Descobrint que el cel està més amunt

I Santa Tecla Gloriosa ja ha acabat. Suficients Amparitos hem cantat en aquestes tres diades que han deixat cal per dues de les colles tarragonines i arena per les dues altres. En principi volia fer un post conjunt de Santa Tecla, però em sembla que, tot i que als del Qd9 no els hi sembli, fer una tripleta per segona temporada enguany, la primera a la ciutat, el fet de que després de quatre anys tots els quatre pilars caminants arribéssin a la plaça de la Font, i la demostració que tota la ciutat està bolcada amb els castells, expectant per l'emocionantíssim Concurs de la setmana que ve... Massa per un sol post.

Així que comencem.

Els de la Jove veníem una mica tocats pel fiasco de la Diada de Festes, així que arribàvem a la Font amb moltes ganes de venjar-nos de la nostra pròpia mala sort. Els Xiquets, malauradament molt debilitats per les caigudes d'aquella mateixa diada, afrontaven un programa de mínims, mentre que tant Serrallo com Sant Pere i Sant Pau venien amb ganes de donar guerra i bons castells al públic combregat a la Part Alta.

els Xiquets del Serrallo presentà un 4d7a per obrir la seva actuació, un gamma alta de set al que ja ens ténen feliçment acostumats. A segona ronda, però, quan havien d'encarar el gran repte, el seu sostre enguany, el 5d7, un entrebanc a ultimíssima hora va fer baixar el castell sense arribar a carregar-lo. Al marge dels castells aconseguits, ja he dit moltes vegades que aquest blog tracta de les emocions que aquests destil.len, i per Santa Tecla les cares dels del barri marítim eren un poema. Frustració. Voler i no poder. Però, com a tot, la carn no es cuina tota alhora, i als pescaderus encara els queda una setmana (poc, si, però coses més grans s'han fet en menys temps) per recuperar-se i tornar a enorgullir d'aquí a una setmana.

Pel contrari, els Castellers de Sant Pere i Sant Pau van donar la campanada meravellant a tota la plaça amb un impressionant 5d7 (cliqueu per veure el video), descarregant-lo minuts després de la desfeta blava. Feia cinc anys que els cooperativistes no completaven aquesta estructura, i sembla que continuen la dinàmica ascendent començada a la diada del 20è aniversari del 3 de juliol, on descarregaren un 4d7a més que matiner que els ha permés estar pensant ja a aquestes altures en fites més grans de cara a l'any vinent, potser en forma del desitjadíssim 4d8 i la recuperació dels galons de 8 que això suposaria. Sens dubte, seria una boníssima notícia per Tarragona.

Els Xiquets de Tarragona, per la seva banda, i com ja s'ha dit abans, encaraven la diada en honor de la patrona de la ciutat com un mer tràmit, com l'equip que es presenta davant el rival amb el seu jugador estrella lesionat i que sap que suarà la gota grossa per salvar els mobles. un 4d8 va ser el castell més destacat d'una actuació mig a desgana, tant per la malestrugança pròpia com per la pujança de l'etern rival. Personalment, espero que aquesta setmana abans del Concurs els serveixi per recuperar peces clau en els seus castells màxims, i tant de bo que es puguin presentar a la TAP amb ànims renovats i amb ganes de deixar el llistó ben alt.

I ara ve la Jove. Els que portem la camisa lila no podríem haver fet un millor regal a Santa Tecla.  Ja havíem saciat la set de Tripleta per l'Arboç, per tant, no ens venia de nou, però era la primera que féiem a Tarragona, després de la desfeta de Sant Magí i la casipleta de la diada de Festes, i per tant ja en teníem ganes. Un 5d8 que ja demana a crits un pis més, un 3d9f amb la confiança i la solidesa de ser el cinquè de la temporada, i un mogudíssim 4d9f, sense dubte pels nervis de ser el primer i desitjat 4d9f a casa, que tenia la particularitat de ser el castell de nou número 700 de la era moderna dels castells. Olé.

Per acabar, mentre verds i liles celebràvem els nostres respectius èxits, algú (beneït sigui!! xD) va decidir que amb el batibull de càntics a plaça no hi havia prou, i que s'havia de recordar al personal que allò era Santa Tecla. I què millor que improvitzar un Amparito (cliqueu per veure el video) en solo de trompeta des d'un dels balcons de la plaça de la Font? I tota la plaça ballant, cantant, quedant-se afònics (com jo mateix), disfrutant dels castells i disfrutant de la festa de festes, la patrona de patrones.

Obro parèntesi. En la cercavila de Santa Tecla, un servidor ha fet el seu sisè pd4 de baix, i recordar també que estrenem segon de pilar! Després del seu assalt als folres, l'Albert Blay León (recordeu aquest nom, allà per l'ant 2020 serà cap de colla de la Jove amb un tal Pablo Varona Rubio de president :D) es desvirgà de segon quan la cercavila passava just pel nostre estimat Cós del Bou. Un bon senyal, sens dubte. Tanco parèntesi.

I per acabar, la diada de la Mercè a la plaça de les Cols, la diada més folclòrica i particular de les tres, on no es van veure grans castells, però no ens enganyem, la diada del 24 de setembre és un pur tràmit per preparar el que realment importa: els pilars caminants. Enguany, les quatre colles de Tarragona han fet arribar els seus pilars des de la Catedral a l'Ajuntament. L'enhorabona a tots!!

I així clouen unes festes de Santa Tecla que seran recordades com aquelles en les que es van repartir 18 camises de cop, DE COP! entre els nouvinguts a Cós del Bou. La Jove mai havia estat tant jove. La Jove tornarà a ser aquella que ha estat mítica durant quinze anys i ho deixarà de ser aquest cap de setmana.

Tremoleu, Gammes Extres, que aquí ve Tarragona a conquerir-vos.

Visca la Jove!! Visca Tarragona!!

Visca Santa Tecla gloriosa, mare dels tarragonins!!

I recordeu, ara més que mai, a una setmaneta del Concurs: Força, Equilibri, Valor i Seny!!