... i el KERS que treu fum

Ja tocava, eh?

Doncs sembla ser que hi han hagut moltes colles que han engagat el KERS amb l'energia de la temporada passada i ara van revolucionades. Moltes s'han posat mans a l'obra molt abans que un servidor a actualitzar el bloc, perquè hi ha matèria a comentar...

Primer de tot, s'ha de felicitar obligatòriament tant als Castellers de Sabadell com als Castellers de Sant Cugat (ja veieu que la cosa va de verds). Tant gausacs com saballuts han assolit a la primera diada del curs el seu castell màxim (juntament amb el 4d8), un 2d7. Cas comparable als Castellers de la Sagrada Família, que a Sta. Eulàlia signaren una actuació que va igualar la millor de la seva història. Com van de forts pel Llobregat, oi?

foto: Castellers de Sant Cugat

Què més s'explica per allà dalt? Doncs la Jove de Barcelona va realitzar el passat 20 de març la primera actuació amb camisa després de la seva estrena a la plaça de Sant Jaume. La diada, a Badalona i en companyia dels micacos i Cornellà, es va saldar amb un 4d6a, un 3d6ps i un 3d6a. A remarcar el gust que té aquesta colla per les estructures amb agulla.

I per la Catalunya Nova què hi ha de nou? Doncs aquest cap de setmana, per anar escalfant motors, al Baix Gaià preparen una diada amb Nois de la Torre, Castellers de Sant Pere i Sant Pau i els amfitrions, Castellers d'Altafulla, doncs serà a la plaça Martí Royo del feu violeta on a les 12:30 del diumenge es trobaran les tres colles d'una banda i de l'altra del riu. L'any passat les diades on mosquitaires i escarbats demostraven la seva sana rivalitat (històrica entre la que és cap i casal del Baix Gaià i el llogarret guiri que està seguint la N-340), ja van demostrar que donaven molt de si, augmentant a cada diada el nivell casteller d'aquest racó del Tarragonès. Allà estarà un servidor fent de corresponsal del Duescamises per explicar com va el pique enguany.

I de poc més es parla al món casteller en aquest tranquil abril que acaba de començar... Mentida, sé que estàveu esperant que parlés sobre lo de la publicitat a les camises, oi? Doncs serà que no. No cal de moment donar més corda a un debat com aquest.

Per últim, felicitar a l'Anna Guasch, nova presidenta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) en representació de la nostra Colla Jove Xiquets de Tarragona i primera dona que ostentarà aquest càrrec.

Res més de moment, a l'espera de l'inici de la temporada al Camp de Tarragona, a més de la segona volta de la temporada universitària, que ja està al caure, i on tant de bo es repeteixin (o s'apugin!) els èxits aconseguits en una primera volta daurada. Recordar que en aquest tram hi haurà una diada més del que és normal, doncs Emboirats ha convocat a les colles a la ciutat de Vic per reenganxar-se al ritme casteller. Però això, com se sol dir, ho veurem al pròxim capítol.

Recordeu: Força, Equilibri, Valor i Seny!

Petites posades de banyes

Una diada s'ha colat inesperadament al meu rellotge biològic casteller. És una diada que fins ara considerava quelcom de tràmit, una diada que té les característiques normals d'una diada de festa major de "segon ordre" (léase St. Magí, St. Joan o St. Ramon) però amb l'afegit de què se celebrava a principis d'any, ergo amb la gent encara acostumant-se a la nova relació llargada de faixa-perímetre de panxa producte del Nadal. És a dir, fins ara li donava poca importància. Ara, però, tinc motius per recordar Sta. Eulàlia del 2011.

-Primer motiu: la meva "estrena" a Castellers de Sants.

Sincerament, fins no fa molt considerava la colla grisa (encara que mantinc la teoria de què la camisa és color verd grisós, que la malaguanyada Sant Boi és la colla grisa legítima, però tant sols ho dic per tocar els rínxols a cert fill de Minyó) quelcom semblant a un Sant Pere i Sant Pau vingut a més que eclipsava a la colla degana, la "gran" Barcelona hereva de l'avi Porta i aquelles glorioses temporades d'antuvi. Ara, després d'un procés lent i velat de borinotització que ha tingut el clímax en l'estrena d'un servidor a una posició inusitada per a algú que ni és de la colla (xD), evidentment el meu parer ha canviat, atiat també pel comportament poc digne de l'última paraula del lema casteller d'alguns elements residuals de la colla vermella... En fi, que enguany li prestaré més atenció a les colles de Llobregat en amunt, i sobretot si la temporada se les promet tal i com va anar diumenge... cosa que ens porta al

-Segon motiu: quina temporada que espera a les colles de barri!

Diumenge a Sant Jaume es van deixar veure uns quants detalls que em fan pensar que enguany serà un gran any per a les colles barcelonines (almenys per les de barri). Primer de tot, que Gràcia es va sortir. Simplement. La normalment tercera va passar a les dues grans en una diada ja de per si igualada, però que va veure com els tres primers llocs es repartien mitjançant actuacions molt similars, de set i mig amb una empenta extra per part dels blaus.

Poble Sec, tot i que la diada que va executar va deixar què desitjar en quant a nivell, va demostrar que ben posats els tenen. Mai des que segueixo els castells en primera persona, exepte en un 2d7 vendrellenc de fa dos anys a Sta. Teresa, he vist un castell defensar-se tant i no caure com va succeir a Sta. Eulàlia als dos intents desmuntats de 4d7. Dels que fan afició, s'ha de reconèixer.

Sagrada Familia va ser, amb permís de Gràcia, la colla triomfadora de la jornada. Superar la millor actuació de la història de la colla al Febrer té mèrit, molt de mèrit. El 4d7a va ser clau per a gravar la diada en lletres d'or en la història de la colla. Felicitats de cor.

I arribem a la sisena colla, el que ens porta a el

-Tercer motiu: Una altra Jove.

I sí, per fi, després de mesos d'intrigues ja sabem quin color defensaran a Sant Andreu. Encara sense denominació generalitzada, anomenem-lo granatós o burdeus, tot i que per raons evidents el mot grana se'm fa extrany relacionar-lo amb Barcelona. Trencadors com des del principi (alguns han dit que massa), la Jove (Què raro se'm fa posar Jove i no pintar el nom de lila baieta...) ha escollit portar brodats a l'esquena el nom de la colla (versió remasteritzada de l'idea vendrellenca) i la senyera, elements que, si bé estan adaptats al segle en el qual vivim, no són nous de veure a plaça, realment. M'agradaria remarcar, per curiosa, la premisa de què no es podrà modificar la camisa de la colla, cosa que contrasta vivament amb les costums d'algunes colles, com Xiquets de Tarragona, St. Pere i St. Pau, Minyons o la meva mateixa Jove, on aquesta pràctica està permesa, extesa o fins i tot en alguns casos fomentada (pensem en les cintes de les colles tarragonines, els escuts de les subcolles minyones o, sense anar més lluny, servidor porta les banderes catalana i càntabra cosides sobre el morat)

Què més dir de la nova colla? Que sembla ser que ara les colles els hi dóna per debutar a lo gran... on han quedat els temps quan les colles s'estrenaven sense nom ni camisa, amb un pilar de quatre carregat i un intent de tres de sis? Si el nivell casteller augmentés exponencialment... paura, com diuen els italians! Per altra banda, era comprensible que apostéssin per estructures amb agulla, però un 3d6a... olé per ells.

foto: Colla Castellera Jove de Barcelona

Com podeu veure, no serà per raons. Necessito rejovenir-me o això acabarà com el rosari de l'aurora...

Resultats de la Diada de Sta. Eulàlia:

-Castellers de la Vila de Gràcia: pd4cam, 4d7a, 5d7, 3d7, pd5, pd4

-Castellers de Barcelona: pd4cam, 3d7, 4d7a, 5d7, pd5, 2p5, pd4

-Castellers de Sants: pd4cam, 4d7a, 4d7, 5d7, pd5, pd4

-Castellers de Sagrada Família: pd4cam, 3d7, 4d7, 4d7a, pd5ps, pd4

-Castellers de Poble Sec: pd4cam, 3d7, 3d6ps, id4d7, id4d7, ipd5ps, pd4

-Colla Castellera Jove de Barcelona: pd4cam, 4d6, 3d6a, 4d6a, pd4, pd4


Ara sí que ja no dic fins a St. Jordi. Vés a saber quan ens tornarà el món casteller a sorprendre!

Força, Equilibri, Valor i Seny, senyores i senyors!

Caosdela 2011 o el simbolisme a la merda

Qui s'hauria imaginat que la temporada començaria tant calenteta! I és que hem trencat el glaç d'aquestes primeries d'any a base de bé. Estic segur que aquestes festes de la Candela seran recordades (i tant de bo oblidades) com les Decennals del caos, amb una munió d'enfaixats, que havia superat qualsevol previsió (des d'un principi es parlava d'un màxim de 7.500-8.000 castellers i al final es veu que vam ser més de 10.000 a la Font de la Manxa), que corrien esvalotats i més perduts que una gamba a la selva pels carrers de la capital de l'Alt Camp. Les Decennals, també, de la polèmica, on diverses colles sembla que es carregaren el simbolisme que es podia llegir en alguna de les accions portades a terme. Però anem a pams.

1. L'alçament de diversos pilars simultanis estava recollit al reglament?

Bé, primer de tot, s'ha de dir una cosa, i és que el reglament de la trobada era de tot menys concret. Tot i això, crec que sobre totes les coses, la Candela és una actuació simbòlica, en la que en l'edició d'enguany no es van respectar cap ni un de tots els simbolismes que em venen al cap. El primer de tot, el fet de que algunes colles féssin més d'un pilar... Bé, crec que la postal hagués estat quelcom semblant al lema "una colla, un pilar, una candela". Perquè? Doncs perquè cada pilar hauria de representar una espelma votiva en honor tant a la Mare de Déu de la Candela, a qui està dedicada la trobada, com als mateixos castells, a qui està dedicat el monòlit que presideix la plaça. Segons m'han arribat algunes veus, és possible que la organització remarqués el fet de que només es podia alçar un pilar per colla, i que les que van fer dos o més ho van fer amb total coneixement de causa de que estaven incomplint les normes. Perquè? Bé, no sóc jo qui ha de dir res, però a l'igual que el cas del que es parlarà més avall, si és cert, les esmentades colles han quedat retratades.

2. Tocava el castell de germanor de les colles de l'Eix?

A veure, jo sóc un gran admirador dels castells de germanor, ja que em semblen el resum més explícit dels ideals castellers (companyerisme, col.laboració cap a un objectiu més elevat, etc.) però s'ha de reconèixer que el diumenge no tocava. O almenys a mi em va semblar raro que quatre colles es treguéssin de la màniga una ronda patillada. Vull dir, si es volia fer un castell de germanor, acte d'altra banda totalment normal i permisible, crec que es podria haver fet en altre moment, com abans de la ronda conjunta general o una vegada fora de la Font de la Manxa. Posats a fer castells de germanor, perquè no fer un 4d7 les colles tarragonines, un 3d7 les vilafranquines o 5d7a les de Barcelona? Per a mi, no tocava.

3. Era lícit l'alçament del 2d8f per part de Castellers de Vilafranca?

I encetem la traca final amb el plat fort del dia. A veure, sobre aquest tema hi han moltes, moltíssimes lectures possibles, cada una influenciada per una o altra font d'informació amb dades contradictòries entre si. CdV es va escudar en presentar un folre a la Font de la Manxa en què les regles ho permetien. I sí és cert que, almenys a l'agenda d'actes de les Decennals posa "castells de fins a vuit pisos" sense especificar quin és exactament el límit. Ara, que a partir d'aquí, almenys jo, s'extreuen unes conclusions. Primer, que és lògic que amb fins a vuit pisos es refereixi a la gamma bàsica de vuit, ergo el castell màxim hauria de ser el 3d8, castell escollit per les dues colles vallenques (algú pensa que si haguéssin pogut fer quelcom de més gran no ho haurien fet?), Minyons i la Jove. També és veritat que plantar un folre a una Candela és un acte poc mereixedor de les paraules "confraternitat" o "germanor" que s'haurien de sobreentendre en un acte com aquest. Per tant, la reflexió (i no sentència) que faig sobre el 2d8f verd és... calia? Tothom sabia, sap i sabrà que a Vilafranca la tenen més grossa. Era necessari rebentar el simbolisme de l'igualitarisme entre colles normalment dispars simplement per fer-se notar? Com  he dit abans, alguns queden retratats no pel que es diu d'ells, sinó pels seus propis actes.

I deixant de banda les polèmiques candeleres, cal dir que en general (menys precisament per a les colles amfitriones) les sensacions que podem recollir de la trobada són bones. Descomptant un o dos incidents sense importància (com la relliscada dels Al.lots a l'hora de fer el pilar a la plaça del Blat), cal valorar molt positivament el nivell assolit per algunes colles tant a principi de temporada (No m'estaré de dir que el nostre 3d8 va quedar que feia patxoca, ja demana a crits un 2 adossat a la rengla) i sobretot, cal valorar la Candela com un aparador per a les colles que han nascut en el últims anys (o que han desaparescut i reaparescut intermitentment) que han aprofitat l'ocasió per a presentar-se davant la resta del Món Casteller. Benvinguts Salats de Súria, Global de Salou, Jove de Vilafranca, Jove de Barcelona, Castellers de Solsona i Castellers de Santa Coloma.

I res més a explicar, pròxima parada: Sant Jordi!

Força, Equilibri, Valor i Seny!!

Dues noves cases blaves

És de domini públic la problemàtica que han tingut els Xiquets del Serrallo durant la seva història amb el tema de la seu social i el local d'assaig. Aquesta colla nòmada, després de voltar i voltar, es va establir "provisionalment" a l'actual local del carrer Nou de Sta. Tecla, uns baixos petits i no molt acords a les necessitats d'una colla castellera. El problema és que el "provisionalment" ha derivat en un "indefinidament". Això, però, sembla que canviarà si fem cas a la informació que dóna el Diari: Els Xiquets tornaran del seu exili a la Part Baixa al 2012, i és que serà aleshores quan es preveu que acabin les obres de remodelació de l'antic edifici de l'estació fitosanitària del Port, a tocar dels tinglados. S'habilitarà com un centre cultural per al barri mariner i es prepararà una sala pensada ex professo per a l'activitat castellera. Amb aquesta actuació, sembla que la idea de fer un local als jardins de les piscines del Serrallo, a Vidal i Barraquer, llargament anunciada i esperada, s'esvaeix. Serà la seu definitiva? Tant de bo. La colla s'ho mereix.

En un altre ordre de coses, del Llobregat cap amunt també hi han notícies, i és que els Castellers de la Vila de Gràcia han posat recentment la primera pedra de l'Espai Albert Musons, el que serà la seva futura seu, compartida amb la Fundació Festa Major de Gràcia. Per tant, Tant Gràcia com Serrallo, dues colles blaves, estrenaran locals d'aquí a uns anys que no solament seran coneguts al Món Casteller sinó que seran pols culturals als seus respectius barris. Bona simbiosi entre els castells i la cultura, pel que es veu.

Res més fins la Candela! Força, Equilibri, Valor i Seny!

Calma chicha

Calma chicha:

Estado del mar en que el aire está en completa quietud.

Doncs és com jo definiria el període, al que se li han posat noms com "la travessera del dessert" o "pretemporada a la castellera", el quan estem a punt de deixar enrere. I enguany, com cada deu, una mica abans del que estem acostumats per aquestes latituds. I és que falten poc més de quinze dies per la (si considerem Sta. Úrsula, Sta. Tecla i St. Fèlix com les Diades Mare) Diada Àvia, la que tradicionalment aplega a totes les colles castelleres existents (cosa que evidentment en èpoques recents és logísticament impossible -imagineu-vos el cost de portar Lo Prado o Shanghai a Valls!-, tot i portar almenys totes les dels Països Catalans) i que aquest any es presenta com una de les més interessants dels últims temps. A la diada precedent a la gran concentració, on solament actuen Vella i Joves, espero i desitjo poder veure un renaixement de les dues colles més malferides en l'orgull de la passada temporada que demostrin a tot el món casteller de vigílies a terres vallenques que, si bé aquest any no hi ha Concurs, lluitaran mossegant coll de camisa per Sta. Tecla, St. Fèlix o el Mercadal.

De la diada del dia següent? Tots esperem primerament bones actuacions per a tothom, per recarregar piles anímiques davant una llarga temporada començant-la amb bon peu i bona alçada, i després que les colles nascudes en els últims anys (Global de Salou, Jove de Vilafranca, Jove de Barcelona i Solsona) hagin confirmat, segons sembla, la seva assistència, se'ls desitja a tots ells una bona posada de llarg de la millor manera.

I més en clau local? Doncs no ha estat un temps de calma chicha per a les colles tarragonines, precisament! Totes i cada una de les colles tarragonines han renovat junta i/o directiva. Jordi Vidal, Antonio Sànchez, Teresa Alcoverro i Albert Grau són els nous presidents dels blaus, ratllats, verds i liles, respectivament, mentre que de caps de colla solament n'hi haurà (almenys de moment) dos de nous, dos castellers mítics per a les seves colles respectives: En Jordi Sentís, històric casteller de la Jove que agafa les regnes dels de Cós del Bou després de la renúncia de Jordi Crespo al timó dels baietes, i Josep Maria Pascual "Paski", que a partir d'ara comandarà els cooperativistes.

Un detall que m'agradaria remarcar, per curiós, és el seguiment que estan portant a terme els mitjans de comunicació (locals i no tant locals) sobre els canvis als despatxos i banquetes tarragonines. Tant El Punt, referent en periodisme casteller de qualitat des de ja fa molt, com el diari digital Tarragona21.cat, a més de Tarragona Ràdio (tristament, no sobta l'absència de l'anomenat Diari de Tarragona, que de tarragoní té el que l'Albert Blay de bon folrista-per a més informació, vegeu el blog dediadaendiadalila-) i d'altres mitjans de menys tirada s'han anat fent eco dels diferents affaires ocorreguts a l'òrbita tarragonina des de Sta. Úrsula, com la candidatura de Sentís a cap de colla de la Jove i la seva posterior elecció, l'encertada decisió de Ridley Scott d'incloure al seu futur film la història de la Virgínia, les eleccions al Serrallo i a Xiquets i la problemàtica dels primers sobre el seu local ara que el POUM s'està a punt d'aprovar. Cal destacar que el Diari va publicar la seva última notícia de castells a mitjans de desembre, això sí, era un recopilatori de les notícies de l'any amb Vilafranca com a protagonista. Això és tarragonisme i no lo del Mou-te!

Resumint, que l'any 2010 i el que portem del següent ha servit per a convertir els castells en una font d'interès inusitada fins fa poc. Veurem d'aquí a poc una Sara Carbonero menjant els morros al cap de colla vilafranquí (o vellaco, mai se sap) quan alci per vuitena vegada sobre el seu cap la piràmide? Veurem a les televisions locals retransmetent els assajos (entrenos en el cas de la Jove de Barcelona) de les colles i comentant l'estat psicològic del terç?

S'obre la porra.

I per últim, el vídeo de la Virgínia!

Res més fins el 31 de gener! i recordeu: Força, Equilibri, Valor i Seny!!

I demà... qui sap?

Es recorda a tot aquell que visiti aquest blog de les 19:15 d'avui al migdia de demà que queden menys de 24 hores per l'última diada d'hivern de les colles universitàries, la diada d'hivern d'Arreplegats de la Zona Universitària, que enguany coincideix amb el seu XVè aniversari, a on pel que es rumoreja les colles preveuen actuacions de màxims a la Diagonal barcelonina. Qui sap si finalment el rumor de que tres (TRES!) colles es plantegen tirar a plaça castells de set serà cert? S'acomplirà l'amenaça arreplegada d'intentar tres (TRES!) construccions de set i mig jugant a casa? Es veurà algun folre, ergo el més matiner de la història? Podran Marracos resargir-se de les patacades sofertes dijous passat a Lleida? Aconseguiran Pataquers remuntar i plantejar-se sisos i mig a Ca'ls Azus? Intervindran Bergants i Emboirats amb els seus pilars de rigor?

Tot això i molt més, dijous dia 16 de desembre a les 14:00 davant la Facultat de Biologia de la UB, a la Zona Universitària de la Diagonal (metro L3, parades de Zona Universitària o Palau Reial).

Colles participants:
Arreplegats de la Zona Universitària
Ganàpies de la Universitat Autònoma de Barcelona
Xoriguers de la Universitat de Girona
Pataquers de la Universitat Rovira i Virgili
Marracos de la Universitat de Lleida
Emboirats de la Universitat de Vic (?)
Bergants del Campus Terrassa (?)

Força, Equilibri, Valor i Seny, universitaris!

La Blanca Navidad ara és blava

Una diada universitària no té res a veure amb qualsevol altre que es pugui veure arreu del territori casteller. De fet, de les cinc actuacions en les que he participat enguany amb Ganàpies, solament dos, les diades pròpiament dites, comptaven amb més d'una colla a "plaça" (o pavelló, o aparcament... els castellers universitaris són tot terreny). De fet, poc a poc vaig entenent (que no em matin els puristes castellers!) que a les diades universitàries el de menys són els castells en si...

La temporada blava no podia haver començat pitjor anímicament parlant: a la primera diada, a la facultat de Comunicació, se'ns cau un 3d6. Bé, relliscada típica i tòpica sense la qual els èxits posteriors no ténen gràcia. (Als que siguin baietes, salvant les distàncies, és com el 3d9f(c) de Sant Magí...). El congrés del SAF i la Festa Major van deixar un millor sabor de boca (la segona, sobretot a cali), descarregant castells de sis, fins i tot fent davant tota l'Autònoma una prova de 4d6 net. Vaja, que es veia que la cosa anava coent-se bé.

Nervis. Un no-sé-què a l'estòmac que m'anava fent run-run durant l'hora i mitja d'Història Antiga. No podia aguantar més. Truco als ganàpies de Lletres per anar baixant i el mòbil se'm saltava de les mans de tant com em tremolaven. Havíem anunciat el 4d7. El primer de la temporada, el més matiner de la història si el descarreguéssim. I nervis. I això que vas baixant cap a la Cívica i veus a tota la colla reunida. I més nervis. I vas veient com arriben les altres colles (quan de temps feia que no es veien set colles universitàries a plaça?). Preguntes qui són aquells de groc, t'enteres de que són els Bergants del Campus Terrassa, que avui debuten. I de sobte, la Tuli, la nostra cap de colla, ens crida a tots al centre de la plaça. 4d7. Així, de primeres, per trencar el gel ben trencat, en bocinets ben petitons. Solament queda saber si el trencarem a cops d'aleta o del llenyasso que ens donarem.

Sonen gralles, la cosa puja, refila i... carregat!!! Em moro de ganes d'aixecar el cap i veure com és un castell de set hivernal ganàpia. Tremola a la baixada, però la cosa ja està feta. Callen les gralles, però la colla explota. Som grans, molt grans. No haurem fet la millor actuació de la plaça, però, sincerament, ens la sua. El 4d7 ja és blau i ben blau. I punt. Un 5d6 caòtic i un 4d6a van tancar les rondes, i tres p4 per acabar la diada. I olé.

La resta de colles van fer cincs nets, sisos i set i set i mig en el cas d'Arreplegats.

Felicitar als Emboirats de Vic i als Bergants de Terrassa per la seva reaparició i debut, respectivament, amb uns pilars de presentació. Esperem que aquesta sang nova faci pujar el nivell universitari!

Resum de la diada

Ganàpies de la UAB: 4d7, 5d6, 4d6a, 3p4
Xoriguers de la UdG: 4d6a, 5d6, 3d6, 3p4
Arreplegats de la Zona Universitària: 4d7, 4d7a, id3d7, 3d7, v5
Pataquers de la URV: 3d5n, 2d5, 3d4a, p4
Marracos de la UdLl: 3d5n, 4d5n, 2d5, p4
Emboirats de Vic: p4
Bergants de Terrassa: p3

I de la festassa de després... seré una tomba, ho prometo! xD

i cap a Can Xoriguer s'ha dit! Amunt Ganàpies, pit, collons i ganes de fer-ho!

FEVS!