Churchill va dir que es va necessitar sang, suor i llàgrimes per guanyar la IIa Guerra Mundial. A Catalunya plorem, suem i ens dessagnem cada diumenge a plaça per poder tocar, encara que sigui un segon, el cel de cadascú.

dimecres, 24 d’agost del 2011

Suor i alfàbrega

Abans de parlar de Sant Magí (Em moria de ganes de fer-ho!), demanar perdó a qui em llegeixi per haver estat tant de temps inactiu. He estat massa temps en un viatge a ple segle XIX on tenir un ordinador (dic més, internet!) era una absoluta utopia. Dit queda.

4d9f, diada de Sant Magí.
Foto: Neus Baena


Afrontàvem Sant Magí amb una barreja de sensacions alarmant: Nervis i preocupació, arran de la caiguda del 3d9f del Cós del Bou i les baixes que va provocar (Ànims especialment a Enric Masip), però a la vegada eufòria i aquella sensació d'invencibilitat que dóna haver estat fent un juliol i un agost... espatarrant. tres 3d9f descarregats i el ja esmentat carregat, més uns 5d8 estabilitzats després del mal Sant Joan donaven ales per pensar en complir la promesa que se li va fer al sant copatró de la ciutat, aquell que va salvar la ciutat de les explosions napoleòniques apagant les metxes amb l'aigua d'un càntir a l'acabar l'invasió de la qual enguany se celebra el bicentenari: Us enrecordeu del famós "Prepara't, Magí!"? L'any passat molts vam maleïr la punyetera frase després de com va anar la diada, però era impossible no enrecordar-se'n d'ella quan un enfila el carrer Major en direcció la plaça de les Cols.

Cadascuna de les quatre colles de Tarragona va sortir amb un regust ben diferent de la plaça.

Els serrallencs, que per expectatives durant la prèvia eren els que menys nivell (relatiu, evidentment) aportaven, van sortir amb una boníssima actuació a la butxaca que els permet seguir somiant de cara a una Santa Tecla gloriosa que els torni a nivells fa massa temps oblidats. 4d7a, 5d7, 3d7a, pd5

L'altra colla de barri de la ciutat, els cooperativistes de Sant Pere i Sant Pau, no van tenir tanta sort. Potser van arriscar massa en castells encara no consolidats, potser un error de càlcul a l'hora de dissenyar la diada... El que està clar és que encara em sorprèn (a mi, almenys) com un sol instant, un detall mínim pot tirar per terra el treball de mesos. Crec parlar en nom de tots els castellers tarragonins al dir que tenim encara esperances posades en els verds per tal de que siguin capaços de recuperar-se aviat i plantar a la plaça de la Font castells màxims, especialment el 2d7 que tants maldecaps els està donant. 4d7a, id5d7, i2d7, pd5

Xiquets de Tarragona venia de tapada. Històricament, Sant Magí ha estat una diada talismà per als matalassers, però sincerament, ningú s'esperava tal actuació de la colla ratllada. La diada, tot i això, va començar malament: la indecisió de la canalla va fer posposar el 5d8 i substituïr-lo per un 4d8 ferm, marca de la casa. Després, a segona ronda, diversos peus desmuntats i un intent desmuntat  de 3d9f no gaire segur van fer creure a castellers i assistens a la diada que la colla renunciaria al salt de categoria, però a tercera ronda la seva aposta pel 3d9f va tenir el resultat desitjat. La eufòria es va desencadenar per la banda esquerra de la plaça, i algun mal gest li degué costar a algú un bon clatellot de part dels dirigents dels de Santa Anna. Un 5d8 va servir per bastir la millor diada de la quarantena d'anys dels Xiquets de Tarragona. 4d8, 3d9f, 5d8, 3p5

I la Jove... Ai, la Jove! Com he dit abans, veníem un pèl frustrats i preocupats per l'entrebancada de Cós del Bou (que, en qualsevol cas, va servir per estrenar nova plaça de nou a la ciutat de Tarragona, i ja van quatre!), però segurs de la feina feta i de que el que ens plantejàvem no estava fora del nostre abast. Obríem la diada amb un 5d8 del qual ja em canso de posar-li adjectius... Un 5d8 preparat per créixer. El nostre 3d9f va venir després dels peus i intents matalassers, pel que cal confessar que anàvem confiats... una mica envalentonats, fins i tot. I va passar factura: El 3d9f es va patir de valent, amb la por al cos de que en un segon tot s'esmicolés. Però Sant Magí és dia d'èpica, ja se sap, i sembla que el gaiato del sant va aguantar el castell per la banda del carrer Major, perquè si no, poc s'explica que aguantés. Ja està, ja el teníem, érem els millors i la hòstia en patinet... i de sobte Xiquets descarrega el 3d9f. Seria hipòcrita dir que no se'ns va posar el cul com un cigró, què cony, sinceritat davant tot. Tinc amics i coneguts a la colla matalassera, i personalment odio els (tant d'una colla com de l'altra) que segueixen allò de l'enemic mític, irreconciliable i malèvol de l'altra banda de la plaça del Rei. Tot i això, l'orgull lila és l'orgull lila, i el fet de que sentíssim l'alè matalasser al clatell (i algun gest no molt diplomàtic d'algun membre del tronc ratllat...) va fer sortir la bèstia parda que portem sota la camisa. Si abans volíem fer el 4d9f per completar la tripleta, ara tot ja era qüestió d'honor, d'instints primaris... No he viscut un 4d9f tant violent, tant "necessari", des del 4 de la tripleta del 2009, i perquè ens jugàvem la vida, com qui diu. Ningú va respirar tranquil fins que baixaren terços. Amparitos i allò de l'"I Jove, i Jove, i Jove, Jove, Jove!" van servir de bandera lila que clavar a la punyetera rampa de la plaça de les Cols. Manteníem la supremacia a Tarragona, però havia quedat clar que, a partir d'ara, tenim un rival a batre res més passar el Pretori. Ni un moment de relaxació! 5d8, 3d9f, 4d9f, 2p5

A partir d'ara tot és pujada. La diada gracienca (de la que parlaré quan pugui) va servir de coixí entre l'intens Sant Magí i l'intensíssim Catllar que ens espera. I Primer Diumenge està a tocar... I tot el que porta camisa lila, tot el món casteller, de fet, sap què significa això. Oi?

Força, Equilibri, Valor i Seny!

2 comentaris:

  1. tarragona te cinc places de nou. I la jove n'hi ha fet en totes cinc. Et falta la plaça corsini

    ResponElimina
  2. No sabia que a la plaça Corsini s'havien fet castells de nou. Quan va ser? Moltes gràcies, doncs.

    ResponElimina