Churchill va dir que es va necessitar sang, suor i llàgrimes per guanyar la IIa Guerra Mundial. A Catalunya plorem, suem i ens dessagnem cada diumenge a plaça per poder tocar, encara que sigui un segon, el cel de cadascú.

dimecres, 25 d’agost del 2010

Primeres proves netes del Duescamises

No era la primera vegada que deia que faria un blog casteller, i aquells que em coneixeu en persona ho sabeu. Però bé, donades les circumstàncies d'aquests últims dies, crec que mai millor que ara per tirar-se de cap a la piscina.
Primer de tot, qui sóc?
Sóc un casteller de la Colla Jove Xiquets de Tarragona (si, si, els que van de lila), amb un bagatge gens menypreable per tot just estar a punt de complir un any sota la doctrina Crespo: He viscut dues tripletes, he vist com la colla demostrava la seva casta folrant-se de nou (s'admet el joc de paraules) després d'una caiguda dolorosa i remullada, etc. Tot i això, el que més em caracteritza i m'ha ajudat a compendre l'abast del nostre Fet ha estat que, tot i que una taca lila ocupa una grandíssima part del meu cor (i els resultats són el que menys m'ho ha provocat) la Jove m'ha de compartir. Com a bon xarnego m'encanta la barreja, i en això no podia ser menys. colles com Castellers de Sant Pere i Sant Pau o Castellers d'Altafulla també són sant de la meva devoció per raons familiars i personals, i són colles que, tot i no alçar nous ni vuits (que, sincerament, me la sua) m'han calat profundament. D'aquest esperit de voler fer-se veure, de voler treure el cap com sigui per entre la pinya dels grans, tot i que amb això t'arrisquis a un bon hostión, neix aquest blog. Tot i que no em podré resistir de parlar de les colles grans i les seves actuacions, sobretot si són anxoves, en aquest blog provaré d'apropar aquest submón que està lluny de Cal Borinot, Cós del Bou o de Cal Figarot.

No solament això, sinó el fet de que enguany comenci carrera universitària a la UAB em porta irremeiablement a parlar de les colles universitàries, explicar-les i fer-les veure. De fet, d'aquí ve el títol del blog, dues camises, la de la Jove, que ja porto temps lluïnt, i la de Ganàpies, a la qual aspiro en un temps no molt llunyà, espero. Darrere del morat i el blau vénen i vindran el verd cooperativista, el violeta baixgaianenc i vés a saber tu quines més.

També vull aprofitar el Duescamises per parlar dels valents que han volgut i pogut expandir els castells fora de les Terres Llemosines (permeteu-me que no parli de Països Catalans). Molt poca gent sap de l'existència dels Castellers de Querétaro o els California Kids. Són colles que contra vents i marees han aconseguit resistir i muntar castells en llocs poc fèrtils per a que hi creixin pinyes. Que serveixi d'altaveu i d'homenatge.

I no ens oblidem de les colles que encara estan per venir! Qui sap si d'aquí a un temps ja haurem de tenir en compte als Talaies de Formentera, la Colla Jove Xiquets de Vilafranca o a la Gent de Llorenç...

Molt bé, i una vegada ja presentat el projecte (que veig que hauré de suar tinta, no hi ha ni una punyetera pàgina que parli dels Castellers de Querétaro), permeteu-me un toc de xovinisme... Deixeu-me parlar del St. Magí remullat, la casipleta catllarenca i l'apoteosi a terres del Penedès.

1 comentari:

  1. Pablo, els castellers de Querétaro van deixar de fer castells fa una pila d'anys. I els California Kids em sembla que també.

    Et deixes als Castellers de Montreal, que em sembla que un antic casteller d'una colla de l'área de bcn la volia muntar...no em fagis gaires cas...

    Salut dropo!

    ResponElimina