Churchill va dir que es va necessitar sang, suor i llàgrimes per guanyar la IIa Guerra Mundial. A Catalunya plorem, suem i ens dessagnem cada diumenge a plaça per poder tocar, encara que sigui un segon, el cel de cadascú.

dijous, 13 d’octubre del 2011

Parlar de castells no és tan fàcil com semblava...

Demà dia 13 d'octubre a aquestes hores espero estar despullat enmig de la plaça Catalunya o, en el seu defecte, veure com els tendres novatillos ganàpies corretegen entre els coloms esquivant flaixos de guiris. Abans d'aquesta bucòlica estampa hauré hagut de passar una hora tancat a una habitació parlant de castells. I direu: no és el que sempre es fa al bar de sota casa o al sortidor del local amb els companys de camisa? Bé, sí, però aquesta vegada és diferent... 

A principi de curs em van proposar de col.laborar al curs de castellística que imparteix la UAB amb la col.laboració de Ganàpies. Sense pensar-m'ho dues vegades em vaig apuntar, per dos motius: Primer, que m'apunto a un bombardeig (Els que em coneixen ho poden assegurar), i segon, que les parrafades que foto quan algun pobre guiri encerta a preguntar-me sobre els castells són antològiques (Els que em coneixen ho poden assegurar). Per tant, a priori hauria de ser senzill muntar una classe de castells, no?

Una merda

Se'm van donar dos temes dels que prometo haver tret tot el suc possible: El cobriment mediàtic dels castells, entroncat amb l'arrigament dels castells a la societat i el rèdit que aquesta en treu, parlant dels mitjans (escrits, audiovisuals o cibernètics) que cobreixen les diades, del mundillo creat al voltant del món dels castells (Lapinya.cat, Eljoccasteller), etc. El segon bloc parla de la declaració dels castells com a Patrimoni Inmaterial de la Humanitat, a on no podrà faltar una introducció a les polèmiques tractades a l'assemblea de Tarragona, els fitxatges de canalla i la publicitat a les camises.

Anem a pams:

El cobriment mediàtic dels castells:
-Antecedents (I): s. XVIII i XIX
-Antecedents (II): tres primers quarts del s. XX
-Periodisme casteller (mitjans escrits)
-Periodisme casteller (ràdio)
-Periodisme casteller (TV)
-Periodisme casteller (blogs)
-Castells virtuals (Webcasteller, Moncasteller, Lapinya, Eljoccasteller)
-Les revistes de colla (L'Esperidió, L'Aleta, etc.)
-Revista Castells
Els castells com a patrimoni de la Humanitat:
-Què vol dir ser patrimoni?
-Què ha significat? Què ha canviat?
-Polèmiques derivades (fitxatges, publicitat)

A més, material com una comparativa de l'edició del Diari de Tarragona del 24 de setembre del 2011 (5d9fc en portada) i la del Diario Español de Tarragona del 21 de novembre del 1975 (ja us imagineu què surt en portada), exemplars de l'Esperidió, l'Aleta i Revista Castells, etc, a part dels vídeos dels castells patrimoni de la humanitat i el Quèquicom dedicat als castells.

A veure com surt...



divendres, 7 d’octubre del 2011

Cosmin

Per un diumenge que no has de treure la camisa de l'armari i et veus obligat a canviar de color, de nom, de colla per poder passar aquesta maleïda fal.lera (Què ens donaran per esmorzar?). Per un diumenge que pots descansar d'un dissabte intens, de clàssiques, de castells nets i ball de gralles (i masclet!)... Doncs no, cap a Torredembarra a fer castells. La veritat, però, és que no em penedia de no haver tingut temps ni de criar lleganyes, que era el Concurset. Era el meu primer, com totes les coses en castells des de fa tres temporades, però pel que m'havien dit, em podia esperar una gran diada. I si a sobre saps que sortiràs de plaça amb samarreta nova... Què millor?

Dues faixes preparades, mocadors a tutiplén i cap a Vilaescarbats a escoltar gralles. Res més arribar a una abarrotadíssima plaça del Castell torrenca, divorci entre pare i fill. El Varona II se'n va, com a bon anxova, a fer pinya als amfitrions, uns pletòrics Nois de la Torre que avui estan disposats a donar la gran campanada guanyant el seu concurs. El Varona I, un servidor, per la seva banda, buscant la taca granat del fons de la plaça, la Colla Castellera Jove de Barcelona (I no Colla Jove Xiquets de Barcelona, com vaig escoltar...). És curiós trobar-te gent que coneixes de diades i diades amb un color determinat (lila Jove o verd Sant Pere, per exemple) vestint colors que et descol.loquen (blau cel Nois, en majoria), però és que aquest poti-poti de colors, el mestissatge de les pinyes és la grandesa del Concurset. Una de les crítiques reiterades de Miny... de certs col.lectius castellers contra el model de diada concursal és que fomenta la rivalitat, l'odi i poc menys que la vendetta entre colles castelleres. Segur? Solament recordaré dos moments concursals que desbaraten aquesta teoria tan obtusa: les pinyes multicolors i enormes dels intents de 2d9fm i 5d9f de Capgrossos i Jove al Concurs de 2010 i la lloable resposta de Nois en el moment que, sent campions virtuals del Concurset havent descarregat un 7d7 (Del qual parlarem més endavant) es posaren, en massa, a la pinya del 2d7 d'Esplugues que donava matemàticament el primer lloc a la colla llobregatenca i el robava a la gaianenca. Quin acte més desinteressat es pot trobar als castells que posar-te a la pinya de la colla rival pel simple plaer de saber-te part d'un castell enlairant-se? Això, crec jo, són els castells en estat pur.

3d7ps dels Castellers d'Esplugues
Foto: Efren Garcia, LaMalla.cat


Dos castells, per damunt de la resta, van marcar la diada. Dos castells de la gamma alta de set que demostren la puixança de les colles de mitja taula i, per tant, la salut del Món Casteller. Un 3d7ps dels Castellers d'Esplugues, ben portat i defensat, com qualsevol estructura aixecada per sota, d'aquelles que fan vibrar a cada aixecada, i el 7d7... quin 7d7! Tot i no ser el primer que s'havia vist a la diada (Tot just Poblesec l'acabava de completar), sens dubte va ser el moment estelar del migdia. No podia començar pitjor: Res més sonar gralles, un terç es queda en calçotets i sense solució de continuitat, quarts amunt i a patir. Carregada ràpida i amb un salt de pom a pom en comptes de l'habitual pujar i baixar entre un i l'altre. Aleshores, fruit dels nervis i de la inexperiència (el primer de la llarga història dels Nois), el castell es comença a rebregar, a deformar-se salvatjement...

el 7d7 torrenc instants després de la carregada
Foto: Efren Garcia, LaMalla.cat


Amb la canalla baixant, un segon (curiosament, el de davant del terç despilotat... coincidència?) es plega cap a un costat i queda en una postura dolorosa res més de veure-la. El castell està a punt de petar... i aleshores, miraculosament, una mà surt d'entre les tantes de la pinya i apuntala el braç del segon. En aquesta postura el pobre home treballa, pateix i es deslloma per tal de descarregar el castell. Els corresponsals de TAC12, ulliplàtics, corren cap al pobre casteller per acosar-lo a preguntes: És l'estrella. Un casteller romanès, quatre mesos a la colla, el primer castell a plaça. Es diu Cosmin i dos torrencs el porten mig en volandes, no pot ni parlar. Aquells petits plaers, aquells miracles tan estranys a la vida desencamisada i tan comuns a la vida dintre la faixa... Moments d'aquells que, portis la camisa que portis, notes la pell, igual per a tots, eriçada de la mateixa manera als braços enlairats al cel. Un cel blau, blau cel, més blau (cel) que mai sobre l'Alfa i l'Omega de Torredembarra.

7d7 dels Nois de la Torre
Foto: Efren Garcia, LaMalla.cat


Què odio més de les diades concursals? Aquella sensació al desemfaixar-te de que no tornaràs a viure res semblant en dos anys; dos temporades que poden donar per moltes, moltes coses... 

...Però sobretot per a quatre: Força, Equilibri, Valor i Seny!!


Pd: Ep! Els que em coneixen personalment saben que tinc una molt bona relació amb gent de Minyons (collons, que sóc ganàpia!), i que l'únic enfrontament que puc tenir amb els de la camisa malva és per la seva tossuda negació de l'adeqüació del model concursal de diada al Fet Casteller. No us ho prengueu a males, que és la meva feina: Al cap i a la fi, sóc de Tarragona...