d'una de les històries més boniques, cruels i memorables de la història moderna dels castells: El cinc de nou amb folre era vençut, divuit anys després, per la gent del Cós del Bou. La seqüència, completada amb el 9d8, el 3d9f i el pd7f descarregats, era la millor de la història dels liles, així com la més reeixida de les que aquella plaça penedesenca havia vist en tota la història moderna, a més de descarregar el pd7f per primera vegada després de la gesta aconseguida pels Nens del Vendrell en els temps mítics de lideratge del món casteller. Uns Nens que van signar una actuació de màxims, descarregant el 4d8 i un 2d8f que recorda als vells temps de glòria, una diada per recordar tot i l'intent de 3d8.

5d9f de la Jove de Tarragona
Font: Neus Baena

L'Esperidió, la diada que recorda a aquell casteller mític de finals del segle XIX que descarregà a segons el 4d9sf tanca, any rere any, els registres liles. Tot i no arribar al nivell de l'any passat, on les tres colles participants, els Castellers de la Vila de Gràcia, els Castellers de Sant Cugat i la convocadora, van assolir registres molt alts (Gràcia carregant el seu segon 2d8f, Sant Cugat aconseguint el primer 4d8 lluny del Vallès i la Jove descarregant el seu primer 7d8), un 5d8a carregat pels locals va posar el punt d'interès. Tot i això, res pot fer ombra a la patrona dels castells. I és que l'octubre ha estat i és, molt abans del mes del Concurs, molt abans del mes de Santa Teresa o de l'Esperidió, el mes de Santa Úrsula.

pd6 de la Jove de Tarragona al Camp de Mart per l'Esperidió
Font: @JoveDeTarragona

Les dues colles vallenques arribaven a la seva cita en una situació que ningú hagués cregut tot just fa un any. Aleshores, la Vella es va emportar el derbi vallenc amb 3d9f, 5d9f, i4d9sf, 4d9f i pd6, mentre que la Joves, enmig d'un annus horribilis, no "passava" del 4d9f, 3d9fc i 2d8f. Enguany, però, els dos colors vallencs arribaven a la plaça del Blat després d'empatar en dues diades seguides, les ja esmentades del Concurs (recordem, 9d8, 5d9f i 3d9f) i Santa Teresa del Vendrell (5d8, 3d9f i 4d8 ambdues). No contentes amb això, el programa preparat per les dues formacions per Santa Úrsula era pràcticament el mateix, 9d8, 5d9f i 4d9sf, encara que la Vella, a priori, tenia en el 3d10fm i el pd8fm els seus jòquers en cas de necessitat. 

Tot i la pluja, que va ser una constant al llarg de tota la diada, la Joves llençava el primer guant descarregant un impressionant 5d9f, amanit amb una figuereta al pis de quints que semblava enterrar, definitivament, els anys de vaques magres. La Vella, al seu torn, descarregava un 9d8 treballat i descoordinat, però descarregat. El 9d8 vermell tornava a inclinar la balança cap als del Carrer d'en Gassó, i va ser aleshores quan va venir el primer moment crític de la jornada. Els rosats s'enfrontaven al 5d9f, que havien descarregat un cop i carregat un altre. La basílica va pujar tremoladissa i desquadrada des d'un bon principi, amb una banda del dos massa enganxada a la rengla com per permetre una defensa còmoda. Així doncs, a la segona aleta, el castell es deformà per totes bandes i caigué. Moral i físicament tocats, els del Portal Nou decidien no arriscar i van tancar la diada amb el 3d9f i el pd6. La Joves, però, no va voler donar per acabada la diada i a tercera ronda va encarar el castell total, el 4d9sf. Més tranquil del que cabria pensar, el castell va pujar amb una lleugera tremolor fins a la carregada, i quan la canalla ja enfilava la baixada es va trencar. La banda esquerra de la plaça esclatava en càntics i aplaudiments, i no era per menys: La Colla Joves Xiquets de Valls acabava d'assolir la millor diada de la seva etapa actual.

4d9sfc de la Joves de Valls
Font: ACN

Amb això es tanca el tram central de la temporada, l'anomenat tradicional, el que secularment ha anat de Sant Joan a Santa Úrsula. A falta de les participants a Girona, Tots Sants i Diada de Minyons, les colles, de mica en mica, van penjant unes camises per despenjar-ne unes altres. I és que és ara, quan arriba el fred, que les colles dites convencionals deixen pas a l'altra temporada: Comencen les diades universitàries.