Churchill va dir que es va necessitar sang, suor i llàgrimes per guanyar la IIa Guerra Mundial. A Catalunya plorem, suem i ens dessagnem cada diumenge a plaça per poder tocar, encara que sigui un segon, el cel de cadascú.

dimarts, 13 de novembre de 2012

Dues rareses, dues proeses

El penúltim cap de setmana de la cada cop més llarga temporada castellera ha deixat quatre castells que han centrat l'atenció per un o altre motiu. Són aquests:

1. A la diada de Festa Major del barri barceloní del Clot, els Castellers de Barcelona van carregar un castell de nou set anys després, assolint una marca que des de feia uns anys només havien aconseguit els Castellers de Sants: Ser colla de nou a la ciutat de Barcelona. No només suposa una proesa pel que representa per la història de la colla, sinó que arriba en un moment clau pel repartiment de rols entre les colles de la capital. I és que amb uns Castellers de la Vila de Gràcia assajant sisens (i havent desmuntat un intent de 3d9f al Concurs d'enguany) i uns Castellers de Sants als que sembla que se'ls resisteixen les descarregades del 3d9f més del que els pertoca per trajectòria, el que passi d'aquí a una setmana a Terrassa (on CdB i CdS es veuran les cares a la Diada de Minyons) i Gràcia (CVG no renuncia a portar els seus tres castells límits) pot canviar el panorama casteller de l'àrea metropolitana. En joc està, a més del títol de colla gran de Barcelona, la diada de la Mercè gran.

3d9f dels Castellers de Barcelona
Font: ElPuntAvui

2. Granollers torna a fer-se visible com a enclau casteller. Després de marcar la trajectòria dels Minyons fa un any amb una dolorosa caiguda de 3d8 que condicionà l'objectiu de tripleta de gammes extra que els malves s'havien posat per la seva Diada, enguany els titulars no podien ser més diferents: La plaça de la Porxada va veure el primer 5d8 carregat de la història dels Castellers de la Vila de Gràcia. Després d'ensopegar amb el 3d9f al Concurs de Castells de Tarragona i no poder acomplir l'objectiu de descarregar el 2d8f que tenien aquesta temporada, un treball discret, constant i metòdic ha portat als vilatans a carregar amb suficiència la catedral, que va cedir una vegada la canalla començava a baixar fruit més dels nervis que d'una altra cosa. Ampliant el que es deia més amunt, els graciencs el volen tornar a intentar aquest diumenge a la seva pròpia diada, qui sap si sumant-hi el 2d8f... i el 3d9f.

5d8c dels Castellers de la Vila de Gràcia
Font: CVG.cat

3. Els Tirallongues de Manresa van posar el primer accent curiós a aquest cap de setmana casteller. Un dia després d'igualar la seva segona millor actuació de l'any davant la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Minyons de Terrassa a la Fira Mediterrània de la capital del Bages, els ratllats de blau van portar a la seva diada una estructura inèdita, el 8d6. Aquest castell, composat per dos tresos units per les respectives rengles per un fals dos, amb tres poms i una sola enxaneta, no sembla haver causat el mateix quòrum que el 7 o el 9 a l'hora d'integrar-lo dins la gamma normal de castells, tot i què fins fa poques temporades tampoc cap d'aquestes dues estructures en tenia. El temps dirà.

8d6 dels Tirallongues de Manresa
Font: Manresainfo.cat

4. A les Festes Majors del barri andreuenc de la Sagrera, la Colla Castellera Jove de Barcelona va portar a plaça un 3d6a... a l'inrevès: Primer de tot van alçar un pilar de quatre que van envoltar d'una estructura de tres a l'ús. Quan l'exterior es va completar, l'enxaneta del pilar va remuntar els dosos i, encavalcant l'acotxador, va fer l'aleta mentre el pilar s'anava desmuntant. Una vegada la canalla va encarar la baixada, el castell es va desmuntar com si d'un 3d6 normal es tractés. Un mètode que afegeix dificultat als castells amb agulla, doncs el pilar ha d'aguantar més temps i més sotracs. Els granats van acompanyar aquest castell amb un 3d6 i un 4d6 simultanis, la quarta colla en assolir aquest registre rere els 3d9f i 4d9f de Castellers de Vilafranca, els 3d8 i 4d8 de la Colla Jove Xiquets de Tarragona i el 3d7 i 4d7 dels Castellers de la Vila de Gràcia, si no fallen les fonts. I és que la Jove de Barcelona ja va nèixer amb ganes de trencar esquemes.

Cap comentari:

Publica un comentari