Churchill va dir que es va necessitar sang, suor i llàgrimes per guanyar la IIa Guerra Mundial. A Catalunya plorem, suem i ens dessagnem cada diumenge a plaça per poder tocar, encara que sigui un segon, el cel de cadascú.

divendres, 8 de març del 2013

Xerrant a Mataró

Ara que l'activitat estrictament castellera de les colles està sota mínims, amb la matinera Santa Eulàlia i a l'espera del boom d'actuacions al voltant del 23 d'abril, moltes colles aprofiten per programar activitats paral.leles als assajos que ajuden a fer passar, encara que sigui a mitges, aquell mono de castells tan comú en aquestes dates.

És en aquest marc en el qual els Capgrossos de Mataró han organitzat una sèrie de xerrades al voltant de diversos àmbits del món casteller. La segona edició d'aquest acte té com a eix del debat el fenomen creixent dels castells universitaris. I és que el que va començar com un entreteniment entre classe i classe ha donat peu a la creació d'un escenari complex amb més actors a cada dia que passa i que implica al llarg de tot l'any a un gran grup de gent que no sempre prové d'allò que solem anomenar colles convencionals. 

En concret, la xerrada té quatre eixos: Coneixença, organització, valoració i necessitat de les colles castelleres universitàries. Els ponents són en Miquel Bonet excap de colla dels Arreplegats de la Zona Universitària de Barcelona; Guillem del Rey, representant dels Passerells del TecnoCampus de Mataró, Guillermo Soler, representant de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya; i jo mateix, Pablo Varona, com a representant dels Ganàpies de la Universitat Autònoma de Barcelona. No saben el que es fan.

Cartell del debat
Font: Capgrossos de Mataró (www.capgrossos.cat)

Així doncs, el debat es centrarà en diverses preguntes:

1. Les colles castelleres universitàries són conegudes? 
Sí, si el qüestionat és casteller o està vinculat a aquest món, però queda molta feina per fer en àmbits no castellers

2. Com funcionen? 
Com qualsevol altra colla castellera, amb alguna diferència relacionada amb el mateix concepte de colla universitària, és a dir, una colla que es renova completament cada quatre anys.

3. Estan infravalorades? 
La opinió de les colles convencionals respecte al món universitari ha millorat enormement els últims anys, però encara hi ha colles que perceben els castells universitaris com una amenaça o que menystenen sistemàticament la seva tasca difusora del fet casteller.

4. Son necessàries? 
Rotundament sí. El món casteller universitari dóna profunditat i visibilitat al fet casteller i el lliga amb una sèrie de valors compartits amb el món acadèmic i juvenil que avui en dia tots els castellers assumeixen com a propis, però que eren gairebé inexistents al món casteller de mitjans del segle XX

Així doncs, si esteu interessats en el tema, esteu convidats a venir a les sis de la tarda del dissabte, dia 9 de març, al local dels Capgrossos, al número 59 del carrer Herrera de Mataró.

Força, equilibri, valor i seny!





diumenge, 24 de febrer del 2013

Ara que seguim vius (i III): Tot de castells

Vivim a un món on el que més importa és aparèixer als mitjans. Existir mediàticament és sobreviure, l'anonimat és el fracàs. Afortunadament, el món casteller té corda periodística i se'n parla (No sempre ni bé ni amb rigor, però) molt més del que Pin i Soler o Narcís Oller haguessin arribat a somiar mai. Actualment existeixen programes de ràdio i televisió (tant locals com regionals i catalans), blogs, pàgines web, fòrums i fins i tot alguna publicació en paper amb dedicació exclusiva al fet casteller. 

Si els castells van nèixer a Valls, va ser a Tarragona on van complir la majoria d'edat. El món casteller tarragoní viu un dels seus millors moments, amb les seves colles igualant o superant els seus propis límits i l'afecció a un o altre color a flor de pell cada cop que entren enfaixats a les Cols o la Font. Aquest món vibrant està cobert com mai pels mitjans informatius, amb programes de ràdio consolidats des de fa dècades com el Toc de Castells (Tarragona Ràdio), espais a la televisió amb prestigi pel seu rigor com el Finet i pel Mig (TAC 12) i seccions fixes a la premsa escrita local i regional. Tot i això, mai està de més sumar una peça al mosaic, i més si aquesta neix amb la voluntat de ser feta per i per a castellers.

Fa poc va veure la llum el primer número de la revista digital Tot de Castells, produïda per gent vinculada a Castellers de Sant Pere i Sant Pau amb l'ànim de convertir-se amb el temps amb el canalitzador de la veu dels castellers de Tarragona. En aquest projecte els editors han volgut, molt encertadament, incloure espais per a les cinc colles de la ciutat. Sí, he dit cinc, o si es vol, quatre i mitja, doncs la última és compartida amb Reus: Parlo dels Pataquers de la URV. No hi ha d'haver cap tipus de perjudici pel fet de considerar-la part del món casteller tarragoní, doncs la meitat de la seva activitat es desenvolupa a la ciutat. Tenen tant dret a portar aquella etiqueta de "Castellers de Tarragona" de la que ens recordem tan poc com qualsevol de les altres.

Al llarg de vint-i-nou pàgines on hi destaca la part visual es succeeixen entrevistes (en aquest primer número, al cap de colla dels de Sant Pere i Sant Pau o al fotògraf Antoni Coll), notícies, sàtira, etc. sempre en clau tarragonina. Una lectura molt recomanable, sobretot si en els propers dies no sabeu què fer entre partit i partit de l'Intercasteller.


Ara que seguim vius (II): L'Ebre entra en escena

Estem a l'any 2012 de la nostra era. Tota Catalunya està ocupada pels castellers... Tota? No! Una terra poblada per irreductibles ebrencs resisteix encara [...]

Així podria haver començat fins ara una fictícia Història castellera. La taca d'oli de les colles s'estén arreu i cada vegada més cartellets amb noms exòtics van tapant el triangle. Les Terres de l'Ebre, però, seguia sent terra incògnita pel fet casteller més enllà de diades puntuals a Tortosa, Alcanar o l'Ametlla. Ara, però, de cop i volta han sortit dues iniciatives vora el riu que busquen naturalitzar els castells a terres de jota. Una d'elles és la dels Xiqüelos del Delta, que tindria la seu, pel que sembla de moment, a la ciutat d'Amposta. L'altra va més avançada. 

La vila de l'Ametlla, tot just a l'altra banda del Coll de Balaguer (La de l'Hospitalet de l'Infant, no la de Lleida) és considerada històricament com la porta del Camp cap a l'Ebre. Allà on les muntanyes que comencen a Prades toquen el mar és on, per iniciativa d'una societat cultural local, ha nascut Xics Caleros de l'Ametlla, la primera colla castellera ebrenca. El primer pas es va fer a finals de l'estiu passat, quan van anar-hi a actuar Castellers de Vilafranca i Xiquets del Serrallo.

Los Xics Caleros, encara sense nom ni camisa, actuant l'estiu passat a l'Ametlla
Font: Coordinadora (cccc.cat)


Poc a poc el projecte va anar agafant força i per la Candela d'enguany la colla va presentar camisa i credencials a la resta del món casteller. A l'actuació els de la camisa ratllada blanc-i-blava van carregar el 3d6 i el pd4, descarregar el 4d6a i intentar per dues vegades el 4d6. A l'actuació s'havia convidat també als Xiquets del Serrallo i els Castellers de Vilafranca. Els del barri mariner de Tarragona, que serien una vintena llarga, van aixecar un pd4, però de Castellers de Vilafranca hi va anar només una representació de no més de cinc persones que, això sí, es va penjar ben orgullosament la medalla de padrina de la colla ebrenca. Realment, no seria dolent parlar del protocol a plaça i del poc respecte que li mantenen algunes colles. A la plaça calera hi havia gent de moltes colles castelleres, algunes amb tants o més components a les pinyes dels ratllats que els verds, però cap d'ells va demanar reconeixement a canvi.

4d6a descarregat pels Xics Caleros el dia del seu bateig
Font: Aleta Directe (directe.cat/castells)


Més enllà d'aquest fet, la presentació de Los (Com els agrada que els diguin) Xics Caleros va servir per prendre el pols a l'afecció castellera ebrenca. El cert és que l'estat d'aquesta no podria ser millor. Tot i el fred i el vent que escombraven l'Ametlla aquell diumenge la plaça estava plena de veïns que, tot i què encara molts no sabien quan s'ha d'aplaudir exactament, estaven interessats en això de los castellers. Que sigui així per molts anys.

Ara que seguim vius (I): Com abans, Cornudella

... I el 2013 va arribar quan ningú se l'esperava. Amb tothom mirant cap a Mèxic DF per esbrinar si allò dels maies era veritat o la patranya més exitosa de la història d'aquesta pobra Humanitat se'ns va oblidar que el temps seguia passant amb els passos de gegant amb els que ens té acostumats últimament.

I és que el 2013 ja ha arribat, i Déu n'hi dó de què n'hem fet amb els seus dos primers mesos, els castellers!

La primera notícia castellera de l'any va arribar, de fet, dues setmanes abans d'acabar l'anterior. Amb les faixes ja guardades a l'armari, la Coordinadora va decidir acollir els Xics Caleros de l'Ametlla de Mar sota el seu paraigües, creant una nova categoria de colla dins l'organització, la de colla en formació. Poc temps després, ja enguany, als ratllats se'ls sumarien Carallots de Sant Vicenç dels Horts i Encantats de Begues, dues formacions llobregatines que venen a completar l'espès mosaic de la comarca. La última incorporació a aquest grup va arribar fa tot just un parell de dies, i és la dels Brivalls de Cornudella.

El cas cornudellenc és, si es permet, diferent al de la resta. Les altres colles en formació han nascut (o més ben dit, estan naixent) a àrees allunyades de la zona tradicional (Encara que aquest terme comença a estar desfasat) a pobles amb poc o nul contacte amb el fet casteller. Cornudella no. Cornudella de Montsant, un poblet colgat entre les muntanyes que li donen nom, va viure als anys vuitanta la seva particular època mítica castellera. L'any 1976 es fundava Brivalls de Cornudella, de camisa blava, que seria la primera (i única) colla del Priorat, una comarca que, tot i formar part del Camp no havia jugat un paper clau en la Història castellera com les veïnes Valls o Tarragona. 

Al llarg de la seva curta trajectòria es poden destacar dues dates. La primera, l'any 1982, quan la colla va carregar el 3d7, el castell més gran que mai arribarien a assolir, una fita que, pel que sembla, s'ha mantingut en el record dels cornudellencs i ha sigut clau per a què, trenta anys després i en el marc de la celebració del trentè aniversari del fet antics i nous brivalls decidissin tornar a treure els mocadors descolorits dels baguls d'avis, oncles i pares. 

3d7 carregat pels Brivalls de Cornudella l'any 1982
Font: Tarragona 21 (tarragona21.com)

L'altra data remarcable de la Cornudella castellera és el 1979, doncs el quatre de novembre d'aquell any una estrany col.lectiu acompanyaria la colla local a l'actuació. Aquell grup de joves barbuts van actuar sense nom ni camisa, aconseguint carregar a dures penes un pilar de quatre després de que un bàsic de sis quedés en intent. Vint-i-cinc anys després la mateixa colla, ja amb el nom de Jove de Tarragona i camisa lila, tornaria al seu origen per homenatjar els seus padrins. Ells, però, ja no hi actuarien, doncs Brivalls es dissolgué l'any 1985. Ara que els prioratins han tornat seria una gran notícia que la Jove desfés el camí i apadrinés als seus padrins. Seria tancar un altre cercle.